Banc Atlàntic[1] (Banco Atlántico SA) era un banc barceloní que va ser adquirit pel Banc Sabadell l'any 2003. Actualment no està constituït com a banc i existeix com a marca Sabadell Atlántico.
1901: Després que Cuba aconseguís la seva independència d'Espanya, José i Francisco Nonell y Feliu, que havia estat portant un Cambio a Cuba des de 1885, movia el seu negoci a Barcelona. Allà amb comerciants locals va fundar el banc, Nonell, Rovira y Matas, per facilitar la inversió en seguretats locals que els catalans estaven repatriant des de Cuba.
1917: El banc canviava el seu nom a Nonell Hermanos.
1920: El nom del banc es convertia a Banca Nonell.
1946: Claudio Güell y Churruca, Compte de Ruiseñada, es quedava el banc i el rebatejava com Banco Atlántico.
1961: Els descendents de Güell venien les seves accions a un grup nou d'inversors.
At some point Continental Illinois Bank owned part of Banco Atlántico, but eventually Rumasa, a holding company owned by José María Ruiz Mateos, came to own the bank.
Continental Illinois Bank tenia part de Banco Atlántico, però finalment Rumasa, el holding de José María Ruiz Mateos, es va quedar el banc.
1975: Banco Atlántico establia una agència a Nova York que tancava el 2001.
1983: El govern Socialista espanyol de Felipe González i Miguel Boyer nacionalitzava Rumasa, incloent-hi Atlántico. Rumasa, que tenia 20 bancs i unes 300 altres companyies, estava en fallida i era massa gran perquè la Corporación Bancaria es pogués encarregar. Aleshores Banco Atlántico era el 10è banc més gran a Espanya, amb 172 branques.
1984: Corporació de Banca Àrab (Abc; Un 70% ), amb BBV i Allianz, van adquirir Atlántico al govern. Després, Atlántico afegia filials de banca privades a les Bahames, Gibraltar, i Mònaco, mentre es desfeia de les de Suïssa. Llavors Banco Exterior reemplaçava BBV i Allianz com accionariat.
1999: BBV torna a la propietat parcial d'Atlántico després que adquirís Argentaria, que el govern espanyol havia creat per combinar uns quants bancs, incloent-hi Banco Exterior.
