Església de Sant Ramon de Penyafort (Barcelona)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Monestir de Montsió
Montsió1.jpg
Dades
Tipus església
Arquitecte Guillem Abiell; Joan Martorell
Característiques
Estil arquitectònic Gòtic; medievalista
Ubicació geogràfica
Localització Rbla. Catalunya, 115
 41° 23′ 39″ N, 2° 09′ 33″ E / 41.394099°N,2.159080°E / 41.394099; 2.159080Coord.: 41° 23′ 39″ N, 2° 09′ 33″ E / 41.394099°N,2.159080°E / 41.394099; 2.159080
BCIL
Identificador IPAC: 40344
Activitat
Diòcesi arquebisbat de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

L'església de Sant Ramon de Penyafort, també coneguda com a església de Santa Maria de Montsió (o simplement Montsió) —que era el seu antic nom— es troba a la rambla de Catalunya, al districte de l'Eixample de Barcelona. L'església gòtica original va ser construïda entre els segles xiv i xv, tot i que va ser traslladada al seu actual emplaçament entre 1882 i 1890, època en què va ser reformada per Joan Martorell i Montells, qui va dissenyar la nova façana en estil neogòtic. Pertany a l'arxiprestat de la Puríssima Concepció de l'Arxidiòcesi de Barcelona. Aquest edifici és una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

Ubicat al districte de l'Eixample, el conjunt parroquial de Sant Raimon de Penyafort es troba en l'extrem nord de l'illa de cases delimitada per la Rambla de Catalunya i els Carrers de Provença, de Balmes i de Rosselló. La pracel·la, de planta rectangular té el seu accés des de la Rambla de Catalunya.[1]

La parròquia venia configurada per un conjunt d'edificis de dissemblant entitat arquitectònica i cronologia, fruit d'un llarg i curiós procés històric de construcció i ocupació de l'espai. Tanmateix, del conjunt traslladat a finals del segle XIX, només l'església es conserva in situ.[1]

L'església és l'edifici més significatiu de l'antic conjunt, ja que es realitzà seguint un projecte únic i emprant bona part dels materials de l'església gòtica de l'antic convent de Montsió, traslladada parcialment del seu lloc d'origen (on avui es troba l'Avinguda del Portal de l'Àngel) fins a l'actual. La façana principal, orientada a la Rambla Catalunya, presenta un gran portal configurat per tres arcs ogivals. Aquests arcs son sostinguts per feixos de columnes amb capitells florals coronats amb arquivoltes i flanquejats per pilastres en forma de pinacles i traceria esculpida als carcanyols. Sobre el portal central hi reposa una fornícula amb dosser gotitzant amb una imatge de la Verge del Roser, obra de Maximí Sala i Sánchez, i sobre aquesta una gran rosassa.[2] Sota el cornisament de la façana, a doble vessant i decorat amb relleus, s'hi obre un respirador polilobular amb traceria i una gran rosassa decorada a base de cercles tangents i formes lobulars.[1]

Aquest portal dóna accés a un àmpli vestíbul de planta rectangular amb el terra de marbre daurat, blanc i vermell, murs de carreus regulars de pedra tallada i forjat cassetonat de fusta sostingut sobre permòdols del mateix material. En ambdós murs laterals s'hi obre una portella coronada per un arc ogival que mena vers els despatxos parroquials. En el mur oposat al pòrtic d'entrada, tres grans arcs ogivals amb els muntants motllurats amb columnelles de capitells florals configuren l'accés principal a l'església.[1]

Es tracta d'un edifici del tombant del segle XV de nau única amb capelles laterals entre els contraforts i capçalera poligonal de set panys. La nau presenta cinc trams de voltes de creueria amb les nervadures reunides en mènsules a l'alçada de la llinda dels finestrals i unides, per mitjà d'una pilastra, als capitells dels pilars de les naus laterals.[1]

Entre els elements mobles de la parròquia hi destaquen les obres de retaulística, realitzades en estil neogòtic i sobredaurades després de la Guerra Civil, quan es va cremar.[1] L'actual és del 1950, obra de Claudi Rius.[3] De baix a a dalt presenta les següents imatges: la Mare de Déu de Montserrat, Aparició de la Verge a sant Ramon, Jesús crucificat, sant Ramon reviu un moribund perquè mori en pau amb Déu, santa Llúcia, sant Ramon va de Mallorca a Barcelona sobre la seva capa, sant Eduard, sant Ramon canonge de la catedral de Barcelona, sant Ricard, sant Ramon escrivint les decretals, santa Eulàlia, sant Gabriel Arcàngel, Presentació de la Verge i sant Miquel Arcàngel.

