Ceftriaxona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacCeftriaxona
Malaltia objecteinfecció per Escherichia coli, infecció urinària, otitis mitjana, malaltia de Lyme, enteritis, gonorrea, malaltia del sistema reproductor femení, proctitis, peritonitis, epididimitis, xancroide, infecció del tracte respiratori superior, infecció òssia, pneumònia bacteriana, sèpsia, meningitis bacteriana, infecció bacteriana per gramnegatius, infecció per estafilococs, meningitis, endocarditis infecciosa, cel·lulitis, pneumònia, otitis mitjana, infecció urinària, gonorrea, malaltia inflamatòria pelviana i meningitis Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria B1 per a l'embaràs a Austràlia i categoria B per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològiccefalosporina i compost heterocíclic Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCJ01DD04 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC18H18N8O7S3 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular554,046058 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS73384-59-5 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)5479530 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS5326 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank01212 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider4586394 Modifica el valor a Wikidata
UNII75J73V1629 Modifica el valor a Wikidata
KEGGD07659 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI29007 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL161 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.070.347

La ceftriaxona és un antibiòtic emprat pel tractament de diverses infeccions bacterianes, incloent infeccions de l'orella mitjana, endocarditis, meningitis, pneumònia, osteomielitis, infeccions intraabdominals, infeccions cutànies, infeccions del tracte urinari, gonorrea i malaltia inflamatòria pelviana.[1] De vegades s'empra abans d'una cirurgia o després d'una ferida per mossegada per intentar prevenir una infeccció.[1] La ceftriaxona es pot administrar per via intravenosa o intramuscular.[1]

Efectes col·laterals i mecanisme d'acció[modifica]

Els efectes adversos més habituals inclouen dolors en el punt de la injecció i reaccions al·lèrgiques.[1] Altres possibles efectes adversos inclouen la diarrea associada a C. difficile, anèmia hemolítica, patologia de la via biliar i convulsions.[2] No està recomanada en pacients que han patit reaccions anafilàctiques a la penicil·lina, però es pot emprar en aquells casos on les reaccions han estat lleus.[3] La formulació intravenosa no s'hauria d'administrar amb calci intravenós.[3] Hi ha certa evidència que indica que la ceftriaxona és relativament segura durant l'embaràs i la lactància.[4] La ceftriaxona és una cefalosporina de tercera generació que té com a mecanisme d'acció evitar que la bacteri formi una paret cel·lular.[1]

Història, societat i cultura[modifica]

La ceftriaxona va ser patentada el 1978 i aprovada per a us mèdic el 1982.[5] Es troba a la Llista model de Medicaments essencials de l'OMS, que conté els medicaments més efectius i segurs que requereix tot sistema de salut.[6] Està disponible com a medicament genèric.[1]

Ús mèdic[modifica]

Un vial de ceftriaxona, manufacturat i venut a Rússia

La ceftriaxona i altres cefalosporines de tercera generació s'empren per tractar organismes que tendeixen a ser resistents a altres antibiòtics.[7] A causa de resistències emergents, la ceftriaxona no s'hauria d'emprar pel tractament d'infeccions causades per Enterobacter[7]. Abans d'utilitzar la ceftriaxona, és important determinar la susceptibilitat de la bactèria causant de la infecció.[2] Si es considera la possibilitat d'una sèpsia, es pot iniciar una teràpia empírica abans de determinar la susceptibilitat bacteriana.

Els usos mèdics inclouen:[2]

Espectre d'activitat[modifica]

Com altres cefalosporines de tercera generació, la ceftriaxona és activa contra Citrobacter spp., Serratia marcescens i cepes de Haemophilus i Neisseria productores de beta-lactamases[7] No obstant això; al contrari que la ceftazidima i la cefoperazona, la ceftriaxona no és activa davant de Pseudomonas aeruginosa[7]. Generalment tampoc és activa contra Enterobacter spp. i hauria d'evitar-se en el tractament d'infeccions causades per aquests microorganismes (fins i tot si mostren susceptibilitat antibiòtica) per la presència de resistències emergents[7]. Alguns organismes (Citrobacter, Providencia i Serratia) tenen l'habilitat d'esdevenir resistents mitjançant la formació de cefalosporinases (enzims que hidrolitzen les cefalosporines, inactivant-les)[7].

