Octave Mirbeau
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Octave Henri Marie Mirbeau 16 febrer 1848 Trévières (França) |
| Mort | 16 febrer 1917 (69 anys) París |
| Sepultura | cementiri de Passy |
| Dades personals | |
| Religió | Ateisme |
| Activitat | |
| Ocupació | dramaturg, crític literari, anarquista, escriptor, prosista, crític d'art, novel·lista, assagista, periodista, dramaturg, crític de teatre |
| Activitat | 1873 – 1913 |
| Ocupador | L'Humanité |
| Membre de | |
| Gènere | Novel·la |
| Moviment | Impressionisme |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Alice Regnault |
| Parents | Claude Monet () |
| Lloc web | mirbeau.asso.fr |
       | |
Octave Mirbeau (Trévières, 16 de febrer de 1848 - París, 16 de febrer de 1917) va ser un novel·lista, dramaturg i periodista francès reputat i temut. Les seves obres s'han traduït a més de 30 països arreu del món.[1]
Biografia[modifica]
Mirbeau va nàixer a la vila de Trévières, a la Normandia (Calvados). El 1849, la família es va instal·lar després a Rémalard, a l'antic comtat de Perche. Després de la guerra i de la seva traumàtica realitat, va deixar Rémalard i es traslladà a París, on va començar a subministrar articles a diversos periòdics: L'Ordre de Paris, Le Figaro, Le Gaulois, L'Écho de Paris, La Revue blanche i Le Journal. Va conèixer Guy de Maupassant, Edmond de Goncourt, Émile Zola, Claude Monet, Auguste Rodin i Camille Pissarro, entre altres. Es va casar el 1887 amb Alice Regnault.
A partir de 1886, va publicar diverses novel·les autobiogràfiques: Le calvaire (El calvari), 1886, la seva primera obra mestra; L'abbé Jules ('L'abat Jules'), 1888, primera novel·la dostoievskiana, i Sébastien Roch, 1890, on denunciava l'educació religiosa i la hipocresia burgesa. Concretament, a Sébastien Roch fa referència a l'experiència traumàtica que va suposar la seva estada amb els jesuïtes de Vannes –«un infern», segons va descriure el 1862 al seu confident Alfred Bansard–[2] i la violència sexual que s'hi produïa, agreujada per la diferència d'edat, cosa que constituïa abús sexual infantil.[3] Fou conegut sobretot per les seves novel·les Le jardin des supplices (El jardí dels suplicis), 1899, i Le journal d'une femme de chambre (Diari d'una cambrera), 1900, el seu llibre més famós. Mirbeau va ser un dels primers a introduir una visió dostoievskiana dels personatges (exploració de l'inconscient i pessimisme existencial).
Mirbeau va escriure també peces teatrals: Les mauvais bergers (Els mals pastors), tragèdia estrenada a París el 1897; Le portefeuille (La cartera), 1902; Les affaires sont les affaires (Els negocis són els negocis), 1903, comèdia que va guanyar el premi Molière com a millor autor i millor espectacle el 1995; Farces et moralités ('Farses i moralitats'), 1904, i Le foyer (La llar), comèdia, 1908, millor espectacle el 1990. Hi estigmatitza la família, el matrimoni, la religió, l'exèrcit i la pàtria.
Activista polític i intel·lectual, Mirbeau no va deixar de lluitar contra totes les ideologies. Polemista anticlerical i llibertari, preconitzarà l'abstenció en les eleccions, d'ençà de 1888, i abraçà els ideals anarquistes: considerava que el socialisme d'Estat era contradictori a la llibertat de l'individu. El 1898, durant el cas Dreyfus, juntament amb altres intel·lectuals, Mirbeau prendrà partit pels seus defensors; i va pagar la multa de Zola que, sumada als costos del procés de difamació per J'accuse, es va elevar a 7.555,25 francs.[4]
Mirbeau va ser també crític de l'art avantguardista i va fer costat a joves pintors i escriptors com Claude Monet, Vincent Van Gogh, Camille Claudel, Pierre Bonnard, Félix Vallotton, Maurice Maeterlinck, Marguerite Audoux, Léon Werth…
A partir de 1910, Mirbeau va deixar d'escriure. Va morir a París el 1917 el dia del seu aniversari.
