Benefici econòmic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

A la teoria neoclàssica microeconòmica el benefici refereix a un de dos conceptes diferents però relacionats. El concepte benefici econòmic és semblant al concepte de benefici comptable però més petit, perquè dedueix el cost d'oportunitat total (no sols els costos explícits) i també els costos implícits d'una inversió.[1] El concepte benefici normal refereix a benefici econòmic zero.[2] Un concepte relacionat al benefici econòmic, i a vegades considerat sinònim, és el de renda econònomica.

A l'economia clàssica i l'economia marxista, el benefici és el rendiment d'un propietari de béns de capital o recursos naturals en qualsevol activitat de producció que involucri treball, o el rendiment d'obligacions o diners invertits en els mercats de capital.[3] Per extensió, a la teoria econòmica marxista, la maximització del benefici correspon a l'acumulació de capital, que és la força conductora de l'activitat econòmica dins del mode capitalista de producció.

S'han referenciat altres tipus de benefici, com ara el benefici social (relacionat amb les externalitats). No s'ha de confondre amb el benefici comptable, que és igual als ingressos menys sols els costos explícits,[2] i el superbenefici, un concepte de la teoria econòmica marxista.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Economic Profit (Or Loss) Definition | Investopedia
  2. 2,0 2,1 Carbaugh, 2006. p.84.
  3. Adam Smith Profit «En general, els economistes clàssics no van fer cap intent seriós d'explicar la naturalesa i la fons dels beneficis fins a la dècada de 1820, quan van respondre a la crítica socialista al benefici. Smith aparentment va acceptar sense qüestionament la legitimitat dels beneficis com un pagament al capitalista per realitzar una funció socialment útil, en concret, per proveir al treball dels suministres necessaris per a la vida i dels materials i la maquinària necessària per treballar durant el temporalment llarg procés de producció.»