Sant Boi de Llobregat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSant Boi de Llobregat
Bandera de Sant Boi de Llobregat Escut de Sant Boi de Llobregat
Escut de Sant Boi de Llobregat
Església de Sant Baldiri.JPG

Etimologia Llobregat
Localització
Localització de Sant Boi de Llobregat respecte del Baix Llobregat.svg
41° 20′ 45″ N, 2° 02′ 30″ E / 41.345833333333°N,2.0416666666667°E / 41.345833333333; 2.0416666666667
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Baix Llobregat
Entitats de població 1
Població
Total 82.402 (2016)
• Densitat 3.832,65 hab/km²
Gentilici Santboià, santboiana
Geografia
Superfície 21,5 km²
Altitud 30 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Lluïsa Moret Sabidó
Indicatius
Codi postal 08830
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08200
Codi IDESCAT 082009
Altres dades
Agermanament Marianao (Cuba)
Nijni Nóvgorod (Rússia)
San Miguelito (Nicaragua)

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Sant Boi de Llobregat és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat. Des de començaments del segle XXI la població supera els 80.000 habitants.

Ubicat dins l’àrea metropolitana de Barcelona,[1] a 6 km de l’aeroport, 9 km del port i 15 km de Barcelona, Sant Boi és un dels principals nuclis de població de la comarca i un punt estratègic en el sistema de comunicacions al sud de Barcelona.

Situat a l'inici del delta, a l'est de la localitat s'hi troba el riu Llobregat, que el separa de Sant Joan Despí i Cornellà de Llobregat, al nord-oest la muntanya de Sant Ramon i el poble de Sant Climent de Llobregat, al sud el Prat de Llobregat i a l'oest el terme de Viladecans.

Santa Coloma de Cervelló Sant Joan Despí
Sant Climent de Llobregat Brosen windrose-fr.svg Cornellà de Llobregat
Viladecans El Prat de Llobregat
Carrer de l'Alou, al centre històric

Barris[modifica | modifica el codi]

- Marianao

- Ciutat Cooperativa

- Centre

- Vinyets - Molí Vell

- Molí Nou

- Camps Blancs

Història[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

A les primeries del segle XX el municipi de Sant Boi passava dels 5.000 habitants i era el més poblat de la comarca, ocupant-se la seva població fonamentalment en el sector agrícola. Abans de la Guerra Civil (1936) la vila ja tenia 10.000 habitants, però no fou fins als anys 60 i 70 quan es produïren grans moviments migratoris atrets per la creació d’indústries, que transformarien per complet la ciutat. L’any 1955 la població era d’uns 13.000 habitants, xifra que es multiplicà per cinc en 20 anys.

A les primeries del segle XX el municipi de Sant Boi passava dels 5.000 habitants i era el més poblat de la comarca, ocupant-se la seva població fonamentalment en el sector agrícola. Abans de la Guerra Civil (1936) la vila ja tenia 10.000 habitants, però no fou fins als anys 60 i 70 quan es produïren grans moviments migratoris atrets per la creació d’indústries, que transformarien per complet la ciutat. L’any 1955 la població era d’uns 13.000 habitants, xifra que es multiplicà per cinc en 20 anys.

Tot i que les restes humanes més antigues que s'han trobat al terme municipal són dels Ibers i daten del segle VI aC, no va ser fins a l'arribada dels romans quan el territori que avui ocupa Sant Boi va convertir-se en un nucli pròsper. És en aquest moment històric quan trobem el santboià més antic del qual es coneix el nom: Iulius Anicetus, qui a finals del segle I aC fabricava i comerciava àmfores de vi, algunes de les quals van arribar a la ciutat de Roma. Pel que fa a les restes arqueològiques, el principal referent romà a Sant Boi són les termes romanes que hi ha vora el Llobregat, al centre històric de la vila.

La repressió franquista després de la Guerra Civil espanyola[modifica | modifica el codi]

La fi de la guerra i, per tant, la victòria d'uns i la derrota d'uns altres, va esdevenir un canvi radical en tots els ordres de la vida en aquella Catalunya republicana que, a poc a poc i amb la repressió franquista, va desaparèixer. La condició de zona de rereguarda va estalviar a Sant Boi de Llobregat, i globalment a tot el Baix Llobregat, episodis violents de la Guerra, com les que es van produir amb l'ocupació de Lleida o la batalla de l'Ebre.

