Maiestas Domini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maiestas Domini de Sant Climent de Taüll

La Maiestas Domini (en llatí, la Majestat del Senyor) o Crist en Majestat és una iconografia del cristianisme que representa la manifestació de Déu Totpoderós, senyor de l'Univers. També rep el nom grec de Pantocràtor.[1]

Així doncs, Maiestas Domini i Pantocràtor parteixen d'un mateix concepte teològic però el tradueixen plàsticament en imatges diferents i registren evolucions diferenciades en funció dels respectius contextos culturals. L'art bizantí adopta la representació del Pantocràtor de bust o de mig cos. En canvi, l'art medieval de l'Europa occidental, preromànic i romànic, prefereix la representació del Totpoderós assegut en un tron i, per tant, de cos sencer, que és la que en l'àmbit de la història de l'art i de la iconografia s'anomena Maiestas Domini per a subratllar la seva especificitat davant de la manera bizantina de representar el Pantocràtor.

Tota una altra cosa són les representacions de Crist crucificat vestit amb túnica i sovint amb corona popularment anomenades Majestats o Crist Majestat.[2] que no s'han de confondre amb la Maiestas Domini malgrat la similitud terminològica.

Història[modifica | modifica el codi]

Sant'.Apollinare.Nuovo17
Haregarius 001
Moissac, Abbaye Saint-Pierre-PM 15080

Així com la representació del Pantocràtor bizantí, un cop fixada, es manté pràcticament invariable a través dels temps i només interactua amb altres temes iconogràfics com la Deisi, la iconografia de la Maiestas Domini occidental registra un procés evolutiu més acusat que comença amb l'assimilació cristiana de la iconografia imperial romana i culmina amb la integració d'aquesta a la representació del Segon adveniment de Jesucrist (Parusia). Posteriorment, la seva evolució dóna lloc a altres temes iconogràfics com el Crist Jutge o el Crist Salvador del món (Salvator Mundi). Una altra derivació de la Maiestas Domini és la representació de la Mare de Déu en majestat o Maestà.

El concepte de Maiestas (Majestat) té el seu origen al món romà i expressa la grandesa i el poder de l'emperador. El Cristianisme el va fer seu per aplicar-lo a Déu, sobretot a partir de Tertul·lià (segles I-II), Tanmateix, les primeres representacions plàstiques d'aquest concepte no apareixen fins a la fi del segle IV, arran de l'oficialització de la religió cristiana. Una de les més antigues seria la de l'absis de la Basílica de Santa Prudenciana, a Roma, on es veu Crist assegut en un tron com si fos l'emperador i envoltat pels apòstols, mentre a sobre seu, dalt del cel, apareixen els símbols dels quatre evangelistes (Tetramorf).

Assimilació cristiana de la iconografia imperial romana[modifica | modifica el codi]

Als mosaics de Ravenna, del segle VI. es troben representacions diverses del Crist entronitzat. A l'absis de la basílica de Sant Vidal hi apareix com un emperador Romà, jove, sense barba i assegut damunt d'una esfera o globus terraqüi que simbolitza el seu poder universal. A la basílica de Sant Apol·linar el Nou hi apareix assegut en un tron, beneint i envoltat per quatre àngels. Sembla que aquesta imatge de Crist va substituir una de l'emperador Teodoric el Gran que hi havia hagut prèviament.

L'art carolingi i l'art otonià van fer seva aquesta iconografia derivada de la iconografia imperial romana i la van utilitzar indistintament per a representar el propi emperador (Sacramentari d'Enric II, de començaments del segle XI) o bé per a representar Déu (Evangeliari de Godescalc, dit també Evangeliari de Carlemany, del segle VIII)

Integració de la Maiestas i el Tetramorf als manuscrits carolingis[modifica | modifica el codi]

Va ser al scriptorium carolingi de Sant Martí de Tours, durant el segle IX on es va consolidar la integració en una sola imatge simbòlica de la representació del Crist en Majestat conjuntament amb els símbols dels Quatre Evangelistes, l'anomenat Tetramorf. Aquesta imatge la podem trobar ocupant un lloc preferent en manuscrits produïts a Tours tals com l'Evangeliari de Lotari, la primera Bíblia de Carles el Calb o la Bíblia de Moutier-Grandval.

Segueix trobant-se en llibres manuscrits del segle X com l'evangelari dit Còdex de Gero, produït a l'Illa monàstica de Reichenau o el Beatus de Girona.

L'art romànic: el segon adveniment de Jesucrist o Parusia.[modifica | modifica el codi]

Les formulacions iconogràfiques desenvolupades a les pàgines dels manuscrits carolingis i otonians estableixen els models que l'art romànic adoptarà i plasmarà en formats monumentals, sempre en un lloc preferent de les esglésies. A l'interior, pintat als absis o bé als frontals dels altars. A l'exterior, esculpit, presidint les portades. Vegeu més avall la llista d'exemples més representatius en l'art romànic.

L'art romànic representa la màxima expansió de la iconografia de la Maiestas Domini. De la mateixa manera que als seus orígens i també al món carolingi i otonià s'establia una clara correlació entre la representació de Déu entronitzat i la de l'emperador en majestat, els historiadors assenyalen que la proliferació de la Maiestas Domini en l'art romànic esdevé una expressió clara de l'ordre feudal, del seu caràcter immutable i de la seva rígida jerarquia, al capdamunt de la qual es trobaria Déu.

