Rosari Monumental de Montserrat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Rosari Monumental de Montserrat
Camino de la Cueva (Montserrat).jpg
Cinquè Misteri de Dolor
Dades bàsiques
Tipus muntanya i edifici
Arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia
Construït XIX
Característiques
Estil Modernisme i noucentisme
Ubicació
Estat Catalunya
Localització Collbató i Monistrol de Montserrat, De la plaça de la Creu del Monestir de Montserrat fins a la Santa Cova. 41° 35′ 27″ N, 1° 50′ 33″ E / 41.590701°N,1.842376°E / 41.590701; 1.842376Coord.: 41° 35′ 27″ N, 1° 50′ 33″ E / 41.590701°N,1.842376°E / 41.590701; 1.842376
Bé inventariat
Tercer Misteri de Goig
Identificador IPAC: 18348
Bé inventariat
Cinquè Misteri de Dolor
Identificador IPAC: 18349
Bé inventariat
Primer Misteri de Glòria
Identificador IPAC: 18346
Bé inventariat
Segon Misteri de Glòria
Identificador IPAC: 18347
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El Rosari Monumental de Montserrat és un conjunt d'obres escultòriques de caràcter religiós situades al camí que condueix del Monestir de Montserrat a la Santa Cova on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880.

L'itinerari surt de la plaça de la Creu i és d'uns 45 minuts al llarg dels quals es troben col·locats 15 monuments que evoquen els misteris del Rosari. Els estils artístics són molt diferents i personals i també ho és la cronologia i la importància dels diferents autors i artesans que varen participar-hi. L'itinerari comença amb una imatge de Sant Domènec de Guzman feta per l'escultor Subirachs.[1] El conjunt forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]

El camí està excavat en la muntanya, al llarg del Massís de Montserrat, construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Durant el seu recorregut es van situar diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916. Les obres foren sufragades amb donacions particulars, sobretot de confraries i entitats catòliques, gràcies a la crida realitzada per Jaume Collell i Bancells, canonge de la catedral de Vic, que en la revista jesuïta El Missatger del Cor de Jesús va promoure una campanya per a la construcció del Rosari Monumental.

En la seva construcció intervingueren arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Enric Sagnier i Villavecchia, i escultors com Josep Llimona, Josep Campeny, Margarida Sans o els germans Agapit i Venanci Vallmitjana. Per la seva variada autoria, no guarda un segell estilístic comú, però en general s'emmarca dins del Modernisme català. El 1983 s'hagué de fer de nou el Segon Misteri de Goig, La Visitació; el nou grup escultòric, de bronze, s'encarregà a Manuel Cusachs.

Misteris de Goig[modifica | modifica el codi]

Primer misteri de Goig del Rosari Monumental de Montserrat.

Primer Misteri de Goig[modifica | modifica el codi]

L'Anunciació. Obra dels escultors Pujol i García, amb un relleu de marbre de Francesc Pagès i Serratosa (1896).

Segon Misteri de Goig[modifica | modifica el codi]

La Visitació de Maria a la seva cosina Isabel. Obra d'Enric Sagnier i Villavecchia, amb l'escultura de la Visitació de Venanci Vallmitjana i Barbany (1902).

Tercer Misteri de Goig[modifica | modifica el codi]

El Naixement de Jesús. Obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona (1901). És una capelleta de forma neogòtica que tanca, amb una reixa de ferro forjat la representació ceràmica, voltada amb un marc de pedra. És un naixement de Jesús fet amb maiòliques de colors verd, groc, blau, marró, blanc, lila i alguns reflexos metàl·lics. St. Josep està a un costat, amb el cap de l'ase que li surt pel darrere; la Verge, al centre de la composició, agafa el nen en braços i tenen el bou al seu costat. Davant seu hi ha tres pastors adorant, un d'ells li ha portat com a ofrena un be. Al primer terme hi ha uns testos amb flors, les mateixes que decoren la part inferior. A la zona superior veiem una sèrie d'àngels a banda i banda que sostenen una fil·lactèlia amb lletres gòtiques.[2] És de destacar la riquesa de les vestidures, sobretot les de Josep, Maria i un dels pastors. Hi ha una gran riquesa de detalls, diversos tipus de figures, posicions. Ja com a remat, a la part superior, hi ha tot d'elements neogòtics de pedra amb motius florals i un pinacle superior coronat per una creu.[2] Fou inaugurat el 27 de maig de 1901.[2] És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2]

Quart Misteri de Goig[modifica | modifica el codi]

La Presentació de Jesús en el Temple. Obra de l'arquitecte Joan Martorell i Montells i de l'escultor Josep Maria Barnadas (1904).

Cinquè Misteri de Goig[modifica | modifica el codi]

Troballa de Jesús en el Temple. Obra igualment de Joan Martorell i Josep Maria Barnadas (1906).

Misteris de Dolor[modifica | modifica el codi]

Primer misteri de Dolor del Rosari Monumental de Montserrat.

Primer Misteri de Dolor[modifica | modifica el codi]

L'Oració de Jesús en l'Hort de Getsemaní. Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Josep Campeny (1897).

