Vés al contingut

Malaltia infecciosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Malalties infeccioses)
Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia infecciosa
modifica
Tipusmalaltia i infection associated with diseases (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Causat perpatogen Modifica el valor a Wikidata
Causa depsicosi infecciosa Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111G60 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10I Modifica el valor a Wikidata
CIM-9001-139001-139 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
MeSHD003141 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0009450 i C0001485 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:0050117 Modifica el valor a Wikidata

Una malaltia infecciosa és la manifestació clínica conseqüència d'una infecció provocada per un microorganisme —com bacteris, fongs, virus, protozous, etc.— o per prions. En el cas d'agents biològics patògens de grandària macroscòpica, no es parla d'infecció, sinó d'infestació. L'especialitat en medicina que combat les infeccions és la infectologia.[1]

Generalitats[modifica]

Les malalties infeccioses es caracteritzen per l'aparició de símptomes tals com febre, malestar general i decaïment. Tota malaltia infecciosa passa per 4 etapes:

  1. El contagi. Quan una persona malalta emmalalteix una altra sana.
  2. Període d'incubació. Temps comprès entre l'entrada de l'agent fins a l'aparició dels seus primers símptomes. Aquí el patogen es pot multiplicar i repartir-se per les zones d'atac. El temps varia depenent de la malaltia.
  3. Període de desenvolupament. Apareixen els símptomes característics.
  4. Convalescència. Es venç la malaltia i l'organisme es recupera.

Transmissibilitat[modifica]

Les malalties infeccioses es divideixen en transmissibles i no transmissibles. Les malalties infeccioses transmissibles es poden propagar directament des de l'individu infectat, a través de la pell o les membranes mucoses o, indirectament, quan la persona infectada contamina l'aire per mitjà de la respiració, un objecte inanimat o un aliment. En les malalties infeccioses no transmissibles el microorganisme no es contagia d'un individu a un altre, sinó que requereix unes circumstàncies especials, siguin mediambientals, accidentals, etc., per a la seva transmissió. En aquests casos, les persones infectades no transmeten la malaltia.

Classificació[modifica]

Una classificació útil, i clínicament generalitzada, agrupa les malalties infeccioses segons les característiques biològiques de l'agent patogen que les produeix:[cal citació]

Infeccions bacterianes[modifica]

Malaltia Agent Principals símptomes
Brucel·losi[2] Brucella spp. Febre ondulant, adenopatia, endocarditis, pneumònia
Àntrax[3] Bacillus anthracis Febre, pàpula cutània, sèpsia.
Còlera[4] Vibrio cholerae Febre, diarrea, vòmits, deshidratació.
Diftèria[5] Corynebacterium diphtheriae Febre, amigdalitis, lesions a la pell
Escarlatina[6] Streptococcus pyogenes Febre, amigdalitis, eritema
Erisipela[7] Streptococcus spp. Febre, eritema, pruïja, dolor
Febre Q[8] Coxiella burnetii Febre alta, cefalea intensa, miàlgia, confusió, vòmits, diarrea
Febre tifoide[9] Salmonella typhi, Salmonella paratyphi Febre alta, bacterièmia, cefalàlgia, estupor, tumefacció de la mucosa nasal, llengua "torrada", úlceres al paladar; hepatosplenomegàlia, diarrea], perforació intestinal
Legionel·losi[10] Legionella pneumophila Febre, pneumònia
Pneumònia[11] Streptococcus pneumoniae, Staphylococcus aureus,
Klebsiella pneumoniae, Mycoplasma spp., Chlamydia spp.
Febre alta, expectoració groguenca i/o sanguinolenta, dolor toràcic.
Tuberculosi[12] Mycobacterium tuberculosis Febre, esgotament, suors nocturnes; necrosi pulmonar
Tètanus[13] Clostridium tetani Febre, paràlisi

Infeccions víriques[modifica]

