Bibiana Rossa Torres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBibiana Rossa Torres
Biografia
Naixement15 gener 1960 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Limós (França) Modifica el valor a Wikidata
Consellera general d'Andorra
19 maig 2009 – 15 febrer 2011
Circumscripció electoral: Andorra

1a Cònsol major de Canillo
1995 – 2001
← valor desconegut – Enric Casadevall Medrano →
Conseller del Comú de Canillo
1995 – 2001
Ministra de Salut
8 maig 1992 – 1993
Nomenada per: Òscar Ribas Reig
Consellera general d'Andorra
1992 – 1993
Circumscripció electoral: Canillo

Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, advocada Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialdemòcrata d'Andorra (2009–2011)
independent (1992–2001) Modifica el valor a Wikidata

Bibiana Rossa Torres (Limós, França, 15 de gener de 1960)[1] és una advocada[2] i política andorrana. Candidat independent al principi i del Partit Socialdemòcrata (PS) més tard, Rossa ha estat Cònsol Major i Consellera del Comú de Canillo, Consellera General i ministra.[3] Actualment (2023) retirada del món polític, ha col·laborat sovint amb mitjans de comunicació com ara RTVA o Diari d'Andorra.[4]

Biografia[modifica]

Bibiana Rossa va nàixer el 15 de gener de 1960 a Limós, al departament francès de l'Aude, però al juny de 1963, amb només tres anys, la seua família s'instal·la a Encamp. Cursà l'ensenyament primàri a l'escola francesa d'Encamp, després al CEG Ciutat de Valls i ja al 1974 forma part de la primera promoció d'alumnes del Lycée Comte de Foix. L'any 1976 deixa els estudis i comença a treballar a la batllia francesa, primer com a auxiliar de justícia, més tard com a oficial i quan compleix els 18 anys, esdevenint secretària judicial. Alhora, continua estudiant a la Universitat de Perpinyà on fa el certificat de capacitat en dret. L'any 1981 es casà, neixent els seus dos fills, el 1984 i 1988.

Deixà la batllia el 1989, dedicant-se plenament als estudis i a la família i el 1992 es presenta a les eleccions al Consell General, per prendre part al Consell Constituent. Fou nomenada ministra de Sanitat, Treball, Medi Ambient i Immigració per l'aleshores Cap de Gover, n'Òscar Ribas Reig. Com a ministra, va commemorar per primera vegada a Andorra el dia mundial de la SIDA l'1 de desembre de 1993. Abans de les eleccions al Consell General de 1993 va cessar com a ministra i no es presentà a la reelecció com a consellera general.

Més tard, es presentà a les eleccions comunals de 1995 i fou elegida consellera comunal i cònsol major de Canillo, sent la primera cònsol major electa des de l'aprovació de la constitució andorrana de 1993.[5] L'any 1997 va rebre al Copríncep Jacques Chirac en visita oficial al Comú de Canillo dins del seu viatge a Andorra. El març del 1999 pateix una moció de censura per part de membres de la seua pròpia llista i passa a l'oposició. La raó van ser diferències per la construcció del telecabina a la parròquia. El mateix any, a la tardor, es llicencià en Dret a la universitat de Barcelona. Rossa es presentà a la reelecció a les eleccions comunals de 1999, resultant elegida consellera comunal i cònsol major per majoria.[6] No obstant això, l'any 2001 dimitiria per manca de suports polítics. Apartant-se de la política, obrí un despatx pròpi d'advocacia i un hotel.

Finalment, Bibiana Rossa tornà a política quan, a la llista nacional del PS, es presentà a les eleccions al Consell General de 2009 sent elegida de nou consellera general.[7] Durant la legislatura i com a consellera, va exercir com a vicepresidenta de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient i membre de la Comissió Legislativa d'Economia. Cessà com a consellera general quan el Cap de Govern socialdemòcrata, Jaume Bartumeu Cassany, dissolgué el Consell General de manera anticipada i convocà eleccions. Dessenganyada amb la política i amb les lluites de poder intern al PS, Rossa deixà la política i es donà de baixa del partit. Actualment (2023) no participa en política, però col·labora amb diversos mitjans de comunicació nacionals. Està separada, té dos fills i un nét.

Referències[modifica]