Arxiu Històric del Poblenou

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióArxiu Històric del Poblenou
AHPN.jpg
Dades
Tipusarxiu Modifica el valor a Wikidata

L'Arxiu Històric del Poblenou (AHPN) és una associació de voluntàries i voluntaris, dedicada a la recerca, arxiu i difusió de dades i documents (textos i imatges) sobre el barri del Poblenou, a Barcelona.

Història[modifica]

L'associació es va formar el 1976. La seva primera seu va ser a l'Ateneu Popular La Flor de Maig. L'any següent, s'organitzà internament i va definir les seves funcions: ser un centre de recerca, de documentació històrica sobre el barri del Poblenou i fer la divulgació d'aquest material a través d'exposicions, xerrades, publicacions i, posteriorment, vídeos. Des del 1991 és al Centre Cívic Can Felipa. Entre d'altres, alguns dels seus fundadors van ser en Josep Maria Huertas, escriptor i periodista; i en Manuel Arranz Moreno, historiador, professor i arxiver.

L'edifici[modifica]

L'Edifici Can Felipa

Can Felipa és el nom popular d'una antiga fàbrica de l'empresa Catex situada al barri del Poblenou.

Les primeres referències fabrils es remunten al 1856, quan Felipe Ferrando –d'ací el nom de Can Felipa– va obrir una petita fàbrica tèxtil per al blanqueig a la cantonada dels carrers de Marià Aguiló i Peralada, ja desaparegut en obrir-se el carrer de Pallars. La família Vilà va comprar Can Felipa el 1877, la va engrandir i la va mantenir fins al seu tancament, que va tenir un lloc al cap d'un segle, el 1978. El nom de Catex (Central de Acabados Téxtiles) data del 1955, en fusionar-se diverses empreses de la família Vilà. La forta crisi del sector tèxtil va arrossegar Can Felipa, que el 1974 ja acomiadava 72 obrers, no sense conflicte social.

Després d'uns quants anys de reivindicacions, coordinades per l'Associació de Veïns de Poblenou, l'edifici fou cedit al barri per l'Ajuntament amb la finalitat de dur a terme la pràctica esportiva, així en 1984 es va arribar a un acord per fer-hi una piscina, oberta el 1989, i un centre cívic, inaugurat el 1991.[1]

L'edifici, ubicat al carrer Pallars, és una construcció recuperada d'una antiga fàbrica de seda de finals del segle xix. L'edifici en conserva parts originals com la façana i la darrera planta. La seva restauració va ser efectuada per l'arquitecte Josep Lluis Mateo.[2]

L'edifici ha esdevingut un centre cívic de referència a Barcelona. On hi tenen cabuda tot tipus d'activitats culturals com exposicions, recitals, cursos i tallers, conferències, etc. A les golfes hi ha un teatre, i a més és la seu de l'Arxiu Històric del Poblenou.

L'arxiu[modifica]

Fons[modifica]

L'associació disposa d'un fons documental de 6 metres lineals de documentació referent al barri del Poblenou.

El fons fotogràfic està digitalitzat, es pot consultar a través del seu Arxiu Multimèdia a internet. Les seves fotografies es troben agrupades en els següents albums:

  • Fotogràfies de l'AHPN. Fons digitalitzat de fotografies de l'AHPN.
  • Materials externs. Amb una llista, no exhaustiva, de recursos externs, que en alguns casos no pertanyen a l'AHPN, però en els quals hi ha col·laborat, o contenen alguna referència al Poblenou. El públic té a la seva disposició vídeos, fotografies, articles, enllaços, etc.
  • Revista Icaria. Versions en Pdf de la revista Icaria.
  • Les teves contribucions. Aquesta secció està oberta a les contribucions donades pels socis, o qualsevol que tingui algun material relacionat amb la història del Poblenou.
  • Visites organitzades per l'AHPN. Visitas a llocs relacionats amb la història del Poblenou.

Serveis[modifica]

L'associació ofereix un servei de consulta, reproduccions, llibres i activitats relacionades amb la història i la societat del Poblenou, d'origen bàsicament industrial. La divulgació es fa a través de publicacions, exposicions, xerrades, sortides, o bé, a través de la seva pàgina web.

La seva producció més visible és la de realitzar obres d'estudi històric. D'aquesta manera ofereix a la gent del barri o de qualsevol altre, la possibilitat de no oblidar el passat del Poblenou.

