Lluís Racionero i Grau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quill and ink transparent.svg
Lluís Racionero i Grau
Luis Racionero 2015 (cropped).jpg
Naixement 15 de febrer de 1940 (1940-02-15) (76 anys)
La Seu d'Urgell
Alma mater Universitat de Barcelona
Ocupació Escriptor
Llengua català, castellà
Obra
Obres notables Cercamón
Director de la Biblioteca Nacional d'Espanya
BNELogotipo.jpg
2001 – 2004

Cònjuge Elena Ochoa (1991-1996)
Modifica dades a Wikidata

Lluís Racionero i Grau (La Seu d'Urgell, Alt Urgell, 15 de febrer de 1940) és un escriptor català en català i castellà.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar la carrera d'Enginyeria i Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1965) i va obtenir la beca Fullbright per a doctorar-se en Urbanisme en la Universitat de Berkeley.[3] Va exercir en 1966 com a professor de Microeconomia en la Facultat de Ciències Econòmiques i d'Urbanisme a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i en la Facultat d'Econòmiques. En 1994 va ser by-fellow al Churchill College de Cambridge.

Va ser número 1 en les llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya per la província de Girona a les eleccions generals de 1982.[4]

En 2001 va ser nomenat director de la Biblioteca Nacional d'Espanya després d'haver-ho estat durant quatre anys del Col·legi d'Espanya a París.[3] Ha col·laborat en diaris i revistes com El País, La Vanguardia, Ajoblanco, o (en l'actualitat) esportius com Mundo Deportivo. Ha escrit tant en català com en castellà. També ha participat al programa de televisió Carta blanca com a col·laborador d'Antonio Escohotado per abordar el tema de les drogues.[5]

En el seu llibre Sobrevivir a un gran amor seis veces -Memorias- apareixen, al costat de la referència històrica i el context cultural, les parelles maritals de l'autor. Els seus noms apareixen sota pseudònim que, segons conjectures, alguns d'ells s'identifiquen amb María José R.(A), Elena Ochoa (E) o María Vidaurreta (F).[6]

És l'autor del disseny del Claustre Modern de la Seu d'Urgell amb els capitells tallats per l'escultor Manuel Cusachs, estan sense acabar de llaurar; va ser un encàrrec de l'Institut Català del Sòl i es troba al Parc de la Valira.[7][8]

Poc després de ser nomenat director de la Biblioteca Nacional va ser acusat de reproduir desenes de pàgines d'un llibre de 1921 per escriure Atenas de Pericles (1993).[9][10] Racionero es va defensar afirmant que no es tractava d'un plagi sinó d'un cas d'«intertextualitat».[9]

Obra[modifica | modifica el codi]

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • 1982 Cercamón
  • 1985 Raimon o el seny fantàstic
  • 1985 La forja de l'exili
  • 1986 Els àngels quàntics
  • 1996 La Cárcel del amor
  • 1999 La Sonrisa de la Gioconda : memorias de Leonardo
  • 2000 L'últim càtar
  • 2003 El Alquimista trovador
  • 2004 Antoni Gaudí: el so de la pedra
  • 2010 El Cráneo de Akenatón
  • 2011 La Muerte de Venus
  • 2013 El Mapa secreto

No ficció[modifica | modifica el codi]

  • 1977 Filosofías del underground
  • 1983 Del paro al ocio
  • 1985 La Mediterrània i els bàrbars del nord
  • 1986 Art i ciència: la dialèctica de la creativitat
  • 1987 Microcosmos català
  • 1988 Memòries de Califòrnia
  • 1990 Florencia de los Médicis
  • 1995 El Arte de escribir
  • 1997 El Genio del lugar
  • 2002 Converses amb Pla i Dalí
  • 2006 Los Complejos de la derecha
  • 2009 Sobrevivir a un gran amor, seis veces
  • 2011 Memorias de un liberal psicodélico
  • 2012 Entre dos guerras civiles : memorias sociales y políticas
  • 2014 Ética para Alícia : filosofía oriental para jóvenes de hoy

Premis literaris[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Racionero i Grau Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Antonio Escohotado Espinosa
Premi Espasa d'Assaig
2000
Succeït per:
José María Calleja