Roser Ros i Vilanova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRoser Ros i Vilanova

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 febrer 1950 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
pedagogia
doctorat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópedagoga, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Lloc webroserros.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Roser-Ros-Vilanova Instagram: roserro Modifica el valor a Wikidata

Roser Ros i Vilanova (Barcelona 19 de febrer del 1950) és una pedagoga, escriptora, narradora, poeta i dramaturga catalana.

Biografia[modifica]

Va cursar Pedagogia a la Universitat de Barcelona entre el 1969 i el 1974. Durant aquests anys va compaginar la vida d’estudiant universitària amb la feina de mestra. Compromesa amb la lluita antifranquista, va ser detinguda el gener del 1974 i va passar un mes a la presó de la Trinitat de Barcelona i dos mesos a la presó de Carabanchel. Exiliada a París durant tres anys amb el seu company i la seva filla d’un any, amb l’amnistia del 1977 van poder tornar amb una filla més. El retorn a Catalunya va coincidir amb la represa democràtica a Espanya, fet que els va permetre aportar el seu gra de sorra en les tasques de recuperació de la vida cívica i política democràtiques.[cal citació]

Es va implicar a fons en la formació de mestres (especialment a l'Associació de Mestres Rosa Sensat en el marc de les Escoles d’Estiu i també en altres punts d’Espanya).[cal citació]  Participa des del seu inici en la fundació de la revista Infància Educar de 0 a 6 anys de Rosa Sensat en els apartats de literatura i llibres per a infants. Durant la dècada dels anys 80, havent guanyat les oposicions, treballa com a mestra a dues escoles municipals de la ciutat de Barcelona, Escola Ignasi Iglésias i Escola del Mar.[cal citació] En aquest període col·labora amb el Museu d’Arts i Indústries Populars de Barcelona (MAITP) dirigit llavors per Dolors Llopart gràcies a un permís que li atorga Maria Aurèlia Capmany, regidora de cultura de l’Ajuntament de Barcelona en aquell moment.[cal citació] Inicia llavors una feina de recuperació i narració de contes de tradició oral especialment per a les escoles que visitaven el museu i grups d’adults atrets pel plaer d’escoltar contes.  L’any 1991 funda l’Associació Tantàgora[1] juntament amb dues altres persones l’objectiu de la qual és fer arribar la literatura a tota mena de públics entenent-la com un cross art. L’any 2010 Tantàgora crea el Flic Festival[2]

Actualment forma part activa de:

  • Associació Tantàgora, Serveis Culturals[3]  (presidenta)
  • Flic Festival[2] (directora literària)
  • Associació d’Escriptors en Llengua Catalana[4] (sòcia)
  • PEN Club (sòcia)
  • ANIN[5]  (sòcia fundadora i directora de la que va ser la seva revista N)
  • Revista Tantágora[6] (directora)
  • Revista Infància[7] (col·laboradora)

El temps d’estada a París li reforcen l’interès per la pedagogia i també per l’etnopoètica i la narració oral, temes que quallaran en la seva tesi doctoral defensada l’any 1997al Departament de Teoria i Historia de l’Educació de la Universitat de Barcelona sota el títol Les rondalles d’animals, el cas del cicle de la guineu i el llop,[8] dirigida pel Doctor Gabriel Janer Manila, obtenint el Premi de Pedagogia Francesc Flos i Calcat atorgat per l’Institut d’Estudis Catalans, l’any 1998.

Ja desenganxada del tot de la vida de l’escola crea un grup sobre els contes i la seva narració anomenat DEVIVAVEU que morirà per deixar pas a l’ANIN (Associació de Narradores i Narradors)[9] el 1998, amb seu social durant un munt d’anys al ja citat MAITP. Ros n’és una de les tres fundadores. Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre que agrupa narradors professionals, ocasionals, en formació i persones  que estimen i gaudeixen amb la narració oral.

Entre els anys 2009 i 2019 va donar classes de didàctica de la  llengua i la literatura a Blanquerna, la Facultat de Magisteri de la Universitat Ramon Llull.

Narradora[modifica]

Com a narradora s'adreça a tota mena de públics i tracta tant el repertori tradicional com el contemporani. Ha celebrat sessions de narració per tots els Països Catalans, també a Madrid, Salamanca, Múrcia, Almeria, Pamplona, Brussel·les, París, Montevideo, Lanzarote, Lucena, Tenerife, Braga (Portugal), Buenos Aires (Argentina), Monterrey (Mèxic).

