Salvador Valeri i Pupurull

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSalvador Valeri i Pupurull
Dades biogràfiques
Naixement Salvador Valeri Pupurull
1873
Barcelona
Mort 1954
Barcelona
Alma mater Universitat Politècnica de Madrid
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Arquitecte
Moviment Modernisme català
Obra
Obres destacades Casa Comalat
Principals edificis Casa Comalat
Notes
Títol d'arquitecte número 1899
Modifica dades a Wikidata
Casa Comalat. Façana del carrer de Còrsega.

Salvador Valeri i Pupurull (Barcelona, 1873-1954) fou un arquitecte modernista català.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'un mestre d'obres, va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Madrid i a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on va obtenir la seva titulació d'arquitecte el 2 d'agost de 1899.[2] Treballà molts anys com a arquitecte municipal al Papiol.

Obres[modifica | modifica el codi]

Detall de la façana de la Diagonal de la casa Comalat
Fàbrica Roca i Clos, a Igualada (1923)

Les seves obres modernistes es caracteritzen per l'ús de les formes ondulades, la riquesa ornamental i l'aplicació de ceràmica vidriada.

Casa Comalat[modifica | modifica el codi]

Article principal: Casa Comalat

Situada a Barcelona, a l'avinguda Diagonal, 442 i al carrer Còrsega, 316 (41° 23′ 39.42″ N, 2° 9′ 37.92″ E / 41.3942833°N,2.1605333°E / 41.3942833; 2.1605333), és una obra insòlita, construïda entre 1906 i 1911, amb clares influències gaudinianes. Destaquen especialment les façanes: la principal (avinguda Diagonal), simètrica i urbana, i la posterior (carrer Còrsega), menys formal, policromada i decorada amb unes curioses galeries de fusta amb persianes i ceràmiques de colors. L'interior no és menys espectacular: a més dels esplèndids paviments de mosaic, compta amb un mobiliari exquisit, de formes extremades, en particular els bancs i els llums del vestíbul.

Can Trian[modifica | modifica el codi]

Valeri també va projectar la casa d'estiueig de Fèlix Trian a Sant Vicenç dels Horts. Can Trian, com és anomenada, està situada al carrer Barcelona, al bell mig del poble. Can Carol, també situada al carrer Barcelona. A Sant Vicenç també hi va edificar la Casa Gensana i la Fàbrica Prats.

Fàbrica Roca i Clos[modifica | modifica el codi]

L'any 1923 fou autor de la fàbrica tèxtil Roca i Clos, edifici modernista situat al Passeig Verdaguer, 55, d'Igualada, que ha estat restaurat. La façana inclou línies sinuoses i angulades al coronament i als trencaaigües, fetes amb terra cuita. La cornisa amaga les teulades i està coronada amb pinacles i esferes de pedra.[3]

Altres obres[modifica | modifica el codi]

A Barcelona: la Torre de Sant Jordi (1908, C/Sant Eudald 11), la Torre Cortés (1913, plaça de Pedralbes s/n), la Casa Espona i la Casa Llaudet (1915), la seva Casa familiar Sellent-Valeri a la Baixada de Briz 20-22 (1926, en la qual va residir el 1931-32 el compositor Arnold Schönberg), la Casa Manefa (1930, Sant Pere més Alt 21) i dues cases al carrer Camèlies 5 i 7, actualment desaparegudes.

La casa Bou o Casa de Pedra (1914) al Papiol,[4] el casino de Sant Andreu de la Barca (1926),[5] cellers a Sant Esteve Sesrovires, la casa Sindreu a l'Ametlla del Vallès i la fàbrica Cíclop (1944) a Igualada.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  2. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 314 [Consulta: 8 setembre 2013].
  3. poblesdecatalunya.cat, Fàbrica Roca i Clos (Igualada)
  4. Imatge de Casa Bou
  5. Imatge del Casino

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvador Valeri i Pupurull Modifica l'enllaç a Wikidata