Malaltia Agent Principals símptomes
COVID-19 SARS-CoV-2 Febre, tos seca, cansament, hemoptisi, dolor als músculs, artràlgia, dificultat respiratòria, insuficiència respiratòria, cefalàlgia i rinitis
Dengue Flavivirus Febre, dolor intens a les articulacions i músculs, inflamació dels ganglis limfàtics i erupció ocasional de la pell
Febre groga Flavivirus Febre alta, icterícia, sagnat de nas i boca, vòmit negre, bradicàrdia a pesar de la febre, deshidratació
Febre hemorràgica d'Èbola Filovirus Febre alta, postració, miàlgia, artràlgias, dolor abdominal, cefalea, erupcions cutànies hemorràgiques per tot el cos.
Grip Influenzavirus Febre, astènia, cefalea, malestar general, tos seca, dolor de gola; gastroenteritis, vòmits, diarrea.
Hepatitis A, B, C, G A: Enterovirus (VHA); B: Orthohepadnavirus (VHB); C: Hepacivirus (VHC); G:VHG Inflamació del fetge; febre, cansament, nàusees, diarrea
Herpes Herpesvirus Ampolles cutànies a la boca (herpes labial), als genitals (herpes genital) o a la pell (herpes zòster)
Mononucleosi Virus d'Epstein-Barr Febre, faringitis, inflamació dels ganglis limfàtics, cansament
Parotiditis (Galteres) Paramixovirus Febre, cefalea, dolor i inflamació de les glàndules salivals
Pesta porcina Pestivirus Febre, leucopènia, tremolors, paràlisi, mort
Poliomielitis Enterovirus Inflamació a les neurones motores de la columna vertebral i del cervell que ocasiona paràlisi i atròfia muscular
Ràbia Rhabdovirus Febre, vòmits, confusió, agressivitat, al·lucinacions, convulsions, paràlisi, diplòpia, hidrofòbia, coma i mort
Refredat Rinovirus, Coronavirus, Ecovirus, Coxsackievirus Esternuts, secreció, congestió i picor nasal, dolor de gola, tos, cefalea, malestar general
Rubèola Rubivirus Febre, cefalea, erupcions a la pell, malestar general, envermelliment dels ulls, faringitis, inflamació dolorosa de ganglis al voltant del clatell
SARS SARS-CoV Febre, cefalàlgia, tos, hipòxia, dispnea i cianosi
Xarampió Morbillivirus Febre, erupcions a la pell, tos, rinitis; diarrea, pneumònia, encefalitis
Varicel·la Varicela-zoster Febre, cefalea, malestar general, erupció cutània en forma d'ampolles
Verola Orthopoxvirus Febre alta, malestar, cefalea, forta erupció cutània en forma de pústules, que deixen greus cicatrius a la pell

Infeccions fúngiques[modifica]

Infeccions per protozous[modifica]

Les més importants són:

Infeccions per prions[modifica]

Mortalitat[modifica]

L'Organització Mundial de la Salut registra la informació sobre les morts globals segons la Classificació Internacional de Malalties (ICD, per les sigles en anglès). La taula següent reflecteix les malalties infeccioses que causaren més de 100.000 defuncions durant una estimació feta el 2002. També s'hi inclouen les dades del 1993 per poder-les comparar.

Mortalitat mundial a causa de malalties infecioses[14]
Classificació Causa de la mort Morts del 2002 Percentatge sobre
totes les morts
Morts del 1993 Classificació de 1993
N/A Totes les malalties infeccioses 14,7 milions 25,9% 16,4 milions 32,2%
1 Infeccions de les vies respiratòries baixes[a] 3,9 milions 6,9% 4,1 milions 1
2 VIH/sida 2,8 milions 4,9% 0,7 milions 7
3 Gastroenteritis[b] 1,8 milions 3,2% 3,0 milions 2
4 Tuberculosi (TB) 1,6 milions 2,7% 2,7 milions 3
5 Malària 1,3 milions 2,2% 2,0 milions 4
6 Rubèola 0,6 milions 1,1% 1,1 milions 5
7 Tos ferina 0,29 milions 0,5% 0,36 milions 7
8 Tètanus 0,21 milions 0,4% 0,15 milions 12
9 Meningitis 0,17 milions 0,3% 0,25 milions 8
10 Sífilis 0,16 milions 0,3% 0,19 milions 11
11 Hepatitis B 0,10 milions 0,2% 0,93 milions 6
12-17 Malalties tropicals (6)[c] 0,13 milions 0,2% 0,53 milions 9, 10, 16-18
Nota: Altres causes de mort inclouen malalties maternals i perinatals (5,2%), deficiències nutricionals (0,9%), malalties no contagioses (58,8%) i ferides (9,1%).

