Hostal Valira

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Hostal Valira
Imatge
any 2013
Dades
TipusHotel i hostal Modifica el valor a Wikidata
Construcció24 octubre 1933 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativales Escaldes (Andorra) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióavinguda Carlemany, 37 Modifica el valor a Wikidata
 42° 30′ 32″ N, 1° 32′ 32″ E / 42.50877°N,1.5421°E / 42.50877; 1.5421Coord.: 42° 30′ 32″ N, 1° 32′ 32″ E / 42.50877°N,1.5421°E / 42.50877; 1.5421
BI Andorra
Data25/02/2004
IdentificadorFitxa 108

L'Hostal Valira (nom original, també anomenat Hotel Valira) fou un establiment hoteler i balneari de la parròquia andorrana d'Escaldes-Engordany. Està situat al número 37 de l'avinguda Carlemany d'Escaldes. L'edifici està protegit com a bé immoble inventariat per la seva significació en l'arquitectura de granit del principat.[1][2]

L'establiment hoteler va ser promogut per l'abat de Montserrat Antoni Maria Marcet i projectat l'any 1933 per l'arquitecte benedictí Celestí Gusí, seguidor de Puig i Cadafalch.[1][3] Té una planta rectangular amb cinc pisos i coberta a dues vessants; destaquen les tres llucanes i les obertures emmarcades amb arcs de mig punt de la planta baixa. El material utilitzat a l'exterior és el granit disposat en forma de niu d'abella irregular.

La història de l'edifici es remunta a la dècada dels anys 1930 quan els monjos de Montserrat van promoure diversos edificis a la zona d'Escaldes: el garatge Valira, l'Escola Meritxell i l'Hostal Valira amb la seva pèrgola; sota el nom de «Cultural Andorrana SA»,[1] amb objectius educatius i de gestió de l'aigua termal.

L'Hotel Valira és un exemple rellevant de l'arquitectura de granit per la seva qualitat arquitectònica. A més, va ser un dels establiments hotelers i termals més antics d'Andorra.[4] També és un testimoni valuós de la presència dels monjos de Montserrat a Andorra.

Hotel Valira (any 2011)

Quan es va obrir l'hostal va ser arrendat a la família Bescompte i després a la família Adserà Cubells. L'any 1943 els monjos van vendre l'edifici a la família Reig que el va conservar fins al 2014 quan es va iniciar la rehabilitació de l'interior afectat per un foc, es van restaurar els elements modernistes i es reconstruí la part superior per acollir apartaments de luxe.

El 16 de març de 2017 es va ubicar a la planta baixa el Museu Carmen Thyssen, sent la primera seu internacional d'aquesta entitat.[5]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hostal Valira
  1. 1,0 1,1 1,2 Lara, Tony «De balneari termal a un museu d'elit». El Periòdic d'Andorra, 04-12-2015 [Consulta: 13 agost 2017].
  2. «Hostal Valira». Patrimoni Cultural d'Andorra. Govern d'Andorra. [Consulta: 18 agost 2017].
  3. J.M., E. «Un monjo de Montserrat enviava des d'Andorra correspondència clandestina». Bondia.ad, 01-04-2013 [Consulta: 20 agost 2017].
  4. Lacueva Canut, Ludmila «Hostal Valira». Ex-libris Casa Bauró, núm. 9, 2006, pàg. 3-7.
  5. «Andorra també tindrà un Museu Thyssen». Ara.cat, 19-01-2017 [Consulta: 13 agost 2017].