Lluís Racionero i Grau

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Lluís Racionero)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLluís Racionero i Grau
Luis Racionero 2015 (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 gener 1940 Modifica el valor a Wikidata
la Seu d'Urgell (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 març 2020 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director Biblioteca Nacional d'Espanya
2001 – 2004
← Jon Juaristi LinaceroRosa Regàs i Pagès →
Director Col·legi d'Espanya a París
1996 – 2000
← Carmina Virgili i RodónJosé Varela Ortega → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat de Califòrnia a Berkeley Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, assagista i urbanista Modifica el valor a Wikidata
Participà en
9 abril 2003Democràcia sense ira
19 juny 2002Manifest contra la mort de l'esperit i de la terra Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaria Josep Ragué Arias (–1971)
Elena Ochoa (1991–1994) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lluís Racionero i Grau (la Seu d'Urgell, 15 de gener de 1940 Barcelona, 8 de març de 2020)[1] fou un escriptor, i urbanista, urgellenc que escrigué en català i castellà. Va ser director de la Biblioteca Nacional d'Espanya entre 2001 i 2004.

Biografia[modifica]

La seva mare pertanyia a una família de propietaris rurals i el seu pare va ser militar, que en el 36 va fugir a Sant Sebastià i va fer la guerra al bàndol franquista, entrant a la Seu el 1939 amb la columna del general Yagüe [2]

Enginyer Industrial per l'Escola de Barcelona i Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona (UB), totes dues titulacions del 1965, el 1973 va obtenir el doctorat cum laude en economia.[3] El 1967 va obtenir la beca Fulbright per doctorar-se en Urbanisme a Berkeley (Califòrnia),[4][a] on va residir entre 1968 i 1970.[5] En aquella època, va viure la revolta cultural del 1968, que després va narrar a Memòries de Califòrnia (1988).[1] Va ser professor de microeconomia a ESADE i a la Facultad de Económicas de la UB entre 1965 i 1968, i en aquesta facultat, així com en l'Escola d’Arquitectura de Barcelona, també va ser professor d'urbanisme el 1971, matèria que impartiria a la Facultat de Econòmiques de la Universitat Autònoma de Madrid el 1973. El curs 1993-1994 va ser by-fellow del Churchill College de Cambridge.[3]

Va exercir com a consultor en urbanisme per a entitats públiques del Brasil, Algèria i Espanya.[5] A Brasil, el 1972, per encàrrec de la superintendència per al desenvolupament de l’Amazònia, va col·laborar, en un context polític tens, en un pla d’urbanització d’aquesta regió, experiència que va relatar a Sistemas de ciudades y ordenación del territorio (1978).

Va ser número 1 en les llistes d’Esquerra Republicana de Catalunya per la província de Girona en les eleccions generals de 1982, tot i que després també va ser assessor del PP.[1]

El 2001, va ser nomenat director de la Biblioteca Nacional d'Espanya –ho seria fins al 2004– després d’haver-ho estat durant quatre anys del Col·legi d'Espanya a París.[1]

Va escriure tant en català com en castellà. Com a col·laborador en premsa, va publicar a El País, La Vanguardia, la primera època de la revista Ajoblanco i a Mundo Deportivo.[1] L'any 2006 va participar en el programa de televisió Carta Blanca, en l'edició comandada per Antonio Escohotado que va tractar sobre el tema de les drogues.[6]

Racionero es va casar dues vegades per l’església i va viure amb unes altres quatre dones, experiències que li van donar material per al llibre de memòries, Sobrevivir a un gran amor, seis veces.[5] Per l'obra, que es va publicar el 2009, desfilen les sis parelles fixes que va tenir, a les que anomena, simplement i de manera anònima, A, B, C, D, E y F.[7] Les conjectures hi van identificar la seva primera esposa, María José Ragué, i Elena Ochoa, popular pels seus programes sobre sexe, però, segons va deixar molt clar el mateix Racionero, es van equivocar en identificar-hi la també molt popular María Vidaurreta, que mai va ser-ne parella.[8][b] 

Fou l'autor de la concepció i disseny del Claustre Modern de la Seu d'Urgell, claustre civil inspirat en el de la Catedral de la ciutat, amb els capitells tallats per l'escultor Manuel Cusachs, un encàrrec de l'Institut Català del Sòl que es troba al Parc de la Valira.[9][10]

Poc després de ser nomenat director de la Biblioteca Nacional, va ser acusat de reproduir desenes de pàgines d'un llibre de 1921 per escriure Atenas de Pericles (1993).[11][12] Racionero es va defensar afirmant que no es tractava d'un plagi sinó d'un cas d'«intertextualitat».[11]

Obra[modifica]

Novel·la[modifica]

  • 1982 Cercamón
  • 1985 Raimon o el seny fantàstic
  • 1985 La forja de l'exili
  • 1986 Els àngels quàntics
  • 1996 La Cárcel del amor
  • 1999 La Sonrisa de la Gioconda : memorias de Leonardo
  • 2000 L'últim càtar
  • 2003 El Alquimista trovador
  • 2004 Antoni Gaudí: el so de la pedra
  • 2010 El Cráneo de Akenatón
  • 2011 La Muerte de Venus
  • 2013 El Mapa secreto

No ficció[modifica]

