Palau del Marquès de Santa Isabel
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Palau  | ||||||
| Arquitecte | Josep Fontserè i Mestre | ||||||
| Construcció | 1883-84; 1945 | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | ||||||
| Ubicació geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | ||||||
| Localització | Pg. Sant Joan, 39-41 - c. Diputació, 355 | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 41302 | ||||||
| |||||||
El Palau del Marquès de Santa Isabel és un edifici d'estil eclèctic situat al passeig de Sant Joan, 39-41 del barri de la Dreta de l'Eixample de Barcelona. Construït entre el 1882 i el 1887 per Josep Fontseré i Mestre, per a Frederic Ricart i Gibert, industrial tèxtil i marquès de Santa Isabel, que havia adquirit el solar el 1869 i que va morir abans d'acabar-se l'obra. L'immoble va ser heretat pel seu fill Felip Ricart de Córdoba. Es tracta d'un palauet amb jardí decorat amb molta austeritat seguint patrons classicistes. Annex a l'edifici hi ha un hivernacle de ferro i vidre. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció[modifica]
Edifici aïllat envoltat de jardí d'estil eclèctic obra de Josep Fontseré i Mestre construït entre 1883 i 1884. L'edifici actual és fruit de moltes transformacions i modificacions. Tot i així, l'edifici respon a un tipus de construcció poc habitual a l'Eixample, ja que es tracta d'un palauet amb jardí.[1][2]
L'entrada principal dona al carrer Diputació on hi ha també l'espai de jardi i té una façana al Passeig de Sant Joan. La planta actual de l'edifici no és l'original, ja que es va modificar per afegir-hi un cos poligonal a l'angle allunyat del carrer. En la primera construcció era de planta baixa i dues plantes però es van aixecar tres plantes més en una ampliació l'any 1945, amb un últim pis amb mansardes. Consta també d'un petit hivernacle de l'època de la construcció original de ferro i vidre.[1]
A la mateixa illa de cases, per bé que a la façana del carrer Bailèn, s'aixeca l'edifici neoclàssic del Taller Masriera, construït en els mateixos anys.
Història[modifica]
Frederic Ricart i Gibert, industrial i marquès de Santa Isabel, va comprar el solar el 1869 per a construir un palau però morí abans d'acabar-se l'obra el 1887.[1]
L'any 1920 va passar a ser la seu d'Aigües de Barcelona que, al llarg dels anys, va efectuar diverses reformes i ampliacions, algunes d'elles dirigides per F. de Paula Villar Carmona, respectuoses amb l'obra original. Tanmateix, es van afegir tres pisos, un d'ells tipus mansarda.[3]
Durant la Guerra Civil s'hi va construir un refugi antiaeri, que s'obre esporàdicament a les visites.[4]
Actualment és la seu del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Palau del Marquès de Santa Isabel». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
- ↑ «PALAU DEL MARQUÉS DE SANTA ISABEL». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Palau del Marquès de Santa Isabel». Pobles de Catalunya.
- ↑ Ruiz, Josep Maria Contel I. «Refugis antiaeris de Barcelona: El refugi antiaeri del palauet de Santa Isabel». Refugis antiaeris de Barcelona, 14-10-2016. [Consulta: 14 octubre 2016].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau del Marquès de Santa Isabel |
- «Palau del Marquès de Santa Isabel». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
