Sant Miquel d'Engolasters

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Miquel d'Engolasters
Iglesia de San Miguel de Engolasters, Engolasters, Andorra, 2013-12-30, DD 02.JPG
Epònim Sant Miquel Arcàngel
Dades
Tipus església
Part de Engolasters
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura romànica
Altitud 1.504 m
Ubicació geogràfica
EstatAndorra
ParròquiaEscaldes-Engordany
Localització carretera d'Engolasters (CS200)
 42° 30′ 41″ N, 1° 33′ 38″ E / 42.51148°N,1.56045°E / 42.51148; 1.56045
BIC Andorra
Data 16/07/2003
Identificador Fitxa 27
Modifica les dades a Wikidata

L'església o santuari de Sant Miquel d'Engolasters està situada prop del llogaret d'Engolasters (Escaldes-Engordany) a 1.504 m. i dominant tot la vall d'Andorra. Ha estat declarada Bé d’interès cultural.[1]

Per arribar-hi cal agafar la carretera CS-100 un cop passat Escaldes-Engordany i després la CS-200 que porta fins a l'estany d'Engolasters.[2]

Edifici[modifica]

Entorn de Sant Miquel d'Engolasters

El temple és d'origen Romànic, ja que a diferència del Preromànic, el seu absis és semicircular i el campanar és quadrangular. És de la primera meitat del segle XII, per tant del Període del Romànic Ple.

La nau és rectangular i relativament petita amb un absis situat a l'est també força petit. Els murs fets amb pedra tosca i morter de calç són gruixuts. L'absis és més baix que la nau i està decorat per l'exterior amb un fris de tretze arcuacions llombardes actualment força erosionades fetes amb pedra tosca. També s'hi obren dues finestres petites de doble espitllera; una centrada i l'altra orientada al sud, totes dues cobertes amb un arc de mig punt fet amb dovelles de pedra calcària.

La porta d'accés es troba a la façana sud amb muntants de pedra calcària com les dovelles que la coronen en un arc de mig punt. Davant la porta hi ha un porxo, d'època molt posterior.

El sostre és de fusta, amb lloses de llicorella al damunt, i cobreix la nau.

La coberta interior de l'absis és de vola de quart d'esfera.

Campanar[modifica]

El campanar és una torre de planta quadrada molt esvelta i molt gran respecte a la resta del temple. Fa 17,5 m d'alçada, té la base quadrada i està coronada per una coberta enllosada que té la forma de piràmide de quatre vessants. Consta de tres pisos amb finestres geminades altes i estretes a cada cara. Un bloc monolític de pedra divideix aquestes finestres geminades a manera de columna. La separació és corona amb una capitell monolitic de pedra. Damunt de l'arc del darrer pis de finestrals hi ha, en tres de les façanes, uns elements que la historiografia nomena com a caps humans esculpits, tot i que és difícil reconèixer-ho.

Interior[modifica]

L'absis està decorat amb reproduccions exactes de les pintures murals romàniques originals actualment conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona. A la part central destaca la figura de Crist en majestat envoltat per una anella mística multicolor. Va vestit amb una túnica rosada sobre la que cau un mantell blau amb el voraviu decorat Envoltant a Crist trobem els símbols dels evangelistes (Tetramorf) però amb la particularitat que l'àngel de Mateu ha estat substituït per l'arcàngel Sant Miquel a qui és dedicada l'església. La figura del drac, representació del diable i molt malmesa, està abatut al peu d'aquest sant. Els evangelistes menors, Marc i Mateu, estan representats per els seus símbols disn de clipis que són portats per àngels. Sota aquesta composició hi ha part del col·legi apostòlic. Són sis apòstols, dels quals és possible identificar, a dada banda de la finestra central de l'absis, a Sant Pere que porta les claus , i a Sant Pau amb la característica alopècia. A l'entrada de l'absis, recobrint la superfície de l'intradòs de l'arc triomfal, hi ha representacions de diferents sants sense nom que representen la comunitat de cristians.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Miquel d'Engolasters Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Sant Miquel d'Engolasters». Patrimoni Cultural d'Andorra. Govern d'Andorra. [Consulta: 15 agost 2017].
  2. Torres, Núria «Fetilleria en aigües tranquil·les». Sàpiens [Barcelona], núm. 72, octubre 2008, p. 66. ISSN: 1695-2014.

Vegeu també[modifica]