Casa Comalat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa Comalat
Salvador.Valeri.i.Pupurull.Casa Comalat.Back.Barcelona.JPG
Dades bàsiques
Tipus edifici
Arquitecte Salvador Valeri i Popurull
Construït 1909-1911; restauració: 1987
Característiques
Estil Modernisme
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització Av. Diagonal, 442 - c. Còrsega, 316

41° 23′ 50″ N, 2° 09′ 38″ E / 41.397202°N,2.160608°E / 41.397202; 2.160608
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 40367
Modifica dades a Wikidata

La casa Comalat és una obra modernista de l'Eixample de Barcelona, obra de 1909-1911 de l'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull. Es considera un exemple de modernisme tardà per la seva tendència decorativista a dur l'ornamentació fins a tots els racons.[1] És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

La façana principal, que dóna a l'avinguda Diagonal és simètrica i d'aire més formal.[1] És de pedra i sobre un fons de pedra llisa[2] destaca el treball escultòric al damunt de les finestres i a les mènsules dels balcons. El conjunt es remata amb un frontó amb obertures ovals i relleus de garlandes[2] que té a sobre una cúpula d'aire rococó[3] revestida amb ceràmica vidriada verda.[4]

En canvi la façana posterior, que dóna al carrer Còrsega, menys important, té un tractament molt menys formal i més lliure i original, amb tribunes irregulars, persianes enrotllables, vitralls i mosaics que ocupen els ampits de les finestres,[3] sobre uns baixos de pedra artificial de tons diferents amb formes orgàniques i paràboles de tipus gaudinià.[2][3] La decoració ceràmica, molt abundosa en aquesta façana, és de Lluís Bru, que també va realitzar part de la decoració de l'interior.[2] Un pis conserva la decoració modernista original.[1]

Descripció[modifica]

Coronament de la façana que dóna a la Diagonal

Ubicada al límit del districte de l'Eixample, la Casa Joan Comalat es troba al bell mig de l'illa de cases delimitada per l'Avinguda de la Diagonal, el Carrer de Còrsega i el Carrer de Pau Claris. Es tracta d'un edifici de veïns entre mitgeres i amb façanes a les dues primeres vies.[5][3]

La casa comalat és l'obra més important i personal de Salvador Valeri i Pupurull, que hi emprà unes característiques formes cartilaginoses i voluminoses d'inspiració gaudiniana i amb un decorativisme d'inspiració rococó. De planta rectangular eixamfranada, l'estructura en alçat de la casa comprèn planta baixa amb altell, pis principal, tres plantes i terrat transitable.[5]

La façana principal, afrontada a la Diagonal, està íntegrament obrada en pedra de Montjuïc i està concebuda amb un dens programa decoratiu que juga amb el pla de la façana i una infinitat de línies corbes associades a les obertures. El portal principal es tanca amb una porta de fusta noble i vidre tallat i queda emmarcada per un seguit de motllures ondulants i volutes similars a les que ornen la resta d'obertures. El portal havia estat flanquejat, a banda i banda, per quatre portes d'accés a les botigues de planta baixa que, durant el franquisme, van ser modificades per formar dos grans aparadors. Sobre el coronament d'aquestes portes hi destaquen les dues tribunes de l'altell, solucionades com el perfil d'una carrossa barroca a base d'elements corbs. Aquestes tribunes presenten una barana de pedra calada que sosté columnelles inspirades en ossos similars als mainells de la Casa Batlló de Gaudí. Entre els pisos principal i primer hi corre una tribuna central sostinguda per una estructura en forma de ventall amb decoració floral esculpida i rematada per una cupuleta i un pinacle. Sobre aquest pinacle hi destaca, al bell mig de la façana, un escut de perfil irregular que mostra un colom amb una branca d'olivera al bec. La resta d'obertures consisteixen en balcons de llosana corbada tancats per baranes de ferro forjat. Les llindes i muntants d'aquests balcons presenten la mateixa decoració cartilaginosa de la resta de la façana. La part superior de la façana està rematada per una torre amb cinc obertures calades incloses dins d'un cornisament corbat profusament ornat amb garlandes florals i volutes. El coronament queda rematat per dos dracs, dues al·legories femenines ajagudes i una extravagant coberta amb escates de ceràmica vidrada de color verd. Aquesta façana, que en origen tenia en compte l'elevació de les cases veïnes, fou afectada per la remunta d'aquestes.[5]

