Nau Gaudí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa
Cooperativa Obrera Mataronina.JPG
Dades bàsiques
Arquitecte Antoni Gaudí i Cornet
Construït XIX Final
Característiques
Estil Modernisme
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Maresme
Municipi Mataró
Localització C. Cooperativa, 25. Mataró (Maresme)

41° 32′ 02″ N, 2° 26′ 33″ E / 41.533981°N,2.442506°E / 41.533981; 2.442506
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: 153-MH
BIC: RI-51-0003824
IPAC: 164
Modifica dades a Wikidata

La Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa és una obra del municipi de Mataró (Maresme) declarada bé cultural d'interès nacional[1] que es va construir per servir com a nau de blanqueig de la fàbrica de filatura.

Descripció[modifica]

És una nau de fabricació i uns lavabos que es troben a l'antiga "Obrera Mataronense", avui anomenada Ca l'Asensio. Es tracta de les restes de l'edifici projectat per Antoni Gaudí el 1878. Aquests dos recintes són considerats monument nacional i el seu valor radica a la utilització per primer cop dels arcs parabòlics muntats amb perns, dissenyats per Philibert de l'Orme,[2] Aquesta serà una de les tècniques que dóna més caràcter a tota l'obra arquitectònica de Gaudí de finals del segle XIX i principis del XX. Les voltes parabòliques de la nau de blanqueig de la Cooperativa Mataronense, són de les primeres utilitzades en molts anys, i molts estudiosos de l'art li atribueixen uns orígens més remots que els arcs i voltes gòtiques. La volta parabòlica permeté a Gaudí deformar i canviar era marcadament innovador i amb moltes més possibilitats creatives.[1]

Obra primerenca de Gaudí[modifica]

La nau industrial de la cooperativa tèxtil "La Obrera Mataronense" és l'únic testimoni del projecte de 30 habitatges i edifici social, amb sala d'actes i una fàbrica, que fou encarregat a un Antoni Gaudí tot just llicenciat, i que només s'executà parcialment (1883). L'interès d'aquest treball de joventut rau, més que en la seva qualitat arquitectònica, en la significació que té la participació de Gaudí en un projecte d'aquesta mena, i que l'ocupà entre 1877 i 1882 amb una sèrie d'esbossos preliminars i d'estudis sobre el funcionament de les cooperatives.[1]

L'obra testimonia l'apropament de Gaudí al socialisme utòpic durant aquella època. La Cooperativa havia estat creada el 1864 a Barcelona per l'industrial Salvador Pagès i Anglada, però en 1874 es traslladà a Mataró, encarregant-se de les obres l'enginyer Joan Brunet i Alsina.,[3] i Gaudí rebé en 1878 l'encàrrec de construir la seu social, formada per un conjunt de fàbrica, barri de cases econòmiques, un casino amb jardí i un edifici de serveis. Del projecte inicial només en resten una nau industrial, amb unes encavallades de fusta que formen arcs parabòlics, i uns sanitaris.[1]

La societat cooperativa "La Obrera Matarense" fou fundada l'any 1864, s'instal·là el 1869 en una antiga fàbrica de Gràcia i el 1875 es traslladà al seu terreny propi de Mataró, on el 1874 ja s'havia iniciat la construcció. Gaudí, començà a treballar en aquest projecte després d'aconseguir el títol d'arquitecte el 15 de març de 1878 i continuà fins a 1885, però segons consta als plànols de Gaudí la seva activitat es divideix en dues etapes: la primera el 1878 i la segona el 1883. El projecte, a més de dissenyar les naus incloïa tota una sèrie d'equipaments per al lleure dels obres i de les seves famílies; així doncs una escola, un gimnàs, habitatges, biblioteca, etc...[1]

Abandó i restauració[modifica]

Abandonada i adquirida pel municipi a finals del segle XX, es va iniciar la seva restauració per tornar-li l'aspecte original. La restauració, amb el nom de Nau Gaudí fou inaugurada el 26 de setembre de 2008. Acull un centre d'informació i orientació professional per a joves menors de 25 anys.[4] Des de novembre de 2010 és la seu provisional del Museu d'Art Contemporani de Catalunya amb el fons de la col·lecció de Lluís Bassat.[5]

El dia 23 de novembre de 2013 s'hi signà la "Declaració de Mataró", un manifest per a la protecció del llegat de l'arquitecte Antoni Gaudí que van signar els propietaris de gran part de la seva obra arquitectònica. La voluntat d'aquest manifest és la protecció, preservació, estudi i divulgació de manera conjunta i coordinada de tot el legat de l'arquitecte.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Cooperativa Obrera Mataronina». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 abril 2015].
  2. Carlos Flores, Les lliçons de Gaudí, p. 26.
  3. Joan Bassegoda Nonell, El gran Gaudí, p. 100.
  4. Ajuntament de Mataró, Feina. Borsa de treball a la "Nau Gaudí"
  5. Diari Avui, Gaudí de l'art català: Mataró inaugura avui el primer tastet del futur Museu d'Art Contemporani de Catalunya amb el fons de la col·lecció Bassat
  6. «Declaració Mataró». [Consulta: 23 novembre 2013].