Erisipela

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de malaltiaErisipela
Facial erysipelas.jpg
Erisipela facial per Streptococcus.
Tipus dermatitis i infecció estreptocòccica
Especialitat infectologia
Classificació
CIM-10 A46.0
CIM-9 035
Recursos externs
DiseasesDB 4428
MedlinePlus 000618
eMedicine derm/129
MeSH D004886
UMLS CUI C0014733 i C0014733
DOID DOID:11330 i DOID:11330
Modifica dades a Wikidata

Erisipela (del grec ερυσίπελας—pell vermella)[1]) és una infecció a la pell produïda per bacteris del tipus streptococcus amb resultat d'inflamació. Hom en deia foc de Sant Antoni.

Factors de risc[modifica]

És més comuna a la vellesa i infantesa. També estan en risc les persones amb immunodeficiència, diabetis mellitus, alcoholisme, úlceres de la pell, infeccions de fongs i drenatge limfàtic alterat (per exemple després de mastectomia, cirurgia pelviana, derivació quirúrgica).

Signes i símptomes[modifica]

Erisipela al braç

Els símptomes inclouen febre alta, tremolors, calfreds, cansament, mal de cap, vòmits, i malestar general després de les 48 hores de la infecció. Les lesions eritematoses de la pell s'estenen ràpidament, amb la vora delimitada de manera clara. Es presenta com una erupció vermella, inflamada, càlida i dolorosa, similar a la consistència d'una pell de taronja. Si les lesions són més severes passen a ser vesícules, butllofes i petèquies amb possible necrosi cutània. Els ganglis limfàtics poden inflamar-se i pot aparèixer el limfedema. De tant en tant, es pot veure una ratlla vermella que s'estén al gangli limfàtic.

La infecció pot afectar qualsevol part de la pell del cos, incloent-hi la cara, els braços, els dits, les cames i els dits; tendeix a afavorir les extremitats. El teixit gras i les zones facials, generalment al voltant dels ulls, les orelles i les galtes, són més susceptibles a la infecció. La infecció repetida de les extremitats pot provocar una inflamació crònica (limfangitis).

Etiologia[modifica]

La majoria dels casos es deuen a Streptococcus pyogenes (també conegut com de l'estreptococ beta-hemolític del grup A).[2] Aquestes infeccions entren al cos per la més petita ferida. No afecten el teixit subcutani, ni fan pus, només un sèrum fluid. En cas d'haver un edema subcutani els diagnòstic pot canviar a la cel·lulitis.

Tractament[modifica]

Amb antibiòtics. Mentre que els símptomes s'acaben en un o dos dies la pell tarda setmanes a recuperar-se. Cal evitar una reinfecció.

Complicacions[modifica]

En animals[modifica]

El causa el bacteri Erysipelothrix rhusiopathiae que també pot infectar humans i aleshores la malaltia s'anomena erisipeloide.

Referències[modifica]

  1. James, William D.; Berger, Timothy G.; et al.. Andrews' Diseases of the Skin: clinical Dermatology. Saunders Elsevier, 2006. ISBN 0-7216-2921-0. 
  2. See eMedicine link

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erisipela Modifica l'enllaç a Wikidata