Antoni Morell i Mora

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Morell i Mora
Antoni Morell i Mora.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 desembre 1941 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort5 gener 2020 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
hospital Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador d'Andorra a la Ciutat del Vaticà
2005 – 2010 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Saragossa
Universitat de Barcelona
Seminari Conciliar de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, advocat, poeta advocat i diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Premis

Antoni Morell i Mora (Barcelona, 14 de desembre de 1941Andorra la Vella, 5 de gener de 2020)[1] fou un escriptor andorrà. Va exercir d'advocat i va treballar a l'administració pública d'Andorra. També fou ambaixador d'Andorra al Vaticà i col·laborà amb nombroses publicacions periòdiques, com ara Poble Andorrà, Andorra 7, Diari d'Andorra,[2] Periòdic d'Andorra, Set Dies, Avui i La Vanguardia.

Biografia[modifica]

Malgrat néixer a Barcelona, concretament al carrer de Calaf, núm. 121, sempre va tenir la nacionalitat andorrana per dret familiar (mare pubilla andorrana). El seu pare, taxista d'Alpicat (Lleida), es va enamorar d'una pubilla andorrana, que treballava de minyona a Barcelona, amb la qui es va casar. Fruit d'aquest matrimoni varen néixer dos fills, la major, Montserrat Morell i Mora i el petit, l'Antoni Morell i Mora. En aplicació de la llei tradicional andorrana, l'hereu, era la fill/filla gran i el segon, el cabaler, anava per a capellà. Per aquesta raó el varen ingressar al Seminari Conciliar de Barcelona de ben jove (1952), cursant Teologia i Filosofia sent ordenat diaca (mai va ser ordenat capellà per decisió pròpia).[3][4]

L'any 1973 va ser anomenat Secretari General de la Sindicatura General d'Andorra, amb el Síndic Julià Reig i Ribó, que no el va deixar fins a la reforma política andorrana de 1979,[5] quan va guanyar les primers eleccions democràtiques i lliures a Andorra, el 1981, Òscar Ribas Reig, nebot de Julià Reig i propietaris de la Banca Reig i dels Tabacs Reig de Sant Julià de Lòria, el nomena Secretari General del primer govern, juntament amb Manuel Mas i Ribó, fins al 12 de maig de 1984, que deixa el govern. Posteriorment, el 1994, Òscar Ribas tornaria a guanyar les eleccions, però Morell ja no tornaria a la política en aquest govern.

Morí el 5 de gener del 2020 a Andorra la Vella, a 78 anys, després de patir una insuficiència cardíaca.[1]

Estudis[modifica]

Activitats docents[modifica]

  • Professor de literatura i de llatí en el Col·legi Sant Ermengol i a l'Institut Janer d'Andorra la Vella (1968-1972)[3]
  • Durant 14 anys ha estat professor de dret mercantil i filosofia del dret al Centre Associat de la UNED, a la Seu d'Urgell.[6]

Càrrecs polítics[modifica]

  • Assessor pedagògic al Consell General del Principat d'Andorra.[6]
  • Secretari de la Sindicatura General del Principat d'Andorra (1973-1981)[6]
  • Secretari general del primer Govern andorrà (1981-1984)[6]
  • Ambaixador plenipotenciari del Principat d'Andorra a la Ciutat del Vaticà (2005-2010)[7]

Activitats culturals relacionades[modifica]

  • Cofundador de la revista ‘'Andorra 7, així com de l'editorial andorrana Serra Airosa.
  • Membre fundador de l'Associació d'Escriptors del Principat d'Andorra l'any 1995, del que va ser el seu President durant molts anys.
  • Impulsor del projecte del Museu del llibre a La Massana.

Salvador Espriu i Antoni Morell[modifica]

L'amistat d'Antoni Morell amb Salvador Espriu ve dels anys 1970, quan ell era Secretari General de la Sindicatura del Principat d'Andorra i per raon culturals ell el va anar a visitar al seu despatx de Barcelona. Davant la proposta d'una participació intensa amb Andorra el poeta català li va dir "Senyor Morell, per Andorra, el que sigui, però no em faci viatjar". A partir d'aquí va néixer una amistat que duraria fins a la mort d'aquest el 1986. El 1983 li va prologar la seva primera novel·la, Set lletanies a mort, basada en els fets històrics de la darrera execució que es va produir al Principat d'Andorra el 1943.

