Erisipela

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaErisipela
Facial erysipelas.jpg
Erisipela facial per Streptococcus.
Tipus dermatitis i infecció estreptocòccica
Especialitat infectologia
Classificació
CIM-10 A46.0
CIM-9 035
Recursos externs
DiseasesDB 4428
MedlinePlus 000618
eMedicine derm/129
MeSH D004886
UMLS CUI C0014733 i C0014733
DOID DOID:11330 i DOID:11330
Modifica les dades a Wikidata

Erisipela (del grec ερυσίπελας—pell vermella)[1]) és una infecció a la pell produïda per bacteris del gènere Streptococcus caracteritzada per una important i molt vistosa inflamació cutània, ja descrita al segle XI. Hom en deia foc de Sant Antoni,[2] una denominació compartida antigament per l'erisipela, l'ergotisme i l'herpes zòster i que es creu atribuïble al fet de ser aquest el sant patró de les causes perdudes i a les moltes curacions miraculoses recollides pels seus hagiògrafs.[3]

Factors de risc[modifica]

És més comuna a la vellesa i l'infantesa. També estan en risc les persones amb immunodeficiència, insuficiència venosa perifèrica, obesitat, diabetis mellitus, alcoholisme, úlceres de la pell, infeccions per fongs (peu d'atleta en especial) i drenatge limfàtic alterat (per exemple després de mastectomia,[4] cirurgia pelviana, derivació quirúrgica).[5]

Es creu que la regió AGRT1 (Angiotensin II receptory type 1) del cromosoma 3q22 està implicada en el procés de desenvolupament de certes erisipeles, ja que determina la resposta citocínica individual davant la infecció per S. pyogenes.[6] Per una altra banda, les variacions personals en l'expressió dels HLA de classe II i del receptor de cèl·lules T tipus Vβ influeixen en la producció de superantígens contra les exotoxines secretades pels bacteris, augmentant l'alliberament desmesurat de citocines proinflamatòries i els subsegüents danys tissulars.[7]

S'ha registrat algun cas d'erisipela en el context d'una síndrome de Cook.[8]

Signes i símptomes[modifica]

Erisipela al braç

Els símptomes inclouen febre alta, tremolors, calfreds, cansament, mal de cap, vòmits i malestar general després de les 48 hores de la infecció. Les lesions eritematoses de la pell s'estenen ràpidament, amb la vora delimitada de manera clara. Es presenta com una erupció vermella, inflamada, càlida i dolorosa, de consistència similar a la d'una pell de taronja. Si les lesions són més severes passen a ser vesícules, butllofes i petèquies amb possible necrosi cutània concomitant. Els ganglis limfàtics poden inflamar-se i pot aparèixer un limfedema. De tant en tant, es pot veure a simple vista una ratlla vermella que s'estén per la superfície de la zona ocupada pel gangli limfàtic.[9]

Clínicament, no sempre és fàcil diferenciar l'erisipela de la cel·lulitis genuïna. A ull nu, les lesions de l'erisipela es veuen ben circumscrites, mentre que les de la cel·lulitis són difuminades i es barregen amb la pell normal del voltant. Això es deu al fet que l'erisipela és una infecció relativament superficial que afecta la dermis superior i la cel·lulitis s'estén per capes més profundes de la dermis i pel teixit subcutani. Quan afecta la cara, la presència del signe auricular de Milian ajuda a distingir l'erisipela de la cel·lulitis.[10] Des del punt de vista histopatològic, és destacable la presència d'un infiltrat intersticial mixt, predominantment neutrofìlic, en una dermis edematosa i amb dilatació dels capil·lars i dels conductes limfàtics. Les tincions de Gram o de Giemsa poden revelar l'existència d'estreptococs al teixit o inclús a l'interior dels limfàtics. Aquests mostren engruiximent fibròtic de la seva paret, acompanyat moltes vegades d'oclusió luminal, en casos d'erisipela recurrent.[11]