L'associació no només treballa pels poblenovins i les poblenovines de tota la vida, també ho fa perquè les persones nouvingudes coneguin el passat del Poblenou, el barri que les acull.

L'associació està treballant per posar en Internet l'índex de les fotografies de les més de 10.000 que en disposa, moltes d'elles digitalitzades. Aquelles que encara no estan disponibles a la seva adreça d'internet es poden aconseguir directament a la seva seu. També en fan còpies de totes aquelles fotografies que estiguin relacionades amb la història del Poblenou per al seu arxiu.

Premis[modifica]

El 1993 l'Arxiu va rebre el Premi Bonaplata, que concedeix el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, en l'apartat de difusió.

Publicacions[modifica]

L'Arxiu Històric del Poblenou ha editat diversos llibres, publicacions, revistes i vídeos.

Llibres[modifica]

Moltes de les edicions dels llibres i revistes es poden adquirir a qualsevol llibreria, i aquelles que han quedat exhaurides es poden consultar a la seva seu.

  • Itinerari del Poblenou. 1a edició 1984.
  • La Rambla fa cent anys. 1a edició 1985.
  • De la tartana al Metro. Història del transport públic al Poblenou. 1a edició 1989.
  • El Poblenou: 150 anys d'història. 1a edició 1991. 2a edició 1992.
  • Els carrers del Poblenou. 1a edició 1982. 2a edició 1993.
  • Tal com érem. Memòria gràfica del Poblenou. 1a edició 1994.
  • Nou Viatge a Icaria: De les fàbriques a la Vila Olímpica. 1a edició 1990. 2a edició 1996.
  • Gent del Poblenou. 1a edició 1998.
  • El Poblenou: 150 anys d'història. 3a edició 2001.
  • Els carrers del Poblenou. 3a edició 2004.
  • Poblenou Blanc i Negre. 1a edició 2004.
  • El Poblenou en 135 veus. 1a edició 2005.
  • Fet a Poblenou. 1a edició 2008.
  • Fet a Poblenou. 2a edició 2010.
  • Diumenges i festius. Poblenou, un punt de vista.

Vídeos[modifica]

  • Festa Major (2005). Conté les següents realitzacions:
    1. Els dies tèxtils (1993). Història i evolució del tèxtil al Poblenou, fins a la seva decadència. Entrevistes.
    2. Poblenou sota la guerra civil (1998). El desenvolupament dels fets principals durant la guerra i la postguerra immediata, a partir dels testimonis orals de veïns i de veïnes que els visqueren.
    3. Història del Poblenou (2000). La història del barri des quan era una zona d'aiguamolls fins a les grans transformacions urbanístiques de finals del segle XX i inicis del XXI.
    4. Festa Major (2004)
  • Del '92 al 22@ (2007). Conté tres realitzacions:
    1. Poblenou olímpic (2007)
    2. De la fàbrica al gratacel (2006)
    3. Fem al Poblenou (2006)

Revistes[modifica]

La principal publicació és la revista Icària, que es publica anualment. La primera edició va ser l'any 1996. A la seu en disposen d'exemplars per a la seva consulta.

Referències[modifica]

  1. DDAA. Enciclopèdia, El Poblenou en 135 veus. Arxiu Històric del Poblenou, 2005, p. 8
  2. Mercader, Aina. «Can Felipa. Fàbrica d'Artistes». Bonart [Girona], núm. 135 (gener 2011), p.26-27. ISSN 1885-4389

Bibliografia[modifica]

  • ALBERICH, Neus. (2003). Poblenou: la fábrica de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Sector d'Urbanisme. 149 pàg. Col·lecció: Memòria de Barcelona.
  • BENGUEREL, Xavier. (1988). El Poblenou. Nou Art Thor, DL. 64 pàg. Col·lecció: Terra nostra (Nou Art Thor).
  • PUCHAL, Marta. (1991) El Poblenou. Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat, DL. 11 pàg. Col·lecció: Itineraris (Museu d'Història de la Ciutat)
  • TEJERO, Elisabet; ENCINAS, Rafael. (1997). El Poblenou: Un barri a les portes del segle XXI. Associació Veïns Poblenou, BCN. 62 pàg.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arxiu Històric del Poblenou