El Cànem

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
El Cànem
Imatge
Dades
TipusFàbrica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Poblenou (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLlacuna, 10-20 i Doctor Trueta, 201-209 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 55″ N, 2° 12′ 08″ E / 41.39868°N,2.20236°E / 41.39868; 2.20236
Format perFilatura el Cànem
Nau industrial al carrer Llacuna, 19 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Id. Barcelona3244 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb elements d'interès
Bé amb protecció urbanística
Filatura el Cànem
Id. Barcelona3245 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb elements d'interès
Filatura el Cànem

El Cànem era el nom popular de la filatura de jute dels germans Godó al Poblenou de Barcelona.[1] De tot aquest conjunt, que va arribar a ocupar tres illes del Pla Cerdà entre els carrers de Llull, Roc Boronat (abans Luchana), Ramon Turró (abans Enna), passatge de Bori, Doctor Trueta (abans Wad-Ras) i Llacuna,[2] només en queden tres edificis, dos dels quals estan catalogats com a bens amb elements d'interès (categoria C).[3][4]

Una placa a la rambla del Poblenou recorda les dones que hi treballaven, conegudes despectivament com a xinxes, perquè el polsim del cànem feia una forta pudor que impregnava els seus vestits. Xavier Benguerel en va fer un quadre descarnat en una de les seves novel·les.

Història[modifica]

Fàbrica[modifica]

Antics tallers de la Vanguàrdia als carrers de Ramon Turró i de la Llacuna
Placa a la Rambla del Poblenou, en record de les dones del Cànem

A la dècada del 1860, els germans Carles (1834-1897) i Bartomeu Godó i Pié (1839-1894) es van instal·lar a Barcelona com a comerciants, preferentment de teixits.[5] Al cap d'uns anys van formar una societat amb Pere Milà i Pi, que es diria Godó Germans, Milà i Cia, dedicada a la dedicada a la filatura de jute, fibra utilitzada en la confecció de sacs i xarpelles.[6]

La fàbrica ja existia el 1880, quan Bartomeu Godó va demanar permís per a reconstruir part d'una «quadra» al carrer d'Enna (actual Ramon Turró) que havia estat destruïda per un incendi, segons el projecte del mestre d'obres Joan Barba.[7] Aquell mateix any, Godó va demanar permís per a construir uns magatzems al xamfrà dels carrers de Wad-Ras (actual Doctor Trueta) i de la Indústria, segons el projecte del mateix autor.[8] Donava feina a uns 2.000 obrers, majoritàriament dones i nens, que treballaven en unes condicions molt dures. El 1892, la societat va passar a dir-se Godó Germans, S. en C.[6]

Arran dels fets de la Setmana Tràgica, els Godó van cedir un dels edificis de la fàbrica a la Guàrdia Civil perquè hi instal·lés una caserna. Més endavant, durant la Guerra Civil Espanyola, la fàbrica va ser col·lectivitzada i va canviar de nom: Societat Obrera Filadora de Jute. Aquesta experiència va finalitzar quan les tropes del general Franco van entrar a Barcelona.[9]

Presó[modifica]

Acabada la Guerra Civil Espanyola, Carles de Godó i Valls va recuperar la titularitat de la fàbrica però la va cedir gratuïtament a l'Estat espanyol, segurament per a congraciar-se amb el nou règim. L'edifici es va habilitar com a presó de republicans, amb el nom de prisión provisional de Pueblo Nuevo i va funcionar entre el 1939 i el 1942, depenent organitzativament de la Presó Model.[9][10] El comandant de la presó es deia Juan Brugueño,[11] i hi van passar més de d'onze mil republicans, dels quals 1.619 foren afusellats al Camp de la Bota.[12]

Segons un estudi publicat el 2013 per la revista L'Avenç,[10] les condicions de vida eren deplorables: fins a 960 reclusos s'allotjaven en aquesta presó de dimensions reduïdes i patien pallisses constants. Disposaven de 30 centímetres d'amplada per dormir. Quan la presó va tancar el 1942 els reclusos van ser traslladats a La Model,[9] i els morts sense família o sense recursos eren enterrats al Fossar Comú, avui transformat en el Fossar de la Pedrera.[11]

Altres usos i enderrocament[modifica]

El 1942 l'edifici va tornar a mans dels Godó, i el recinte es va dividir en diverses empreses tot conservant l'estructura. Posteriorment, el 1967, van vendre la fàbrica a l'Estat espanyol per 5,6 milions de pessetes.[9]

Entre els anys 2008 i 2008 s'enderrocà una part del conjunt, mentre que de la part restant s n'aprofità la façana del carrer del Doctor Trueta per a un hotel i diversos locals comercials.[12]

Referències[modifica]

  1. DDAA. El Poblenou en 135 veus. Barcelona: Arxiu Històric del Poblenou, 2005, p. 8. ISBN 978-84-609-4966-4. 
  2. Busqué i Barcelona i Bursó i Molina, 2012, p. 35.
  3. «Filatura de jute El Cànem». Catàleg de Patrimoni, fitxa 3244. Ajuntament de Barcelona.
  4. «Filatura de jute (Actualment La Vanguardia)». Catàleg de Patrimoni, fitxa 3245. Ajuntament de Barcelona.
  5. Cabana, 1992.
  6. 6,0 6,1 Busqué i Barcelona i Bursó i Molina, 2012, p. 32.
  7. «Bartolomé Godó sol·licita reformar la quadra derruida amb motiu del darrer accident succeït a la seva fàbrica del carrer Enna (actual Ramon Turró) de Sant Martí de Provençals». Obres particulars 52/1880. AMDSM, 16 març del 1880.
  8. «Bartolomé Godó sol·licita conèixer la línia d'edificació del solar situat entre els carrers Wad Ras (actual Doctor Trueta) i Indústria (actual Llacuna)». Obres particulars 144/1880. AMDSM, 2 setembre del 1880.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Marimon, Sílvia «Els secrets de la presó del Cànem». Diari Ara, 10 febrer del 2013. Arxivat de l'original el 23 febrer del 2021.
  10. 10,0 10,1 Busqué i Barcelona i Bursó i Molina, 2012.
  11. 11,0 11,1 «La terrible presó del Cànem. Entrevista a Ramon Fernandez Jurado». Icària 3. Arxiu Històric del Poblenou, 1998. [Consulta: 10 febrer 2013].
  12. 12,0 12,1 Assemblea de Joves del Poblenou (AJP-CAJEI) i Assemblea d'Endavant (OSAN) del Poblenou. Torres més altes han caigut: El model 22@ al descobert, abril del 2011, p. 87. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • «Filatura El Cànem». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Antics Tallers de La Vanguardia». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Cànem