Pallejà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaPallejà
Escut de Pallejà
Spain.Catalonia.Barcelona.Palleja.La.Molinada.jpeg
Parc de la Molinada

Localització
Localització de Pallejà respecte del Baix Llobregat.svg
41° 25′ 27″ N, 1° 59′ 52″ E / 41.424166666667°N,1.9977777777778°E / 41.424166666667; 1.9977777777778
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Baix Llobregat
Entitats de població 8
Població
Total 11.348 (2016)
• Densitat 1.367,23 hab/km²
Gentilici Pallejanenc/a
Geografia
Superfície 8,3 km²
Altitud 44 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Ismael Álvarez Serrano
Indicatius
Codi postal 08780
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08157
Codi IDESCAT 081574
Altres dades

Web http://www.palleja.cat/
Modifica dades a Wikidata

Pallejà és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.

En Martí i na Laieta, Gegants de Pallejà

Està format per dos nuclis de població: Pallejà i Fontpineda i està emplaçada a la banda dreta del Llobregat, que fa límit amb els termes municipals de Molins de Rei i el Papiol, situats a la seva esquerra. En l'actualitat -segons dades de l'INE a 01/01/2009- hi viuen 11.134 habitants.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La vall de la que forma part Pallejà és al curs baix del riu, encaixat, a aquesta alçada, a la serralada Litoral gràcies a un sistema de fractures que van crear aquesta vall per la que passa el Llobregat en el seu tram final.

El terme municipal ocupa la plana al·luvial, propera al riu, i part del massís de les Planes o Montmany, un dels contraforts més orientals del massís del Garraf-Ordal pertanyents a la Serralada Litoral. Les altituds més destacades són les Planes (269 m), el Guixar (322 m), el Cucut (328 m), el Cuixó (302 m) i altres de menors com el Puig de Gratallops.

El límit nord-occidental del terme és amb el de Corbera de Llobregat seguint la carena de Montmany, ja que només el puig de Socies resta dins de Corbera, fins a la part més propera al Llobregat, en fan partió el turó del Bori (188 m) i la roca de Droc (156 m).

A migdia el terme limita amb el de Cervelló, per sota les Planes, i amb el de Sant Vicenç dels Horts per la riera del Manyà.

El terme municipal de Pallejà és creuat per l'autovia N-II, per la N-340 i per la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Els materials geològics que trobem dins el terme tenen unes edats molt variades entre els cinc-cents setanta milions d'anys els més antics del Paleozoic i els temps actuals per les roques de formació quaternària. A prop de la zona que ocupava antigament la bòbila d'en Roca, afloren materials rocosos dels més antics del terme i s'estenen fins a arribar gairebé a la riera Fonda. Les roques següents que apareixen per ordre d'antiguitat són les del mesozoic amb uns dos-cents vint-i-cinc milions d'anys i ocupen una bona part del terme. Així, a la part alta de la plana al·luvial apareixen els materials basalts del Triàsic, o sigui les primeres roques que van formar-se en aquesta edat geològica, i que són conglomerats i gresos silicis de color vermellós. Al peu del cingle de Montmany hi ha materials calcaris (calcàries i dolomies) explotats, en altres temps, per l'empresa Ciments Molins.

Les Planes, vist des de Pallejà.

A prop de la zona on està situada la fàbrica de Ciments Molins, per sota de la zona d'explotació dels gresos vermells, en una zona entre els termes de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts i Pallejà, afloren gresos blaus i groguencs amb força restes de fòssils. Són roques, aquestes, que pertanyen al Cenozoic, concretament al Miocè i que tenen aproximadament una antiguitat d'uns vint milions d'anys.

El quaternari, o roques de formació molt recent o actual, ocupa la plana al·luvial i algunes petites zones enlairades, com per exemple darrere de l'església, en les que podem observar restes de les terrasses fluvials que en temps passats construireu el mateix riu Llobregat.

La plana al·luvial és ocupada per cultius, encara que cada cop hi veiem més construccions i, per tant, menys conreus. Avui dia els pagesos de Pallejà ja no poden guanyar-se la vida tan sols del camp, car aquest ja ha estat reduït a la mínima expressió.

Vegetació[modifica | modifica el codi]

La vegetació natural de la zona apareix a la vessant de la muntanya, on encara queden restes de la típica vegetació mediterrània amb sotabosc abundant. Això vol dir que tampoc tenim una gran zona boscosa, ja que la gran activitat humana que es desenvolupa en aquest indrets van fer que les zones boscoses entressin en recessió.

Si a més tenim present que la zona té un típic clima mediterrani, i que part del terreny on es podria desenvolupar la vegetació és calcari, el que vol dir que el sòl és de molt lenta evolució i per tant petit l'espai que tenen les arrels per créixer, és clar que la vegetació que trobarem serà de fulla petita i dura per evitar les pèrdues d'aigua en les èpoques de sequera, i que després d'un incendi sigui molt lenta la recuperació de la vegetació.

Així, el més fàcil és observar petites zones boscoses de pi i una vegetació de fulla endurida i petita en la que predominen plantes com el llentiscle, la farigola, el romaní, l'estepa, la gatosa, el margalló, el garric, el ginebró, ... que ocupa gran part de les Planes després dels incendis que acabaren, fa anys, amb el bosc i la vinya de la zona.

