Camille Claudel
  | |
| Nom original | (fr) Camille Anastacia Kendall Maria Nicola Claudel |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 8 desembre 1864 Villeneuve-sur-Fère (França) |
| Mort | 19 octubre 1943 (78 anys) Montfavet (França) |
| Sepultura | Cementiri de Montfavet |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Francesos |
| Formació | Académie Colarossi |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escultura i pintura |
| Ocupació | Pintora, model d'art, escultora, dibuixant projectista i artista gràfica |
| Gènere | Art figuratiu |
| Moviment | Expressionisme i realisme |
| Professors | Auguste Rodin |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Parella | Auguste Rodin (1885–1893) |
| Pares | Louis Prosper Claudel (en)  i Louise Athanaïse Cécile Cerveaux (en) |
| Germans | Paul Claudel |
Premis
| |
 | |
 | |
Camille Claudel (Fère-en-Tardenois, Aisne, 8 de desembre del 1864 - Montdevergues, Vaucluse, 19 d'octubre del 1943) fou una escultora francesa, germana del poeta, dramaturg i diplomàtic francès Paul Claudel i amant i col·laboradora d'Auguste Rodin.[1]
Biografia[modifica]
Des de la seva infància a Champagne, Camille va ser una apassionada de l'escultura; jugava amb el fang i esculpia les persones que l'envoltaven, com el seu germà Paul i la seva serventa Helene. Va arribar a París el 1883 amb la finalitat de perfeccionar el seu art i ingressà a l'acadèmia Colarossi. El 1882, és acceptada per Paul Dubois, director de l'Escola Nacional de Belles Arts. Té la seva primera trobada amb Auguste Rodin el 1883, i l'any següent comença a treballar al seu taller. Camille posa per a ell i col·labora en la realització de les figures de la monumental Les portes de l'infern.
L'obra de l'escultora, malgrat ser molt propera a la del seu mestre, té un toc personal i femení, sense ser mai una còpia: per això, Octave Mirbeau va proclamar el seu geni. A banda de ser una de les seves principals col·laboradores, fou també la seva amant i companya durant alguns anys; es va convertir en el seu model i musa, inspirant obres com la Danaïde o Fugit Amor. Es produeix entre ambdós un clima de col·laboració i enfrontament que enriqueix la tasca mútua.
Tot i la passió, la relació entre Rodin i Camille és complicada, conflictiva i amb contínues interrupcions i crisis. Sovintegen plegats els ambients artístics i culturals més importants del París de l'època i fan llargues estades fora de la ciutat, però Rodin està unit sentimentalment a una altra dona, Rose Beuret, a qui no té intenció d'abandonar per casar-se amb Camille. Aquesta situació serà la inspiració d'una de les obres més importants de Camille: L'Age mur. En aquesta escultura, veiem representada l'escena: Camille, agenollada i suplicant, dirigint les seves mans cap a Rodin, qui li dóna l'esquena mentre una dona mig àngel mig bruixa (que representa Rose Beuret) se l'enduu.
Una vegada trencada la seva relació amb l'escultor, entra en la seva vida Claude Debussy, però també ell està unit a una altra dona. Mentrestant, les seves obres tenen cert èxit, i sovint apareixen articles sobre ella en les revistes d'art. En aquesta època de crisi emocional, Camille es tanca al seu taller i s'allunya del món.[2]
Al desembre de 1905, Camille realitza la seva última gran exposició. A partir d'aquí, patirà crisis nervioses que s'agreujaran cada vegada més i començarà a destruir les seves obres. No tindrà suport familiar, ja que la seva mare i la seva germana continuen essent hostils a la seva forma de vida, i el seu germà Paul viu lluny. El 3 de març de 1913 mor el seu pare i, el 10 de març, l'internen al sanatori de Ville-Evrard[3] i al juliol a Montdevergues, manicomi del qual, malgrat la seva recuperació i els seus lúcids i estripats precs al seu germà Paul, mai no sortirà. Tancada, passarà els últims 30 anys de la seva vida.
Obres[modifica]
La col·lecció més gran d'obres de Camille Claudel està exposada de manera permanent i en una sala dedicada a ella exclusivament, al Museu Rodin.[4]
- L'âge mûr (una versió en guix i altra en bronze)
- La petite châtelaine (marbre)
- Pensée (marbre)
- Paul Claudel à trente-sept ans (bronze)
- L'implorante (reducció, bronze)
- Clotho (guix)
- Les causeuses (versió en guix, versió en ònix, versió en bronze)
- La valse (bronze)
- Buste de Rodin (versió en guix, versió en bronze)
- Vertumne et pomone (marbre)
- La vague (ònix i bronze)
- Profonde pensée (bronze)
- Profonde pensée (marbre)
- La jeune fille à la gerbe (bronze)
- Sakountala (argila)
- L'abandon (bronze)
- La niobide blessée (bronze)
- Jeune femme aux yeux clos (argile?)
Al Museu Albert-André, a Bagnols-sur-Cèze
- L'implorante (bronze)
Al Musée Dubois-Boucher de Nogent-sur-Seine (Aube)
- Persée et la Gorgone
Llegat[modifica]
L'any 2013, es va estrenar una pel·lícula sobre la seva vida, Camille Claudel 1915, en què Juliette Binoche interpreta Claudel.[1][5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Cómo destruir a una persona a El País, 24/11/2013 (castellà)
- ↑ Carrano, Patrizia. Las escandalosas: Veinte mujeres que han hecho historia (en castellà). Siruela, 2008, p. 119. ISBN 8498411807.
- ↑ Cassar, Jacques. Dossier Camille Claudel (en francès). Maisonneuve & Larose, 2003. ISBN 2706817046.
- ↑ Rivière, Anne; Claudel, Camille; Gaudichon, Bruno; Ghanassia, Danielle. Camille Claudel: catalogue raisonné (en francès). 3a edició. Adam Biro, 2001, p. 342-358. ISBN 287660325X.
- ↑ Camille Claudel 1915 a Rogerebert.com, 16/10/2013 (anglès)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camille Claudel |
- Association Camille Claudel Arxivat 2012-09-20 a Wayback Machine. (francès)
- Camille Claudel par Reine-Marie Paris (francès)
- Curtmetratge 'Camille', sobre Camille Claudel
- «La dona artista i el poder : homenatge a Camille Claudel» (audio). l'Arxiu de la Paraula. Ateneu Barcelonès, 2014. [Consulta: 3 novembre 2014].
 |
L'obra associada a aquest article es troba en el domini públic des del 2014. |