El Cànem
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | fàbrica | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Estat | Espanya | |||
| Autonomia | Catalunya | |||
| Província | província de Barcelona | |||
| Comarca | Barcelonès | |||
| Municipi | Barcelona | |||
| ||||
|
| ||||
 | ||||
El Cànem és el nom popular amb què hom coneixia la fàbrica del Poblenou dels germans Godó, dedicada a la fabricació de jute.[1] L'edifici de dues plantes, estava ubicat al carrer de la Llacuna, entre els carrers de Ramón Turró i Doctor Trueta.
Contingut
Història del cànem[modifica]
Fàbrica[modifica]
La Fàbrica va ser construïda el 1882 i es dedicava a la fabricació de jute, utilitzat en la confecció de sacs i xarpelles. Era única a Espanya a treballar el jute i donava feina a uns 2.000 obrers, majoritàriament dones i nens, que treballaven en unes condicions molt dures. Despectivament se les coneixia com a xinxes, perquè el polsim del cànem feia una forta pudor que impregnava els seus vestits, i Xavier Benguerel en va fer un quadre descarnat en una de les seves novel·les. Una placa a la rambla del Poblenou recorda les dones del Cànem. Arran dels fets de la Setmana Tràgica, els Godó van cedir un dels edificis de la fàbrica a la Guàrdia Civil perquè hi instal·lés una caserna.
Més endavant, durant la Guerra Civil Espanyola, la fàbrica va ser col·lectivitzada i va canviar de nom: Societat Obrera Filadora de Jute'. Aquesta experiència va finalitzar quan les tropes del general Franco van entrar a Barcelona.[2]
Presó[modifica]
En aquella època, Carlos Godó es trobava a Itàlia, quan va rebre un missatge del llavors cònsol general d'Espanya, on se l'informava que com a director de La Vanguardia, no era un home ben vist pel règim franquista i se li recomanava que donés tots els seus béns per la causa feixista. Godó va recuperar la titularitat de la fàbrica però la va cedir gratuïtament a Franco. L'edifici es va habilitar com a presó de republicans, amb el nom de prisión provisional de Pueblo Nuevo i va funcionar entre el març de 1939 i el 23 de març de 1942, depenent organitzativament de la Presó Model.[2][3]
Segons un estudi publicat el 2013 per la revista L'Avenç,[3] les condicions de vida eren deplorables: Fins a 960 reclusos s'allotjaven en aquesta presó de dimensions reduïdes i patien pallisses constants. Disposaven de 30 centímetres d'amplada per dormir. El comandant de la presó es deia Juan Brugueño.[4] Quan la presó va tancar el 1942 els reclusos van ser traslladats a La Model.[2] Els morts sense família o sense recursos eren enterrats al Fossar Comú, avui transformat en el Fossar de la Pedrera.[4]
Altres usos i enderrocament[modifica]
El 1942 l'edifici va tornar a mans dels Godó, i el recinte es va dividir en diverses empreses tot conservant l'estructura. Posteriorment, el 1967, van vendre la fàbrica a l'Estat espanyol per 5,6 milions de pessetes. L'edifici seria enderrocat.[2]
Referències[modifica]
- ↑ DDAA. Enciclopèdia, El Poblenou en 135 veus. Arxiu Històric del Poblenou, 2005, p. 8
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Marimon, Sílvia «Els secrets de la presó del cànem». Diari Ara [Barcelona], n. 798, 10-02-2013, p.42. ISSN: 2014-010X.
- ↑ 3,0 3,1 «Presentació de "El Cànem: de fàbrica dels Godó a presó de Franco». , p. [Consulta: 10 febrer 2013].
- ↑ 4,0 4,1 «La terrible presó del Cànem. Entrevista a Ramon Fernandez Jurado». Icària 3. Arxiu Històric del Poblenou, 1998. [Consulta: 10 febrer 2013].
Bibliografia[modifica]
- Busqué, Jaume; Bursó, Lluís «El Cànem: de fàbrica dels Godó a presó de Franco». L'Avenç, p. [Consulta: 10 febrer 2013].