Història[modifica]

Interior de l'església.

L'actual església té el seu origen en el conjunt de monestir i església de Santa Maria de Montsió, de l'orde agustí, situat antigament al Barri Gòtic, al carrer de Montsió, prop del Portal de l'Àngel. Les obres de l'església es van iniciar el 1388 i van durar fins a començaments del segle xv. El 1423 el conjunt va ser adquirit per monges dominiques.[2][1]

El convent de la Mare de Déu de Montsió va ser construït pels agustins vora la plaça de Santa Anna, on avui es troba l'Avinguda del Portal de l'Àngel. La comunitat, procedent de la canònica extramurs de Santa Eulàlia del Camp, s'hi havia instal·lat l'any 1308, encara que l'església no seria construida fins al 1388 a mans del mestre Fra Bernat Jaubert i/o Guillem Abiell. A través de la mediació de Maria de Castella i Alfons el Magnànim, l'any 1423 els agustins passaren a la canònica de Santa Anna, deixant el convent a les monges dominicanes. Amb la desamortització de 1835 el convent fou convertit en seu del Liceo Filarmónico-Dramático Barcelonés fins a l'any 1846, quan les monges recuperaren el monestir en un estat pràcticament ruïnós.[1]

Les dominiques habitaren el convent fins que l'any 1882 vengueren el terreny i passaren a establir-se a la Rambla de Catalunya. L'arquitecte Joan Martorell fou contractat per traslladar i reconstruir el claustre, la sala capitular i l'església en el seu nou emplaçament, encara que ho feu adaptant amb certa arbitrarietat d'interpretació els elements de l'antic edifici. Així, Martorell distribuí cadascun d'aquests espais variant-ne la seva distribució original, elaborant un nou pla que no era fidel al conjunt de Montsió. En termes generals, l'interior de l'estructura de l'església fou respectada, per bé que que s'augmentà l'alçada de la volta, s'obriren quinze nous finestrals ogivals i es reféu l'escultura dels capitells i les baranes de la tribuna. Martorell també inventà la forma esglaonada dels contrafots i l'espadanya, al mateix temps que dotà la façana principal d'un pòrtic completament nou.[1][2]

Dins les obres de trasllat de l'església, s'incloïa la cripta gòtica del monestir, destinada a albergar un grup escultòric del Sant Sepulcre. Aquesta cripta estava decorada amb mènsules amb àngels sostenint els instruments de la passió i una clau de volta central representant el Calvari. El gran volum construit d'aquesta cripta explica que el presviteri es trobés a una alçada considerable, sent necessària una doble escala de quinze graons per salvar el desnivell respecte la nau.[1]

El claustre gòtic es localitzava a la banda nord de la finca i també fou traslladat parcialment de l'antic Convent de Montsió, però sense respectar-ne la seva fesomia original. Es tractava d'un claustre de planta rectangular i dos nivells d'alçat, amb llurs galeries d'arcs en punta d'ametlla impostant sobre columnelles de pedra mnumolítica de Girona. A la planta baixa, dites columnelles eren lobulades i llurs àbacs presenten escultura amb motius florals i heràldics, mentre la galeria alta presenta columnelles de secció circular.[1]

Després dels desperfectes de la Guerra Civil, entre 1945 i 1949, la cripta fou suprimida, abaixant el nivell del presbiteri, i s'enderrocaren les estances que formaven el convent, sala capitular inclosa.[1] El 1945 les monges es van traslladar a Esplugues de Llobregat, on es van portar el claustre, mentre que la sala capitular va desaparèixer; l'església va ser convertida en parròquia i dedicada a sant Ramon de Penyafort.[2]

El trasllat de la comunitat a Esplugues convertí l'església del convent en parròquia i comportà la venda del xamfrà (abans ocupat per la sala capitular i el claustre) al Banc de Sabadell, que hi construí les seves oficines vers la dècada de 1970.[1]

Galeria[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Monestir de Montsió». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Barral i Altet et al., Jornet, p. 185.
  3. «Parròquia de Sant Ramon de Penyafort – Mont Sió». [Consulta: 16 juny 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Barral i Altet, Xavier; Beseran, Pere; Canalda, Sílvia; Guardià, Marta; Jornet, Núria. Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 84-7306-947-1. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Sant Ramon de Penyafort Modifica l'enllaç a Wikidata