Conjunt industrial format per dues naus de planta baixa i dos pisos cada una, connectades entre si per uns ponts coberts i un tercer edifici també de planta baixa i dos pisos amb façana al carrer Jordi Joan. Una xemeneia exempta completa el conjunt. Els edificis presenten una estructura de pilars de fosa, sostres de voltes de maó de pla atirantades i jàsseres metàl·liques. En els dos edificis principals, la caixa d'escala està ubicada en un volum annexa situat al tester. La coberta, a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana longitudinal, descansa sobre encavallades de fusta. La façana, arrebossada, està ornamentada amb cornises d'obra vista situades a nivell de cada pis i entre finestres. Una última cornisa, més treballada, remata l'edifici.[1]
L'any 1851 Gaietà Marfà s'establia com a fabricant de gènere de punt al camí Ral. L'empresa anà creixent i entre 1881 i 1892 passà a mans de Vidua i Fills de Gaietà Marfà. De 1892 a 1904 s'anomena Fills de Gaietà Marfà i cia. De 1904 a 1931 l'empresa rep el nom de Fills de Marfà s en c. De 1931 a 1975 s'anomena Industrial Mataró-Girona SA. L'any 1984 la fàbrica passa a mans dels treballadors en forma de Societat Anònima Laboral.[1]
El juny de 1996 es firma un conveni entre l'Ajuntament de Mataró, el Patronat municipal de Cultura i l'Associació Promotors de la fundació Jaume Vilaseca per fer de can Marfà el museu del gènere de punt. Les obres de rehabilitació de la nau curta de Can Marfà, lloc on s'ubicarà el museu, van començar l'any 2010, tot i que l'any anterior ja es van fer obres de consolidació estructural de tot el conjunt. També al 2010 es va portar a terme una actuació arqueològica en el sector sud, trobant-se estructures corresponents a diversos espais subterranis construïts per a maquinària i altres elements.[1]
↑ 1,01,11,2«Fàbrica de Can Marfà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 agost 2017].