Potser per això, la societat urbana del gòtic, una societat més dinàmica, prefereix altres formes de representar Déu. D'aquesta manera, a partir del segle XIII, el tema de la Maiestas Domini ja no és predominant i en lloc seu es posa de moda la iconografia del Judici Final o la Coronació de la Verge.

Descripció iconogràfica[modifica | modifica el codi]

La iconografia més habitual de la Maiestas Domini mostra el Crist en Majestat assegut a un tron, emmarcat per una màndorla i envoltat pel Tetramorf, és a dir, de quatre vivents o animals que els antics intèrprets dels textos bíblics van identificar amb els Quatre Evangelistes

Déu es representa amb barba i amb els cabells són llargs fins a les espatlles. La seva mà dreta la té alçada fent el gest de beneir mentre que amb l'esquerra sosté el Llibre de la Vida, unes vegades tancat i d'altres obert. Acostuma a anar vestit amb túnica i mantell. Els peus els té descalços i sovint reposen damunt d'un coixi o un semicercle que li fa d'escambell. Aquest semicercle representa el món sotmès als peus de Déu.

El Crist acostuma a portar al cap una corona,[3] o bé un nimbe en el qual està inscrita una creu. Sovint l'acompanyen altres elements simbòlics com ara les lletres alfa i omega, primera i útima lletra de l'alfabet grec.

Les fonts bíbliques d'aquesta iconografia es troben en la visió de la glòria del Senyor descrita pel profeta Ezequiel al llibre d'Ezequiel 1:4-12 que es repeteix, en termes bastant similars, al llibre de l'Apocalipsi 4:2-8:

“Vaig veure un tron posat en el cel. Al tron hi seia algú que tenia un esclat semblant al jaspi i la cornalina, i el tron era nimbat per un cercle de llum que brillava com la maragda... Del tron sortien llampecs, veus i tronades... En el tron, al seu voltant, hi havia quatre vivents plens d’ulls davant i darrere. El primer vivent era semblant a un lleó; el segon vivent era semblant a un toro; el tercer vivent tenia aspecte d’home, i el quart vivent era semblant a una àguila en ple vol. Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i estaven plens d’ulls que miraven tot al voltant i cap al tron”

Aquesta visió defineix clarament la imatge de Déu entronitzat dins de la màndorla (el "cercle de llum") i envoltat pel tetramorf, interpretat com a representació simbòlica dels quatre evangelistes.

Altres detalls característics de la iconografia de la Maiestas Domini procedeixen de diversos textos bíblics. Per exemple, el semicercle que a vegades es representa als peus de Déu (o que fins i tot apareix fent-li de tron) procedeix d'una cita del profeta Isaïes: “El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus”.[Isaïes 66:1] Mitjançant aquest simbolisme es dóna a entendre que tot l'Univers està sotmès al poder de Déu.

Les lletres alfa i omega procedeixen del llibre de l'Apocalipsi 21:6: "Jo sóc l’alfa i l’omega, el principi i la fi" mentre que la inscripció "Ego sum lux mundi" que es veu dins el llibre de la Maiestas de Taüll i en moltes altres prové de l'evangeli segons Joan, i on es repeteix diverses vegades: “Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué: Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida”.[Joan 8:12]

Exemples més representatius en l'art romànic[modifica | modifica el codi]

Escultura monumental[modifica | modifica el codi]

Pintura mural[modifica | modifica el codi]

  • La pintura mural romànica d'Andorra oferiria exemples d'aquesta iconografia a l'esglèsia de Santa Coloma i a Sant Miquel d'Engolasters.
  • En la pintura mural romànica espanyola destaquen la Maiestas Domini del panteó reial de Sant Isidor de Lleó i la de l'absis de l'església dels Sants Just i Pastor de Segòvia.
  • A França sobresurt la Maiestas Domini pintada a l'absis de la "Capella dels Monjos" de Berzé--la-Ville estretament relacionada amb la important abadia de Cluny
  • A Alemanya es pot esmentar la Maiestas que presideix l'absis de l'església de Sant Pere i Sant Pau que es troba a l'illa monàstica de Reichenau
  • A Itàlia el tema presenta intereresants particularitats iconogràfiques degudes a una directa influència bizantina com es pot comprovar a l'absis de Sant'Angelo in Formis o a les pintures del nàrtex de l'abadia de San Pietro al Monte (Civate).
Absis de la Capella dels Monjos de Berzé-la-Ville
Volta del Panteó Reial de Sant Isidor de Lleó
Maiestas Domini de Santa Maria de Mur, l'original de la qual es troba al Museu de Boston
Maiestas Domini a l'absis del monestir de Sant Pau de Fontclara
Absis de l'església de Sant'Angelo in Formis

Pintura sobre taula[modifica | modifica el codi]

Frontal d'altar de la Seu d'Urgell (MNAC)
Baldaquí de Tost (MNAC)
Baldaquí de Ribes (MEV)

Altres suports[modifica | modifica el codi]

Déu com a "Rex Fortis" i Creador que presideix el Tapis de la Creació de la Catedral de Girona
Crist en majestat beneint de l'Evangeliari de Godescalc o de Carlemany s. VIII
Crist en Majestat de la "Pala d'oro"
Urna de Sant Domènec de Silos (Museu de Burgos)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Pantocràtor al Diccionari de les arts del Termcat». [Consulta: 21 març 2016].
  2. «Majestat al Diccionari de les arts del Termcat». [Consulta: 21 març 2016].
  3. Versión del Apocalipsi 14,14

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maiestas Domini Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]