Palau del Marquès de Santa Isabel
 |
|||
|---|---|---|---|
Façana principal
|
|||
| Dades bàsiques | |||
| Tipus | palau | ||
| Arquitecte | Josep Fontserè i Mestre | ||
| Construït | 1883-84 | ||
| Característiques | |||
| Estil | Eclèctic | ||
| Ubicació | |||
| Municipi | Barcelona | ||
| Localització | Passeig de Sant Joan, 39-41; carrer de la Diputació, 355 | ||
|
|||
|
|||
| Identificador | BCIL: 1590 | ||
| Intervencions | |||
| 1945 | Restaurat | ||
| Activitat | |||
 |
|||
El Palau del Marquès de Santa Isabel és un edifici d'estil eclèctic situat al passeig de Sant Joan, 39-41 del barri de la Dreta de l'Eixample de Barcelona. Construït entre el 1882 i el 1887 per Josep Fontseré i Mestre, per a Frederic Ricart i Gibert, industrial tèxtil i marquès de Santa Isabel, que havia adquirit el solar el 1869 i que va morir abans d'acabar-se l'obra. L'immoble va ser heretat pel seu fill Felip Ricart de Córdoba.
Es tracta d'un palauet amb jardí decorat amb molta austeritat seguint patrons classicistes. Annex a l'edifici hi ha un hivernacle de ferro i vidre.
L'any 1920 va passar a ser la seu d'Aigües de Barcelona que, al llarg dels anys, va efectuar diverses reformes i ampliacions, algunes d'elles dirigides per F. de Paula Villar Carmona, respectuoses amb l'obra original. Tanmateix, es van afegir tres pisos, un d'ells tipus mansarda.[1]
Actualment és la seu del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
Descripció[modifica | modifica el codi]
Actualment, la imatge que es té d'aquest edifici és el resultat de les transformacions i ampliacions desenvolupades en l'edificació original. Tot i aquests canvis, l'edifici és interessant com a exemple d'un tipus d'arquitectura, el palauet amb jardí, no gaire usual a l'Eixample i del qual es mantenen ben pocs exemples. [2]
Es tracta d'una construcció aïllada, tot i que té una façana alineada al passeig de Sant Joan, amb l'entrada per la façana que dóna al carrer Diputació, del qual el separa el jardí. L'edificació, actualment de planta baixa i cinc plantes pis, l'última amansardada, també presenta l'ampliació a què fou sotmesa, consistent en l'addició d'un cos poligonal en l'angle allunyat del carrer.[3]
Durant la Guerra Civil s'hi va construir un refugi antiaeri, que s'obre esporàdicament a les visites. [4]
A la mateixa illa de cases, per bé que a la façana del carrer Bailèn, s'aixeca l'edifici neoclàssic del Taller Masriera, construït en els mateixos anys.
Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau del Marquès de Santa Isabel |
- ↑ «Palau del Marquès de Santa Isabel». Pobles de Catalunya.
- ↑ jordidiazcallejo. «El jardí, l’umbracle i l’hivernacle del Palauet del Marquès de Santa Isabel al Passeig de Sant Joan de Barcelona». jardins i patrimoni, 08-06-2013. [Consulta: 14 octubre 2016].
- ↑ «PALAU DEL MARQUÉS DE SANTA ISABEL». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Ruiz, Josep Maria Contel I. «Refugis antiaeris de Barcelona: El refugi antiaeri del palauet de Santa Isabel». Refugis antiaeris de Barcelona, 14-10-2016. [Consulta: 14 octubre 2016].