Passera sobre el Llobregat

Un parell de dies abans de l'arribada de les tropes franquistes, les persones més compromeses en la militància de les idees esquerranes marxaven cap a l'exili, cosa que va suposar la separació de famílies. Així doncs, l'entrada de l'exèrcit franquista tenia com a conseqüència un trencament total en la vida quotidiana, que l'administració local va haver d'afrontar amb un gran buit, a causa de la fugida republicana.

Pocs anys després del final del conflicte, Sant Boi va viure un intens creixement demogràfic provocat per les allaus migratòries provinents d'una Espanya rural endarrerida: en tan sols 30 anys la ciutat va passar de tenir 10.000 habitants (1950) a tenir una població propera als 75.000 habitants (1981). Aquest creixement espectacular va fer necessari un gran creixement urbanístic de la ciutat, materialitzat en la construcció de nous barris com ara la Ciutat Cooperativa o Casablanca, allunyats de la resta del municipi i amb una mala planificació.

L'any 1976 va tenir lloc a la Plaça Catalunya de Sant Boi la primera celebració autoritzada de la Diada Nacional de Catalunya després de la mort de Franco.[2]

Nom de la ciutat[modifica | modifica el codi]

Durant la presència dels musulmans Sant Boi s'anomenava Alcalà que en àrab significa castell.[3] El nom de Sant Boi (/ˌsamˈboj/) prové de la denominació popular de Sant Baldiri, titular de la parròquia, i està documentat al segle XIV com Sant Boy,[4] o Sant Boi d'Alcalà.[3] En els fogatges dels segles XV i XVI s'anomenava Sant Boi.[5] El nom castellanitzat de San Baudilio és del segle XIX i es va incloure en els primers censos de població. Durant la república es va recuperar el nom de Sant Boi de Llobregat, després va ser canviat a Vilaboi durant la guerra, i la victòria franquista va imposar de nou San Baudilio,[6] sent un dels primers canvis normalitzats el 1976.[7]

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Francesc Xavier Vila i Blanche PSC 19/04/1979 --
1983 - 1987 Francesc Xavier Vila i Blanche PSC 28/05/1983 --
1987 - 1991 Francesc Xavier Vila i Blanche PSC 30/06/1987 --
1991 - 1995 Francesc Xavier Vila i Blanche PSC 15/06/1991 --
1995 - 1999 Francesc Xavier Vila i Blanche / Montserrat Gibert Llopart PSC 17/06/1995 --
1999 - 2003 Montserrat Gibert Llopart PSC 03/07/1999 --
2003 - 2007 Montserrat Gibert Llopart PSC 14/06/2003 --
2007 - 2011 Jaume Bosch i Pugès PSC 16/06/2007 --
2011 - 2015 Jaume Bosch i Pugès / Lluïsa Moret Sabidó PSC 11/06/2011 --
Des de 2015 Lluïsa Moret Sabidó PSC 13/06/2015 --

Política[modifica | modifica el codi]

Plaça de l'Ajuntament

Des del retorn del règim democràtic, a l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat hi ha hagut una majoria d'esquerres. Tot i això, la ciutat ha comptat amb quatre alcaldes diferents: Xavier Vila (des de 1979 fins a 1997), Montserrat Gibert (des de 1997 fins a 2007), Jaume Bosch (des de 2007 fins a 2014) i Luïsa Moret, tots del PSC.

Actualment, el Partit dels Socialistes de Catalunya forma govern amb Iniciativa per Catalunya Verds (amb 10 i 4 regidors respectivament. L'oposició està formada per tres regidors de Ciutadans, tres regidors d'Esquerra Republicana de Catalunya, dos regidors de Gent de Sant Boi, dos regidors del Partit Popular i un regidor de Convergència i Unió.

Economia[modifica | modifica el codi]

Actualment, el sector econòmic predominant és el terciari, tot i que té diversos polígons industrials a la A-16 i entre l'A-16 i l'aeroport, i el sector primari té una presència mitjanament rellevant. El més característic producte local són les carxofes, que tenen denominació d'origen "Sant Boi". També els pollastres criats a la localitat entren a la denominació d'origen del Prat.

Infraestructures i transports - Transport públic[modifica | modifica el codi]

La ciutat compta amb diverses línies locals d'autobús (SB1, SB2 i SB3), i a les quals cal sumar altres de caràcter metropolità (L61, L70, L72, L74, L75, L76, L77, L78, L79, L81, L82, L85, L86, L96) que uneixen el municipi amb altres ciutats com Barcelona, Cornellà de Llobregat, Castelldefels, Gavà, Viladecans, Santa Coloma de Cervelló, Sant Joan Despí, elPrat de Llobregat o l'aeroport de Barcelona-El Prat; i els serveis nocturns o també anomenats NitBus (N13, N14). També està comunicat per tren, compta amb dues parades dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (Sant Boi i Molí Nou) i és lloc de pas de l'AVE.