Formulacions disponibles[modifica]

La ceftriaxona pot administrar-se per via intramuscular o intravenosa.[2] No s'hauria d'utilitzar dilucions que continguin calci: no és convenient administrar la ceftriaxona en dilucions càlciques per via intravenosa amb altres fàrmacs que tinguin aquestes dilucions perquè es pot formar un precipitat ceftriaxona - calci.[2]

Poblacions específiques[modifica]

Embaràs[modifica]

La ceftriaxona té una categoria B de risc en l'embaràs.[2] No s'ha observat la presència de malalties congènites en estudis amb animals, però existeix una manca d'estudis ben controlats i realitzats en dones gestants.[2]

Lactància[modifica]

La llet materna pot contenir concentracions reduïdes de ceftriaxona, les quals no s'espera que causin efectes adversos en nadons lactants.[4] Igualment es recomana administrar amb precaució la ceftriaxona en dones lactants.[2]

Nounats[modifica]

En nounats hiperbilirrubinèmics està contraindicat l'ús de ceftriaxona: pot competir amb la bilirrubina i desplaçar-la de la seva unió amb l'albúmina, incrementant el risc d'encefalopatia.[11]

Ancians[modifica]

Els estudis clínics no han mostrat diferències quant a eficàcia i seguretat en pacients geriàtrics respecte altres pacients més joves, però no es pot descartar certs casos amb més sensibilitat a aquest fàrmac.[12]

Efectes adversos[modifica]

Encara que sigui un fàrmac generalment ben tolerat, les reaccions adverses associades amb la ceftriaxona més comunes són canvis en el recompte de glòbuls blancs, reaccions locals en el lloc d'administració, rash i diarrea.[3]

Els efectes adversos amb una incidència superior a l'1% són els següents:

Alguns efectes adversos menys freqüents (amb una incidència < 1%) inclou flebitis, pruïja, febre, calfreds, nàusees, vòmits, elevacions de bilirubina, elevacions de creatinina, cefalea i mareig.[3]

La ceftriaxona pot precipitar a la bilis, causant fang biliar,[13] pseudolitiasi biliar i càlculs biliars, especialment en infants. Alguns efectes adversos més específics són la hipoprotrombinèmia i el sagnat. També s'ha descrit alteracions hemolítiques[14][15] i insuficiències renals (aquestes últimes, infantils).[16] Com altres antibiòtics, la ceftriaxona pot provocar diarrea associada a Clostridium difficile en grau variable: des de diarrea lleu a colitis fatal.[3]

Contraindicacions[modifica]

La ceftriaxona no s'hauria d'emprar en cas d'al·lèrgia a la ceftriaxona o a qualsevol component de la seva formulació. Encara que hi ha una reactivitat creuada negligible entre les penicil·lines i cefalosporines de tercera generació[7], la ceftriaxona s'hauria d'emprar amb precaució en pacients amb hipersensibilitat o al·lèrgia greu a la penicil·lina.[17]

Tampoc es pot administrar la ceftriaxona en nounats hiperbilirrubinèmics, especialment si són prematurs, perquè aquest fàrmac té capacitat per desplaçar la bilirubina dels llocs d'unió a l'albúmina, generant un risc potencial d'encefalopatia.[11] També està contraindicat l'ús concomitant amb solucions que continguin calci en neonats,[18] fins i tot si s'utilitzen vies d'administració diferents, a causa de l'existència de casos particular de precipitats calci - ceftriaxona en pulmons i ronyons nounatals.[19]

Mecanisme d'acció[modifica]

La ceftriaxona és un antibiòtic de tercera generació del grup de les cefalosporines, formant part de la família dels antibiòtics beta-lactàmics[7]. De manera selectiva i irreversible, la ceftriaxona inhibeix la síntesi de la paret cel·lular bacteriana mitjançant la unió a les transpeptidases: proteïnes d'unió a penicil·lina (peniciline-binding proteins o PBP) que catalitzen l'enllaç creuat dels polímers de peptidoglicà formant la paret cel·lular bacteriana.[20] La paret cel·lular de peptidoglicà està composta d'unitats pentapeptídiques unides a un polisacàrid amb unitats alternades de N-acetilglucosamina i àcid N-acetilmuràmic.[21][22] Les PBP es troben a la fracció terminal D-alanil-D-alanina en una unitat pentapeptídica, catalitzant la formació d'un enllaç pèptid entre el penúltim D-alanina i una unitat de glicina d'un filament de peptidoglicà adjacent, alliberant la unitat terminal D-alanina en el procés.[20][22] L'estructura de la ceftriaxona imita la fracció D-alanil-D-alanila, de forma que la PBP ataca l'anell beta-lactàmic de la ceftriaxona com si fos el substrat D-alanil-D-alanina normal.[20] L'activitat de l'enllaç creuat de peptidoglicà de les PBP té un mecanisme de reparació que ajuda a mantenir la integritat de la paret cel·lular bacteriana, per això la inhibició de les PBP implica dany i destrucció de la paret cel·lular, finalitzant amb lisi cel·lular.[20]

Farmacocinètica[modifica]

Absorció: la ceftriaxona pot administrar-se per via intravenosa i per via intramuscular, amb una completa absorció del fàrmac en ambdós casos.[23] No es troba disponible per via oral.[24]

