Església de Santa Coloma (Andorra la Vella)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Església de Santa Coloma
Santa Coloma (esglèsia).jpg
Dades
Tipus església
Part de Santa Coloma d'Andorra
Característica
Estil arquitectònic art preromànic i arquitectura romànica
Ubicació geogràfica
PaísAndorra
ParròquiaAndorra la Vella
CiutatAndorra la Vella
Localització c. Major, Santa Coloma
42° 29′ 39″ N, 1° 29′ 51″ E / 42.4942°N,1.4976°E / 42.4942; 1.4976Coord.: 42° 29′ 39″ N, 1° 29′ 51″ E / 42.4942°N,1.4976°E / 42.4942; 1.4976
BIC Andorra
Data 16/7/2003
Identificador Fitxa 22
Conservació i restauració
segle XII, 1740-1749, 1933-1934  Reformat
Modifica les dades a Wikidata

Santa Coloma és una església parroquial situada al poble que duu el mateix nom, es troba al marge dret del riu Valira, entre les poblacions de Sant Julià de Lòria i d'Andorra la Vella, parròquia aquesta última a la qual pertany. És un monument declarat Bé d’interès cultural[1]


Es tracta d'una de les esglésies més singulars del Principat, en primer lloc per ser una de les més antigues, ja que les evidències arqueològiques van situar la seva construcció en un moment indeterminat entre els segles VIII i IX, per tant es tracta d'un edifici inicialment preromànic, que va modificant-se al llarg dels temps, fins a adquirir l'aspecte actual, i en segon lloc, pel seu característic campanar de base circular.

Entre les celebracions tradicionals, destaca la festa major, que se celebra habitualment el penúltim cap de setmana d'agost.

Arquitectura[modifica]

Campanar

L'estructura del temple presenta una única nau de planta rectangular de considerables dimensions si la comparem amb altres edificis més o menys cohetanis que hi han a les valls d'Andorra, rematada a l'est per un absis rectangular cobert en volta de canó, portada i pòrtic en el mur sud de la nau. Sembla sé que la nau i el presbiteri de l'església foren construïts en el moment de fundació de l'edifici, i la comunicació entre aquestes dues parts del temple es realitza a través d'un arc de mig punt ultrapassat.

L'edifici patí unes importants modificacions al segle XII, en l'àmbit arquitectònic s'hi afegí el campanar de planta circular i 17,67 metres d'alçària, posseïx quatre pisos amb dos parells de finestres geminades amb decoració llombarda en cadascun d'ells i es tanca amb un sostre cònic, i també se'n modifica la portalada del temple, es desconeix com devia ser la porta original, però actualment s'accedeix a l'interior a través d'una porta amb arc de mig punt decorada amb una arquivolta de dents de serra i una creu de pedra sobre la clau de l'arc.

La coberta de la nau és realitzada amb armadura de fusta i les teulades són de pissarra.

El pòrtic per la seva part, és l'element arquitectònic construït més recentment, sembla que podria haver estat fet cap al segle XVIII

Pintures[modifica]

Excel·lent decoració mural de l’art romànic més genuí. En el moment de l’execució d’aquestes pintures al Bisbat d’Urgell i a tot Catalunya hi havia una llarga tradició de decoracions pictòriques a les esglésies. Les obres conservades mostren que immediatament darrere de l’altar, a l’absis principal, no es van pintar programes narratius, sinó preferentment visions de Déu, trobem sobretot la Maiestas Domini, els apòstols i Maria, elecció molt freqüent a la regió pirenaica, però a l’església de Santa Coloma en divergeix de la distribució habitual. La capçalera és rectangular, la figura majestuosa de Crist estava a la part esquerra, o a la part nord de la volta, i no a la central. Iconogràficament la composició es relaciona en essència amb l’Apocalipsi i amb la Pentecosta.

En la pintura mural de la capçalera són clarament visibles els elements iconogràfics que es relacionen amb la visió del final dels temps l’Apocalipsi (AP 4,2-3). La representació majestàtica de Crist (Maiestas Domini) envoltat pels símbols dels quatre evangelistes (tetramorf). Al costat del cap de Crist es troben la primera lletra de l’alfabet grec i l’última: L’alfa (Α) i l’omega (ϖ) en simbologia amb el principi i la fi.