Ja fa algun temps, les administracions locals i autonòmiques van anunciar la seva intenció de crear la línia 12 del metro de Barcelona (la qual faria tres o quatre parades a la ciutat: Ciutat Cooperativa, Plaça de la Generalitat, Plaça Catalunya i la petició de crear una altra parada a Torrelavila) però, després de diferents problemes, sembla que en lloc de construir una nova línia de metro, s'ampliaran les diferents línies existents.[8] Actualment, el Pla Director d'Infraestructures 2009-2018 s'ha anul·lat i és el 2011-2020 el que preveu que la Línia 1 del metro de Barcelona i la R3 arribaran a Sant Boi, concretament a la Plaça Catalunya.

Demografia [9][modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
147 179 38 842 2.093 2.759 3.430 3.772 5.311 5.377
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
6.553 8.867 10.310 10.811 19.968 50.051 74.550 78.882 78.016 79.594
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
78.005 78.632 79.337 80.041 80.636 81.3687 81.335 82.411 83.070 83.107
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 49,66% dels santboians són homes i el 50,34% són dones.

Distribució per edats de la població
Edats Percentatge
0 a 16 anys 15,6%
16 a 64 anys 70,2%
64 anys i més 14,2%
Població per barris
Barri Població Densitat
residencial
Densitat
absoluta
Barri Centre 14 047 22.656,5 13.378,1
Camps Blancs 4 764 7.218,2 2.802,4
Casablanca 5 585 27.925,0 3.799,3
Ciutat Cooperativa-Molí Nou 9 546 39.775,0 6.198,7
Marianao 31 822 20.935,5 7.383,3
Vinyets-Molí Vell 15 847 36.853,5 1.381,6

Densitat residencial: població entre superfície dedicada a ús residencial.
Densitat total: població entre superfície total.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Biblioteques[modifica | modifica el codi]

La ciutat compta en l'actualitat amb dues biblioteques municipals, la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer i la Biblioteca Maria Aurèlia Capmany.

Festes[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Escoles d'educació primària i secundària[modifica | modifica el codi]

Públiques[modifica | modifica el codi]

  • Escola Josep Maria Ciurana
  • Rafael Casanova
  • Escola - institut Marianao
  • Escola Benviure
  • Escola Amat Verdú
  • Escola Antoni Tàpies
  • Escola Barrufet
  • Escola Montbaig
  • Escola Parellada
  • Escola Antoni Gaudí
  • Escola Ciutat Cooperativa
  • Escola Can Massallera
  • Escola Casablanca
  • Escola Vicente Ferrer
  • Institut Itaca
  • Institut Joaquim Rubió i Ors
  • IES Camps Blancs

Concertades[modifica | modifica el codi]

  • Col·legi Sagrat Cor - Vedruna
  • Escola - institut Salesiana Mare de Déu dels Dolors
  • Fundació Llor
  • Escola Santo Tomás
  • Col·legi Molí Nou
  • Col·legi Joan Bardina
  • Escola Sant Josep
  • Col·legi Pedagogium Cos
  • Sant Josep

Corals de Sant Boi[modifica | modifica el codi]

Sant Boi té la sort de comptar amb tres corals per a joves i adults i amb una coral per a joves de l'Escola Municipal de Música Blai Net.[18]

  • Coral Renaixença de Sant Boi. La Coral Renaixença de Sant Boi de Llobregat és una entitat sense ànim de lucre creada per conrear el cant coral al poble l'estiu de 1975 i compta, a més a més, amb les Corals Infantils de la Renaixença, creades el 1979. Els cors infantils comprenen nens amb edats entre 3 i 15 anys, els quals quan arriben a l'edat dels 15 se'ls ofereix passar a formar part de la Coral Renaixença. La Coral Renaixença ha participat en 5 concursos i ha cantat per Catalunya, l'Estat Espanyol, i gran part de l'estranger (Itàlia, França, Suïssa, Àustria, Canadà, Cuba...). La Coral disposa d'un repertori ampli i variat que consta de més de 500 partitures registrades: des de la música clàssica fins a pop-rock del Segle XXI passant per populars catalanes, sarsueles, espirituals negres i música de Broadway entre d'altres. La Coral Renaixença i les Corals Infantils de la Renaixença compten de 12 enregistraments (Coral Renaixença (1979), Coral Renaixença. Segon recull de cançons (1981), Himne C.F. Santboià (1984), Himne U.E. Santboiana (1986), Corals Patim Patam i Esqueix (1986), Recordant Broadway (1989), Una veu exultant (1995), Una veu exultant 1.c (1995), Nadal. Coral Renaixença (1999), Suite de Nadal. 20 anys de corals infantils de Sant Boi (1999), Coral No ve d'un to (2006) i Himne centenari C.F. Santboià (2008)).
  • Coral Pedres Blanques
  • Coral Ressó. La Coral Ressó és una coral amb ànim de coral amateur que des dels seus inicis referma la passió per la música i el cant coral. Nascuda l'any 1982 sota la batuta del mestre Rafa Barbero, tenen un repertori ben ampli: des de polifonia medieval fins a autors contemporanis. La Coral consta de 2 enregistraments (Nadal, llum i misteri (1988) de Francesc Vila i Bon Menú (1990) que és un recull de cançons populars d'arreu del món).
  • Cor Jove 13veus. És el cor jove de l'Escola Municipal de Música Blai Net.

