Pavellons Güell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Pavellons Güell
Pavellons Güell01.jpg
Dades bàsiques
Tipus vacation property
Arquitecte Antoni Gaudí
Construït 1887
Característiques
Estil Modernisme
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Barcelona
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Av. de Pedralbes, 15. Barcelona

41° 23′ 22″ N, 2° 07′ 09″ E / 41.38932216°N,2.11927101°E / 41.38932216; 2.11927101
Bé cultural d'interès nacional
Pavellons de la finca Güell
Declaració 24/07/1969
Identificador IPAC: 39
BCIN: 35-MH
BIC: RI-51-0003822
Activitat
Modifica dades a Wikidata

Els Pavellons Güell són una sèrie d'edificacions situades al barri de Pedralbes, a Barcelona, obra de l'arquitecte modernista català Antoni Gaudí, construïts entre 1884 i 1887.

Història i descripció[modifica | modifica el codi]

Gaudí rebé l'encàrrec de part del seu gran mecenes, el comte Eusebi Güell. Aquest havia conegut l'obra de Gaudí a l'Exposició Universal de París de 1878, data en què va començar una llarga amistat i un gran nombre d'encàrrecs com el Palau Güell, els Pavellons Güell de Pedralbes, el Parc Güell i la Cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.

Reixa d'entrada als Pavellons Güell.

Güell tenia una finca a les Corts de Sarrià, unió de dos terrenys coneguts com a Can Feliu i Can Cuyàs de la Riera. L'arquitecte Joan Martorell i Montells, un dels mestres de Gaudí, havia construït un palauet d'aire caribeny, gairebé on ara es troba el Palau Reial de Pedralbes. La casa era coneguda com a Torre Satalia, nom que li havia posat en mossèn Cinto Verdaguer, amic de la família.[1] Gaudí rebé l'encàrrec de reformar la casa i construir un mur de tanca i els pavellons de porteria.[2]

Gaudí va fer un projecte d'aire oriental, que recorda a vegades l'art mudèjar.[3] Realitzà el mur de maçoneria amb diverses portes, destacant la principal amb una reixa de ferro en forma de drac, amb ulls de cristall; aquesta figura representaria a Ladó, el drac guardià del Jardí de les Hespèrides, vençut per Hèrcules al seu onzè treball -episodi que narra Jacint Verdaguer al seu poema L'Atlàntida, dedicat a Antonio López y López, primer marquès de Comillas, que era el sogre d'Eusebi Güell, on podem percebre el possible origen de la figura d'entrada als pavellons-. Damunt del drac hi ha un taronger fet d'antimoni, al·lusiu també a les Hespèrides. La forma del drac correspon a la posició de les estrelles de la constel·lació de la Serp, en la que fou convertit Ladó com a càstig pel robatori de les taronges.[4]

Templet dels Pavellons

Les altres tres portes d'accés a la finca perderen funcionalitat amb l'obertura de l'avinguda Diagonal: una d'elles es troba encara davant del cementiri de les Corts, encara que la seva reixa de ferro es traslladà a la Casa Museu Gaudí del Parc Güell; altra fou restaurada el 1982 per la Universitat de Barcelona i situada junt a l'Institut de Geologia Francesc Almera; i la tercera fou enderrocada al construir-se la Facultat de Farmàcia, però reconstruïda el 1957 junt a aquest edifici.[5]

Maqueta dels pavellons, a Catalunya en Miniatura.

Els pavellons consten de cavallerissa, picador i porteria: la cavallerissa és de base rectangular, coberta amb volta tabicada amb forma de catenària; el picador és de base quadrada, amb una cúpula de perfil hiperboloïdal, rematada per un templet; la porteria consta de tres petites edificacions, la central de planta poligonal i cúpula hiperbòlica, i altres dues més petites de planta cúbica. Les tres estan rematades per uns ventiladors en forma de xemeneies, recobertes de ceràmica.[6] L'obra està realitzada amb maó vist de diverses tonalitats entre el vermell i el groc, i recoberta de cristall de colors; en certes seccions utilitzà també blocs prefabricats de ciment.[7]

Gaudí també s'encarregà parcialment del disseny dels jardins de la finca, construint dues fonts i una pèrgola, i plantant diversos tipus de plantes mediterrànies (pins, eucaliptus, palmeres, xiprers i magnòlies).[7] Encara roman la Font d'Hèrcules junt al Palau Reial de Pedralbes, restaurada el 1983; conté un bust de l'heroi mitològic grec, sobre una pila amb l'escut de Catalunya i un canó amb forma de drac xinès.[8]

El 1969 els Pavellons Güell foren declarats Monument Històric-Artístic de Caràcter Nacional.[9] Actualment els Pavellons són seu de la Reial Càtedra Gaudí, pertanyent a la Universitat Politècnica de Catalunya, i en els seus terrenys se situa el Jardí Botànic de la Facultat de Biologia.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bassegoda i Nonell, Joan. Verdaguer, els güell i Gaudí.
  2. Bassegoda, Gaudí o espacio, luz y equilibrio, p. 123.
  3. Crippa, Gaudí, p. 18.
  4. Bassegoda, Gaudí o espacio, luz y equilibrio, p. 125-126.
  5. Bassegoda, El gran Gaudí, p. 266.
  6. Bassegoda, Gaudí o espacio, luz y equilibrio, p. 124.
  7. 7,0 7,1 Crippa, Gaudí, p. 17.
  8. Bassegoda, El gran Gaudí, p. 275.
  9. 9,0 9,1 Bassegoda, El gran Gaudí, p. 268.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pavellons Güell Modifica l'enllaç a Wikidata