La infecció pot afectar qualsevol part de la pell del cos, incloent-hi la cara, els braços, els dits, les cames i els dits; encara que sorgeix predominantment a les extremitats inferiors.[12] El teixit gras i les zones facials, generalment al voltant dels ulls, les orelles i les galtes, són més susceptibles a la infecció. Algunes erisipeles facials poden ser secundàries a processos infecciosos odontògènics o dels sins paranasals.[13] Una localització insòlita de l'erisipela en individus no immunodeprimits és el cuir cabellut.[14] La infecció repetida de les extremitats pot provocar una inflamació crònica dels vasos limfàtics (limfangitis). L'obstrucció limfàtica i/o la destrucció dels ganglis limfàtics inguinals origina en certs casos d'erisipela recurrent una elefantiasi verrucosa nostra (una forma d'elefantiasi no filariòsica)[15] extrema i difícil de tractar.[16] L'endoftalmitis endògena aguda és una rara complicació de la malaltia que gairebé mai cursa de forma favorable.[17]

L'erisipela peneana no és una entitat gaire freqüent. Acostuma a desenvolupar-se sobre dermatosis locals cròniques, generalment de naturalesa infecciosa, o un limfedema genital preexistent. De forma excepcional, sorgeix com a conseqüència d'alguna mena de traumatisme.[18] Les erisipeles vulvars apareixen amb certa freqüència després de l'excisió de carcinomes d'aquesta part dels genitals femenins, sobretot quan cal efectuar també una limfadenectomia inguinofemoral.[19]

Etiologia[modifica]

La majoria dels casos es deuen a Streptococcus pyogenes (també conegut com a estreptococ beta-hemolític del grup A),[20] encara que ocasionalment Streptococcus agalactiae[21] i Staphylococcus aureus poden ser els agents infecciosos causals.[22] Molt poques vegades, membres de l'espècie Streptococcus mitis han estat identificats com els patògens etiològics de la malaltia.[23] Aquestes infeccions entren al cos per la més petita ferida. No afecten el teixit subcutani, ni fan pus, només exsuden un sèrum fluid. En cas d'haver un edema subcutani el diagnòstic pot canviar a cel·lulitis.

Una variant d'aquest trastorn cutani, inusual i que té un maneig força complicat, és l'erisipela bul·losa, provocada per soques d'estafilococ daurat resistents a la meticil·lina (MRSA).[24]

Rarament, l'erisipela facial té el seu origen en la infecció d'un limfangioma (malformació congènita dels vasos limfàtics) oral preexistent.[25]

L'erisipela carcinomatosa és una infiltració cutània per una neoplàsia maligna. Visualment pot tenir un aspecte molt similar, però no té res a veure amb l'erisipela infecciosa.[26] Anys enrere, la gangrena de Fournier rebia el nom d'erisipela gangrenosa, una denominació considerada obsoleta avui dia, ja que són dos processos nosològicament diferents.[27]

Tractament[modifica]

Amb antibiòtics beta-lactàmics. Si l'individu és al·lèrgic a les penicil·lines, l'eritromicina pot ser una alternativa. Mentre que els símptomes generals desapareixen per regla general un o dos dies després d'iniciar la medicació, la pell tarda setmanes a recuperar-se. Cal evitar una reinfecció i emprar antisèptics cutanis adequats, com ara la povidona iodada. La combinació d'amoxicil·lina i àcid clavulànic acurta significativament el temps d'hospitalització dels malalts amb erisipela i alguns experts indiquen que hauria de ser considerada com a tractament de primera línia en aquests pacients.[28] En casos greus cal considerar la possibilitat de complementar l'antibioticoteràpia amb prednisona.[29] L'omadaciclina (una tetraciclina de darrera generació) ha demostrat ser una opció terapèutica eficaç i segura en casos d'erisipela per MRSA.[30]

L'embenat elàstic compressiu de les cames és un procediment útil per contenir l'edema en les erisipeles d'aquestes extremitats i protegir-les de cops i rascades.[31]

Complicacions[modifica]

En animals[modifica]

El bacteri Erysipelothrix rhusiopathiae és ubic a la naturalesa i pot trobar-se a qualsevol lloc on existeixin substàncies nitrogenades en descomposició. E. rhusiopathiae afecta a una gran varietat d'espècies de vertebrats i invertebrats de tot el món (porcs, cavalls, pollastres, galls dindi, faisans, ovelles,[37] bous, crancs, peixos d'aigua dolça i salada, gats, gossos, foques, cocodrils, esquirols, caimans, rens, cangurs, rates i ratolins, óssos, mosques, lloros, visons, canaris, paparres, lleons marins, oques, coloms, pardals, cigonyes i dofins,[38] per posar alguns exemples); sent les malalties animals més conegudes i de major importància econòmica pel que fa a la ramaderia industrial i l'avicultura, l'erisipela porcina[39] i l'erisipela de l'aviram.[40] Pels garrins d'entre dos mesos i un any, la infecció per E. rhusiopathiae és altament perillosa i molts dels exemplars que sobreviuen a la fase aguda desenvolupen més tard afeccions cròniques cutànies, artritis sèptiques o endocarditis valvulars.[41]

