Casa Dolors Calm

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa Dolors Calm
DeuBusquets-CasaDolorsCalm-rblCatalunya54-08019.1416-4985.jpg
Dades bàsiques
Tipus edifici
Arquitecte Josep Déu i Busquets; Josep Vilaseca i Casanova
Començament 1879
Construït Construcció: 1879; reforma: 1903
Característiques
Estil Modernisme
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització Rbla. Catalunya, 54

41° 23′ 27″ N, 2° 09′ 51″ E / 41.390830°N,2.164035°E / 41.390830; 2.164035
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 40343
Modifica dades a Wikidata

La Casa Dolors Calm és un edifici residencial situat a la Rambla de Catalunya, número 54, del districte de l'Eixample de Barcelona. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

Ubicada al sector central del districte de l'Eixample, la Casa Dolors Calm es troba a l'illa de cases delimitada per la Rambla de Catalunya i el Carrer Aragó, el Passeig de Gràcia i el Carrer Consell de Cent. Aquest edifici entre mitgeres disposa d'una façana afrontada a la Rambla Catalunya, des d'on es produeix el seu accés, i una façana de vidre afrontada al pati posterior elevat a l'interior de l'illa de cases.[1]

De planta rectangular, l'estructura en alçat d'aquesta casa de veïns comprèn planta baixa, cinc pisos, àtic doble i terrat. L'accés principal dóna pas a un ampli vestíbul totalment refet a mitjan segle XX d'accés a l'escala de veïns, que conserva els trets originals.[1]

La façana de la casa, d'estil modernista, estructura les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular, encara que aquestes queden amagades rere la gran tribuna de fusta i vidre que es mostra com un mur-cortina. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà d'un portal allindanat de pedra abundantment esculpit amb relleus vegetals de forma sinuosa a base de fulles, flors i fruits. A banda i banda de l'accés central hi ha dues botigues amb dos portals cadascuna, revestits amb aparadors de fusta i vidre. Aquesta planta baixa queda arrassarada pel voladís de la tribuna, revestida d'esgrafiats amb decoracions florals. Els cinc pisos superiors es desenvolupen de manera uniforme en una façana en tres plans: el pla central, dominat per la gran tribuna de fusta i vidre amb diferents solucions de tancament per a cada pis; els plans laterals, íntegrament revestits amb un esgrafiat amb decoracions a base de flors, deixen veure la línia real de façana. Aquests plans laterals acullen una línia vertical d'obertures cadascun, consistents en balcons amb llosana de pedra i barana amb barrots de ferro fos en forma de balustres. Les portes de dits balcons presenten emmarcaments d'estuc amb relleus florals a les llindes. En el darrer pis es conserva, fragmentat, l'antic coronament de l'edifici, consistent en una cresteria d'estuc en forma de flors i falses teules. Per damunt d'aquest cornisament original es percep l'àtic, una remunta de dos pisos realitzada amb arrebossat blanc que no segueix les directrius compositives i ornamentals del projecte original. El vestíbul principal ha perdut la seva decoració original, però la caixa d'escala manté la seva estructura, amb murs esgrafiats i una escala de marbre amb barana de ferro fos.[1]

Història[modifica]

Va ser construida el 1879 sota la direcció del mestre d'obra Josep Déu i Busquets, tot i que va ser reformada el 1903 per part de l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, que va refer la façana, dissenyant personalment la fusteria del cos de tribunes, els esgrafiats i els elements escultòrics de la planta baixa i la cornisa.[2]

Més tard l'edifici va ser reconstruit, amb l'objectiu d'afegir-hi més pisos, motiu pel qual es va mutilar la cornisa superior de l'edifici, on hi havia diversos elements escultòrics. Finalment, el 2010 va ser restaurada.[3][4]

Als baixos de l'edifici, avui en dia, encara hi perviu la històrica Ferreteria Villà. Fins al 2014 també acollia la galeria d'art Joan Prats, que es va haver de traslladar quan el preu del lloguer es va fer inasumible.[5]

En la reforma de 1903, Vilaseca va traslladar a la façana principal un element característic de la façana posterior, la galeria tancada de materials lleugers, fusta i vidre, que va convertir en una tribuna que ocupa la major part del frontis. A més, també és destacable el fet que cada pis mostra una ornamentació modernista diferent en fusteria i vitralls.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Casa Dolors Calm». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
  2. «Casa Dolors Calm». Barcelona Modernista.
  3. «Casa Dolors Calm (Barcelona - Rambla Catalunya - Barcelonès)». Pobles de Catalunya.
  4. «Casa Dolors Calm». Barcelona Modernista i Singular.
  5. «La Casa Dolors Calm». El Digital de Barcelona.
  6. «CASA DOLORS CALM». Ajuntament de Barcelona.

Bibliografia[modifica]

  • Permanyer, Lluís (1992). Barcelona Modernista. Ediciones Polígrafa, S.A., Barcelona. ISBN 84-343-0723-5
  • Permanyer, Lluís (1998). Un passeig per la Barcelona Modernista. Ediciones Polígrafa, S.A., Barcelona. ISBN 84-343-0877-0

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Dolors Calm Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Casa Dolors Calm». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.