Notes[modifica]

  1. La infecció de vies respiratòries baixes inclou pneumònies, influenzas i bronquitis.[15]
  2. Les gastroenteritis són causades per diferents microorganisme, incloent-hi el còlera, el botulisme, i l'E. coli, entre altres.[16]
  3. Les malalties tropicals inclouen: la malaltia de Chagas, dengue, filariosi, leishmaniosi, oncocerciasi, esquistosomosi i tripanosomosi.[17]

Referències[modifica]

  1. «IDSA : What is an ID Specialist». Arxivat de l'original el 2018-08-11. [Consulta: 27 octubre 2015].
  2. Seminario: Programas de Control y Erradicación de Tuberculosis, Brucelosis Bovina y Fiebre Aftosa (en castellà). IICA Biblioteca Venezuela, p. 13-PA2 [Consulta: 12 agost 2023]. 
  3. Swiderski, R.M.. Anthrax: A History. McFarland, Incorporated, Publishers, 2014. ISBN 978-0-7864-8196-5 [Consulta: 12 agost 2023]. 
  4. Ramamurthy, T.; Bhattacharya, S.K.. Epidemiological and Molecular Aspects on Cholera. Springer New York, 2010. ISBN 978-1-60327-265-0 [Consulta: 12 agost 2023]. 
  5. Guilfoile, P. Diphtheria. Chelsea House, 2009. ISBN 978-1-4381-1946-5 [Consulta: 12 agost 2023]. 
  6. «Reconnaître la scarlatine» (en francès). [Consulta: 12 agost 2023].
  7. Rehmus, Wingfield E. «Erisipela - Trastornos de la piel» (en castellà), 02-04-2021. [Consulta: 12 agost 2023].
  8. Toman, R.; Heinzen, R.A.; Samuel, J.E.; Mege, J.L.. Coxiella burnetii: Recent Advances and New Perspectives in Research of the Q Fever Bacterium. Springer Netherlands, 2012. ISBN 978-94-007-4315-1 [Consulta: 12 agost 2023]. 
  9. Khosla, S.N.. Typhoid FeverIts Cause, Transmission And Prevention. Atlantic Publishers & Distributors, 2008. ISBN 978-81-269-0912-4 [Consulta: 12 agost 2023]. 
  10. Hoffman, P.; Friedman, H.; Bendinelli, M. Legionella Pneumophila: Pathogenesis and Immunity. Springer US, 2007. ISBN 978-0-387-70896-6 [Consulta: 12 agost 2023]. 
  11. Murray, P.R.; Rosenthal, K.; Pfaller, M.A.. Microbiología médica (en castellà). Elsevier Health Sciences, 2017, p. 149. ISBN 978-84-9113-088-8 [Consulta: 12 agost 2023]. 
  12. Toman, K. TUBERCULOSIS: Detección de casos, tratamiento y vigilancia. Preguntas y respuestas (en castellà). Organización Panamericana de la Salud, 2006. ISBN 978-92-75-31617-7 [Consulta: 12 agost 2023]. 
  13. Guilfoile, P.; Babcock, H. Tetanus. Chelsea House, 2008. ISBN 978-1-4381-0172-9 [Consulta: 12 agost 2023]. 
  14. The World Health Report - 2004 Annex taula 2 PDF} i 1995 Taula 5 PDF
  15. Ciuraneta Murgarella, M. Teresa (coord.). Patologia infecciosa del tracte respiratori baix . Guies de pràctica clínica i material docent (PDF). Institut Català de la Salut, 2006-12. 
  16. «Toxicitat dels microorganismes». Enciclopèdia de medicina i salut. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 16 juny 2024].
  17. «III Formació en salut internacional i medicina tropical» (PDF). Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Drassanes - Vall d’Hebron (PROSICS Barcelona), 2013. [Consulta: 16 juny 2024].

Bibliografia complementària[modifica]

  • H. Krauss, A. Weber, M. Appel, B. Enders, A. v. Graevenitz, H. D. Isenberg, H. G. Schiefer, W. Slenczka, H. Zahner, 2003. Zoonoses. Infectious Diseases Transmissible from Animals to Humans, 3rd Edition. ASM Press, American Society for Microbiology, Washington DC., USA, 456 pp. ISBN 1-55581-236-8

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]