Maiestas Domini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maiestas Domini de Sant Climent de Taüll

La Maiestas Domini o Crist en Majestat és una iconografia del cristianisme que representa la visió celestial de Déu Totpoderós. També rep el nom grec de Pantocràtor. Tanmateix, el terme Pantocràtor es refereix normalment a la representació en bust de Déu Totpoderós típica de l'art bizantí mentre que la iconografia de cos sencer del Maiestas Domini seria més pròpia del l'art romànic occidental. Aquesta iconografia no s'ha de confondre amb les representacions de Crist crucificat denominades Majestats o Crist Majestat.

Història[modifica | modifica el codi]

Gero Codex Maiesta Domini

El concepte de Maiestas (Majestat) té el seu origen al món romà i expressa la grandesa i el poder de l'emperador. El Cristianisme el va fer seu per aplicar-lo a Déu, sobretot a partir de Tertul·lià (segles I-II), Tanmateix, les primeres representacions plàstiques d'aquest concepte no apareixen fins a la fi del segle IV. Una de les més antigues seria la de l'absis de la Basílica de Santa Prudenciana, a Roma, on es veu Crist entronitzat envoltat pels apòstols i els símbols dels quatre evangelistes (Tetramorf).

A occident els éssers vius apareixen com un bust, envoltant també la imatge de Crist en Majestat. A l'escriptori de Tours a França, en el segle IX es va dibuixar una forma original que s'estendria després per tot occident: prop de la figura central es col·loquen en forma de rombe els éssers vius acompanyats de vegades pels profetes. Des d'aquest segle el Crist apareix assegut sobre el globus terraqüi universal i el cercle que envolta el seu bust forma un vuit quan s'encreua amb el cercle terrestre. El número vuit simbolitza la nova Creació i també és al·legoria del sacrifici de Crist a la creu.

El tema apareix pintat sobretot als absis preromànics i romànics, al primer foli d'alguns evangeliaris i en altres espais, i en escultura pot veure's als capitells, timpans o frisos de les esglésies. Des del segle XII s'estén de la mateixa manera als edificis gòtics. El tema comença a escassejar des del segle XIV fins que desapareix i en lloc seu es posa de moda la iconografia del Judici Final o la Coronació de la Verge.

Descripció iconogràfica[modifica | modifica el codi]

La iconografia més habitual de la Maiestas Domini mostra el Crist en Majestat assegut a un tron, emmarcat per una màndorla i envoltat pel Tetramorf, és a dir, de quatre vivents o animals que els antics intèrprets dels textos bíblics van identificar amb els Quatre Evangelistes.

Déu es representa amb barba i amb els cabells són llargs fins a les espatlles. La seva mà dreta la te alçada fent el gest de beneir mentre que amb l'esquerra sosté el Llibre de la Vida, unes vegades tancat i d'altres obert. Acostuma a anar vestit amb túnica i mantell. Els peus els té descalços i sovint reposen damunt d'un coixi o un semicercle que li fa d'escambell. Aquest semicercle represenra el món sotès als peus de Déu.

El Crist acostuma a portar al cap una corona,[1] o bé un nimbe en el qual està inscrita una creu. Sovint l'acompanyen altres elements simbòlics com ara les lletres alfa i omega, primera i utima lletra de l'alfabet grec.

Les fonts bíbliques d'aquesta iconografia es troben en la visió de la glòria del Senyor descrita pel profeta Ezequiel al llibre d'Ezequiel 1:4-12 que es repeteix, en termes bastant similars, al llibre de l'Apocalipsi 4:2-8:

“Vaig veure un tron posat en el cel. Al tron hi seia algú que tenia un esclat semblant al jaspi i la cornalina, i el tron era nimbat per un cercle de llum que brillava com la maragda... Del tron sortien llampecs, veus i tronades... En el tron, al seu voltant, hi havia quatre vivents plens d’ulls davant i darrere. El primer vivent era semblant a un lleó; el segon vivent era semblant a un toro; el tercer vivent tenia aspecte d’home, i el quart vivent era semblant a una àguila en ple vol. Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i estaven plens d’ulls que miraven tot al voltant i cap al tron”

Aquesta visió defineix clarament la imatge de Déu entronitzat dins de la màndorla (el "cercle de llum") i envoltat pel tetramorf, interpretat com a representació simbòlica dels quatre evangelistes.

Altres detalls característics de la iconografia de la Maiestas Domini procedeixen de diversos textos bíblics. Per exemple, el semicercle que a vegades es representa als peus de Déu (o que fins i tot apareix fent-li de tron) procedeix d'una cita del profeta Isaïes: “El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus”.[Isaïes 66:1] Mitjançant aquest simbolisme es dóna a entendre que tot l'Univers està sotmès al poder de Déu.

Les lletres alfa i omega procedeixen del llibre de l'Apocalipsi 21:6: "Jo sóc l’alfa i l’omega, el principi i la fi" mentre que la inscripció "Ego sum lux mundi" que es veu dins el llibre de la Maiestas de Taüll i en moltes altres prové de l'evangeli segons Joan, i on es repeteix diverses vegades: “Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué: Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida”.[Joan 8:12]

Exemples més representatius en l'art romànic[modifica | modifica el codi]

Escultura monumental[modifica | modifica el codi]

Pintura mural[modifica | modifica el codi]

  • La pintura mural romànica d'Andorra oferiria exemples d'aquesta iconografia a l'esglèsia de Santa Coloma i a Sant Miquel d'Engolasters.
  • En la pintura mural romànica espanyola destaquen la Maiestas Domini del panteó reial de Sant Isidor de Lleó i la de l'absis de l'església dels Sants Just i Pastor de Segòvia.
  • A França sobresurt la Maiestas Domini pintada a l'absis de la "Capella dels Monjos" de Berzé--la-Ville estretament relacionada amb la important abadia de Cluny
  • A Alemanya es pot esmentar la Maiestas que presideix l'absis de l'església de Sant Pere i Sant Pau que es troba a l'illa monàstica de Reichenau
  • A Itàlia el tema presenta intereresants particularitats iconogràfiques degudes a una directa influència bizantina com es pot comprovar a l'absis de Sant'Angelo in Formis o a les pintures del nàrtex de l'abadia de San Pietro al Monte (Civate).
Absis de la Capella dels Monjos de Berzé-la-Ville
Volta del Panteó Reial de Sant Isidor de Lleó
Maiestas Domini de Santa Maria de Mur, l'original de la qual es troba al Museu de Boston
Maiestas Domini a l'absis del monestir de Sant Pau de Fontclara
Absis de l'església de Sant'Angelo in Formis

Pintura sobre taula[modifica | modifica el codi]

Frontal d'altar de la Seu d'Urgell (MNAC)
Baldaquí de Tost (MNAC)
Baldaquí de Ribes (MEV)

Altres suports[modifica | modifica el codi]

Déu com a "Rex Fortis" i Creador que presideix el Tapis de la Creació de la Catedral de Girona
Crist en majestat de l'Evangeliari de Godescalc s. VIII
Crist en Majestat de la "Pala d'oro"
Urna de Sant Domènec de Silos (Museu de Burgos)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Versión del Apocalipsi 14,14

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maiestas Domini Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]