Paulí Alcántara Riestra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Paulí Alcántara
Paulino Alcantara.jpg
Informació personal
Nom complet Paulí Alcántara Riestra
Sobrenoms El trencaxarxes
Data de naixement 7 d'octubre de 1896
Lloc de naixement Iloilo (Filipines)
Data de mort    13 de febrer de 1964(1964-02-13) (als 67 anys)
Lloc de mort    Barcelona (Catalunya)
Equip
Posició Davanter
Equips juvenils
19??-1912 AC Galeno / Universitary SC
Equips professionals
Anys Equip PJ (gols)
1912-1916
1916-1918
1918-1927
FC Barcelona
Bohemians de Manila
FC Barcelona
Selecció nacional
1915-1925[1]
1917
1921-1923
Catalunya Catalunya
Filipines Filipines
Espanya Espanya
6 (4)?

5 (6)
Equips entrenats
1951 Espanya Espanya

1 Partits jugats i gols només a la Lliga.

Paulí Alcántara Riestra, també conegut com a Paulino Alcántara, (Iloilo, Illa de Panay, Illes Filipines, 7 d'octubre de 1896 - Barcelona, 13 de febrer de 1964[2]) fou un futbolista català d'origen filipí. La seva figura llegendària passa per ser el segon màxim golejador en partits oficials i amistosos de la història del FC Barcelona per darrere de Leo Messi.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

El seu pare era militar i estava destinat a aquella encara aleshores colònia espanyola per motius professionals, i la seva mare era indígena filipina.

El 1899, després de la independència de l'illa de la metròpoli, vingueren a instal·lar-se a Barcelona, on el jove Paulí començà a jugar al futbol i entrà al Barça. Posteriorment, tornaren durant uns anys a viure a les Filipines i retornaren a Catalunya per quedar-s'hi definitivament i on Paulí estudià la carrera de Medicina i es llicencià com a metge.

Carrera esportiva[modifica | modifica el codi]

Paulí Alcàntara.

Alcántara era un davanter de físic desairós i amb un clàssic mocador blanc que li penjava de la cinta dels pantalons. Encara avui ostenta el podi com a segon màxim golejador de la història del FC Barcelona amb un total de 369 gols marcats en 357 partits entre els anys 1912 i 1927, 142 en partits oficials i 227 en amistosos.[2] El 25 de febrer de 1912, amb 15 anys i 141 dies, es converteix en el jugador més jove en debutar i marcar en partit de competició oficial per al FC Barcelona, un 0 a 9 contra el Català SC, aconseguint a més un hat-trick.[2] L'any 1916 retornà a Filipines per treballar com a metge. Tres setmanes abans de marxar va marcar tres gols al Reial Madrid, essent el primer jugador blau-grana en fer un hat trick al club blanc. Entre 1916 i 1918 jugà al Bohemians de Manila i aquest any retornà a Catalunya.[2] En el primer partit després del seu retorn tornà a fer un hat trick, aquest cop a l'Athletic de Sabadell.[2]

En el seu palmarès s'hi compten cinc Copes d'Espanya i deu campionats de Catalunya.[2] Com a internacional, va defensar cinc vegades la samarreta de la selecció espanyola i també jugar amb la selecció filipina i amb la selecció de futbol de Catalunya amb la qual entre 1915 i 1924 disputà un mínim de 6 partits i marcant 4 gols. Renuncià a disputar els Jocs Olímpics d'estiu de 1920 a Anvers, on Espanya fou segona, perquè tenia exàmens de Medicina.[2] Posteriorment, en un partit amistós davant França a Bordeus el 1922 (0-4), va rebre el sobrenom del trencaxarxes, després d'un gol marcat al porter francès.[2]

L'any 1951, ja retirat i juntament amb Félix Quesada i Luís Iceta, va actuar com a seleccionador espanyol durant tres partits. Des de la seva retirada va seguir exercint la Medicina en l'especialitat d'Urologia fins a la seva mort a Barcelona el 1964. Fou enterrat al Cementiri de les Corts.

La FIFA el nomenà el 2007 Millor futbolista asiàtic de tots els temps.[2]

Trajectòria esportiva[modifica | modifica el codi]

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Actitud durant la guerra i el franquisme[modifica | modifica el codi]

Va ser membre de la Falange Espanyola de José Antonio Primo de Rivera, la variant feixista espanyola, i quan va esclatar la Guerra Civil espanyola va fugir a França, després del fracàs del cop d'estat franquista a Barcelona el 18 de juliol del 1936. El mes d'octubre d'aquell any va passar a l'Espanya nacionalista per Navarra i oferí els seus serveis a la Junta Carlina de Navarra, sent destinat com a alferes mèdic a un hospital dels requetès a Saragossa.[3]

Durant la Guerra Civil, en 1937, Alcántara ja va participar en nombroses operacions militars de l'exèrcit franquista amb el Primer Batalló del Segon Regiment de Carros de Combat a les províncies d'Osca i Teruel.[3]

Durant la resta de la guerra, Alcántara formà part del Primer Batalló de la Brigada Mixta Legionària italofeixista “Fletxes Negres”, Frecce Nere, amb tropes mixtes hispanoitalianes.[3]

El Primer Batalló de la Brigada Mixta Legionària Fletxes Negres en el qual va estar Paulino Alcántara, fins i tot un cop finalitzada la Guerra Civil espanyola, era una unitat del Cos d'Unitats Voluntàries (Corpo Truppe Volontarie), enviat i dirigit directament per Benito Mussolini en auxili del bàndol franquista.[3]

Amb els Fletxes Negres feixistes, Alcántara va ascendir al grau de tinent i va servir en els fronts de Guadalajara, Aragó i Catalunya. Va entrar a Barcelona el 26 de gener de 1939, amb la Brigada Mixta Legionària feixista dels Fletxes Negres, al costat del General Yagüe.[3]

Ja conclosa la Guerra Civil espanyola, fins al 2 de març de 1940, Paulino Alcántara va romandre a Barcelona adscrit a la Brigada Mixta Legionària dels feixistes italians “Fletxes Negres” com a tinent.[3]

Així mateix va ocupar diversos càrrecs en el franquisme, principalment a la Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS, durant les dècades posteriors al triomf del bàndol franquista.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «El primer mito cumple 100 años». Mundo Deportivo, 23-02-2012. [Consulta: 20 març 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 http://www.cihefe.es/cuadernosdefutbol/2013/05/la-guerra-de-paulino/

Bibliografia[modifica | modifica el codi]