Cases Marfà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Cases Marfà
Cases Marfà.JPG
Dades bàsiques
Arquitecte Manuel Comas i Thos
Construït S. XX (1900-02)
Característiques
Estil Eclecticisme
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització C. Alí Bei, 27-29

41° 23′ 31″ N, 2° 10′ 43″ E / 41.391947°N,2.178506°E / 41.391947; 2.178506
Bé inventariat
Identificador IPAC: 41293
Modifica dades a Wikidata

Les Cases Marfà és una obra eclèctica de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Les Cases Marfà estan ubicades a l'illa del districte de l'Eixample, delimitada pels carrers Ausiàs Marc, Bailén, Alí Bei i el passeig de Sant Joan. Disposa d'una única façana exterior afrontada al carrer Alí Bei, on s'emplaça l'accés principal als dos edificis, i una façana interior afrontada al pati de l'illa.[1]

Es tracta de dos edificis d'habitatges entre mitgeres, bessons, encarregats pels germans Marfà a l'arquitecte Manuel Comas i Thos i construïts entre els anys 1900 i 1902. De planta rectangular, presenten una estructura en alçat que comprèn soterrani, planta baixa, cinc plantes pis i terrat transitable. Els accessos principals donen pas a una zona de vestíbul i a un celobert central rectangular en el qual s'hi localitza l'escala de veïns i l'ascensor.[1]

Cada edifici presenta la façana formant una composició axial al voltant de la torratxa central. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de cinc portals d'arcs escarsers. Hi ha dos grans portals laterals i al centre es presenten les altres tres obertures, més petites, emmarcades per columnes on els seus capitells sostenen els permòdols de la tribuna central.[1]

La resta de plantes estan estructurades en tres eixos verticals. El més important és el central, on una elaborada tribuna ocupa tres de les plantes i fa de llosana a la terrassa de l'últim pis i de base a la torratxa que corona l'edifici. Les tribunes, realitzades amb ferro de fosa, tancament de vidre i acabats de fusta, estan rematades per un esculpit frontó semicircular. Els eixos laterals presenten balcons amb llosana de pedra, llinda esculpida i tancament de ferro.[1]

El coronament de la façana està format per l'última planta, que no disposa de tribuna, i els elements de coronament, de formes arrodonides, entre els quals destaca una esvelta torratxa acabada amb una cúpula, amb forma de ceba recoberta d'escates.[1]

L'accés a l'interior dels edificis es realitza per portals diferents. Al número 27 està ubicat al portal de l'esquerra mentre el del número 29 per el portal central. Donen accés a un vestíbul al fons del qual es troba l'escala de veïns que permet el repartiment de les propietats horitzontals. El vestíbul del número 29 ha estat completament reformant amb estètica actual. En canvi, el vestíbul del número 27 conserva l'estructura i la decoració original, presentant les parets ornades amb un esgrafiat floral de tonalitats verdes i blanques, trencat per les quatre columnes que sostenen el fals sostre de guix, amb una sanefa i permòdols decorats amb motius vegetals. Al fons, una porta de fusta amb vidriera tanca l'accés a la caixa d'escales.[1]

Història[modifica]

L'any 1900 es van presentar dos projectes de l'arquitecte Manuel Comas i Thos que corresponen a sol·licituds del mateix propietari, Emilio Marfà i Artigas, com a tutor i oncle dels germans Joaquim i Antoni Marfà i Serra. L'any 1932 es van instal·lar al terrat uns dipòsits per millorar la distribució d'aigua potable. L'any 1961 es va fer una reforma de la planta baixa per destinar-la a oficines i despatxos, amb la remodelació d'envans i de l'escala d'accés al soterrani.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Cases Marfà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cases Marfà
  • «Cases Marfà». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.