Paulí Alcántara Riestra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPaulí Alcántara
Paulino Alcantara.jpg
Paulí Alcántara
Nom original(it) Paulino Alcántara Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Paulino Alcántara Riestrá Modifica el valor a Wikidata
7 octubre 1896 Modifica el valor a Wikidata
Iloilo City (Filipines) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 1964 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsEl trencaxarxes Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol, metge Modifica el valor a Wikidata
Activitat1912 Modifica el valor a Wikidata –  1927 Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Feather-media-controls-shuffle.svg Feather-core-target.svg
1912–1916 FC Barcelona 47(40)
1916–1918 Bohemian Sporting Club 23(24)
1918–1927 FC Barcelona 130(102) Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional Feather-media-controls-shuffle.svg Feather-core-target.svg
1915–1924 Flag of Catalonia.svg  Catalunya 4(4)
1917–1917 Flag of the Philippines.svg  selecció de futbol de Filipines 2(1)
1921–1923 Flag of Spain.svg  Espanya 5(6) Modifica el valor a Wikidata

Paulí Alcántara Riestra, també conegut com a Paulino Alcántara, (Iloilo, Illa de Panay, Illes Filipines, 7 d'octubre de 1896 - Barcelona, 13 de febrer de 1964[1]) fou un futbolista català d'origen filipí. La seva figura llegendària passa per ser el segon màxim golejador en partits oficials i amistosos de la història del FC Barcelona per darrere de Leo Messi.

Orígens familiars[modifica]

El seu pare era militar i estava destinat a aquella encara aleshores colònia espanyola per motius professionals, i la seva mare era indígena filipina.

El 1899, després de la independència de l'illa de la metròpoli, vingueren a instal·lar-se a Barcelona, on el jove Paulí començà a jugar al futbol i entrà al Barça. Posteriorment, tornaren durant uns anys a viure a les Filipines i retornaren a Catalunya per quedar-s'hi definitivament i on Paulí estudià la carrera de Medicina i es llicencià com a metge.

Carrera esportiva[modifica]

Paulí Alcàntara.

Alcántara era un davanter de físic desairós i amb un clàssic mocador blanc que li penjava de la cinta dels pantalons. Encara avui ostenta el podi com a segon màxim golejador de la història del FC Barcelona amb un total de 369 gols marcats en 357 partits entre els anys 1912 i 1927, 142 en partits oficials i 227 en amistosos.[1] El 25 de febrer de 1912, amb 15 anys i 141 dies, es converteix en el jugador més jove en debutar i marcar en partit de competició oficial per al FC Barcelona, un 0 a 9 contra el Català SC, aconseguint a més un hat-trick.[1] L'any 1916 retornà a Filipines per treballar com a metge. Tres setmanes abans de marxar va marcar tres gols al Reial Madrid, essent el primer jugador blau-grana en fer un hat trick al club blanc. Entre 1916 i 1918 jugà al Bohemians de Manila i aquest any retornà a Catalunya.[1] En el primer partit després del seu retorn tornà a fer un hat trick, aquest cop a l'Athletic de Sabadell.[1]

En el seu palmarès s'hi compten cinc Copes d'Espanya i deu campionats de Catalunya.[1] Com a internacional, va defensar cinc vegades la samarreta de la selecció espanyola i també jugar amb la selecció filipina i amb la selecció de futbol de Catalunya amb la qual entre 1915 i 1924 disputà un mínim de 6 partits i marcant 4 gols. Renuncià a disputar els Jocs Olímpics d'estiu de 1920 a Anvers, on Espanya fou segona, perquè tenia exàmens de Medicina.[1] Posteriorment, en un partit amistós davant França a Bordeus el 1922 (0-4), va rebre el sobrenom del trencaxarxes, després d'un gol marcat al porter francès.[1]

L'any 1951, ja retirat i juntament amb Félix Quesada i Luís Iceta, va actuar com a seleccionador espanyol durant tres partits. Des de la seva retirada va seguir exercint la Medicina en l'especialitat d'Urologia fins a la seva mort a Barcelona el 1964. Fou enterrat al Cementiri de les Corts.

La FIFA el nomenà el 2007 Millor futbolista asiàtic de tots els temps.[1]

Trajectòria esportiva[modifica]

Palmarès[modifica]

Actitud durant la guerra i el franquisme[modifica]

Va ser membre de la Falange Espanyola de José Antonio Primo de Rivera, la variant feixista espanyola, i quan va esclatar la Guerra Civil espanyola va fugir a França, després del fracàs del cop d'estat franquista a Barcelona el 18 de juliol del 1936. El mes d'octubre d'aquell any va passar a l'Espanya nacionalista per Navarra i oferí els seus serveis a la Junta Carlina de Navarra, sent destinat com a alferes mèdic a un hospital dels requetès a Saragossa.[2]

Durant la Guerra Civil, el 1937, Alcántara ja va participar en nombroses operacions militars de l'exèrcit franquista amb el Primer Batalló del Segon Regiment de Carros de Combat a les províncies d'Osca i Teruel.[2]

Durant la resta de la guerra, Alcántara formà part del Primer Batalló de la Brigada Mixta Legionària italofeixista “Fletxes Negres”, Frecce Nere, amb tropes mixtes hispanoitalianes.[2]

El Primer Batalló de la Brigada Mixta Legionària Fletxes Negres en el qual va estar Paulino Alcántara, fins i tot un cop finalitzada la Guerra Civil espanyola, era una unitat del Cos d'Unitats Voluntàries (Corpo Truppe Volontarie), enviat i dirigit directament per Benito Mussolini en auxili del bàndol franquista.[2]

Amb els Fletxes Negres feixistes, Alcántara va ascendir al grau de tinent i va servir en els fronts de Guadalajara, Aragó i Catalunya. Va entrar a Barcelona el 26 de gener de 1939, amb la Brigada Mixta Legionària feixista dels Fletxes Negres, al costat del General Yagüe.[2]

Ja conclosa la Guerra Civil espanyola, fins al 2 de març de 1940, Paulino Alcántara va romandre a Barcelona adscrit a la Brigada Mixta Legionària dels feixistes italians “Fletxes Negres” com a tinent.[2]

Així mateix va ocupar diversos càrrecs en el franquisme, principalment a la Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS, durant les dècades posteriors al triomf del bàndol franquista.[2]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]