Santboians[modifica | modifica el codi]

Santboians famosos[modifica | modifica el codi]

  • Albert Malo.
  • Manel Esteller.
  • Josep Elias i Basca "El Ninyo".
  • Josep Puigdengoles, *Sant Boi 1801 +Bolíbia 1860. Franciscà i missioner.
  • Bartomeu Salvadó *1567 +1603. Jurat del Lloc Alou. Campaner.
  • Blai Net Sunyer *1887 +1948. Insigne pianista i consagrat concertista internacional.

Santboians adoptius famosos[modifica | modifica el codi]

Fills predilectes[modifica | modifica el codi]

Esports[modifica | modifica el codi]

Rugbi[modifica | modifica el codi]

L'equip de rugbi de la ciutat és la UE Santboiana (Unió Esportiva Santboiana). Aquest equip de rugbi, fundat per Baldiri Aleu Torras +1975, va ser el primer equip de rugbi de Catalunya i d'Espanya, i és un dels millors equips de tot el país, que ha guanyat la Lliga d'Honor en diverses ocasions.

Així mateix, la franquícia catalana Catalunya Blaus Almogàvers, que participa en la Lliga Superibérica, té la seva seu en aquest municipi, que és on juguen els seus partits com a locals.

Ciclisme[modifica | modifica el codi]

El ciclisme de la ciutat queda representat pels equips del Club Ciclista Sant Boi. Les diferents categories, des d'infantils fins a veterans, han aconseguit medalles en Campionats d'Espanya, d'Europa i de Catalunya, així com victòries en diferents voltes per etapes de categoria juvenil. El Club Ciclista Sant Boi és un dels clubs amb més tradició i història de Catalunya i ha format com corredors a diversos ciclistes que han aconseguit fer el pas al camp professional, com Antonio González, Juan Valbuena i Israel Núñez.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Barcelona
  2. «L'Onze de Seembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat». [Consulta: 26 maç 2017].
  3. 3,0 3,1 Enciclopèdia.cat
  4. San Baudilio de Llobregat encara existeix, diari Avui, 10-7-2008.
  5. Fogatges de Catalunya
  6. Cicle d'exposicions, del Museu de Sant Boi.
  7. Canvis de nom, a Municat.
  8. / 0/Allargaran/metro/Baix / allargar dues línies de metro a canvi de no fer la L12 al Baix
  9. Idescat. «[http://www.idescat.cat/emex/?id=082009 El municipi en xifres > Baix Llobregat > Sant Boi de Llobregat (082009)]». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2015].
  10. Termes romanes
  11. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 104. ISBN 84-393-5437-1. 
  12. web del Museu
  13. Fira de la Puríssima
  14. Ateneu Santboià
  15. Ateneu Familiar
  16. «el Fonollar de Sant Boi». l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 1 agost 2010].
  17. Bofarull, A.M. «Sentinella de la plana del llobregat». Sàpiens [Barcelona], núm. 107, setembre 2011, p. 64. ISSN: 1695-2014.
  18. Escola Municipal de Música Blai Net
  19. Notícia nomenament Cristòfor Rebull a Vilaweb
  20. Notícia nomenament Jenaro Sancho a Viure Sant Boi
  21. Notícia nomenament Albert Malo a Viure Sant Boi
  22. Notícia nomenament Mossèn Alonso a Viure Sant Boi
  23. Notícia nomenament Joan Martí a Vilaweb
  24. Opinió Grup municipal ICV-Els Verds sobre el nomenament d'en Joan Martí
  25. FC Santboià

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]