L'intel·lectual compromès[modifica]
Octave Mirbeau és la millor encarnació de l'intel·lectual compromès per raons ètiques, amb total independència respecte als partits i els sindicats. Rebutjant qualsevol disciplina i el llenguatge fals, no va obeir sinó la seva consciència i mena els seus combats en nom de la veritat i de la justícia. D'una extrema lucidesa, estableix una pedagogia de xoc per tal d'obligar els lectors a descobrir els homes i les institucions socials més enllà de les aparences de respectabilitat enganyosa de la classe dominant.
Obres principals[modifica]
- Le calvaire, novel·la (1886).
- L'abbé Jules, novel·la (1888).
- Sébastien Roch, novel·la (1890).
- Dans le ciel, novel·la (1892-1893).
- Les Mauvais bergers (1897), drama tràgic en cinc actes (Els mals pastors, traducció de Felip Cortiella i Ignasi J. Sardà, 1902).
- Le jardin des supplices, novel·la (1899).
- Les Mémoires de mon ami, novel·la (1899).
- Le Journal d'une femme de chambre (1900), novel·la (Diari d'una cambrera, traducció d'Àngels Bassas, Antonio Simón Rodriguez i Santiago Sans, inèdit, 1994).
- Les 21 jours d'un neurasthénique, novel·la (1901).
- Les affaires sont les affaires (Els negocis són negocis), comèdia en tres actes (1903).
- Farces et moralités, 6 comèdies en un acte (1904) (La cartera, traducció de Carles Costa, 1910; Escrúpols, traducció de Carles Costa, 1909; L'epidèmia, traducció de Virgili Ambròs, inèdit, [s.d.]).
- La 628-E8, novel·la (1907).
- Le Foyer, comèdia en tres actes (1908).
- Dingo, novel·la (1913).
- La Mort de Balzac (1989) (La Mort de Balzac, Barcelona, Sd Edicions, 2012, traducció d'Anna Casassas).
- Contes cruels (1990).
- L'Affaire Dreyfus (1991).
- Lettres de l'Inde (1991).
- Combats esthétiques (1993).
- L'Amour de la femme vénale (1994).
- Correspondance générale (2003-2006-2009).
- Combats littéraires (2006).
Bibliografia[modifica]
- Pierre Michel i Jean-François Nivet, Octave Mirbeau, l'imprécateur au cœur fidèle, Séguier, 1990 (francès)
- Pierre Michel, Les Combats d'Octave Mirbeau, Besançon, 1995 (francès)
- Samuel Lair, Mirbeau et le mythe de la Nature, Presses Universitaires de Rennes, 2004 (francès)
- Anita Staron, L'Art romanesque d'Octave Mirbeau - Thèmes et techniques, Wydawnictwo Uniwersytetu Lodzkiego, 2014 (francès).
- Cahiers Octave Mirbeau, núms. 1-21, 1994-2014, 7 700 p. (francès)
Notes[modifica]
- ↑ «Octave Mirbeau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Voir sa Correspondance générale, L’Âge d’Homme, 2003, t. I, p. 45.
- ↑ Voir Octave Mirbeau, Correspondance générale, L’Âge d’Homme, 2003, t. I, p. 45-47, et Pierre Michel et Jean-François Nivet, Octave Mirbeau, l’imprécateur au cœur fidèle, p. 33-46.
- ↑ Pierre Michel, «Mirbeau et le paiement de l'amende de Zola pour J'accuse», Cahiers Octave Mirbeau, núm. 16, 2009, pàgs. 211-215.
Enllaços externs[modifica]
- Société Octave Mirbeau
- Dictionnaire Octave Mirbeau (francès)
- Blog Octave Mirbeau (francès)
- Bibliografia d'Octave Mirbeau (francès)
- Pierre Michel, Octave Mirbeau et le roman (francès)