Emili Sala i Cortés

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEmili Sala i Cortés
Bustemilisala.JPG
Bust d'Emili Sala i Cortés
Dades biogràfiques
Naixement 22 de febrer de 1841
Barcelona
Mort 7 de juny de 1920 (79 anys)
la Garriga
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació arquitecte
Ocupador Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Moviment modernisme català
Obra
Obres destacades Palau Tolrà
Casa Elizalde
Modifica dades a Wikidata

Emili Sala i Cortés (Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1920),[1] va ser un arquitecte català modernista. Es va titular en arquitectura el 27 de novembre de 1876,[2] formant part de la primera promoció de l'Escola Superior d'Arquitectes de Barcelona escola de la que després també en fou professor, juntament amb arquitectes de la talla d'Antoni Gaudí, qui el va contractar ocasionalment com a delineant.[3] Sala va ser l'arquitecte de l'edifici d'estil eclèctic (1875-1877) que Gaudí va transformar en la Casa Batlló, per encàrrec de Josep Batlló i Casanovas. Va ser autor, a més, de la reconstrucció del campanar de Santa Maria de Jonqueres (1879) i la Casa Elizalde (1885). La seva obra fou especialment important a Castellar del Vallès on destaca la direcció de les obres de l'església de Sant Esteve de Castellar del Vallès (1885-1892) conjuntament amb Joan Martorell i Montells, el Palau Tolrà (1890), les Escoles Pies (1897), els safareigs públics[4] i l'Ajuntament de Castellar (actual arxiu municipal) (1901),[5] la Casa Emilià Carles (1898, actual hotel Ducs de Bergara), les Escoles Ribas a Rubí (1912-1915), el panteó de la família Fargas al cementiri de la Doma (la Garriga), així com altres cases senyorívoles a la Garriga, etc.[6]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Necrològica
  2. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 313 [Consulta: 8 setembre 2013].
  3. «Vida d'infant i d'escolar d'Antoni Gaudí». Revista del Centre de Lectura de Reus, juliol 1927, p.  [Consulta: 17 març 2012].
  4. E. Costa.; R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo, S. Sáiz, I.Vilamala «Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Castellar del Vallès 2008-2010». DIBA.cat. Diputació de Barcelona [Barcelona] [Consulta: 11 juliol 2014].
  5. Navas Ortiz, Manuel «Emili Sala i Cortés». Plaça Vella [Castellar del Vallès], núm. 52, setembre 2008, pàg. 78.
  6. Maspoch, Mónica. Ajuntament de Barcelona. Galeria d'Autors, 2009. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 17 març 2012]. , pàg. 193