Aquest patogen pot infectar als humans, habitualment a través de petits traumatismes cutanis, causant una afecció anomenada erisipeloide (abans coneguda amb el nom de malaltia de Rosenbach, de Baker–Rosenbach o pseudoerisipela). L'erisipeloide (infecció poc comuna avui dia) es veu sobretot en persones que tenen contacte continuat o esporàdic amb animals o els seus productes i té tres formes de presentació: cutània limitada, cutània difusa i disseminada.[42] Rares vegades, predominantment en individus que pateixen alteracions immunològiques, la forma disseminada cursa amb bacterièmia i/o endocarditis.[43] També s'han descrit alguns casos d'abscessos cerebrals o intrabdominals, meningitis,[44] endoftalmitis, tenosinovitis infeccioses,[45] osteomielitis[46] i artritis sèptiques per E. rhusiopathiae.

Referències[modifica]

  1. James, William D.; Berger, Timothy G.; et al. Andrews' Diseases of the Skin: clinical Dermatology. Saunders Elsevier, 2006. ISBN 0-7216-2921-0. 
  2. Brannon, H «Understanding Erysipelas (St. Anthony's Fire)» (en anglès). Verywell Health, 2019; Maig 3 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 19 juny 2019].
  3. Asensi V, Asensi JM «Saint Anthony’s Fire» (en anglès). JAMA Dermatol, 2016 Jul 1; 152 (7), pp: 850. DOI: 10.1001/jamadermatol.2015.5476. ISSN: 2168-6068 [Consulta: 10 setembre 2019].
  4. Matijasevic, M; Dekic, NA; Kolarevic, D; Milosevic; S; et al «Erysipelas in breast cancer patients after the radical mastectomy» (en anglès). Cent Eur J Med, 2012; 7 (2), pp: 149-153. DOI: 10.2478/s11536-011-0127-9. ISSN: 1644-3640 [Consulta: 2 setembre 2019].
  5. Brishkoska-Boshkovski V, Kondova-Topuzovska I, Damevska K, Petrov A «Comorbidities as Risk Factors for Acute and Recurrent Erysipelas» (en anglès). Open Access Maced J Med Sci, 2019 Mar 15; 7 (6), pp: 937-942. DOI: 10.3889/oamjms.2019.214. PMC: 6454161. PMID: 30976336 [Consulta: 20 juny 2019].
  6. Hannula-Jouppi K, Massinen S, Siljander T, Mäkelä S, et al «Genetic Susceptibility to Non-Necrotizing Erysipelas/Cellulitis» (en anglès). PLoS One, 2013; 8 (2), pp: e56225. DOI: 10.1371/journal.pone.0056225. PMC: 3577772. PMID: 23437094 [Consulta: 2 setembre 2019].
  7. Chatellier S, Ihendyane N, Kansal RG, Khambaty F, et al «Genetic Relatedness and Superantigen Expression in Group A Streptococcus Serotype M1 Isolates from Patients with Severe and Nonsevere Invasive Diseases» (en anglès). Infect Immun, 2000 Jun; 68 (6), pp: 3523-3534. DOI: 10.1128/iai.68.6.3523-3534.2000. PMC: 97638. PMID: 10816507 [Consulta: 3 setembre 2019].
  8. Achehboune, K; Baybay, H; Aqil, N; Chaoui, R; et al «Erysipelas Revealing a Cook’s Syndrome» (en anglès). Int J Clin Dermatol Res, 2019 Maig 30; 7 (3), pp: 207-208. DOI: 10.19070/2332-2977-1900051. ISSN: 2332-2977 [Consulta: 28 agost 2019].
  9. Vaillant, L «Erysipelas and lymphedema» (en anglès). Phlebolymphology, 2007; 14 (3), pp: 120-124. ISSN: 1286-0107 [Consulta: 20 juny 2019].
  10. Sugimoto H, Furukawa K «Milian's ear sign: Erysipelas» (en anglès). IDCases, 2018 Ag 31; 14, pp: e00449. DOI: 10.1016/j.idcr.2018.e00449. PMC: 6125800. PMID: 30191132 [Consulta: 24 juny 2019].
