Globalització

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Part of "School of Athens" by Raphael (Raffaelo Sanzio, 1483-1520)
Prehistòria
Paleolític · Neolític
Edat del coure · Edat del bronze
Edat del ferro
Edat antiga
Mesopotàmia · Antic Egipte
Antiguitat clàssica
Edat mitjana
Alta edat mitjana
Baixa edat mitjana
Imperi Bizantí
Edat moderna
Era de l'exploració
Renaixement
Barroc · Il·lustració
Edat contemporània
Revolució Francesa
Revolució Industrial
Primera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial
Guerra Freda · Globalització

La globalització (anglicisme),[1] mundialització[2] o canvi global[3] és el conjunt de variacions en els sistemes socials o naturals (físics o biològics) els impactes dels quals no poden ser localitzats - ni socialment ni naturalment parlant - a cap lloc o conjunt d'indrets, sinó que afecten el conjunt de la Terra, la societat i els individus.[4] Es pot considerar que la globalització és una sèrie complexa de processos que es produeixen simultàniament en l'àmbit econòmic, polític, tecnològic, cultural i ecològic (tot i que a molt diverses velocitats i implicacions)[5] i que abasten la major part de les regions del planeta.[1]

Una premissa bàsica de l'estudi de la globalització és considerar que el món constitueix un únic ordre social i natural. Malgrat la tendència de destacar-ne únicament els aspectes econòmics, cal assenyalar el caràcter complex i multidimensional. En puresa, la globalització és un fenomen força antic amb una llarga genealogia històrica,[6] però avui constitueix un dels factors socials més destacables i és un dels reptes més importants que les ciències socials es plantegen per al segle XXI.[1] La globalització actual ha suscitat moltes crítiques i, fins i tot, ha motivat el naixement del moviment altermundista i antiglobalització.

Antecedents i definicions[modifica | modifica el codi]

Des de la seva creació, el concepte de globalització ha inspirat nombroses definicions i interpretacions, amb antecedents que es remunten als grans moviments del comerç i l'expansió europea a través d'Àsia i l'Oceà Índic que es produí durant el segle XV.[7] Segons el Diccionari Anglès d'Oxford, la paraula "globalització" va ser emprada per primera vegada l'any 1930 per referir-se a una visió holística de l'experiència humana en l'educació.[8] Una descripció primerenca de la globalització va ser escrita per l'empresari nord-americà, que arribà a ministre, Charles Taze Russell, qui l'any 1897 va encunyar el terme "corporacions gegants",[9] tot i que no va ser fins a la dècada del 1960 que el terme va començar a ser àmpliament utilitzat pels economistes i altres científics socials. El concepte, des d'aleshores, ha assolit un ús generalitzat especialment a través de la premsa, a partir de la segona meitat de la dècada del 1980.

L'edifici de les Nacions Unides

La CESPAO de les Nacions Unides (Comissió Econòmica i Social per a Àsia Occidental) ha deixat escrit que la globalització "és un terme àmpliament utilitzat que pot ser definit de maneres diferents. Quan s'utilitza en un context econòmic, es refereix a la reducció i eliminació de barreres entre les fronteres nacionals per tal de facilitar el flux de béns, capitals, serveis i mà d'obra… encara que hi continua havent considerables obstacles per al flux de treball… La globalització no és un fenomen nou. Va començar durant el segle XIX, però es va reduir durant el període comprès entre l'inici de la Primera Guerra Mundial fins al tercer quart del segle XX. Aquesta disminució es pot atribuir a les polítiques orientades cap a l'interior impulsat per diversos països per tal de protegir les seves respectives indústries… No obstant això, el ritme de la globalització va augmentar ràpidament durant el darrer quart del segle XX…"[10]

Saskia Sassen ha afirmat que "una bona part de la globalització consisteix en una enorme varietat de micro-processos que comencen com a desnacionalitzacions del que havia estat construït com a projecte nacional: les polítiques, el capital, la subjectivitat política, els espais urbans, els marcs temporals, o qualsevol altre aspecte d'una varietat de dinàmiques i dominis".[11]

