Antonio Escohotado Espinosa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAntonio Escohotado Espinosa
Antonio Escohotado.jpg
Biografia
Naixement 5 de juliol de 1941 (1941-07-05) (77 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Assagista i sociòleg
Llengua castellà
Obra
Obres destacables Historia general de las drogas
Premi rebut
Premi Espasa d'Assaig (1999)
Modifica dades a Wikidata

Antonio Escohotado Espinosa (Madrid, 5 de juliol de 1941) és un destacat assagista i professor espanyol els treballs del qual s'han dirigit principalment als camps del dret, la filosofia i la sociologia, i que ha obtingut certa notorietat pública a l'Estat Espanyol a causa de les seves posicions sobre el tema de les drogues.

Biografia[modifica]

Nascut a Madrid, va passar els primers deu anys de la seva vida a Rio de Janeiro (el Brasil), on son pare era agregat de premsa de l'ambaixada espanyola. Després d'aquesta estada a l'estranger, va passar "del tròpic pagà al nacionalcatolicisme mesetari dels nostres anys cinquanta".[1] Ja a Madrid, va iniciar estudis de dret i de filosofia, però acabà solament la carrera de lleis, i es va doctorar amb una tesi sobre Hegel, posteriorment editada amb el títol de «La consciència infeliç, un assaig sobre la filosofia hegeliana de la religió» per a la Revista de Occidente. Aquest seria el seu segon llibre, després de Marcuse: utopia i raó (1969). El 1970 abandonà el seu lloc a l'Institut de Crèdit Oficial, on treballava, i passa a residir a Eivissa, on es dedica a l'estudi i la traducció fins al 1983, any en què ingressà a la presó de Conca per possessió de cocaïna, uns fets que ell sempre ha denunciat com un parany muntat per la policia. Continuà treballant a la presó, on començà a redactar la seva obra magna: Història general de les drogues (1989 - 1999). Després de la seva estada a la presó s'incorporà a la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) on treballa des de llavors, fent de professor de dret, de filosofia, de sociologia i actualment de Filosofia i metodologia de la ciència.

Trajectòria intel·lectual[modifica]

A més de l'activitat docent, la feina d'Antonio Escohotado s'ha centrat principalment en la traducció, l'assaig i la investigació. Ha traduït al castellà Hobbes, Newton i Jefferson, i ha divulgat l'obra de Thomas Szasz i Ernst Jünger. Com a pensador i assagista, ha tocat una enorme varietat de camps. Com a filòsof, és especialista en Aristòtil, filosofia presocràtica i Filosofia de la ciència (Caos i ordre, 1999). Ha escrit també, entre moltes qüestions, sobre sociologia del poder polític (Majestats, crims i víctimes, 1987) i pensament econòmic (Seixanta setmanes al tròpic, 2003). Amb perspectiva interdisciplinària, combina una gran diversitat de sabers i interessos des d'una posició humanística. Políticament és un pensador singular en el panorama estatal, i no sempre ben comprès, ja que no s'inscriu en el tradicional eix esquerra i dreta, sinó que se centra en la dicotomia entre llibertat i autoritarisme. Es defineix com un liberal clàssic, hereu per tant de David Hume, Adam Smith, John Stuart Mill i Jefferson, i rebutja l'utopisme i l'autoritarisme des de posicions pragmàtiques i racionalistes. Ha sovint col·laborat en publicacions periòdiques, sobretot a El País i El Mundo.

Obres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Autoexposición académica». [Consulta: 27 gener 2010]. (castellà)

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Josep Maria Colomer
El arte de la manipulación política
Premi Anagrama d'Assaig
1991
Succeït per:
José Antonio Marina
Elogio y refutación del ingenio
Precedit per:
Vicente Verdú Maciá
Señoras y señores
Premi Espasa d'Assaig
1999
Succeït per:
Lluís Racionero i Grau
El progreso decadente