Limfedema
  | |
| Tipus | malaltia limfàtica i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | genètica mèdica |
| Patogènia | |
| Associació genètica | VEGFC (en)  , FLT4 (en) i GJC2 (en) |
| Causa de | Stemmer sign (en) |
| Classificació | |
| CIM-11 | BD93 |
| CIM-10 | I89.0, I97.2, Q82.0 |
| CIM-9 | 457.0, 457.1, 757.0 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 153100, 153200, 247440, 611944, 613480 i 615907 |
| DiseasesDB | 7679 |
| eMedicine | 1087313 |
| MeSH | D008209 |
| Orphanet | 79383 |
| UMLS CUI | C0024236 |
| DOID | DOID:4977 |
Un limfedema és un edema crònic, indolor, produït per una obstrucció en els canals limfàtics de l'organisme (normalment de les extremitats); pot ser primari (hereditari) o secundari en el cas de lesions o obstrucció limfàtica.
Tal situació es produeix per l'acumulació de la limfa (composta per un líquid clar ric en proteïnes i fibroblasts) en els espais intersticials (àrea existent entre les diferents cèl·lules d'un teixit), dins del teixit cel·lular subcutani.
Obeeix en general a una fallada o a una insuficiència en el sistema limfàtic, i porta com a conseqüència l'augment del volum de les extremitats, en forma completa o parcial, i la desaparició dels relleus que s'aprecien per sota de la pell. Cal vigilar estretament l'extirpació de la mama (per un tumor mamari) i limfadenectomia.
Causes[modifica]
Una acumulació de la limfa en algun punt del cos provoca un limfedema, que al seu torn pot ser primari o secundari.
Limfedema primari[modifica]
Ocorre quan el sistema de conductes i / o ganglis limfàtics d'una zona té dificultats o directament és incapaç de transportar les proteïnes grans i altres molècules per ser absorbides de nou pel sistema venós.
Limfedema secundari[modifica]
Pot ser conseqüència d'una cirurgia o un radioteràpia que hagin requerit l'extirpació o la radiació dels ganglis limfàtics, provocant una posterior anomalia en el procés de drenatge.
Exploració física[modifica]
En les primeres fases, amb edema intens que deixa fòvea; els membres acaben patint una induració edematosa crònica sense fòvea. S'ha de distingir de la insuficiència venosa crònica, que presenta hiperpigmentació, dermatitis d'estasis i varicositats superficials.
Dades complementàries[modifica]
L'ecografia i la CT o la MRI abdominal i pelviana poden identificar les lesions obstructives. La limfografia confirma el diagnòstic. Si l'edema és unilateral, s'ha de distingir de la DVT mitjançant exploracions no invasores.
Tractament[modifica]
El tractament, en el cas de les extremitats inferiors, consisteix a portar una higiene meticulosa dels peus per evitar infeccions, elevació del membre amb limfedema, i l'ús de mitges de compressió o botes de compressió pneumàtica. S'han d'evitar els diürètics per evitar una disminució del volum intravascular.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Harrison, Manual de Medicina. Editorial Mc Graw Hill
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Limfedema |
- «Limfedema». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].