Sant Serni de Canillo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Sant Serni de Canillo
Església de Sant Serni de Canillo - 20.jpg
Dades bàsiques
Tipus església
Construït segles XVII-XVIII
Característiques
Estil arquitectura religiosa d'època barroca
Ubicació
País Andorra
Parròquia Canillo
Localització Placeta de Sant Serni

42° 34′ 03″ N, 1° 35′ 51″ E / 42.5675°N,1.5975°E / 42.5675; 1.5975
Bé d'interès cultural
Declaració 16/07/2003
Identificador Fitxa 31
Modifica dades a Wikidata

Sant Serni de Canillo és l'església parroquial del nucli antic de Canillo, a Andorra. L'església actual va ser construïda en època barroca als segles XVII-XVIII i es conserven vestigis de la construcció anterior romànica del segle XII.[1]

Retaule principal de l'església

A l'exterior es conserven restes d'uns murs romànics i el baptisteri de granit també romànic. Al segle XVII es va construir de nou la nau central i el campanar de torre que és el més alt d'Andorra.

L'any 2009, durant unes obres de millora, es van descobrir unes restes arqueològiques en el subsòl de la nau. Podrien ser estructures de la construcció inicial del segle XII o bé d'un temple anterior al romànic. Actualment aquestes restes estan museïtzades en el sòl de la nau central. A més de les estructures, s'han trobat una sèrie d'enterraments que van des del segle VII al XVIII. L'església és de planta rectangular. El campanar és una torre de planta quadrada adossada a la nau.

A l'interior es conserva talla gòtica policromada d'un santcrist del segle XIV. El retaule de l'altar major és barroc del segle XVII, dedicat a sant Serni, bisbe de Tolosa.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Serni de Canillo Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Sant Serni de Canillo». Patrimoni Cultural d'Andorra. Govern d'Andorra. [Consulta: 12 agost 2017].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]