Arxiu Històric del Poblenou

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióArxiu Històric del Poblenou
Logo de l'Arxiu Històric del Poblenou.png
Dades
Tipusarxiu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1976
Governança corporativa
Seu 
  • Barcelona
Torre de les Aigües del Besòs. Seu de l'Arxiu Històric del Poblenou. Fotografia de Laia Prats.

L'Arxiu Històric del Poblenou (AHPN) és una associació de voluntaris, dedicada a la recerca, arxiu i difusió de dades i documents (textos i imatges) sobre el barri del Poblenou, a Barcelona.

Història[modifica]

L'Arxiu el van crear tres joves estudiants el 1976 i molt aviat s'hi van integrar Josep Maria Huertas, escriptor i periodista; i en Manuel Arranz Herrero, historiador, professor i arxiver. La seva primera seu va ser a l'Ateneu Popular La Flor de Maig. L'any següent, s'organitzà internament i va definir les seves funcions: ser un centre de recerca, de documentació històrica sobre el barri del Poblenou i fer la divulgació d'aquest material a través d'exposicions, conferències, publicacions i, posteriorment, vídeos. El 1991 l'Arxiu es va traslladar al centre cívic Can Felipa on va romandra trenta anys fins que el 2021 s'instal·là a la Casa de les Vàlvules de la Torre de les Aigües del Besòs. El 2022 el president era l'arquitecte Jordi Fossas.

L'edifici[modifica]

L'Arxiu Històric i l'Associació de Veïns del Poblenou van fer possible la recuperació de la Torre de les Aigües del Besòs que és una obra de l'arquitecte Pere Falqués. El 1994, en marxar Macosa del Poblenou per deixar pas al projecte del Front Litoral, tant la Torre com la Casa de les Vàlvules que estaven dins dels terrenys de l'antiga fàbrica de Can Girona van quedar abandonades, malgrat que eren ja de titularitat municipal i estaven incloses en el Catàleg del Patrimoni de Barcelona. L'any 2012 la Torre va complir 130 anys i l'Arxiu ho va celebrar amb una separata de la revista Icària (número 17)[1] on s'explica la història de l'edifici i la fallida de l'empresa que el va fer construir. Aquell mateix any, l'Ajuntament va proposar a l'Arxiu cedir la casa de les Vàlvules com a seu de l'entitat a canvi de gestionar la Torre i les visites guiades. El 22 de març de 2014, després d'anys de rehabilitació, es va inaugurar la Torre amb l'assistència de l'alcalde Xavier Trias. AGBAR va aportar 3 milions d'euros i l'Ajuntament, 300.000 euros per fer la rehabilitació. El projecte i el seguiment de l'obra van anar a càrrec de l'arquitecte Antoni Vilanova. Aquell mateix any 2014 es va signar un conveni entre l'Arxiu i l'Ajuntament d'acord amb el qual l'entitat gestiona i fa el manteniment de la Torre. El 2016, quan l'Arxiu va celebrar el seu quarantè aniversari, l'Ajuntament va aprovar un pressupost de 300.000 euros per acabar les obres d'adequació de la Casa de les Vàlvules que s'havien d'acabar el 2017 però que es van endarrerir encara quatre anys més en part a causa de la pandèmia del Covid-

Arxiu[modifica]

Fons[modifica]

L'entitat disposa d'un fons documental sobre el barri del Poblenou.

El 2022 l'Arxiu tenia un fons d'unes 21.000 fotografies.

Revista Icària. L'any 2021 va sortir el número 23.

Serveis[modifica]

L'entitat ofereix un servei de reproduccions, consulta, biblioteca i també activitats relacionades amb la història del Poblenou. La divulgació es fa a través de publicacions, exposicions, conferències i visites guiades. També ofereix conferències adaptades per a les escoles de primària i secundària del barri.

Premis[modifica]

El 1993 l'Arxiu va rebre el Premi Bonaplata, que concedeix l'Associació de Museus de la Ciència i de la Tècnica i de l'Arqueologia Industrial de Catalunya, en l'apartat de difusió. El 2009 va rebre aquest mateix guardó, per segona vegada, pel llibre "Fet al Poblenou".

Publicacions[modifica]

Llibres[modifica]

Les publicacions es poden adquirir a les llibreries del barri i les que estan exhaurides es poden consultar a la seva seu o la web en el cas de les revistes.

  • Itinerari del Poblenou. 1a edició 1984.
  • La Rambla fa cent anys. 1a edició 1985.
  • De la tartana al Metro. Història del transport públic al Poblenou. 1a edició 1989.
  • El Poblenou: 150 anys d'història. 1a edició 1991. 2a edició 1992.
  • Els carrers del Poblenou. 1a edició 1982. 2a edició 1993.
  • Tal com érem. Memòria gràfica del Poblenou. 1a edició 1994.
  • Nou Viatge a Icaria: De les fàbriques a la Vila Olímpica. 1a edició 1990. 2a edició 1996.
  • Gent del Poblenou. 1a edició 1998.
  • El Poblenou: 150 anys d'història. 3a edició 2001.
  • Els carrers del Poblenou. 3a edició 2004.
  • Poblenou Blanc i Negre. 1a edició 2004.
  • El Poblenou en 135 veus. 1a edició 2005.
  • Fet a Poblenou. 1a edició 2008.
  • Fet a Poblenou. 2a edició 2010.
  • Diumenges i festius. Poblenou, un punt de vista.

Vídeos[modifica]

  • Festa Major (2005). Conté les següents realitzacions:
    1. Els dies tèxtils (1993). Història i evolució del tèxtil al Poblenou, fins a la seva decadència. Entrevistes.
    2. Poblenou sota la guerra civil (1998). El desenvolupament dels fets principals durant la guerra i la postguerra immediata, a partir dels testimonis orals de veïns i de veïnes que els visqueren.
    3. Història del Poblenou (2000). La història del barri des quan era una zona d'aiguamolls fins a les grans transformacions urbanístiques de finals del segle XX i inicis del XXI.
    4. Festa Major (2004)
  • Del '92 al 22@ (2007). Conté tres realitzacions:
    1. Poblenou olímpic (2007)
    2. De la fàbrica al gratacel (2006)
    3. Fem al Poblenou (2006)

Revistes[modifica]

L'Arxiu publica la revista Icària que té una periodicitat anual. Es pot consultar a traves d'internet o a la seu de l'Arxiu. Els darrers números es poden comprar a les llibreries del Poblenou o a la seu de l'Arxiu.

Referències[modifica]

  1. «Icària 17 (2012)». [Consulta: 24 novembre 2022].

Bibliografia[modifica]

  • ALBERICH, Neus. (2003). Poblenou: la fábrica de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Sector d'Urbanisme. 149 pàg. Col·lecció: Memòria de Barcelona.
  • BENGUEREL, Xavier. (1988). El Poblenou. Nou Art Thor, DL. 64 pàg. Col·lecció: Terra nostra (Nou Art Thor).
  • FAVÀ, Maria (2017). Arxiu Històric del Poblenou 1976-2017. Quaranta anys de la memòria d'un barri.
  • PUCHAL, Marta. (1991) El Poblenou. Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat, DL. 11 pàg. Col·lecció: Itineraris (Museu d'Història de la Ciutat)
  • TEJERO, Elisabet; ENCINAS, Rafael. (1997). El Poblenou: Un barri a les portes del segle XXI. Associació Veïns Poblenou, BCN. 62 pàg.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arxiu Històric del Poblenou