Palau del Marquès de Santa Isabel
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici d'oficines  | |||
| Cronologia | ||||
| 1883 – 1884 | construcció, Arquitecte: Josep Fontserè i Mestre | |||
| 1945 | reforma | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica noucentisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Passeig de Sant Joan, 39-41 i Diputació, 355 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Identificador | 41302 | |||
El Palau del Marquès de Santa Isabel és un edifici al passeig de Sant Joan, 39-41 de Barcelona, declarat bé cultural d'interès local.[1] Avui dia és la seu del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
Arquitectura[modifica]
Es tracta d'un palauet amb jardí, decorat amb molta austeritat seguint patrons classicistes.[2] La imatge actual d'aquest edifici és conseqüència de les transformacions i ampliacions sofertes per l'edificació original,[1] entre les quals destaca la remunta de tres plantes (l'última amansardada) i l'addició d'un cos poligonal a l'angle més allunyat del Passeig de Sant Joan el 1945.
L'entrada principal dona al carrer de la Diputació, on hi ha també l'espai de jardí, i té una façana al Passeig de Sant Joan. Consta també d'un petit hivernacle de l'època de la construcció original de ferro i vidre.[2]
Història[modifica]
Fou construït entre el 1883 i el 1884 per Josep Fontserè i Mestre per al fabricant tèxtil Frederic Ricart i Gibert (vegeu casa-fàbrica Ricart), que havia comprat el solar el 1869 per a construir-hi un palau, però morí abans d'acabar-se l'obra el 1883.[2] L'immoble va ser heretat pel seu fill Felip Ricart de Córdoba, i el 1920 va passar a ser la seu d'Aigües de Barcelona, que al llarg dels anys hi va efectuar diverses reformes i ampliacions, algunes d'elles dirigides per Francesc de Paula del Villar i Carmona, respectuoses amb l'obra original.
Durant la Guerra Civil espanyola s'hi va construir un refugi antiaeri, que s'obre esporàdicament a les visites.[3]
Notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Palau del Marquès de Santa Isabel». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Palau del Marquès de Santa Isabel». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
- ↑ Ruiz, Josep Maria Contel I. «Refugis antiaeris de Barcelona: El refugi antiaeri del palauet de Santa Isabel». Refugis antiaeris de Barcelona, 14-10-2016. [Consulta: 14 octubre 2016].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau del Marquès de Santa Isabel |
- «Palau del Marquès de Santa Isabel». Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Pobles de Catalunya.
