Josep Batlló i Casanovas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Batlló i Casanovas

Josep Batlló i la seva família fotografiats per Antoni Napoleon Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 abril 1855 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort10 març 1934 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix perPropietari de la Casa Batlló de Barcelona, obra d'Antoni Gaudí
Activitat
OcupacióEmpresari tèxtil
Família
CònjugeAmàlia Godó Belaunzarán
FillsJosep Batlló i Godó Modifica el valor a Wikidata

Josep Batlló i Casanovas (Barcelona, 29 d'abril de 1855 [1] - Barcelona, 10 de març de 1934),[2] va ser un home de negocis del sector tèxtil català de començaments del segle xx. El 1904 va encarregar a Antoni Gaudí la reforma integral d'un edifici que havia adquirit al passeig de Gràcia de Barcelona, convertint-la en la popular Casa Batlló, una de les obres més singulars de l'arquitecte modernista.[3]

Era fill de Feliu Batlló i Massanella,[4] de Barcelona, i de Josepa Casanovas i Duran, de Barcelona; tenia dos germans,[5] Tomàs[n. 1] i Aleix.[n. 2]

Es va casar el 14 de maig de 1884 amb Amàlia Godó i Belaunzarán, filla de Bartomeu Godó i Pié, polític actiu del Partit Liberal i empresari,[6] que va ser diputat a Corts per Igualada,[7] i fundador de Godó Hermanos y Cía dedicada als filats de jute fins a la pèrdua dels territoris colonials espanyols, el 1898. Ell i el seu germà Carles van fundar el diari La Vanguardia l'1 de febrer del 1881, per difondre les doctrines liberals.[8][9]

La celebració del casament dels dos joves de la burgesia catalana de finals del segle xix va començar amb el comiat de solter del nuvi al "Restaurante de Francia" de la Plaça Reial nº 12, fundat per Msr. Justin, un fet que va ser recollit per la premsa.[10]

El 17 de juliol de 1901 va entrar com a soci a la raó social José M. Llaudet Bou, S. en C. de Sant Joan de les Abadesses, amb un capital inicial de 325.000 pessetes. El seu soci fundador era Josep Maria Llaudet i Bou,[11] avi d'Enric Llaudet i Ponsa, president del Barça (1961-1968) i continuador del negoci familiar. Junt a la nova fàbrica de filats i teixits de cotó a Sant Joan de les Abadesses es va construir la tradicional colònia tèxtil, anomenada «El Pagès». El 1913 l'empresa obrí una filatura moguda per vapor al barri de Sants de Barcelona. L'empresa va treure bon profit dels anys de guerra europea, tan bons per als cotoners.[12]

A més dels negocis tèxtils, va estar molt relacionat amb La Vanguardia, degut a la seva relació familiar com a cosí del primer comte de Godó.[13]

Va morir a Barcelona el 10 de març de 1934.

Relacions familiars amb el sector tèxtil[modifica]

Paper comercial de la fàbrica de la família

Josep Batlló estava relacionat amb el sector tèxtil a través del seu pare, qui el 1880, havia creat l'empresa "Reig, Batlló i Companyia" en fer-se càrrec de l'anomenada fàbrica de sedes "Eduard Reig i Companyia". La fàbrica, ubicada a Gràcia i amb oficines a la Ronda de Sant Pere, havia estat propietat d'Eduard Reig i Carreras (1842-1880), important empresari i innovador en el sector de la seda, polític, diputat a Corts, i amb múltiples condecoracions que va morir jove i deixà l'herència a la seva filla menor d'edat Rosa Reig i Martí. Feliu Batlló Masanella i el seu fill Tomàs varen continuar el negoci conservant la marca "Reig" fins a finals de segle xix que passà a anomenar-se simplement "Batlló i Companyia, societat en comandita", amb nova fàbrica al Masnou. L'empresa esdevingué una societat anònima el 1940 i el 1973 passà a formar part de Sedunion.[14]

Tot i compartir el cognom Batlló, aquesta branca familiar no estava vinculat directament amb els propietaris de l'antic Vapor Batlló, ni de Can Batlló (carrer Urgell), actual Escola Industrial de Barcelona, que varen ser creades per la branca olotina dels Batlló.[15]

Descendència[modifica]

La parella va tenir cinc fills:

  • Josep (4-1-1887 - 29-1-1955),[16] casat amb María Teresa Vidal-Ribas i Güell (8-9-1886 - 30-1-1984),[17] que va estar lligat professionalment amb el grup Godó del que va arribar a ser president del consell d'administració.[18] Va ser president del consell rector de la Casa de la Caritat i co-propietari de l'empresa tèxtil "Godó i Trias, SA". El matrimoni va tenir vuit fills, dels quals un fill i una filla varen ser religiosos.[19][17]
  • Maria Mercè (1889 - 27-5-1963),[20][21] casada amb el Dr. Joan Marimon i Carbonell[22][2] (Mayagüez, Puerto Rico, 1883 - Montsó, 14 de gener de 1939) conegut metge, llicenciat a Barcelona i Berlín, cap del servei de cirurgia de l'hospital del Sagrat Cor, que el 1936 va haver de fugir de Barcelona, incorporant-se com a metge militar fins a la seva mort.[23] Un dels seus fills, Cèsar, és el darrer veí de la família Batlló que resideix a la casa Batlló.
  • Maria del Carme († 8-4-1939),[24] casada amb Joan Clavell i Montiu.[2] Aquesta branca de la família es va traslladar a viure a Donostia.[25] Varen tenir 5 fills: Carmen, Santiago, Maria Jose, Maria Victória i Mercedes que va morir tres dies abans que la seva mare.[26]
  • Felip (1890 - 24-5-1985),[27] casat amb Pilar Yglesias.[2] Es va dedicar a la seva afecció pels automòbils i el 1917 va crear la "Fábrica Nacional de Automóviles F. Batlló, Sociedad en Comandita", dedicada a la construcció dels automòbils "España".[28] El 1922, tres de les poques unitats que la fàbrica va produir varen ser pel seu pare, per al rei Alfons XIII i per al general Primo de Rivera.[29] Aquestes relacions el situaven en una bona posició dins del règim i de les files falangistes.[30] La mala situació econòmica després del Reial Decret de 22/4/1922 el va portar el 1928 a associar-se amb Wifredo Pelayo Ricart Medina (posteriorment director d'ENASA) per crear l'empresa d'automòbils Ricart-España, que va durar un parell d'anys.[28] En acabar la guerra va ser nomenat secretari general del Movimiento[31] i vicepresident de la Diputació de Barcelona durant el mandat del falangista Simarro.[32] Els seus negocis es varen veure beneficiats per la seva posició política que el situà al front de responsabilitats dins del sector industrial.[33] Va rebre la Gran Cruz de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas com a colofó a la seva carrera dins la Vieja Guardia del règim franquista, el 18 de juliol de 1965.[34] Va rebre també l'Orde d'Isabel la Catòlica i la Medalla del Trabajo.[35] Va viure a Madrid on tenia instal·lat l'oratori obra de Llimona que hi havia a la casa Batlló. Des d'aquesta ciutat va exercir de corresponsal de La Vanguardia i de l'associació "Amics de Gaudí".[36] Va morir a Madrid el 24 de maig de 1985.[35]
  • Lluís, que va morir amb pocs anys de vida per una malaltia poc coneguda.[37]

Notes[modifica]

  1. Tomás Batlló i Casanovas († 6-04-1923) estava casat amb Antonia Ibañez i era pare d'Antonio, Tomas, Josefa i Juan Batlló Ibañez, segons la seva esquela.
  2. Alejo Batlló i Casanovas († 9-01-1903) estava casat amb Isabel Casanovas Torrents († 23.12.38) i era pare de Valentin i María Batlló Casanovas, segons la seva esquela.

Referències[modifica]