HSBC Holdings, el banc més gran del món, opera a tot el món. Creat a partir de The Hongkong and Shanghai Banking Corporation.[12][13]

Tom J. Palmer, del Cato Institute, defineix la globalització com "la disminució o eliminació de les restriccions imposada per l'Estat en els intercanvis a través de fronteres i en el sistema mundial cada vegada més integrat i complex de producció i intercanvi que ha sorgit com a conseqüència d'això."[14] En aquest sentit, per a Percy Barnevik, expresident del consell administratiu de la firma ABB: "Jo definiria la globalització com la llibertat, per al meu grup, de produir el que vulgui, de comprar i vendre on vulgui i d'enfrontar-se a la menor quantitat possible d'obstacles relacionats amb la legislació laboral o les lleis socials."[15]

Thomas L. Friedman ha examinat l'impacte de l'"aplanament" del món, i sosté que el comerç globalitzat, la subcontractació, el subministrament en cadena, i les forces polítiques han canviat el món de forma permanent, tant per anar bé com per anar malament. També argumenta que el ritme de la globalització s'està accelerant i seguirà tenint un impacte creixent en l'organització i en la pràctica empresarial.[16]

Noam Chomsky sosté que la paraula globalització s'utilitza també, en un sentit doctrinal, per descriure la forma neoliberal de la globalització econòmica.[17]

Finalment, Takis Fotopoulos argumenta que la globalització és el resultat de les tendències sistèmiques que mostren un dinàmic creixement de la vida o mort de l'economia de mercat, arran de la ràpida expansió de les empreses transnacionals. Com que aquestes tendències no s'han compensat eficaçment per l'aparició de tendències contràries que podrien haver emanat de l'acció sindical i altres formes d'activitat política, el resultat ha estat la globalització. Aquest és un fenomen polifacètic i irreversible en el sistema de l'economia de mercat i s'expressa com:[18]

  • la globalització econòmica, és a dir, l'obertura i la desregulació dels productes bàsics, el capital i els mercats de treball que va portar a la forma actual de la globalització neoliberal;
  • la globalització política, és a dir, el sorgiment d'una elit transnacional i l'eliminació gradual de l'estat tot poderós país del període estatista;
  • la globalització cultural, perceptible tant en l'extinció de moltes llengües i cultures, com en l'homogeneïtzació cultural present en les noves elits mundials;[19]
  • i la globalització ideològica, la globalització tecnològica, i la globalització social.

Fenomenologies presents[modifica | modifica el codi]

El canvi global o globalització es caracteritza per, entre d'altres, presentar aquestes fenomenologies, que descriuen i caracteritzen la definició del terme d'una manera més detallada:

  • Els éssers humans tenen la capacitat de modificar el medi ambient a escala global, no només local.[3]
  • La vida dels individus (aliments, aigua, treball, contaminació ambiental, energia, cultura disponible, etc.) depèn de l'acció i de les manques d'acció portades a terme en altres parts del món.[3]
  • Les actuacions determinants, actuacions business as usual, són portades a terme per persones desconegudes amb el criteri de guanyar més beneficis econòmics que l'any anterior. La sobirania de les nacions és cada cop més limitada.[3]
  • Problemàtiques que abans es podien considerar de manera aïllada o per separat, amb la globalització estan interrelacionades de manera inseparable. Ja no es poden tractar com a simples qüestions de causa-efecte sinó que pertanyen a sistemes complexos, incerts i creadors de sinergies. És el cas de l'evolució demogràfica (vegeu capacitat de càrrega), urbanització, ús del sòl, clima, recursos, residus, etc.[3]
  • En general, la complexitat i la incertesa han pres el paper de la ignorància com a obstacle per a la comprensió o el coneixement.[3]
  • El poder, l'economia, la informació i tot el que realment determina el desenvolupament de l'estil de vida s'organitza cada cop de manera menys controlada, mentre que la ciutadania cerca la seva raó de ser existencial en les seves identitats més locals i simplificades. La simplificació provoca el fonamentalisme.[20]
  • La vida diària passa a estar controlada per les transaccions financeres (els mercats)[21]

Aspectes[modifica | modifica el codi]

El terme globalització s'utilitza sovint per referir-se a una sèrie de tendències que s'han fet evidents sobretot a la segona meitat del segle XX entre els països del Primer Món, basades en l'augment del moviment internacional de mercaderies, capital, informació i persones, i el desenvolupament tecnològic, organitzatiu i legal associat a aquests processos.