Retaule de l'altar major

Els éssers alats, als costats exteriors, estan identificats amb inscripcions. A dalt a l’esquerra, l’àngel de Mateu amb les lletres  SCS que significa Sanctus i, menys visibles per sota les ales, MA[T]E[V]S [E]VG. Prop de la no tan ben conservada àguila de Joan, a l’altre costat, hi ha la inscripció de SCS IOANES EVG. A sota de l’àguila hi ha el lleó de Marc: MA[RC]VS [E]VG, que sosté com els altres símbols dels evangelistes, el Llibre de l’evangeli. El cercle es tanca amb el toro de Lluc, amb la inscripció Sanctus LVCA Evangelista.

Els símbols dels quatre evangelistes, Mateu, Marc, Lluc i Joan, els llibres dels quals formen l’inici del Nou Testament i que donen testimoni de la vida i de la missió de Jesucrist a la terra, no es refereixen exclusivament a l’Apocalipsi. A les imatges pictòriques de l’edat mitjana tenia un significat ampliat. A la capçalera, el fet de situar la imatge de la Maiestas al costat de l’Evangeli posa en evidència que l’aparició de Crist no només es refereix al sentit estricte de l’Apocalipsi, sinó també a l’Evangeli que parteix de Crist cap al món. Crist presenta el llibre obert i eleva la mà dreta en un gest de benedicció, amb el qual s’expressa el testimoni i la majestat del Senyor. A més es pot constatar que s’adreça als apòstols, que són els testimonis immediats de la seva missió a la terra, una senyal de la relació deixeble – mestre, al mateix que tenen la missió de difondre l’evangeli.  El programa iconogràfic de l’església de Santa Coloma simbolitza l’esperança del retorn de crist. Per tant, la pintura romànica tenia fonamentalment una funció docent i adoctrinadora.

Hi ha dos conjunts absidals d'origen andorrà, el de Sant Romà de les Bons i el de Sant Miquel d'Engolasters, que actualment es conserven al MNAC i que es daten als anys seixanta del segle XII, presenten trets estilístics que els relacionen amb l'autor de les pintures de Santa Coloma d'Andorra. La seva iconografia es caracteritza per la presència dels temes més habituals: la Maiestas Domini amb el Tetramorf al quart d'esfera (si bé a Engolasters l'àngel de Mateu ha estat substituït per l'arcàngel Miquel lluitant amb el drac), i figures dels apòstols al mur semicilíndric.[2]

Talla de Nostra Senyora dels Remeis

Quant a la decoració interior de l'església en resta ben poc de l'important programa mural original i actualment només es conserva dins l'església una representació de l'Agnus Dei. La resta de decoració està repartida entre el Museu Prussià Estatal de Cultura de Berlín i col·leccionistes particulars. Els temes representats en la zona de l'absis eren la Verge, els apòstols, la Maiestas Domini i una coloma. Aquestes pintures al fresc van ser tretes del seu emplaçament original pel bisbat d'Urgell a la dècada del 1930 per tal de portar-les a Barcelona. Posteriorment les va adquirir un col·leccionista francès i venudes al baró Cassel van Dorn, d'origen jueu. Les pintures van ser requisades pel Govern nazi i van formar part del fons artístic del Tercer Reich. Després de la Segona Guerra Mundial van emplaçar-se a Berlín, on han estat restaurades a partir del 1989. El compromís alemany de restituir les peces d'art espoliades pels nazis als seus legítims propietaris, ha permès al govern andorrà arribar a un acord amb la República Federal d’Alemanya i la comunitat d'hereus del baró Cassel van Doorn i la Fundació Prussiana per al Patrimoni Cultural que permetrà la tornada de les pintures al seu territori d'origen durant el 2008. Les pintures han estat comprades per 4 milions d'euros, preu que inclou els costos de la important restauració a què foren sotmeses fa una dècada a Berlín. La seva ubicació definitiva ha de ser el futur Museu Nacional Andorrà.

L'interior del temple conserva també una representació en fusta policromada de "La nostra Senyora dels Remeis", del segle XIII. Aquesta imatge que hi és venerada acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu d'Urgell tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d'Andorra. També s'hi venera el retaule de l'altar major (obra del segle XVIII) i les restes d'un sarcòfag.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Santa Coloma Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Església de Santa Coloma». Patrimoni Cultural d'Andorra. Govern d'Andorra. [Consulta: 15 agost 2017].
  2. Fitxa al web del MNAC

Bibliografia[modifica]

  • Mireia Garcia. El Romànic a Andorra. Editorial Andorra. 2011. ISBN 978-99920-53-51-5
  • Marta Planas (Coord). Magister Sancta Columba. La pintura romànica del Mestre de Santa Coloma i la seva època. Viena Edicions. 2003. ISBN 84-8330-243-8

Vegeu també[modifica]