  1. «Registre del naixement de Josep Batlló i Casanovas» (en castellà). FamilySearch, 29-04-1855. [Consulta: 4 agost 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Esquela Josep Batlló». La Vanguardia, 22-03-1934, p. 2 [Consulta: 29 març 2012].
  3. Bassegoda, 1981.
  4. «Esquela de Feliu Batlló Masanella, mort el 8-07-1902». La Vanguardia, 09-07-1902, p. 2 [Consulta: 29 març 2012].
  5. «Nota de societat sobre la boda de Josep Batlló». La Vanguardia, 14-05-1884, p. 2 [Consulta: 29 març 2012].
  6. Bisbal, 1986.
  7. «Esquela de Feliu Batlló Masanella, mort el 8-07-1902». La Vanguardia, 09-07-1902, p. 2 [Consulta: 29 març 2012].
  8. Sinopsi del llibre "Los Godó: vida y leyenda", escrit per Vis Molina, (en castellà)
  9. Primer número de La Vanguardia Arxivat 2010-03-16 a Wayback Machine.(castellà)
  10. «Notes de societat amb el comiat de solter de Josep Batlló». La Vanguardia, 14-05-1884, p. 5 [Consulta: 29 març 2012].
  11. Rovira i Montells, Josep M.; Rovira i Montells, Xavier. «Hilaturas Llaudet S.A. (1901-2001). Un camino hacia el futuro». Santa Eulàlia de Riuprimer. La terra i la gent al llarg de la seva història. [Consulta: 29 març 2012].
  12. Cabana, Francesc «L'artífex del Camp Nou». Diari Avui, 21-07-2006, p. 18 [Consulta: 12 abril 2012].
  13. «Elegia». La Vanguardia, 11-03-1934, p. 5 [Consulta: 29 març 2012].
  14. Cabana, 1994, p. 240-242.
  15. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 13 agost 2013]. 
  16. «Fitxa de Josep Batlló i Godó a FamilySearch» (en anglès). FamilySearch. [Consulta: 5 agost 2023].
  17. 17,0 17,1 «Arbre genealògic». Família Vidal-Ribas, 2011. [Consulta: 11 abril 2012].
  18. «Convocatòria del Consell d'administració de Godó, SA». La Vanguardia, 01-04-1943, p. 7 [Consulta: 29 març 2012].
  19. «Glosa sobre José Batlló i Godó». La Vanguardia, 30-01-1955, p. 18 [Consulta: 29 març 2012].
  20. «Fitxa de Maria Mercè Batlló i Godó a FamilySearch» (en anglès). FamilySearch. [Consulta: 5 agost 2023].
  21. «Esquela de Mercedes Batlló Godó». La Vanguardia, 29-05-1963, p. 31 [Consulta: 29 març 2012].
  22. «Metges Catalans | Joan Marimon i Carbonell». [Consulta: 5 agost 2023].
  23. Marí i Balceils, Víctor J. «La cirurgia a Catalunya i a Espanya entre 1900 i 1939. Influències mútues». Gimbernat: revista catalana d'història de la medicina i de la ciència, 2004, p. 196 [Consulta: 29 març 2012].
  24. «Fitxa de Maria del Carme Batlló i Godó a FamilySearch» (en anglès). FamilySearch. [Consulta: 5 agost 2023].
  25. «Nota oficial» (en castellà). Boletín Oficial de Gipuzkoa, 05-01-1998. [Consulta: 31 març 2012].
  26. «Esquela de Carmen Batlló Godó». La Vanguardia, 19-05-1939, p. 6 [Consulta: 29 març 2012].
  27. «Fitxa de Felip Batlló i Godó a FamilySearch» (en anglès). FamilySearch. [Consulta: 5 agost 2023].
  28. 28,0 28,1 Fernández Pérez, 2007, p. 204.
  29. «España (1917-1928)» (en castellà). Paco Costas. [Consulta: 31 març 2012].
  30. «Notícia de l'excursió de Primo de Rivera amb Felipe Batlló». La Vanguardia, 01-03-1929, p. 20 [Consulta: 29 març 2012].
  31. «La manifestación de ayer tarde» (en castellà). La Vanguardia, 29-03-1939, p. 6 [Consulta: 29 març 2012].
  32. «La manifestación de ayer tarde» (en castellà). La Vanguardia, 12-09-1939, p. 9 [Consulta: 29 març 2012].
  33. Richards, 1998, p. 120.
  34. «Nombramientos: Decreto 1974/1965» (en castellà). BOE, 19-07-1965 [Consulta: 31 març 2012].
  35. 35,0 35,1 «Esquela de Felipe Batlló» (en castellà). [[ABC (diari)|]], 28-05-1985, p. 21 [Consulta: 29 març 2012].
  36. «Los acontecimientos gaudinianos» (en castellà). La Vanguardia, 21-09-1963, p. 21 [Consulta: 29 març 2012].
  37. Permanyer, 2008, p. 67.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]