Constantin Meunier

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaConstantin Meunier
Max Liebermann Constantin Meunier.jpg
Biografia
Naixement 12 d'abril de 1831
Etterbeek
Mort 4 d'abril de 1905 (73 anys)
Ixelles
Lloc d'enterrament Ixelles Cemetery Tradueix
Nacionalitat Bèlgica Bèlgica
Educació Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France
Activitat
Ocupació Pintor i escultor
Art Escultura i Pintura
Moviment Realisme
Mestre François-Joseph Navez
Obra
Obres destacables País Negre
Família
Fills Karl Meunier Tradueix
Germans Jean-Baptiste Meunier
Modifica les dades a Wikidata

Constantin Émile Meunier (Etterbeek, Bèlgica, 12 d'abril de 1831 - Ixelles, Bèlgica, 4 d'abril de 1905) pintor i escultor realista belga.[1] La seva obra és un reflex dels desenvolupaments industrials, socials i polítics de la seva època i representa una visió apassionada i compromesa de l'home i del món.[2]

Biografia[modifica]

Primer pintor d'escenes religioses, Constantin Meunier va ser profundament influenciat per la seva visita amb el seu amic l'escriptor Camille Lemonnier a el Borinage, el país negre, regió minera de la província d'Hainaut a Bèlgica. Es converteix en activista socialista al Partit dels Treballadors de Bèlgica. En un moment en què Bèlgica es transforma profundament per la industrialització d'acer i el creixement dels sindicats, els polítics i les cooperatives de treballadors, ell tractarà de representar el món del treball.

Meunier va continuar treballant a l'ombra durant molts anys, sense fer una copiosa producció, de manera que al període entre 1857 i 1869 només va completar una vintena d'obres. Mentrestant es va casar (el 1862, i de la unió van néixer tres filles i dos fills). Per completar la seva formació, va emprendre un viatge a Itàlia i va romandre la major part del temps a Florència. Les obres de l'època són encara totes centrades en temes religiosos, van ser encarrecs o simplement el resultat de la seva inspiració com L'Enterrement du trapenc (L'enterrament de trapenc) i Le martyre de Sant-Etienne (martiri de Sant Esteve)

És al retorn d'una estada de sis mesos a Espanya, a partir d'octubre del 1882 a abril del 1883 amb el seu fill Karl, Théo Van Rysselberghe i Darío de Regoyos, que l'escultura ocuparà una major importància en el seu treball. Enviat a Sevilla pel Govern belga per tal de fer una còpia del Descendiment de Crist de Pieter de Kempeneer (1503-1580), també va realitzar algunes obres personals, com La Fábrica de tabacos de Sevilla (Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica).[3] A Andalusia el contacte amb l'art espanyol va canviar significativament el seu estil, dotant-lo de colors més vius i intensos, influït més que res en el seu profund desig de dedicar el seu art al treball obrer i el seu control sobre la matèria, que l'escultura expressa a la perfecció.

Va ser un dels primers a qüestionar l'art dels monuments oficials, que descriuen el món com si no passès res i en aquesta època passà de la pintura a l'escultura: la seva obra El Pudelador va ser la primera emblemàtica d'aquest canvi.[4] Es va convertir en el mestre d'un nou tipus d'art realista social que omplia un buit dintre de la representació de la realitat de l'època donant-li cara a l'obrer al cor de l'impuls econòmic industrial. Es fa l'intèrpret de tot això mitjançant d'una pintura fosca i dramàtica. De tornada a casa, s'ocupa en pintures de paisatges i en les persones que reprodueixen la vida de les fàbriques. Llavors, inesperadament, en 1885 Meunier va virar de nou cap a l'escultura, amb els seus bronzes de característiques anguloses.

Per Anvers va presentar dues obres, mentre que a Brussel·les va exposar L'estibador i els bustos de personalitats distingides, entre elles la del seu amic Camille Lemonnier. El diari Jeune Belgique va començar a fixar-se en ell i celebrar l'arribada d'un nou art inexplorat. El pinacle de la fama li va arribar un any després: al Saló de París El colpejador va despertar les felicitacions de Rodin i l'entusiasme de Octave Mirbeau, que es va prodigar en un munt d'elogis. En el mateix període es va completar després d'anys de treball, l'escultura del Monument al Treball, potser la seva obra més famosa, que va ser comprada per l'Estat belga uns anys més tard i instal·lada a Laeken, un municipi de Brussel·les, després de la mort de l'autor.

El 1887, després d'anys d'espera, Meunier va aconseguir una plaça com a professor a l'Acadèmia de Belles Arts de Lovaina.[5] Aquest període de la seva vida, relativament feliç, va coincidir amb l'etapa de producció més fructífera, en la pràctica de la pintura i l'escultura. Va patir una gran desgràcia el 1894, quan va perdre dos fills en qüestió de mesos. A l'any següent va tornar a Brussel·les, mentre que 1896 es va veure reconegut internacionalment, a París. En 1900 es va instal·lar definitivament a Ixelles, i aquí va morir el 4 d'abril de 1905, mentre treballava en el grup escultòric La Fecunditat .

Una important col·lecció d'obres de Constantin Meunier es troba al museu del seu nom, que es troba a Ixelles Brussel·les.[6] Altres obres de l'artista es mantenen en els principals museus de Bèlgica, el Museu d'Orsay i altres països europeus i no europeus.

Obres[modifica]

Monument al Treball (1930)
Le Grisou

A Bèlgica[modifica]

  • Al Reial Museu de Belles Arts d'Anvers:
    • Le Retour de la mine, pastís sobre llenç
    • Le Marteleur, bronze
  • AL Museu Royal d'art ancien à Bruxelles :
    • Le Grisou
  • Jardí botànic de Brussel·les :
    • Le Semeur, ou L'Automne
    • L'Été, ou Le Moissonneur
  • Bruxelles, Laeken : Monument au Travail
  • Bruxelles, plaça Constantin Meunier
  • Bruxelles, parc del Cinquantenari
  • Al Museu des beaux-arts de Charleroi :
    • Jeune hiercheuse descendant dans la fosse
    • Le Puddleur (El pudelador)
  • ACharleroi, pont Baudouin :
    • Le Mineur
    • Le Marteleur

A França[modifica]

  • A París, Museu d'Orsay :
    • La Glèbe, 1892, bronze
    • Puddleurs au four, 1893, bronze
    • L'Homme qui boit, 1890, bronze
    • Débardeur du port d'Anvers, 1885, bronze
    • Débardeur, 1905, bronze
    • L'Industrie, 1892-1896, relief en bronze
    • La Moisson, 1895, relleu en bronze

A Catalunya[modifica]

Galeria[modifica]

Escultures[modifica]

Pintures[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constantin Meunier Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Constantin Meunier». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Constantin Meunier (1831-1905) Retrospective» (en anglès, neerlandès, francès). Brussel·les: Koninklijke Musea voor Schone Kunsten van België.
  3. «Constantin Meunier» (en castella). Biografias de Pintores Emblematicos, 07-06-2013. [Consulta: 23 febrer 2016].
  4. Gracia Beneyto, Carmen. Història de l’art del segle XIX. volum 38 Educació. València: Universitat de València, 2000, p. 199-200. ISBN 9788437042749. 
  5. «Constantin Meunier» (en castellà). Biografías y Vidas, la Enciclopedia Biográfica en linea. [Consulta: 23 febrer 2016].
  6. «Musée Meunier Museum». Musées royaux des Beaux-Arts de Belgique. [Consulta: 23 febrer 2016].
  7. «El Forjador». Museu Nacional d'Art de Catalunya.