  11. Celestin R, Brown J, Kihiczak G, Schwartz RA «Erysipelas: a common potentially dangerous infection» (en anglès). Acta Dermatovenerol Alp Pannonica Adriat, 2007 Set; 16 (3 ), pp: 123-127. ISSN: 1318-4458. PMID: 17994173 [Consulta: 22 juny 2019].
  12. Dupuy A, Benchikhi H, Roujeau JC, Bernard P, et al «Risk factors for erysipelas of the leg (cellulitis): case-control study» (en anglès). BMJ Clinical Research, 1999 Jun 12; 318 (7198), pp: 1591-1594. DOI: 10.1136/bmj.318.7198.1591. PMC: 28138. PMID: 10364117 [Consulta: 20 juny 2019].
  13. Miller, MA «Red in the face: Make the diagnosis» (en anglès). Can J Infect Dis, 1999 Nov-Des; 10 (6), pp: 393, 409. DOI: 10.1155/1999/242610. PMC: 3250728. PMID: 22346396 [Consulta: 1r juliol 2019].
  14. Ghita, S; Elloudi, S; Jroundi, C; El Jouari, O; et al «Uncommon Localization of Erysipelas in an Immunocompetent Patient: Erysipelas of the Scalp» (en anglès). EC Clinical and Medical Case Reports, 2019 Jun 3; 2 (3), pàgs: 4 [Consulta: 20 juny 2019].
  15. Liaw FY, Huang CF, Wu YC, Wu BY «Elephantiasis nostras verrucosa: swelling with verrucose appearance of lower limbs» (en anglès). Can Fam Physician, 2012 Oct; 58 (10), pp: e551-e553. ISSN: 0008-350X. PMC: 3470531. PMID: 23064932 [Consulta: 20 juny 2019].
  16. Yang YP, Huang WX, Zhong WX, Fu YM, et al «Bilateral Lower Limb and Abdominal Elephantiasis Due to Erysipelas» (en anglès). Chin Med J (Engl), 2018 Abr 5; 131 (7), pp: 873-874. DOI: 10.4103/0366-6999.228244. PMC: 5887752. PMID: 29578137 [Consulta: 20 juny 2019].
  17. Costa JF, Marques JP, Marques M, Quadrado MJ «Endogenous endophthalmitis secondary to erysipelas» (en anglès). BMJ Case Rep, 2015 Jun 29; 2015, pii: bcr2014209252. DOI: 10.1136/bcr-2014-209252. PMC: 4488675. PMID: 26123459 [Consulta: 21 juny 2019].
  18. Bakardzhiev, I; Pehlivanov, G «Erysipelas penis» (en anglès). Journal of IMAB-Annual Proceeding (Scientific Papers), 2011 Oct; 17 (I), pp: 146-148. DOI: 10.5272/jimab.2011171.146. ISSN: 1310-7232 [Consulta: 20 juny 2019].
  19. Leermakers ME, Pleunis N, Boll D, Hermans RH, et al «High Incidence of Erysipelas After Surgical Treatment for Vulvar Carcinoma: An Observational Study» (en anglès). Int J Gynecol Cancer, 2016 Mar; 26 (3), pp: 582-587. DOI: 10.1097/IGC.0000000000000625. ISSN: 1048-891X. PMID: 26807636 [Consulta: 28 agost 2019].
  20. Asenjo Calvo, M; Alonso Pacheco, ML; Zambrano Centeno, LB «Erisipela» (en castellà). Medicina de Familia. SEMERGEN, 2004 Mar; 30 (3), pp: 128-131. DOI: 10.1016/S1138-3593(04)74288-4. ISSN: 1138-3593 [Consulta: 20 juny 2019].
  21. Del Giudice P, van der Mee-Marquet N, David-Rubin F, Le Duff F, et al «Severe Relapsing Erysipelas Associated with Chronic Streptococcus agalactiae Vaginal Colonization» (en anglès). Clin Infect Dis, 2006 Oct 1; 43 (7 ), pp: e67-e70. DOI: 10.1086/507545. ISSN: 1537-6591. PMID: 16941357 [Consulta: 9 agost 2019].
  22. Fica, A «Celulitis y erisipela: Manejo en atención primaria» (en castellà). Rev Chil Infect, 2003; 20 (2), pp: 104-110. DOI: 10.4067/S0716-10182003000200004. ISSN: 0716-1018 [Consulta: 20 juny 2019].