Hom pot concretar-ho en els aspectes següents:

Teories sobre el procés de globalització mundial[modifica | modifica el codi]

Aquest procés de globalització és enfocat de diferent forma des dels àmbits acadèmics. Hi ha dues teories ben diferenciades:

Globalització econòmica[modifica | modifica el codi]

La globalització econòmica, o mundialització, descriu un procés pel qual les economies regionals, les societats i cultures s'han integrat a través d'una xarxa mundial de comunicacions, del transport i del comerç. El terme globalització s'utilitza de vegades en economia per referir específicament a la globalització econòmica, que fa referència a la integració de les economies nacionals en l'economia internacional a través del comerç, la inversió estrangera directa, fluxos de capital, la migració i la propagació de la tecnologia.[22] No obstant això, generalment es reconeix que la globalització és impulsada per una combinació de factors econòmics, tecnològics, socioculturals, polítics i biològics.[23]

La globalització ha estat clau a l'aparició de la nova economia exponencial, que inclou les parts de l'economia que evolucionen seguint taxes de creixement exponencial, com per exemple típicament els ordinadors o les xarxes; que ha donat lloc a la crisi financera a causa del preu d'accions del qual s'espera que augmenti exponencialment fins a l'infinit, a la bombolla immobiliària, al creixement del benefici d'empreses sense que n'augmenti el valor afegit i disminuint llocs de treball, etc. Aquest canvi representa un greu problema de sostenibilitat i una crisi la resolució de la qual és un dels grans reptes de la societat del segle XXI. Per ara, els nous models empresarials miren d'enfrontar-la creant un veritable valor afegit i per mitjà de la innovació en comptes de centrar-se en l'administració i l'especulació sense valor afegit.[24]

Globalització de la comunicació[modifica | modifica el codi]

La globalització de la comunicació s'origina al segle XIX. Va aparèixer gràcies al desenvolupament de noves tecnologies de la Informació i la Comunicació que van permetre dissociar la comunicació del transport físic. També està vinculada a qüestions econòmiques, polítiques i militars. A finals del segle XIX i principis del XX es van donar tres desenvolupaments claus per la globalització de la comunicació:

  • Desenvolupament de sistemes de cables subaquàtics pels poders imperials europeus.
  • Establiment d'agències internacionals d'informació amb la seva divisió del món en esferes exclusives d'operació.
  • Formació d'organitzacions internacionals especialment preocupades pel repartiment de l'espectre electromagnètic.

La comunicació global actual es caracteritza per l'emergència de conglomerats de comunicació transnacionals; pel desenvolupament de noves tecnologies com els sistemes de cable, la utilització de satèl·lits i els mètodes digitals del processament de la informació, emmagatzemament i recuperació; per la circulació de productes mediàtics en un terreny internacional (mercat global); i per unes pautes d'accés i assimilació dels materials transmesos a través de les xarxes globals, aquestes es caracteritzen per un accés desigual i diferències d'assimilació dels materials simbòlics globals.

Globalització i tecnologia[modifica | modifica el codi]

La tecnologia actual és una de les fenomenologies bàsiques de la globalització i l'instrument que la fa possible. Sovint hom pensa només en les tecnologies relacionades amb el transport i les de la comunicació i de la informació, però també hi ha altres tecnologies que permeten nous canvis radicals a l'economia i la societat, a través de canvis radicals als sistemes de producció. Aquests sistemes de producció es caracteritzen pel fet que cada dia són més:[3]

  • massius i productius
  • segmentables
  • controlables a distància

Això, sumat a un transport de mercaderies cada dia més ràpid i eficaç, permet noves formes d'organització de la producció, que inclouen la globalització deslocalitzada (deslocalització) i desectoritzada del treball i del consum. Això afecta també l'agricultura, cada cop més concentrada i especialitzada, i la nostra alimentació.[3]

