Canillo és una parròquia d'Andorra, la primera en l'ordre tradicional i la més extensa de les set amb 110 km². El nucli principal de la parròquia és el nucli de Canillo, que dóna nom a la parròquia i on està situat el comú de Canillo.
La parròquia s'estén al nord-est del Principat sobre l'eix de la vall de la Valira d'Encamp, i limita amb les parròquies d'Encamp al sud, d'Ordino a l'oest, i el Sabartès del departament francès de l'Arieja al nord i a l'est. Amb la parròquia d'Encamp es va disputar el dit Terreny de Concòrdia, un sector d'explotació comuna de 15,6 km², i a la fi aquest terreny se'l va quedar la parròquia d'Encamp. Amb el Sabartès es va disputar la solana d'Andorra, un terreny tradicional de pasturatge reclamat pels pobles occitans de l'Hospitalet i de Merenç. Una sentència del Consell Superior de Perpinyà del 1776, ratificada pel Consell Reial de Tolosa de Llenguadoc el 1835, va reconèixer el dret a favor de Canillo.
Canillo és considerada el centre religiós d'Andorra amb el santuari de la Mare de Déu de Meritxell, patrona d'Andorra, l'església romànica de Sant Joan de Caselles, la més ben conservada, i l'església parroquial de Sant Serni que destaca per la torre alta i massissa i una talla gòtica del Sant Crist del segle XIV.
És també un centre d'esports d'hivern amb el Palau de Gel d'Andorra, la seu de la Federació Andorrana d'Esports de Gel, i les instal·lacions de l'estació d'esquí de Soldeu - el Tarter.
Canillo
