Octave Mirbeau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quill and ink transparent.svg
Octave Mirbeau
Octave Mirbeau.jpg
Octave Mirbeau l'any 1900.
Naixement 16 de febrer de 1848
Trévières, França
Mort 16 de febrer de 1917(1917-02-16) (als 69 anys)
París, França
Nacionalitat França
Ocupació Periodista, novel·lista i dramaturg
Període en actiu 1873 - 1913
Moviment Impressionisme
Gènere Novel·la, comèdia, crítica de l'art
Tema Ètica, justícia, art
Influències de Arthur Schopenhauer, Fiódor Dostoievski, Lev Tolstoi
Va influir a Franz Kafka, Eugène Ionesco, Albert Camus
Obra
Moviment Impressionisme, expressionisme
Primeres obres Le Calvaire (1886)
Obres notables Le Journal d’une femme de chambre (Diari d'una cambrera) i Les affaires sont les affaires (Els negocis són negocis)

Lloc web http://mirbeau.asso.fr/

Octave Mirbeau (Trévières, 16 de febrer del 1848París, 16 de febrer del 1917) va ser un escriptor francès: novel·lista, dramaturg i periodista reputat i temut. Les seves obres s'han traduït a més de 30 països arreu del món.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Mirbeau va nàixer a la vila de Trévières, a la Normandia (Calvados). El 1849, la família es va instal·lar després a Rémalard, a l'antic comtat de Perche. Després de la guerra i de la seva traumàtica realitat, va deixar Rémalard i es traslladà a París, on va començar a subministrar articles a diversos periòdics: L'Ordre de Paris, Le Figaro, Le Gaulois, L’Écho de Paris i Le Journal. Va conèixer Guy de Maupassant, Edmond de Goncourt, Émile Zola, Claude Monet, Auguste Rodin i Camille Pissarro, entre altres. Es va casar el 1887 amb Alice Regnault.

A partir de 1886, va publicar diverses novel·les autobiogràfiques: Le calvaire ('El calvari'), 1886, la seva primera obra mestra; L'abbé Jules ('L'abat Jules'), 1888, primera novel·la dostoievskiana, i Sébastien Roch, 1890, on denunciava l'educació religiosa i la hipocresia burgesa. Fou conegut sobretot per les seves novel·les Le jardin des supplices ('El jardí dels suplicis'), 1899, i Le journal d'une femme de chambre (Diari d'una cambrera), 1900, el seu llibre més famós. Mirbeau va ser un dels primers a introduir una visió dostoievskiana dels personatges (exploració de l'inconscient i pessimisme existencial).

Octave Mirbeau, la cambrera Célestine, del Diari d'una cambrera, 1900

Dramaturg, Mirbeau va escriure també peces teatrals: Les mauvais bergers (Els mals pastors), tragèdia estrenada a París el 1897; Le portefeuille (La cartera), 1902; Les affaires sont les affaires ('Els negocis són els negocis'), 1903, comèdia que va guanyar el premi Molière com a millor autor i millor espectacle el 1995; Farces et moralités ('Farses i moralitats'), 1904, i Le foyer ('La llar'), comèdia, 1908, millor espectacle el 1990. Hi estigmatitza la família, el matrimoni, la religió, l'exèrcit i la pàtria.

Activista polític i intel·lectual, Mirbeau no va deixar de lluitar contra totes les ideologies. Polemista anticlerical i llibertari, preconitzarà l'abstenció en les eleccions, d'ençà de 1888, i abraçà els ideals anarquistes: considerava que el socialisme d'Estat era contradictori a la llibertat de l'individu. El 1898, durant el cas Dreyfus, juntament amb altres intel·lectuals, Mirbeau prendrà partit pels seus defensors; i va pagar la multa de Zola que, sumada als costos del procés de difamació per J'accuse, es va elevar a 7.555,25 francs.[1]

Mirbeau va ser també crític de l'art avantguardista i va fer costat a joves pintors i escriptors com Claude Monet, Vincent Van Gogh, Camille Claudel, Pierre Bonnard, Félix Vallotton, Maurice Maeterlinck, Marguerite Audoux, Léon Werth...

A partir de 1910, Mirbeau va deixar d'escriure. Va morir a París el 1917 el dia del seu aniversari.

L'intel·lectual compromès[modifica | modifica el codi]

Octave Mirbeau és la millor encarnació de l'intel·lectual compromès per raons ètiques, amb total independència respecte als partits i els sindicats. Rebutjant qualsevol disciplina i el llenguatge fals, no va obeir sinó la seva consciència i mena els seus combats en nom de la veritat i de la justícia. D'una extrema lucidesa, estableix una pedagogia de xoc per tal d'obligar els lectors a descobrir els homes i les institucions socials més enllà de les aparences de respectabilitat enganyosa de la classe dominant.

Obres principals[modifica | modifica el codi]

Georges Jeanniot, Le calvaire (1901)
  • Le calvaire, novel·la (1886).
  • L'abbé Jules, novel·la (1888).
  • Sébastien Roch, novel·la (1890).
  • Dans le ciel, novel·la (1892-1893).
  • Les Mauvais bergers (1897), drama tràgic en cinc actes (Els mals pastors, traducció de Felip Cortiella i Ignasi J. Sardà, 1902).
  • Le jardin des supplices, novel·la (1899).
  • Les Mémoires de mon ami, novel·la (1899).
  • Le Journal d'une femme de chambre (1900), novel·la (Diari d'una cambrera, traducció d'Àngels Bassas, Antonio Simón Rodriguez i Santiago Sans, inèdit, 1994).
  • Les 21 jours d'un neurasthénique, novel·la (1901).
  • Les affaires sont les affaires (Els negocis són negocis), comèdia en tres actes (1903).
  • Farces et moralités, 6 comèdies en un acte (1904) (La cartera, traducció de Carles Costa, 1910; Escrúpols, traducció de Carles Costa, 1909; L'epidèmia, traducció de Virgili Ambròs, inèdit, [s.d.]).
  • La 628-E8, novel·la (1907).
  • Le Foyer, comèdia en tres actes (1908).
  • Dingo, novel·la (1913).
  • La Mort de Balzac (1989) (La Mort de Balzac, Barcelona, Sd Edicions, 2012, traducció d'Anna Casassas).
  • Contes cruels (1990).
  • L'Affaire Dreyfus (1991).
  • Lettres de l'Inde (1991).
  • Combats esthétiques (1993).
  • L'Amour de la femme vénale (1994).
  • Correspondance générale (2003-2006-2009).
  • Combats littéraires (2006).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pierre Michel i Jean-François Nivet, Octave Mirbeau, l'imprécateur au cœur fidèle, Séguier, 1990 (francès)
  • Pierre Michel, Les Combats d'Octave Mirbeau, Besançon, 1995 (francès)
  • Samuel Lair, Mirbeau et le mythe de la Nature, Presses Universitaires de Rennes, 2004 (francès)
  • Anita Staron, L'Art romanesque d'Octave Mirbeau - Thèmes et techniques, Wydawnictwo Uniwersytetu Lodzkiego, 2014 (francès).
  • Cahiers Octave Mirbeau, núms. 1-21, 1994-2014, 7 700 p. (francès)

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Pierre Michel, «Mirbeau et le paiement de l'amende de Zola pour J'accuse», Cahiers Octave Mirbeau, núm. 16, 2009, pàgs. 211-215.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Octave Mirbeau Modifica l'enllaç a Wikidata