Vés al contingut

Ordino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaOrdino
Vista aèria
Vista hivernal
Imatge
Tipusparròquia d'Andorra Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 33′ 18″ N, 1° 31′ 59″ E / 42.555°N,1.5331°E / 42.555; 1.5331
PaísAndorra Modifica el valor a Wikidata
CapitalOrdino (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població5.440 (2023) Modifica el valor a Wikidata (60,44 hab./km²)
Gentiliciordinenc, ordinenca / ordinès, ordinesa Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície90 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.298 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Cònsol major Modifica el valor a WikidataMaria del Mar Coma
• Cònsol menor Modifica el valor a WikidataEduard Betriu
Identificadors descriptius
Codi postalAD300 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
ISO 3166-2AD-05 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webordino.ad Modifica el valor a Wikidata
Facebook: viuordino X: ordinoesviu Instagram: ordinoesviu Youtube (canal): UCF-wuNFDy8NaAgrs4lNwMjQ Vimeo: ordinoesviu Modifica el valor a Wikidata

Ordino és la tercera, segons l'ordre protocol·lari, de les set parròquies d'Andorra. Amb 90 km² n'és la més extensa després de Canillo. La parròquia comprèn la conca de la Valira d'Ordino o la Valira del Nord, al nord-oest del Principat. Limita al nord amb el País de Foix (Auzat i Vic de Sòs), a l'est amb Canillo i al sud i l'oest amb la Massana.[1]

Des de 2020 Ordino és Reserva de Biosfera[2] per la UNESCO i des de 2023 és Best Tourism Village per ONU Turisme.[3]

Geografia

[modifica]

La població, de gentilici ordinencs, era de 5.225 habitants al cens de 2022. Administrativament és gestionada pel Comú d'Ordino.

Entitat de població Habitants (2022)
Ansalonga 49
Arans 226
Cortinada, la 931
Llorts 246
Ordino 3.148
Segudet 58
Serrat, el 236
Sornàs 331

Origen del topònim

[modifica]

Les primeres mencions del topònim el recullen en les formes Hordinaui (839), Ordinavi (915) i similars. El 1177 apareix Urdinaut i el primer Ordino data de 1275. Manuel Anglada en postula un origen basc a partir d'urdin 'gris', que és el color característic del rocam de la zona, especialment abundant per sobre d'aquest indret. Com que Ordino és, doncs, a 'sota el gris', això lliga perfectament amb el basc urdin(a)be, d'idèntic significat.[4] Anglada considera algunes alternatives basades també en el basc urdin, que, a banda de 'gris', vol dir també 'blau, canut, brut, tèrbol';[5] tot i que veu possible un significat d'«aigua tèrbola», Anglada es decanta pel gris del rocam.[4]

Joan Coromines coincideix plenament amb Anglada i postula un ètim Urdin-a-be 'sota els grisos', que és, segons diu, el color de les roques calcàries que dominen el poble. Coromines aporta topònims semblants, com ara el Mas d'Ordina a Ripoll i els paratges d'Ordines (Voltregà) i Urdins (Abella de la Conca).[6]

Tal com indica Anglada, la vall d'Ordino és especialment rica en toponímia bascoide: Arinsal, Sornàs, Anyós, Arans, Erts, Escàs, Llorts, etc.[4]

Història

[modifica]
Ordino nevat

Històricament Ordino s'havia destacat per les seves fargues, especialment la Farga del Serrat i la de l'Areny. El tancament de les fargues a finals del segle xix i l'emigració portà a una forta davallada dels habitants (454 el 1932 i 402 el 1970). Els anys setanta, coincidint amb l'expansió turística i la consegüent edificació de nous habitatges, que han fet aparèixer urbanitzacions a Cegudet, Ansalonga, la Cortinada i el Serrat, s'ha produït una notable recuperació de la població, amb un cens de 713 h el 1980 i de 778 el 1983.[1]

Política i govern

[modifica]

Resultats eleccions comunals 2023

[modifica]
Partit Vots % Escons
Acció Comunal d'Ordino + DA+ Independents+SDP 64655,64% 8
Units per Ordino 515 44,36% 2
Vots blancs 138
Vots nuls 36
Total 1.335 100% 10
Participació 68,56%
Electors 1.947
Font: http://www.eleccions.ad/escrutini

Llista de cònsols majors

[modifica]

Des del 1995 (Primeres eleccions comunals constitucionals) hi ha hagut 4 cònsols majors a Ordino. En l'actual mandat (2024-2027) ostenta el càrrec de cònsol major Maria del Mar Coma.