  23. Nygren D, Nilson B, Rasmussen M «A Case of Recurrent Erysipelas Caused by Streptococcus mitis Group» (en anglès). Case Rep Infect Dis, 2018 Maig 30; 2018, pp: 5156085. DOI: 10.1155/2018/5156085. PMC: 6029475. PMID: 30018832 [Consulta: 20 juny 2019].
  24. Edwards J, Green P, Haase D «A blistering disease: bullous erysipelas» (en anglès). CMAJ, 2006 Ag 1; 175 (3), pp: 244. DOI: 10.1503/cmaj.060735. PMC: 1513413. PMID: 16880441 [Consulta: 22 juny 2019].
  25. Neri I, Montanari F, Baraldi C, Ricci L, Patrizi A «Erysipelas as a superinfection of an oral lymphangioma» (en anglès). J Pediatr, 2014 Jul; 165 (1), pp: 205-205.e1. DOI: 10.1016/j.jpeds.2014.03.044. ISSN: 1097-6833. PMID: 24793202 [Consulta: 10 agost 2019].
  26. Sundheimer, CF; Vandersee, S «Erysipelas carcinomatosum» (en anglès). Dtsch Arztebl Int, 2019 Gen 7; 116 (1-2), pp: 22. DOI: 10.3238/arztebl.2019.0022b. PMC: 6384520. PMID: 30782312 [Consulta: 22 juny 2019].
  27. Rodríguez Hermosa, JI; Codina Cazador, A; García Oria, MJ; Codina Barreras, A; et al «Gangrena de Fournier» (en castellà). Cir Esp, 2001 Feb; 69 (2), pp: 128-135. DOI: 10.1016/S0009-739X(01)71710-1. ISSN: 0009-739X [Consulta: 1r juliol 2019].
  28. Kosior E, Reich A «Evaluation of Antibiotic Treatment on the Duration of Hospitalization of Patients with Erysipelas and Bacterial Cellulitis» (en anglès). Dermatol Ther (Heidelb), 2019 Mar; 9 (1), pp: 159-166. DOI: 10.1007/s13555-018-0276-8. PMC: 6380973. PMID: 30535927 [Consulta: 22 juny 2019].
  29. Solomon M, Barzilai A, Elphasy H, Trau H, Baum S «Corticosteroid Therapy in Combination with Antibiotics for Erysipelas» (en anglès). Isr Med Assoc J, 2018 Mar; 20 (3), pp: 137-140. PMID: 1565-1088 [Consulta: 22 juny 2019].
  30. Abrahamian FM, Sakoulas G, Tzanis E, Manley A, et al «Omadacycline for Acute Bacterial Skin and Skin Structure Infections» (en anglès). Clin Infect Dis, 2019 Ag 1; 69 (Supl 1), pp: S23-S32. DOI: 10.1093/cid/ciz396. PMC: 6669297. PMID: 31367742 [Consulta: 23 agost 2019].
  31. Henry F, Salomon-Neira MD, Letot B, Piérard-Franchimont C, Piérard GE «Comment je préviens...un érysipèle, ses conséquences et ses récidives» (en francès). Rev Med Liege, 2004 Jul-Ag; 59 (7-8), pp: 423-425. ISSN: 0370-629X. PMID: 15493153 [Consulta: 8 juliol 2019].
  32. Jendoubi F, Rohde M, Prinz JC «Intracellular Streptococcal Uptake and Persistence: A Potential Cause of Erysipelas Recurrence» (en anglès). Front Med (Lausanne), 2019 Gen 29; 6, pp: 6. DOI: 10.3389/fmed.2019.00006. PMC: 6361840. PMID: 30761303 [Consulta: 10 agost 2019].
  33. Zaghdoudi I, Rezgui M, Zouaoui W, Marhbene T, et al «Erysipelas of the Leg: Prospective Study of 30 Cases in an Emergency Department» (en anglès). Pathophysiol Haemost Thromb, 2008; 36 (5), pp: 271-274. DOI: 10.1159/000252824. PMC: 1424-8840. PMID: 19996638 [Consulta: 24 juny 2019].
  34. Ardalan, MR «Erysipelas-associated glomerulonephritis; a diagnostic puzzle» (en anglès). J Nephropharmacol, 2014 Jul 1; 3 (2), pp: 47-48. ISSN: 2345-4202. PMC: 5297528. PMID: 28197462 [Consulta: 22 juny 2019].
