Valira
 |
Per a altres significats, vegeu «Valira (desambiguació)». |
| ||||
| Tipus | riu curs d'aigua  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | 2450 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Andorra i Alt Urgell (Catalunya) | |||
| Lloc | Encamp (Andorra) | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Catalunya (Espanya) | |||
| Lloc | al Segre a la Seu d'Urgell 42° 20′ 45″ N, 1° 26′ 33″ E / 42.345833°N,1.442500°E | |||
| Desembocadura | Segre | |||
| ||||
| Afluents | ||||
| Conca hidrogràfica | conca de l'Ebre | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 44 ( ) km | |||
| Travessa | Andorra, Alt Urgell | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 591,6 km² | |||
| Mesures | ||||
| Cabal | 10,3 m³/s | |||
La Valira és un riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta que vertebra la hidrologia d'Andorra i part de l'Urgellet. Drena una gran part del país, amb l'excepció de la solana d'Andorra, que es troba al vessant de l'Arieja.
Curs
[modifica]La Valira neix al circ dels Pessons, a la parròquia d'Encamp (Andorra), i desemboca al Segre, al municipi de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), un cop passada la ciutat. El sistema de rius de la Valira és de 35 quilòmetres de llargària.[1]
La Valira té forma de Y: els braços superiors són la Valira del Nord (dita també d'Ordino o de la Massana) i la Valira d'Orient (dita també d'Encamp, de Canillo o de Soldeu) i s'uneixen a la parròquia d'Escaldes-Engordany. En el seu tram comú després de l'aiguabarreig s'anomena també Gran Valira.
Un dels afluents de la Valira és el riu Runer,[2] que fa de límit natural entre Andorra i l'Alt Urgell.
Les carreteres N-145 a l'Alt Urgell i CG-1 a Andorra. circulen seguint a la vora del riu.
Afluents
[modifica]- Estany de Cabana Sorda[3]
- Estanys de Pessons[4]
- Estanys de Vall-de-riu[5]
- Ribera d'Ordino. A la capçalera el seu nom és torrent de Fontblanca[6]
- Riu d'Aós[7]
- Riu de les Agols[8]
- Riu d'Enclar[9]
- Riu d'Ensagents
- Riu dels Cortals
- Riu Madriu[10]
- Riu de Montcau[13]
- Riu de Salòria
- Riu de Setúria
- Runer
Etimologia
[modifica]Per bé que tradicionalment, a partir especialment de Joan Coromines, s'ha relacionat el nom amb un antropònim llatí, Valerius (amnis Valeria, 'riuet Valerià'),[14] Ramon d'Abadal i Manuel Anglada hi objecten que, difícilment, un hidrònim tan arrelat als Pirineus, amb rèpliques a la Ribagorça, el Pallars Sobirà, Andorra i Cerdanya i amb variacions morfològiques del tipus Valira, Valireta, Valirota, pot tenir aquest origen.[15][16]
A parer d'aquests dos lingüistes, és ben improbable que tots aquests «Valires» hagin estat anomenats a partir d'un hipotètic personatge de nom Valeri i sembla més lògic que el nom volgués dir alguna cosa semblant a 'riu, corrent d'aigua' en l'antiga llengua protobasca o ibèrica, pròpia d'aquestes contrades.[16] Coromines, però, va rebatre d'Abadal adduint que el nom Valerius va ser molt popular en el santoral durant l'alta edat mitjana i que en aquella època devia haver-hi Valeris pertot.[14]
Galeria
[modifica]
Vista hivernal de l'alta vall de la Valira a Grau Roig (mirant cap a Soldeu)
La Valira del Nord al pas per la Massana
La Valira d'Orient al pas per Les Escaldes
La Valira a Sant Julià de Lòria
Vegeu també
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ Atles d'Andorra (1991), Govern Andorrà. (en català) OCLC 801960401
- ↑ «Valira». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Valira». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Valira». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Valira». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 «Valira». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Valira». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Valira». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Valira». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Valira». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Valira». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Valira». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Valira». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 Coromines, Joan. «VALIRA». A: Onomasticon Cataloniae. vol. VII. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 395-397. ISBN 84-7256-331-6.
- ↑ d'Abadal i de Vinyals, Ramon. Els comtats del Pallars i Ribagorça. Barcelona: IEC, 1955.
- 1 2 Anglada, Manuel. «Els noms de fonts, rius, torrents, estanys, basses, saltants, bullidors, llacunes, etc. Valira». A: Arrels d'Andorra. Prehistòria d'Andorra a través dels noms de lloc. Andorra la Vella: Editorial Andorra, 1993, p. 320. ISBN 99920-53-02-X.