La façana posterior és especialment singular perquè, amb la presència de galeries de fusta i vidre, es concebé com una transposició de les tradicionals façanes d'interior d'illa de l'Eixample. En aquest edifici, la confrontació d'ambdues façanes serveix per exemplificar una característica de l'arquitectura de l'Eixample difícilment constatable en altres construccions: la façana principal, ricament acabada en pedra i molt ornamentada, satisfà unes exigències de representivitat que no es donen en la façana posterior, resolta de manera més lliure i racional, basant-se preferentment en la funcionalitat. Per la singularitat de la seva planta, la Casa Comalat afronta amb dos carrers d'importància diferent i la façana del Carrer de Còrsega es concebé com l'exteriorització d'una façana interior. En aquestes galeries cal destacar la solució per la qual l'ús de persianes enrotllables esdevé un element clau en la composició de la façana i en el seu tractament volumètric i decoratiu. Cal destacar-ne la volumetria ondulant donada per les persianes i llurs ampits de trencadís ceràmic, realitzats per Lluís Bru i Salelles. Aquests mosaics en trencadís s'estenen també pel coronament corbat de l'edifici i en el voladís de les tribunes, unint-les visualment als portals de la planta baixa. Els portals, de perfil parabòlic i contenint els balcons de l'altell amb llurs baranes calades i columnelles òssies, està realitzada amb un conglomerat de pedra artificial multicolor. Gràcies a la utilització del trencadís i de la pedra artificial de planta baixa, aquesta façana adopta una decoració totalment colorista.[5]

En termes generals, l'edifici ressalta per la mestria assolida en el treball de mosaics, estucs, pintures, fusteries i vitralls, especialment en el vestíbul principal i l'escala de veïns.[5]

El vestíbul i l'escala de veïns són els espais interiors de major notorietat tant per la riquesa dels materials emprats com per la profusa decoració que desenvolupen. Els terres d'aquests espais estan acabats en marbre de color blanc i els murs estan protegits per un arrambador de fusta de caoba de contorns ondulants. Aquest arrambador conté un original banc de perfils curbilinis i també els emmarcaments de les portes que menen a l'escala de veïns i al replà de l'ascensor. Aquests emmarcaments, a base de grans volutes, també són fets de fusta de caoba i vidre emplomat. Per la resta, els murs estan totalment recoberts de voluminosos estucs sobredaurats i de formes gelatinoses que acullen aplics de ceràmica vidrada en relleus florals i tres cartel·les decorades amb pintures al fresc. En el vestíbul hi destaca, també, la presència d'un gran fanal de bronze daurat i vitralls. Els murs de l'escala acullen, també, una decoració en forma de volutes ascendents amb aplics ceràmics multicolors que omplen la totalitat de les superfícies. És un exemple paradigmàtic del concepte d'"art total" característic del modernisme internacional.[5]

Història[modifica]

Joan Comalat encarregà a l'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull, que va ser arquitecte municipal del Papiol, el disseny de la seva casa situada en una de les zones preeminents de l'eixample Barceloní. Encara que el projecte d'obres fou expedit el 6 d'abril de 1906, la construcció de la casa es materialitzà entre 1909 i 1911, convertint-se en exemple tardà del modernisme més fastuós. En la decoració de l'edifici hi fou fonamental la participació de Lluís Bru i Salelles, autor dels elements ceràmics. La casa fou considerada per al premi de l'Ajuntament de 1912. A les darreries de la dècada de 1990 la casa fou rehabilitada, però durant aquesta operació les dues figures que coronaven l'edifici foren mutilades per una tempesta. L'any 2001, durant una rehabilitació realitzada per l'arquitecte Francesc Xavier Asarta i Ferraz va recuperar aquestes figures.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «La casa Comalat, una joia amagada del modernisme». BTV, 05-06-2012. [Consulta: 8 setembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Casa Comalat a poblesdecatalunya.cat
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Casa Comalat». A: Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000, p. Volum 1. pag 183. ISBN 84-7306-947-1. 
  4. «Casa Comalat». Barcelona Turisme. Turisme de Barcelona. [Consulta: 8 setembre 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 «Casa Comalat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Comalat Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Casa Comalat». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.