  35. Velciov S, Gluhovschi G, Feier V, Curescu M, et al «Elements of renal injury in patients with erysipelas» (en anglès). Rom J Intern Med, 2010 Gen; 48 (2), pp: 179-185. ISSN: 1220-4749. PMID: 21428183 [Consulta: 22 juny 2019].
  36. Friedman JL, Toomey C, Echenique IA, Ozer E «Erysipelas and miocarditis» (en anglès). Can J Cardiol, 2014 Abr; 30 (4), pp: 465.e11-e12. DOI: 10.1016/j.cjca.2013.11.029. ISSN: 1916-7075. PMID: 24502912 [Consulta: 22 juny 2019].
  37. Capucchio MT, Lanteri G, Marino F, Biasibetti E, et al «Myocardial infarctions due to Erysipelotrix rhusiopathiae infection in an adult sheep» (en anglès). Schweiz Arch Tierheilkd, 2016 Nov; 158 (11), pp: 765-767. DOI: 10.17236/sat00094. ISSN: 1664-2848. PMID: 27821381 [Consulta: 10 setembre 2019].
  38. Díaz-Delgado J, Arbelo M, Sierra E, Vela A, et al «Fatal Erysipelothrix rhusiopathiae septicemia in two Atlantic dolphins (Stenella frontalis and Tursiops truncatus)» (en anglès). Dis Aquat Organ, 2015 Set 17; 116 (1), pp: 75-81. DOI: 10.3354/dao02900. ISSN: 0177-5103. PMID: 26378410 [Consulta: 10 setembre 2019].
  39. Opriessnig, T «Swine Erysipelas» (en anglès). MSD Veterinary Manual. Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Gen (rev), pàgs: 4 [Consulta: 29 juliol 2019].
  40. Wakenell, PS «Overview of Erysipelas in Poultry» (en anglès). MSD Veterinary Manual. Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Oct (rev), pàgs: 3 [Consulta: 29 juliol 2019].
  41. Shankar, BP; Chandan, S; Madhusudan, HS; Ranjith, D «Pathology of Erysipelas infection in piglets» (en anglès). Vet World, 2009 Jun; 2 (6), pp: 234-235. ISSN: 2231-0916 [Consulta: 10 agost 2019].
  42. Veraldi S, Girgenti V, Dassoni F, Gianotti R «Erysipeloid: a review» (en anglès). Clin Exp Dermatol, 2009 Des; 34 (8), pp: 859-862. DOI: 10.1111/j.1365-2230.2009.03444.x. ISSN: 0307-6938. PMID: 19663854 [Consulta: 29 juliol 2019].
  43. Nielsen JJ, Blomberg B, Gaïni S, Lundemoen S «Aortic valve endocarditis with Erysipelothrix rhusiopathiae: A rare zoonosis» (en anglès). Infect Dis Rep, 2018 Nov 6; 10 (3), pp: 7770. DOI: 10.4081/idr.2018.7770. PMC: 6240838. PMID: 30542523 [Consulta: 29 juliol 2019].
  44. Kim SR, Kwon MJ, Lee JH, Lee NY «Chronic meningitis caused by Erysipelothrix rhusiopathiae» (en anglès). J Med Microbiol, 2007 Oct; 56 (Pt 10), pp: 1405-1406. DOI: 10.1099/jmm.0.47199-0. ISSN: 1473-5644. PMID: 17893181 [Consulta: 10 agost 2019].
  45. Tolis K, Spyridonos S, Tsiplakou S, Fandridis E «Tenosynovitis of a digit due to Erysipelothrix rhusiopathiae: case report and review of the literature» (en anglès). New Microbes New Infect, 2015 Oct 20; 8, pp: 128-130. DOI: 10.1016/j.nmni.2015.10.007. PMC: 4659811. PMID: 26693283 [Consulta: 1r agost 2019].
  46. Lorenz ML, Bouton TC, Caliendo AM «First reported case of vertebral osteomyelitis due to Erysipelothrix rhusiopathiae» (en anglès). IDCases, 2017 Nov 10; 11, pp: 3-5. DOI: 10.1016/j.idcr.2017.11.002. PMC: 5881412. PMID: 29619319 [Consulta: 1r agost 2019].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erisipela Modifica l'enllaç a Wikidata