Aquestes tecnologies afecten la societat d'una manera menys evident a primera vista que les de les comunicacions, per exemple, però igualment profunda. Per exemple, per a alimentar cent boques europees, als anys 90 del segle XX es necessitaven tres persones treballant al camp, mentre que als anys 30 en calia una trentena. El creixement econòmic sense creació de llocs de treball (reforçat pels nous models econòmics comandats per accionistes, especulació, etc.), la tendència a viure concentrats en ciutats, el comerç a llarga distància (per internet, per exemple)… en són conseqüències directes a la societat i al medi ambient (el transport implica emissions contaminants a l'atmosfera, per exemple).[3]

Globalització i societat[modifica | modifica el codi]

Des del segle XX, els canvis radicals produïts als sistemes de producció i l'emergència de les societats de la comunicació provoquen canvis globals encara més radicals a la societat.[3] Així, algunes tendències rellevants de la societat a causa de la globalització són:

  • Disminució progressiva als països desenvolupats de llocs de treball en els sectors secundari (indústria) i primari (agricultura i ramaderia). Aquests països fins ara basaven el seu desenvolupament precisament en aquest sector secundari que ara està minvant ràpidament.[3]
  • Terciarització (serveis) i secundarització, alhora, de l'activitat econòmica. És a dir, que el mercat està inundat per "paquets" de serveis no personalitzats sinó produïts en certa manera en sèrie per a tothom (ciutadans, empreses, etc.). Les potencials necessitats personals de poques persones (eventualment per ningú) es venen com a indispensables per tothom, de manera que el mercat s'inunda de serveis (i també productes) superflus que no són necessaris des de pràcticament cap punt de vista.[3]
  • Augment de comerç entre grans distàncies, amb el consegüent augment del transport entre aquestes.[3]
  • Intercomunicació directa entre regions diferents, d'estats diferents però de dinamismes semblants (per exemple, Rosselló i Catalunya), en l'intercanvi de serveis (per exemple, compartir un canal de televisió en català). Aquest fet podria ser un dels elements que expliquin la regionalització i localització de la vida política.[3]
  • urbanització de la vida humana a la Terra.[3]
  • Privatització dels serveis públics bàsics com la sanitat o l'educació.[25]

Avui dia el creixement econòmic sense creació de llocs de treball és un nou fenomen del canvi de segle XX al XXI que, tot i que encara no té caràcter global, ens pot fer percebre altres límits en l'ordre que anomenaríem socioeconòmic.[3]

Globalització dels efectes mediambientals[modifica | modifica el codi]

A partir de la Revolució Industrial, els efectes de l'acció dels éssers humans sobre el medi ambient van adquirir la categoria de globals. Durant molt de temps aquests efectes van ser sempre negatius per a l'equilibri dels ecosistemes però tampoc no hi havia preocupació social per aquests. Tanmateix, a partir de la darrera dècada del segle XX, en el marc d'una societat progressivament més exigent amb la qualitat de l'entorn i com a conseqüència de la globalització econòmica de mercat, el medi ambient va començar a ser un dels factors claus de competitivitat a les empreses i van començar a desenvolupar-se els sistemes de gestió mediambientals (SGMA).[26]

També cal destacar la problemàtica dels costs transaccionals de les empreses lligats a la globalització de l'activitat comercial.[27] El concepte de globalització, sobretot pel que fa a la seva vessant mediambiental, està relacionat amb el de sostenibilitat.

Opinions a favor i en contra[modifica | modifica el codi]

Hi ha un corrent d'opinió, com per exemple el liberalisme i els corrents polítics de dretes, que està a favor d'aquests canvis. Sostenen que aporta beneficis empresarials i que els beneficis econòmics dels empresaris, banquers i accionistes milloren la societat i el món. Ells veuen en la globalització un procés benèfic d'extensió de la llibertat i el capitalisme.[28]

