Benefici econòmic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

A la teoria neoclàssica microeconòmica el benefici refereix a un de dos conceptes diferents però relacionats. El concepte benefici econòmic és semblant al concepte de benefici comptable però més petit, perquè dedueix el cost d'oportunitat total (no sols els costos explícits) i també els costos implícits d'una inversió.[1] El concepte benefici normal refereix a benefici econòmic zero.[2] Un concepte relacionat al benefici econòmic, i a vegades considerat sinònim, és el de renda econònomica.

A l'economia clàssica i l'economia marxista, el benefici és el rendiment d'un propietari de béns de capital o recursos naturals en qualsevol activitat de producció que involucri treball, o el rendiment d'obligacions o diners invertits en els mercats de capital.[3] Per extensió, a la teoria econòmica marxista, la maximització del benefici correspon a l'acumulació de capital, que és la força conductora de l'activitat econòmica dins del mode capitalista de producció.

S'han referenciat altres tipus de benefici, com ara el benefici social (relacionat amb les externalitats). No s'ha de confondre amb el benefici comptable, que és igual als ingressos menys sols els costos explícits,[2] i el superbenefici, un concepte de la teoria econòmica marxista.

Benefici normal[modifica | modifica el codi]

El benefici normal és un component dels costos (implícits) i en cap cas un component del benefici de l'empresa. Representa el cost d'oportunitat, és a dir el temps que el propietari dedica a portar una empresa en comparació al temps que podria dedicar portant una altra empresa. El component empresarial del benefici normal és aleshores el benefici que el propietari d'una empresa considera necessari per fer que el temps que dedica a l'empresa li valgui la pena, comparant-lo amb la segona quantitat més gran que l'empresari podria guanyar a una altra ocupació.[2] En particular si l'empresa no s'inclou com un factor de producció, també es pot considerar un rendiment del capital per als inversors incloent-hi l'empresari, equivalent al rendiment que el propietari del capital podria esperar (a una inversió segura) més la compensació per al risc.[4] En altres paraules, el cost del capital normal varia tan dins con entre sectors econòmics; manté una proporció amb el risc associat amb cada tipus d'inversió, d'acord amb l'espectre del rendiment risc.

En circumstàncies de competència perfecta quan s'assoleix l'equilibri econòmic de llarg termini sols es tindrà el benefici normal; no hi ha incentius a les empreses a entrar o sortir del sector econòmic.[5]

A mercats competitius i disputats[modifica | modifica el codi]

Sols en el curt termini pot una empresa en un mercat perfectament competitiu fer un benefici econòmic.

El benefici econòmic no apareix a la competència perfecta a l'equilibrio de llarg termini; si aparegués, hi hauria un incentiu a què entrin empreses noves al sector econòmic, recolzat per una absència de barreres a l'entrada fins que ni hi hagués un benefici econòmic.[4] A mesura que empreses noves entren al sector econòmic, incrementen l'oferta del producte disponible al mercat, i aquestes empreses noves es veuen forçades a fiar un preu més baix per convèncer els consumidors a comprar l'oferta addicional que aquestes noves empreses estan oferint, atès que totes les empreses competeixen pels consumidors (Vegeu la discussió sobre la persistència dels beneficis del monopoli).[6][7][8][9] Les empreses establertes dins d'un sector econòmic s'enfronten a la pèrdua dels seus clients a favor de les empreses que entren al sector econòmic, i es veuen així forçades a abaixar els seus preus per igualar els preus més baixos fixats per les empreses noves. Entraran noves empreses fins que que preu del producte s'abaixi fins al punt que s'igualen al cost mitjà de producció, i tot el benefici econòmic desapareix.[6][7] Quan passa això, els agents econòmics fora del sector econòmic no troben cap avantatge de crear noves empreses per entrar al sector econòmic, l'oferta del producte deixa de créixer, i el preu carregat al producte s'estabilitza, al voltant d'un equilibri.[6][7][8]

També es de manera semblant veritat aquest principi per al equilibri de llarg termini de sectors econòmic monopolísticament competitius, i més en general, qualsevol mercat que sigui disputat. Normalment una empresa que introdueix un producte diferenciat pot assegurar inicialment un poder de mercat temporari durant un breu període. Durant aquesta etapa, el preu que el consumidor ha de pagar pel producte és alt, i la demanda i disponibilitat del producte al mercat es veuran limitades. Al llarg termini, però, quan la rendibilitat del producte estigui ben establerta, i tenint en compte que hi ha poques barreres a l'entrada,[6][7][8] el nombre d'empreses que produeix aquest producte s'incrementarà fins que l'oferta disponible del producte esdevé eventualment relativament elevada, i el preu del producte s'abaixa fins al nivell on és igual al costWhen this finally occurs, all monopoly profit associated with producing and selling the product disappears, and the initial monopoly turns into a competitive industry.[6][7][8] In the case of contestable markets, the cycle is often ended with the departure of the former "hit and run" entrants to the market, returning the industry to its previous state, just with a lower price and no economic profit for the incumbent firms.

Profit can, however, occur in competitive and contestable markets in the short run, as firms jostle for market position. Once risk is accounted for, long-lasting economic profit in a competitive market is thus viewed as the result of constant cost-cutting and performance improvement ahead of industry competitors, allowing costs to be below the market-set price.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Economic Profit (Or Loss) Definition | Investopedia
  2. 2,0 2,1 2,2 Carbaugh, 2006. p.84.
  3. Adam Smith Profit «En general, els economistes clàssics no van fer cap intent seriós d'explicar la naturalesa i la fons dels beneficis fins a la dècada de 1820, quan van respondre a la crítica socialista al benefici. Smith aparentment va acceptar sense qüestionament la legitimitat dels beneficis com un pagament al capitalista per realitzar una funció socialment útil, en concret, per proveir al treball dels suministres necessaris per a la vida i dels materials i la maquinària necessària per treballar durant el temporalment llarg procés de producció.»
  4. 4,0 4,1 Lipsey, 1975. p. 217.
  5. Lipsey, 1975. pp. 285–259.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Chiller, 1991.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Mansfield, 1979.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 LeRoy Miller, 1982.
  9. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta IndustrialOrg