Període Cònsol major Partit
1995-1999 Josep Duró Coma[7] Llista independent
2000-2003 Enric Dolsa Font[8] Partit Renovador d'Ordino (PRO)
2004-2007 Enric Dolsa Font[9] Partit Liberal d'Andorra (PLA)
2008-2011 Bonaventura Espot Benazet[10] Acció Comunal d'Ordino (ACO)
2012-2015 Bonaventura Espot Benazet[11] Acció Comunal d'Ordino-Demòcrates per Andorra (ACO-DA)
2016-2019 Josep Àngel Mortés Pons[12] Acció Comunal d'Ordino-Demòcrates per Andorra (ACO-DA)
2020-2023 Josep Àngel Mortés Pons ACO+DA+Lliberals+SDP+Independents
2024-2027 Maria del Mar Coma Padilla ACO-DA-Independents-SDP

Cultura

[modifica]
Casa d'Areny-Plandolit al carrer Major

A més de ser el centre industrial històric, Ordino es considera el centre cultural d'Andorra. Aquí es va escriure el Manual Digest (1748), anomenat la "Biblia andorrana", que tracta de la història, el govern i els usos i costums andorrans. L'autor va ser l'ordinenc Antoni Fiter i Rossell.

Sant Martí de la Cortinada

Destaquen l'església parroquial de Sant Corneli i Sant Cebrià, esmentada l'any 839, amb dues imatges de la Mare de Déu romàniques dels segles xii i xiii i l'església romànica de Sant Martí de la Cortinada, amb pintures murals del segle xii. També les cases pairals Fiter-Riba, on es guarda l'original del Manual Digest, i d'Areny-Plandolit, la família propietària de la Farga de l'Areny, adquirida el 1972 pel Consell General i convertida en museu etnològic, amb un arxiu i una biblioteca amb més de 5 000 volums.[1]

A Ordino es troben el Museu Postal d'Andorra i el Museu de la Miniatura.

La parròquia d'Ordino disposa de nombroses obres d'art contemporani repartides per tot els seu territori.

Davant de l'entrada principal de l'Auditori Nacional hi ha l'escultura “Homenatge a Andorra” de Toshimitsu Imaï.

En l'itinerari de la Ruta del Ferro, podem gaudir de "A casa da terra e do fogo" d'Alberto Carneiro, "La família Jordino" de Rachid Khimoune, "Endless" de Mark Brusse, "Gran carro de ferro i pic2 de Jordi Casamajor, "L'home de ferro talp que camina" de Guy de Rougemont i "Terra, ferro, aigua i foc" de Satoru Satu.

Al costat del jardí botànic del Parc natural de la vall de sorteny, es pot observar l'escultura de l'Estripagecs, un conjunt escultòric format per cinc tòtems de grans dimensions i creat per l‘artista andorrà Pere Moles.

A Arcalis, trobem l'obra “Arcalís 91” de Mauro Staccioli.

Última ossa d'Ordino

[modifica]

A la primera setmana de desembre es representa l'Última ossa d'Ordino, una farsa popular de teatre i dansa entorn la cacera d'una ossa. En la representació fan aparició una varietat de personatges de la vida rural andorrana i la cacera de l'animal es presenta com un pretext per escenificar les trifulques en les quals aquests es veuen inmersos.[13] Es tracta d'una festa ancestral a les valls andorranes que es va perdre a poc a poc al llarg del segle xx i que només s'ha recuperat a Encamp (dècada de 1950) i a Ordino (1985).[14] Aquestes dues festes de l'ossa estan incloses a l'Inventari general del patrimoni cultural del Govern d'Andorra com a béns immaterials, i s'està tramitant també la seva inclusió en el patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO.[14]

Esport

[modifica]

El 1983 es va inaugurar l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís, situada a la coma del Forat a la Serra d'Arcalís. Avui hi treballen 15 remuntadors mecànics a una alçada de 1.940 m a 2.625 m. El comú té un centre d'esports (CEO) amb piscina, gimnàs, esquaix, sauna i rocòdrom. Ordino var ser, fins al 2019, inici i meta de l'Ultra Trail d'Andorra que inclou un marató quàdruple de les muntanyes sobre 170 km amb un desnivell altitudinal de 13 500 metres.

Transport

[modifica]
Bus de la L6 a Ordino

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 «Ordino». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ «Vall d'Ordino, Reserva de la Biosfera». [Consulta: 5 setembre 2024].
  3. ↑ «Ordino reconeguda com a Best Tourism Villages» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2024].
  4. 1 2 3 Anglada, Manuel. «La Parròquia d'Ordino». A: Arrels d'Andorra. Prehistòria d'Andorra a través dels noms de lloc. Andorra la Vella: Editorial Andorra, 1993, p. 221-223. ISBN 99920-53-02-X.
  5. ↑ «urdin» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  6. ↑ Coromines, Joan. «ORDINO». A: Onomasticon Cataloniae. vol. VI. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 66. ISBN 84-7256-331-6.
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_1995.pdf
  8. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_1999.pdf
  9. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2003.pdf
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2007.pdf
  11. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2011.pdf
  12. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2015.pdf
  13. ↑ Ysàs Trias, Eloi. Els balls de l'ós als Pirineus, estudi teatral d'un ritu europeu d'hivern (tesi). Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Departament de Filologia Catalana, 2016, p. 137-146.
  14. 1 2 «Quan ens ve a veure l'Ossa, fem festa grossa!». Govern d'Andorra. [Consulta: 22 febrer 2021].
  15. ↑ [enllaç sense format] https://bus.ad/
  16. ↑ [enllaç sense format] https://andbuscomunal.net/rutes-i-horaris/ordino/

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ordino&oldid=37005610»