Segon Misteri de Dolor[modifica | modifica el codi]

La Flagel·lació. Obra de l'arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i de l'escultor Agapit Vallmitjana i Barbany (1898).

Tercer Misteri de Dolor[modifica | modifica el codi]

La Coronació d'Espines. Obra d'Enric Sagnier i Villavecchia i de l'escultor Anselm Nogués (1901).

Quart Misteri de Dolor[modifica | modifica el codi]

El Camí cap al Calvari portant la Creu. Obra de Joan Martorell amb Venanci Vallmitjana com escultor (1899).

Cinquè misteri de Dolor[modifica | modifica el codi]

El cinquè misteri de dolor, o la Crucifixió de Jesús és obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona (1896). El Cinquè Misteri de Dolor' és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un dels pocs misteris que trobem situat a l'esquerra del camí, ubicat en un revol de la recta final que porta a la santa cova, destacant per sobre del conjunt. Representa la crucifixió i mort de Crist. La creu és força carregada d'ornaments, destacant el complex treball fet de ferro forjat. A una banda de la creu hi ha el Crist crucificat. A la part del darrere hi ha aplics decoratius fets en bronze: coronat el conjunt un cap d'àliga i als braços, un cap de lleó i un de brau. Als peus de la creu hi ha un cap d'àngel, es tracta del tetramorf, els animals dels evangelistes. El conjunt és envoltat a la part inferior d'una reixa de ferro.[3] El cinquè misteri de dolor del rosari monumental de Montserrat fou inaugurat l'11 d'octubre de 1896.[3]

Misteris de Glòria[modifica | modifica el codi]

Primer Misteri de Glòria[modifica | modifica el codi]

Primer misteri de Glòria

La Resurrecció de Jesús. Obra de l'arquitecte Antoni Gaudí i dels escultors Josep Llimona (Crist ressuscitat) i Dionís Renart (Les Tres Maries) (1903-1916). És un misteri del camí cap a la santa cova que destaca sobre la resta perquè és l'únic que se li ha donat un tractament d'escenografia teatral. Sembla que es va buidar la roca en aquesta zona per esculpir-hi el senotafi de Crist ressuscitat, als seus peus hi ha la mare agenollada. El grup el formen unes altres quatre figues: un àngel assegut, dues figures femenines dretes davant la tomba, ja un pèl allunyades, que semblen estar esculpides en un mateix bloc; i Jesús, fora de la cova, penjat a la roca a un nivell superior. Aquesta figura destaca també per ésser l'única feta de bronze. Pintat a la roca hi veiem l'escut de la senyera. L'accés al conjunt és tancat per una barana de ferro forjat. Adossat a la roca, al cantó dret del conjunt, hi ha una placa on diu: Ofrena de Nostra Senyora de Montserrat a la Pietat de Catalunya.[1] El conjunt és motiu de vegades de graffiti i d'altres accions vandàliques per part dels visitants.[1] És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]

Segon Misteri de Glòria[modifica | modifica el codi]

L'Ascensió de Jesús. Obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i de l'escultor Josep Reynés (1903). És una placa rectangular de marbre amb un relleu que representa l'ascensió de Jesús en un baix i mig relleu. De fet són dues lloses unides, la superior ha estat treballada en baix relleu i la inferior, en baix i mig relleu; totes dues estan envoltades per un marc motllurat amb tot de relleus com ara volutes, la senyera o motius florals. Aquest té algunes aplicacions de bronze amb el tetramorf i tres arcs neogòtics. Als angles de la part inferior hi ha éssers monstruosos i altres motius vegetals. A sota hi ha una placa de marbre amb inscripcions amb lletra neogòtica. Encara per sota d'aquesta, trobem graons i una barana amb cintes on hi ha gravat: Ofrena d'en Pere Grau Maristany y Oliver a la Santa Verge de Montserrat en l'any de 1903. La barana tanca l'accés i els canelobres que emmarquen el conjunt de ferro forjat.[4] Fou inaugurada el 27 de juliol de 1903, en època de l'abat Josep Deàs.[4] L'obra està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[4]

Tercer Misteri de Glòria[modifica | modifica el codi]

La Pentecosta. Obra de l'arquitecte Joan Martorell i de l'escultor Josep Maria Barnadas (s'ignora la data).

Quart Misteri de Glòria[modifica | modifica el codi]

L'Assumpció de la Verge Maria. Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Venanci Vallmitjana (1900).

Cinquè Misteri de Glòria[modifica | modifica el codi]

La Coronació de la Verge Maria. Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Joan Flotats (1906).

Galeria[modifica | modifica el codi]

Goig[modifica | modifica el codi]

Dolor[modifica | modifica el codi]

Glòria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Rosari Monumental de Montserrat». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 agost 2014]. Error de citació: Invalid <ref> tag; name "patmapa" defined multiple times with different content
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Tercer Misteri de Goig». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 agost 2014].
  3. 3,0 3,1 «Cinquè Misteri de Dolor». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 agost 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Segon Misteri de Glòria». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 agost 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosari Monumental de Montserrat Modifica l'enllaç a Wikidata