Brucel·losi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaBrucel·losi
modifica
Tipusmalaltia bacteriana primària, malaltia bacteriana, zoonosi i malaltia (individual) Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia i veterinària Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesfebre ondulant, febre contínua, fatiga muscular, miàlgia, anorèxia, hepatomegàlia, esplenomegàlia, artritis, orquitis, limfadenopatia i neuritis Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física, anamnesi, Cultiu microbiològic, complement fixation test (en) Tradueix, prova d'hemaglutinació passiva, ELISA, agglutination test (en) Tradueix i reacció en cadena de la polimerasa Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Causat perBrucella, Brucella melitensis, Brucella abortus, Brucella neotomae, Brucella suis i Brucella canis Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111B95 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A23, A23.9, A23.2, A23.0, A23.8, A23.3 i A23.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9023 i 023.9 Modifica el valor a Wikidata
CIAPA78 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0183324 i 0086308 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB1716 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000597 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine213430 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKBrucellosis Modifica el valor a Wikidata
MeSHD002006 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet1304 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0006309 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:11077 Modifica el valor a Wikidata

La brucel·losi o febre de Malta és una malaltia infecciosa, endèmica en tot el litoral mediterrani, que es transmet habitualment de les ovelles o les cabres a l'home per mitjà de la llet, del formatge, etc.[1] És una malaltia causada per Brucella melitensis tal com va descobrir Alice Catherine Evans. Les característiques principals són febre de curs irregular i ondulant, restrenyiment, suors profuses generalitzades i tumefacció de la melsa i el fetge. Pot provocar com a seqüeles artritis i neuràlgies. La durada del període febril és de 15 a 20 dies, i són freqüents les recaigudes. Se sol diagnosticar usant el prova del rosa de Bengala.

El descobridor de la vacuna contra la brucel·losi bovina va ser el veterinari català Josep Vidal i Munné.[2]

Un possible tractament és l'administració oral d'un sèrum creat a partir de l'addició de bilis de bou estèril i filtrada sobre un cultiu de micrococs de Bruce.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brucel·losi
  1. «Brucel·losi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Colegio Oficial de Veterinarios de Madrid, APORTACIONES DE LAS CIENCIAS VETERINARIAS A LA MEDICINA HUMANA
  3. Domingo, Pere «Estudis sobre febre de Malta. Tractament vacunoteràpic» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Treballs de la Societat de Biologia. Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans, 1928 [Consulta: 22 març 2020].

Enllaços externs[modifica]