Dramaturga[modifica]

Com a dramaturga ha creat nombroses peces de petit format, entre elles:

• Tocadits chrome-extension[10]

• Peuitoc, amb música de Gerard Valverde[11]

• La gent de la meva escala[12]

Escriptora[modifica]

Com a escriptora: Ha versionat contes de la tradició oral i ha escrit llibres per a nois i noies publicats a La Galera, Onda, Espasa Calpe/Rosa Sensat, Octaedro, Timun Mas, Memorial Democràtic, Takatuka, Tantàgora, Kalandraka… Ha escrit, també, nombrosos articles sobre el fet narratiu i la importància en l'educació literària dels infants a diferents revistes d'àmbit català i castellà. Entre les seves obres cal destacar:

• Elna, la maternitat[13]

• Els colors de l'Àfrica[14]

• Mot per mot[15]

• Manual d'oralitat en set jornades i set contes[16]

• Matèria sensible[17]

Ha coordinat el volum 7 del Tradicionari[18] sobre la narrativa popular. L'obra mostra les transformacions que han comportat el pas cap a una societat de masses, postindustrial, dominada pels mass-media i les noves tecnologies de la informació, afectada per la globalització i per una immigració igualment imparable.

1998 Premi de Pedagogia Francesc Flos i Calcat

Premis[modifica]

  • Premi de Pedagogia Francesc Flos i Calcat atorgat per l’Institut d’Estudis Catalans, l’any 1998 
  • Premi Conca de Cultura Popular 2010[19]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Tantàgora» (en espanyol europeu). [Consulta: 27 febrer 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Festival de literaturas y artes infantil y juvenil | Festival de literatura y arte infantil y juvenil» (en espanyol europeu). [Consulta: 27 febrer 2023].
  3. ↑ «Roser Ros – Tantàgora». [Consulta: 27 febrer 2023].
  4. ↑ «Inici | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 27 febrer 2023].
  5. ↑ «Qui Som – ANIN». [Consulta: 27 febrer 2023].
  6. ↑ «Nova etapa de la revista Tantágora – Grup d'Estudis Etnopoètics». [Consulta: 27 febrer 2023].
  7. ↑ «Revista Infància» (en espanyol europeu). [Consulta: 27 febrer 2023].
  8. ↑ «Aproximació a l’estudi de les rondalles d’animals: El cas del cicle de la guineu i el llop, per Roser Ros i Vilanova – ANIN». [Consulta: 27 febrer 2023].
  9. ↑ «ANIN – Associació de Narradores i Narradors». [Consulta: 27 febrer 2023].
  10. ↑ «Flic Festival - 🏫 Aquesta setmana arranca la nova temporada del FLIC a les escoles! Comencem amb el Tocadits a Teixidores de Gràcia, una proposta que, juntament amb l’espectacle narrat La Gent de la meva escala, visitarà diferents escoles en els propers mesos. Mireu tot el que tenim preparat per a les escoles i instituts en el marc de la 12ª Edició del FLIC Escolar! 👉🏻 http://flicfestival.com/flic12-escola/ | Facebook». [Consulta: 27 febrer 2023].
  11. ↑ «Vic 10 | Peuitoc | Festival de literaturas y artes infantil y juvenil» (en espanyol europeu). [Consulta: 27 febrer 2023].
  12. ↑ «Peuitoc – Tantàgora» (en espanyol europeu). [Consulta: 27 febrer 2023].
  13. ↑ «'Elna, la maternitat'». [Consulta: 27 febrer 2023].
  14. ↑ «ELS COLORS DE L AFRICA | ROSER ROS I VILANOVA | Casa del Libro» (en espanyol europeu), 10-12-2021. [Consulta: 27 febrer 2023].
  15. ↑ «Mot per mot» (en espanyol europeu). [Consulta: 27 febrer 2023].
  16. ↑ «manual d'oralitat en set jornades i set contes. Roser Ros I Vilanova. Elkar.eus» (en castellà). [Consulta: 27 febrer 2023].
  17. ↑ «MATERIA SENSIBLE» (en castellà). [Consulta: 27 febrer 2023].
  18. ↑ adminGec. «Tradicionari», 29-07-2014. [Consulta: 27 febrer 2023].
  19. ↑ «Premis 2010». [Consulta: 27 febrer 2023].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roser Ros i Vilanova
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Roser_Ros_i_Vilanova&oldid=32482209»