  • 1977 Filosofías del underground
  • 1983 Del paro al ocio
  • 1985 La Mediterrània i els bàrbars del nord
  • 1986 Art i ciència: la dialèctica de la creativitat
  • 1987 Microcosmos català
  • 1988 Memòries de Califòrnia
  • 1990 Florencia de los Médicis
  • 1995 El Arte de escribir
  • 1997 El Genio del lugar
  • 2002 Converses amb Pla i Dalí
  • 2006 Los Complejos de la derecha
  • 2009 Sobrevivir a un gran amor, seis veces
  • 2011 Memorias de un liberal psicodélico
  • 2012 Entre dos guerras civiles : memorias sociales y políticas
  • 2014 Ética para Alícia : filosofía oriental para jóvenes de hoy

Premis literaris[modifica]


Premis
Precedit per:
Carme Riera Guilera
Una primavera per a Domenico Guarini
Premi Prudenci Bertrana de novel·la
1981
Cercamón
Succeït per:
Josep Lluís Seguí i Rico
Biografia de J. L.
Precedit per:
Fernando Savater
Invitación a la ética
Premi Anagrama d'Assaig
1983
Del paro al ocio
Succeït per:
Antonio Elorza Domínguez
La razón y la sombra. Una lectura política de Ortega y Gasset.
Precedit per:
Luis Antonio de Villena
El burdel de Lord Byron
Premi Azorín
1996
La Cárcel del Amor
Succeït per:
Jesús Ferrero
El último banquete
Precedit per:
Juan Eslava Galán
Señorita
Premi Fernando Lara
1999
La Sonrisa de la Gioconda
Succeït per:
Ángeles Caso
Un largo silencio
Precedit per:
Antoni Morell i Mora
La neu adversa
Premi Carlemany per al foment de la lectura
2000
L'últim càtar
Succeït per:
Jordi Arbonès i Freixas
L’escala de Richter
Precedit per:
Antonio Escohotado Espinosa
Caos y orden
Premi Espasa d'Assaig
2000
El progreso decadente
Succeït per:
José María Calleja
¡Arriba Euskadi! La vida diaria en el País Vasco

Notes[modifica]

  1. Per una errònia identificació de la titulació d'urbanisme amb la d'arquitectura, molts cops se li atribueix la condició d'arquitecte, cosa que mai va ser.
  2. En aquest tema es posa de manifest la influència, a vegades negativa, de la Wikipedia. El 30 de novembre de 2009, un editor anònim va incloure a la Wikipedia castellana, sense aportar-ne referència, i ha perdurat, el següent text: «... el tema de las drogas. (Véase enlaces externos) En su libro "Sobrevivir a un gran amor seis veces -Memorias-" aparecen [...]. Según conjeturas algunas de ellas son María José R.(A), Elena Ochoa (E) o María Vidaurreta (F).» Aquest text, copiat literalment —fins i tot, molts cops, amb els mateixos guionets a "Memorias" i amb la frase prèvia, entre parèntesis, que és refereix a la secció final de l'article en la Wikipedia!— apareix a diversos llocs d'internet ([1], [2], [3] i alguns blogs). Una frase equivalent, traduïda, va entrar en aquesta Viquipèdia el 9 de desembre de 2015. Tot plegat ha incidit en una freqüent adjudicació dels dos noms famosos, Elena Ochoa i Maria Vidaurreta, com a parelles de Lluís Racionero!

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Mor Lluís Racionero». El Punt Avui, 09-03-2020 [Consulta: 9 març 2020].
  2. Racionero, Luís. Entre dos guerras civiles (en castellà). 1ª. Barcelona: Ediciones B, 2012, p. 232. 
  3. 3,0 3,1 «Desde el nirvana. Blog de Luis Racionero» (en castellà). Republica.com.
  4. «L'últim intel·lectual. Mor l'escriptor Luis Racionero als 80 anys d'edat». e-notícies, 08-03-2020.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Mor Luis Racionero, l'intel·lectual inclassificable». El Periódico, 08-03-2020.
  6. «Carta blanca - Antonio Escohotado» (vídeo) (en castellà). La 2 de Televisió Espanyola, 12-10-2006.
  7. Ayén, Xavi «Las seis mujeres de Luis Racionero» (en castellà). La Vanguardia, 12-02-2009.
  8. Fernando Sánchez Dragó. «Las noches blancas (Luis Racionero) Sobrevivir a un gran amor seis veces» (vídeo) (en castellà). Telemadrid, 25-05-2009. «min. 4:26 "... son conjeturas y, por cierto, se han equivocado en una..." / min.5:16 "Ojalá María Vidaurreta me hubiera hecho caso [...] una buena amistad y nada más; alguien la ha atribuido, vamos, pero no es así.»
  9. Safont Plumed, Joan «Pedres, lletres i lletraferits de muntanya». El Nacional, 16-08-2019.
  10. Navarro Arisa, Juan José. «Polémica en La Seu d'Urgell por una figura de Franco en el claustro de un parque público». El País, 28-12-1989. [Consulta: 1r setembre 2013].
  11. 11,0 11,1 Turell, 2008, p. 269.
  12. Martínez de Rituerto, Ricardo. «Racionero reprodujo pasajes enteros de un libro de 1921 para escribir su 'Atenas de Pericles'». El País, 18-04-2001.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Racionero i Grau