Aquells que donen suport al lliure comerç proclamen que l'augment tant de la prosperitat econòmica com d'oportunitats, especialment en els països en desenvolupament, produeix un increment de les llibertats civils i donen lloc a una al·locació de recursos més eficients. Les teories econòmiques de l'avantatge comparatiu suggereixen que el mercat lliure produeix una al·locació efectiva de recursos, i un major benefici de tots els països que hi estiguin relacionats. En general, això condueix a una reducció de preus, més llocs de treball, increment en la producció i de nivells de vida especialment per als que viuen en països menys desenvolupats.[28][29]

Un altre corrent d'opinió, que sol incloure ecologistes i corrents polítics d'esquerres, i especialment els anomenats grups antiglobalitzadors, sostenen que la forma que pren l'actual procés de globalització és una font d'injustícia en l'àmbit internacional, i que no promou un aprofitament sostenible dels recursos naturals.

D'altra banda, conservadors i nacionalistes tendeixen a preferir els productes locals (com aliments locals, etc.) produïts al país, i protegir els propis front de les exportacions a les fronteres. Per altres motius, entitats i idees com les cooperatives de consum responsable, etc. també valoren més la producció local, ja que comporta una menor despesa econòmica i ecològica, un comerç més just amb el productor i el client final (menys pèrdues a causa d'intermediaris) i una qualitat i delimitació més ben controlada, a més de viure en consonància amb l'entorn i que viatjar comporti veritablement el descobriment de nous productes i maneres de fer. Les grans multinacionals en canvi estan més interessades a la globalització.

Antiglobalització[modifica | modifica el codi]

Article principal: Antiglobalització

L'antiglobalització promulga que la globalització no pot ser vista tan sols com un procés impulsat i controlat per empreses multinacionals (EMNs) i les elits integrades per les persones més riques i poderoses del món. En el curs del segle XX van sorgir una gran quantitat de moviments i organitzacions socials de projecció planetària en els camps dels drets humans,[30] o la defensa del medi ambient.[31][32]

De la mateixa manera una heterogènia quantitat de moviments culturals i esportius es conformen el segle XIX i sobretot el segle XX, com a corrents globals. La globalització uniformitza les expressions culturals, les modes i les llengües, les modifica al gust dels empresaris i les expandeix fortament a la resta del món tot eliminant totes les altres.

Des del mateix moment en què comença la globalització com a procés històric, emergeix una visió crítica que va fer eclosió el 30 de novembre de 1999 en el que s'ha anomenat la batalla de Seattle.[33] Aquell dia, desenes de milers de persones convocades per una inèdita aliança entre el moviment sindical i les organitzacions ecologistes i més de 1.500 organitzacions, es van mobilitzar contra l'OMC i van fer fracassar l'anomenada Ronda del Mil·lenni.[34]

