La Mort de Balzac
 |
L'article necessita algunes millores en la seva redacció. |
  | |
| Tipus | obra literària |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Octave Mirbeau |
| Llengua | francès |
| Publicació | 1989 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | assaig |
La Mort de Balzac ((francès) La Mort de Balzac) és un conjunt de tres subcapítols destinats inicialment per aparèixer a La 628-E8 de l'escriptor francès, novel·lista, dramaturg i periodista Octave Mirbeau, el novembre 1907, i retirats a l'últim moment a petició de la comtessa Mniszech, filla octogenària de la senyora Hanska. La Mort de Balzac va ser publicat per Pierre Michel i Jean-François Nivet el 1989, als editorials del Lérot, i després, el 1999, als editorials del Félin.
Una vida prodigiosa[modifica]
Aquest petit volum té tres capítols: «Amb Balzac», «La Dona de Balzac» i «La mort de Balzac», el que ha generat un gran escàndol. En el primer capítol, Mirbeau novel·lista va expressar la més viva admiració per Balzac, no sols per al creador de la Comèdia humana, però també per la vida prodigiosa que ha viscut aquest «home extraordinari», aquest «prodigi d'humanitat». Per descomptat, es troben en Balzac moltes debilitats, ingenuïtats i contradiccions, però la seva vida era tan «enorme, tumultuosa, ardent» que «no hem de sotmetre Balzac a les regles de l'antropometria vulgar» ni tancar la seva vida «a l'estreta cel·la de les morals corrents i dels respectes socials» : «L'hem d'acceptar, l'hem d'estimar, l'hem d'honorar tal com va ser. En ell tot va ser enorme, els vicis i les virtuts. »
Malentès i traïció[modifica]
El segon capítol fa l'historica[Cal aclariment] de la molt llarga lligada amb Evelina Hanska i posa a la llum el malentès fatal que la minava per anticipació. Pessimista pel que es diu “l'amor”, i que és, als seus ulls, que una gruixuda i destructora il·lusió, Mirbeau treu «el doble engany» de les llurs «exaltacions enamorades», que devia ineluctablement entrenar llur «doble caiguda».
Al tercer capítol, l'autor préten fundar·se en una narrativa que li hauria confiat oralment el pintor Jean Gigoux al taller de Rodin, per fer la història de l'agonia de Balzac. Hauria estat deixat, moribund, a la cambra seva, i destinat a una descomposició ràpida, mentre que la infidel dona seva rebia el seu amant Jean Gigoux a la cambra del costat. Els especialistes de Balzac estan indignats i van cridar a la calúmnia. Però Mirbeau, no li importa a respectar una “veritat” històrica que sigui inaccessible. Perquè el que importa a ell és mostrar, una vegada més, la incommunicabilitat regnant entre els dos sexes, descompartits per sempre per un « abisme infranquejable ».
La Mort de Balzac ha estat traduïda al català el 2012: traducció d'Anna Casassas, Sd·Edicions, Barcelona, col·lecció La Licorne, 75 p.
Enllaços externs[modifica]
- Octave Mirbeau, La Mort de Balzac (francès).
- Aleksandra Gruzinska, « Octave Mirbeau's Mme Hanska in La Mort de Balzac », Nineteenth century french studies, vol. 15, n° 3, 1987, p. 302-314 (anglès).