Manuel Cusachs i Xivillé

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Manuel Cusachs)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Cusachs i Xivillé
Manuel Cusachs (cropped).jpg
(2001) modifica
Biografia
Naixement18 agost 1933 modifica
Mataró (Maresme) modifica
Mort14 febrer 2019 modifica (85 anys)
Activitat
Camp de treballEscultura modifica
OcupacióEscultor modifica
Premis

Manuel Cusachs i Xivillé (Mataró, Maresme 18 d'agost de 1933 - 14 de febrer de 2019) fou un escultor català.[1]

Biografia[modifica]

Estudià dibuix i pintura però es decantà per l'escultura. El 1962 va fer la primera exposició individual. Impulsà el cicle d'exposicions Volta a Catalunya d'un escultor (1976-1983). Va fer nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges il·lustres: Josep Pla (1976), Josep Vallverdú (1977), Salvador Espriu (1979), Josep Maria Flotats (1980), Joan Fuster (1983) i Miquel Martí i Pol (1995). Va ser amic de Josep Pla i Ricard Opisso.[2]

Altres obres seves són la Nova verge de Meritxell, de Canillo (1980), les escultures que il·lustren poemes d'El caminant i el mur, de Salvador Espriu (1979-1989), i Dotze senyes de Catalunya (1983), amb texts de Joan Fuster. També és autor els retrats que decoren vuit dels capitells del nou claustre de la Seu d'Urgell, dissenyat per Lluís Racionero (1987), les peces monumentals Mataró (1991), L'abat Oliba (1993, a Montserrat), el Monument a l'11 de setembre de 1714 a Granollers (1995) i el conjunt L'interludi dels bibelots (1993). Va exposar a Boston (1987), Estrasburg (1988) i Roma (1988), i el 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.[2]

El 1983 el cineasta Jordi Gigó li va dedicar un documental, Cusachs, intimitats d'una escultura.[3]

Referències[modifica]

  1. Ekaizer, Ernesto «Manuel Cusachs, la memòria del gest» (en català). Ara, 15-02-2019 [Consulta: 15 febrer 2019].
  2. 2,0 2,1 «S'ha mort l'escultor Manuel Cusachs» (en català). Vilaeb, 15-02-2019 [Consulta: 15 febrer 2019].
  3. «Mor Manuel Cusachs, autor del bust del bisbe Guitart i de la santa Bàrbara d’Ordino». Bondia, 20-02-2019 [Consulta: 25 febrer 2019].

Enllaços externs[modifica]