Casa de la Vall

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa de la Vall
Casa de la Vall - 7.jpg
Dades bàsiques
Tipus casa pairal
Començament 1580
Construït 1580
Característiques
Estil arquitectura popular
Ubicació
Estat Andorra
Localització carrer de la Vall, Andorra la Vella 42° 30′ 24″ N, 1° 31′ 14″ E / 42.506666666667°N,1.5205555555556°E / 42.506666666667; 1.5205555555556Coord.: 42° 30′ 24″ N, 1° 31′ 14″ E / 42.506666666667°N,1.5205555555556°E / 42.506666666667; 1.5205555555556
Bé d'interès cultural
Declaració 16/07/2003
Identificador Fitxa 65
Activitat
Activitat principal Seu del Consell General
Modifica dades a Wikidata

La Casa de la Vall és un edifici centenari situat a Andorra la Vella utilitzat com a seu del parlament, el Consell General d'Andorra des de la constitució del parlament andorrà i seu de l'antic Consell de la Terra. Des del 2011 només és la seu del Consell General a les sessions tradicionals (constitutiva i sessió de Sant Tomàs). La resta de sessions es fan al nou edifici parlamentari.[1]

Edifici[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història d'Andorra

Va ser construïda, el 1580,[2] com a casa pairal i torre de defensa de la família Busquets. El 1702 va ser comprada per l'aleshores Consell de la Terra, sota el mandat del Síndic General Joan Antoni Torres. A partir de 1866, el Consell de la Terra es va convertir en Consell General, i fins a l'actualitat.

A la porta principal es troba l'escut de la família Busquets (un arbre) i l'escut d'Andorra. La planta de l'edifici és rectangular i compta amb dos pisos. Un antic colomer amb forma de torre destaca en una cantonada. En el jardí davant de l'edifici es troba l'escultura commemorativa del primer centenari de la Nova Reforma que representa el tradicional ball de la morisca i és obra de Josep Viladomat (1967).

La planta baixa està destinada a l'administració de justícia amb el Tribunal de Corts. A la primera planta, la planta noble de la casa familiar, es troba la Sala del Consell, una capella dedicada a Sant Ermengol i l'Armari de les Set Claus on es conserven els documents històrics d'Andorra tancats amb una clau per cadascuna de les parròquies. Conserva també l'antiga cuina, a la qual es pot accedir des de la famosa Sala dels Passos Perduts on es fan els actes protocol·laris. Al segon pis o també anomenat Cap de casa, s'hi troba una sala polivalent, utilitzada per exemple per albergar-hi exposicions. Durant el 2015 la Casa de la Vall va ser, junt amb el Museu del Tabac i el Centre d'Art d'Escaldes-Engordany, un dels més visitats.[3] Tanmateix els museus d'Andorra registren un descens sostingut en les visites des de l'any 2010.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Andreu, Iago «El síndic obre el nou Consell 15 anys després d'iniciar el procés». El Periòdic d'Andorra, 11-03-2011 [Consulta: 6 abril 2011].
  2. Casa de la Vall: de casa pairal a seu del Consell General (en català). Govern d'Andorra, febrer 1997, p. 17. ISBN 99920-0-141-0. 
  3. «El nombre de visitants als museus disminueix respecte a l'any passat» (en català). Ràdio i Televisió d'Andorra, 07-02-2016. [Consulta: 9 març 2016].
  4. «L'afluència als museus nacionals cau un 4,7% al 2010». El Periòdic d'Andorra, 18-02-2011. [Consulta: 19 febrer 2011].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal del Principat d'Andorra

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de la Vall Modifica l'enllaç a Wikidata