« El combat es dóna, en realitat, entre els que volem una globalització inclusiva, basada en la cooperació i la seguretat, i aquells que volen que totes les decisions les prengui el mercat. »
Susan George, vicepresidenta d'ATTAC France[35]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Globalització Enciclopèdia Catalana. (català) [Darrera consulta: 9 d'agost de 2010]
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta http:.2F.2Fmdlc.iec.cat.2F
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 Sostenibilitat, globalització i medi ambient, de Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà. Capítol 1 de la Guia ambiental de la UPC, a cura d'Ivan Capdevila i Antonio Torres. Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya, Capellades, 1998. ISBN 84-8301-278-2 (català)
  4. El canvi global en el medi ambient, de Manuel Ludevid Anglada. Barcelona. Edicions Pompeu Fabra / Edicions Proa. 1995. ISBN 84-8256-047-6 (català)
  5. "Aspectos de la nueva globalización" de Gonçal Mayos (UB) en Prisma Social. Revista de Ciencias Sociales de la Fundación iS+D para la investigación Social Avanzada, nº 6, Jun. 2011, pp. 1-34.
  6. "Genealogia de la globalització" de G. Mayos (UB). (català)
  7. Globalization in World History, pàgs. 4-8, d'A.G. Hopkins. Norton. 2004 (en anglès)
  8. Towards New Education IV, pàg. 350. W. Boyd & M M MacKenzie. 1930. (en anglès)
  9. The Battle of Armageddon, octubre de 1897 p. 365–370 (en anglès)
  10. Summary of the Annual Review of Developments in Globalization and Regional Integration in the Countries of the ESCWA Region per la Comissió Econòmica i Social per a Àsia Occidental de les Nacions Unides. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF (en anglès)
  11. Territory, Authority, Rights: From Medieval to Global Assemblages de Saskia Sassen, Princeton University Press, 2006. ISBN 0-691-09538-8 (en anglès)
  12. "Special Report - The Global 2000," Forbes, 2 d'abril de 2008. (en anglès)
  13. "HSBC tops Forbes 2000 list of world's largest companies," pàgina web de HSBC, 4 d'abril de 2008. (en anglès)
  14. "Globalization Is Great!" per Tom G. Palmer, Senior Fellow, Cato Institute, (en anglès)
  15. Primer diccionario altermundista (Ediciones Le Monde Diplomatique, Capital Intelectual, Buenos Aires, 2008
  16. The Dell Theory of Conflict Prevention, de Thomas Friedman. Emergin: A Reader. Editorial Barclay Barrios. Boston: Bedford, St. Martins, 2008, pàg. 49 (en anglès)
  17. ZNet, Corporate Globalization, Korea and International Affairs Noam Chomsky entrevistat per Sun Woo Lee, al Monthly JoongAng, 22 de febrer de 2006. [Consulta: 2010-07-31] (en anglès)
  18. “Globalisation, the reformist Left and the Anti-Globalisation ‘Movement'”, Takis Fotopoulos, Democracy & Nature: The International Journal of Inclusive Democracy, Vol.7, núm. 2, juliol de 2001 (en anglès)
  19. "Aspectos de la nueva globalización" de G. Mayos en Prisma Social. Revista de Ciencias Sociales.
  20. Manuel Castells, La era de la información: economía, sociedad y cultura, Editor Siglo XXI, 2004 (primera edició en 1997 (en castellà) ISBN 968-23-2337-1
  21. Carlos Taibo, La globalización y sus consecuencias
  22. In Defense of Globalization, de Jagdish Bhagwati. Editorial Oxford University Press, Oxford, New York, 2004. (en anglès)
  23. Globalization and Belonging: The Politics of Identity in a Changing World, de Sleila Croucher. Editorial Rowman & Littlefield, 2004. (en anglès)
  24. Innovation, de Curtis Carlson i William Wilmot. Crown Business, 2006. ISBN 0-307-33669-7 (en anglès)
  25. Juan Antonio Estévez Araujo, Que no te den gobernanza por democracia
  26. Tecnología energética y medio ambiente Volum 1, edicions UPC, 2006. ISBN 978-84-8301-848-4 (en castellà)
  27. Sostenible? Tecnologia, desenvolupament sostenible, desequilibris i canvi global. Editorial Icària, Barcelona, 1997. (català)
  28. 28,0 28,1 The End of Poverty, de Jeffrey Sachs. Editorial The Penguin Press, Nova York, 2005. ISBN 1-59420-045-9 (en anglès)
  29. World Bank, Poverty Rates, from 1981 to 2002 [Consulta: 04-06-2007] (en anglès)
  30. «Our History» (en anglès). Human Rights Watch. [Consulta: 29 març 2012].
  31. «Who We Are» (en anglès). World Wildlife Fund, 2012.
  32. «Amchitka: the founding voyage» (en anglès). Greenpeace. [Consulta: 29 març 2012].
  33. Lynn, Owens; Kendall, Palmer, L. «Making the News: Anarchist Counter Public Relations on the World Wide Web» (en anglès). Critical Studies in Media Communication, vol.20, n.4, desembre 2003, p.335-361 [Consulta: 6 abril 2012]. «They state that "[t]he protests in Seattle brought attention not only to the WTO and its policies, but also to the widespread organized opposition to those policies."»
  34. «Millennium Trade Talks and the 'Battle in Seattle'» (en anglès). Research paper 99/107. UK Government, 15-12-1999. [Consulta: 6 abril 2012].
  35. Rucht, Dieter. «Social Movements Challenging Neo-liberal Globalization» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Globalització
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Globalització Modifica l'enllaç a Wikidata