Obra[modifica]

Novel·la[modifica]

Històrica[modifica]

  • 1981 Set lletanies de mort. Edicions: Ed. Laia (1981) ISBN 8472229424. Ed. La Magrana (1996) ISBN 8474109205. Ed. Proa (2002) ISBN 9788484371830. Destino en castellà (2007) ISBN 9788423339549, amb un llibre conjunt amb ‘'Borís I, rei d'Andorra. Llibre de lectura obligatòria al Batxillerat en la seva edició catalana. Aquest llibre narra de forma novel·lada la darrera execució feta a Andorra, l'any 1943, a un fratricida.
  • 1984 Borís I, rei d'Andorra. Edicions: Ed. La Magrana (1984) ISBN 9788474101577. Ed. Proa (2004) ISBN 9788484370826. Destino en castellà (2007) ISBN 9788423339549, amb un llibre conjunt amb ‘'Set lletanies a mort. Traduït també al txec. Aquest llibre narra de forma novel·lada la història de Borís Skóssirev, que es va anomenar rei d'Andorra durant un període curt de temps. La mare de l'autor va conèixer personalment al rei Borís I.

Ficció[modifica]

Assaig, Sociologia i Història[modifica]

  • 1971 693 anys després, escrit amb Elidà Amigó. Ed. Andorra 71. EAN 3637219710693 (descatalogat)
  • 1976 Andorra 1947
  • 1980 El Consell General, 1682-1979. Recull cronològic del patricis andorrans, escrit conjuntament amb Lídia Armengol i Manuel Mas. Ed. del M.I. Consell General. (descatalogat)
  • 1986 Salvador Espriu i Andorra. Banca Reig. AND-384-86 (descatalogat)
  • 1992 L'esdevenidor assumit. Ed. TRAM3S ISBN 8487656110
  • 1992 Predicant en el desert. Ed. TRAM3S ISBN 8487656129
  • 2002 Andorranes i andorrans. Pagès Editors ISBN 9788479358808
  • 2005 Andorra, avui i demà. Converses d'Antoni Morell amb Albert Pintat. Ed. Grafinter ISBN 9992015594
  • 2008 52 dies d'ocupació?: Agost-octubre 1933 a Andorra. Pagés Editors. ISBN 8497796500
  • 2015 El llarg caminar d'un home bo. Converses amb Joan Martí Alanis. Anm Editors. ISBN 9789992065020
  • 2016 Passaport sense nom : crònica sentimental 1978-1979 i 2016. Anm Editors. ISBN 9789992065099

Descripció i Viatges[modifica]

  • 1989 Andorra vol insòlit, escrit conjuntament amb Ramon Vinyes. Edicions dels noranta. ISBN imprès al volum: 8940454627
  • 1995 Tastar Andorra. Materal d'Edició ISBN imprès al volum: 99911114.

Premis literaris i distincions honorífiques[modifica]

Condecoracions
Premis

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Mor Antoni Morell, un dels principals referents de la literatura andorrana». Andorra Difusió, 05-01-2020.
  2. Article«Salvador Espriu i Andorra». diariandorra.ad, 27-10-2013.
  3. 3,0 3,1 Ramon Fornós. Autor d'aquest article, ex-alumne, amic, biògraf i agent literari durant un temps d'Antoni Morell
  4. «Antoni Morell, l'humanista andorrà» (PDF) (en català) p. 6-15. Biblioteca Nacional d'Andorra, 24-10-2019. [Consulta: 8 gener 2020].
  5. «Arxius documentals de Julià Reig Ribó i Oscar Ribas Reig». Fundació Julià Reig. [Consulta: 5 desembre 2010].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 IEC«L'ambaixador de la Literatura al principat - El Periòdic d'Andorra». iec.cat, 11-10-2007.
  7. Toni Solanelles«Morell abandona l'ambaixada al Vaticà, per a la qual es perfila Canturri com a recanvi». diariandorra.ad, 10-03-2010.
  8. Radioseu«El papa Benet XVI nomena Antoni Morell cavaller de la Gran Creu de l'Orde de Sant Gregori Magne». Radioseu, 21-05-2008.
  9. BOMEC«Consulta de BOMEC: Sumario de Actos administrativos Abril-Junio 2001». mec.es, 07-06-2001.
  10. Dep. de Cultura«Escriptor del mes (octubre 1991-maig 1997)». gencat.cat, 05-1997.
  11. Bit de Cultura«GUANYADORS PREMIS LITERARIS». andreusotorra.com, 2005.
  12. Escrit per E. J. M./Foto:T.M«Elidà Amigó, Ann Matschke i Antoni Morell, els premis Àgora Cultural 2011». bondia.ad, 28-02-2012.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Lluís-Anton Baulenas i Setó
El fil de plata
Premi Carlemany per al foment de la lectura
1999
Succeït per:
Lluís Racionero i Grau
L'últim càtar