Història[modifica | modifica el codi]

El lloc de Pallejà segurament ha estat habitat des d'època romana i ni en el període de les invasions ni tampoc en la primera conquesta als sarraïns, no degué ser abandonat del tot. A l'edat mitjana el lloc de Pallejà pertanyia al terme (després baronia) del castell de Cervelló. La villa Palaiano és documentada el 910. El comte Miró de Barcelona, pel seu testament del 965, donà l'església de Santa Eulàlia de Pallejà a la seu de Barcelona. La quadra de Pallejà, inclosa dins la baronia de Cervelló, pertanyia al segle XIII als Clariana. El 1316 Pere de Clariana, fill de Guerau, va vendre per 10.000 sous la seva casa i senyoriu a Guillem Olomar, jutge de la cúria reial de Barcelona, ambaixador i conseller reial. Els Olomar van posseir la casa de Pallejà fins al 1392 en què Aldonça Olomar es va casar amb Ramon de Torrelles, conseller i cambrer major del rei Martí, senyor de Rubí, de Torrelles de Llobregat i, des de 1405, de la Roca del Vallès. Aleshores el terme jurisdiccional de Pallejà es va unir als dels Torrelles. Durant el segle XV les guerres de remences (1462-1472 i 1484-85) i les epidèmies van arruïnar molts masos de la zona del Llobregat, i els Torrelles no tingueren més remei que reduir els censos. L’abolició dels mals usos per la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) no va afectar molt uns pagesos que ja havien aconseguit l’enfranquiment de la cugucia, la intestia i l’eixorquia des de 1240 per Bernat de Clariana, i de la quèstia i la tragina el 1296, per Guerau de Cervelló. Els conflictes jurisdiccionals entre els Clariana i els Cervelló foren abundants i entre les dues senyories mai s’acabaren de resoldre les qüestions a causa del mer imperi. En el segle XV, Martí Benet de Torrelles es va casar amb Maria de Sentmenat i el seu fill Pere de Torrelles i Sentmenat, va heretar els termes de Pallejà i Torrelles.

Demografia [1][modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Fontpineda 1.867
Magina, la 202
Pallejà 9.203
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
14 14 14 212 507 838 729 733 656 637
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
692 1.022 1.012 1.065 2.230 4.081 5.692 6.331 6.710 6.927
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
6.846 7.001 7.258 8.192 9.746 10.535 11.011 11.263 11.255 11.253
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Fontpineda[modifica | modifica el codi]

És conseqüència del Pla Parcial d'Ordenació Urbana de la finca Montmany de Sobrerroca, aprovat pel Consell Ple de la Corporació Metropolitana de Barcelona el 26-04-1968, que creà un sector residencial permanent i de temporada de vivendes aïllades, situat a l'Oest del nucli urbà de Pallejà.

En la seva major part abasta la finca denominada "Can Montmany de Sobrerroca, la seva superfície és de 207 Has. i l'accés rodat es fa per La Palma de Cervelló, si bé actualment hi ha un camí rural que l'enllaça amb Pallejà.

Aquest Pla va adaptar-se al Pla General Metropolità en la seva redacció de 1976.

Actualment es troba pràcticament consolidada la seva edificació, si bé hi resten alguns solars sense construir.

Disposa dels serveis d'abastament d'aigua potable, enllumenat públic, recollida selectiva de deixalles i xarxa de clavegueram.

El nombre d'habitants censats al barri actualment és de 1.146, si bé cal considerar una població addicional no determinada que correspon als habitatges de 2a residència.

Democràcia[modifica | modifica el codi]

Eleccions Municipals[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Julio Ceballos Domínguez PSC 19/04/1979 --
1983 - 1987 Julio Ceballos Domínguez PSC 28/05/1983 --
1987 - 1991 Josep Cardús Rosselló CIU 30/06/1987 --
1991 - 1995 Josep Cardús Rosselló CIU 15/06/1991 --
1995 - 1999 Josep Cardús Rosselló CIU 17/06/1995 --
1999 - 2003 Josep Cardús Rosselló CIU 03/07/1999 --
2003 - 2007 Josep Jordana Grau CIU 14/06/2003 --
2007 - 2011 José Antonio Rubio Leiva / Ismael Álvarez Serrano Independents / CIU 16/06/2007 --
2011 - 2015 Ismael Álvarez Serrano CIU 11/06/2011 --
Des de 2015 Ascensión Ratia Checa Entesa per Pallejà 13/06/2015 --

Primera dona en ocupar el càrrec d'alcaldessa a Pallejà

Consulta sobre la independència[modifica | modifica el codi]

El 25 d'abril del 2010 el col·lectiu Pallejà Decideix va convocar una consulta sobre la independència de Catalunya a la vila de Pallejà, la qual va obtenir un 13,15% de participació (1171 vots), dels quals el 90,3% (1057 vots) van ser a favor del sí, el 7,5% (88 vots) a favor del no, 2% (24 vots) van votar en blanc i un 0,2% (2 vots) dels vots van ser nuls.[2]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Idescat. «El municipi en xifres > Baix Llobregat > Pallejà (081574)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2015].
  2. Web de l'organització "Pallejà Decideix" [1]
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 93. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pallejà Modifica l'enllaç a Wikidata