Distribució: la ceftriaxona té una bona penetració en teixits i líquids corporals, inclòs el líquid cefalorraquidi per tractar infeccions del sistema nerviós central.[25] El volum de distribució mitjà en adults és de 5,8–13,5 litres.[2]

Metabolisme: un 33–67% de ceftriaxona s'excreta renalment de forma inalterada, però no es requereix un ajustament de dosi amb pautes de fins a 2 grams diaris.[2] La resta s'excreta per via biliar com a components inactius procedents del fetge i de la microbiota intestinal.[26][27]

Eliminació: la semivida d'eliminació en persones adultes sanes és de 5,8–8,7 hores.[2] En persones amb insuficiència renal, la semivida d'eliminació s'incrementa a 11,4–15,7 hores.[2]

Química[modifica]

L'aspecte comercial de la ceftriaxona és una pols amb una tonalitat entre blanca i groguenca-taronjosa.[2] Les solucions reconstitutives per a injectar tenen un color entre groc i ambre segons el temps que porta la solució reconstituïda, la concentració de ceftriaxona i el diluent emprat.[2] Per a reduir el dolor de les injeccions intramusculars, es pot reconstituir la ceftriaxona amb lidocaïna.[28]

La sin-configuració de la fracció de metoxioxima confereix de resistència als enzims beta-lactamasa produïts per molts bacteris gramnegatius.[20] En el lloc del grup acetil hidrolitzat de lacefotaxima, la ceftriaxona té una fracció de tiotriazolina metabòlicament estable.[29]

Recerca[modifica]

La ceftriaxona també s'ha investigat per possible eficàcia en la prevenció de la recaiguda a l'addicció a la cocaïna.[30]

La ceftriaxona sembla incrementar l'expressió i l'activitat del transportador d'aminoàcid excitatori 2 en el sistema nerviós central, així que tindria potencial per a reduir la toxicitat glutamatèrgica.[31][32]

Per altra banda, la ceftriaxona havia mostrat propietats neuroprotectores en un nombre de malalties neurològiques, incloent atròfia muscular espinal[33] i l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA).[34] Seguint resultats anteriors negatius a la dècada dels anys 1990, un gran assaig clínic del 2006 que provava ceftriaxona en pacients d'ELA va ser aturat prematurament perquè els resultats no mostraven els paràmetres predeterminats d'eficàcia.[35]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Ceftriaxone Sodium» (en anglès). Drugs.com, 01-10-2018. [Consulta: 26 juny 2020].
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 «CEFTRIAXONE- ceftriaxone sodium injection, powder, for solution» (en anglès). DailyMed (U.S. National Library of Medicine), 15-06-2015. [Consulta: 10 juliol 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Rocephin Prescribing Information». Roche. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 1r novembre 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 Bourget, P.; Quinquis-Desmaris, V.; Fernandez, H. «Ceftriaxone Distribution and Protein Binding between Maternal Blood and Milk Postpartum» (en anglès). Annals of Pharmacotherapy, 27, 3, 01-03-1993, pàg. 294-297. DOI: 10.1177%2F106002809302700306.
  5. ↑ Fischer, János; Ganellin, C. Robin. Analogue-based Drug Discovery (en anglès). John Wiley & Sons, 2006, p. 495. ISBN 9783527607495.. 
  6. ↑ «Selection and Use of Essential Medicines (Report of the 22nd WHO Expert Committee on the 2019)» (en anglès). Comitè d'Experts de la OMS en la Selecció i Ús de Medicaments Essencials, 1-5 abril 2019. [Consulta: 10 juliol 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 Katzung, Bertram; Masters, Susan; Trevor, Anthony.. Basic and Clinical Pharmacology (en anglès). McGraw-Hill, 2012, p. 797-801. ISBN 978-0-07-176402-5.. 
  8. ↑ «Update to CDC’s Sexually Transmitted Diseases Treatment Guidelines, 2010: Oral Cephalosporins No Longer a Recommended Treatment for Gonococcal Infections» (en anglès). Morbidity and Mortality Weekly Report (MMWR) - Centers for Disease Control and Prevention, 61, 31, 10-08-2012, pàg. 590-594. PMID: 22874837.
  9. ↑ Katzung, Bertram. Basic and Clinical Pharmacology, Eleventh Edition. Nova York: McGraw-Hill, 2009, p. 783–784. ISBN 978-0-07-160405-5. 
  10. ↑ «Ceftriaxone Sodium Monograph for Professionals». Drugs.com. Arxivat de l'original el 2016-05-31. [Consulta: 27 agost 2016].
  11. ↑ 11,0 11,1 Pacifici, Glen Maria «Clinical Pharmacology of Ceftriaxone in Infants and Children» (en anglès). Journal of Targeted Drug Delivery, 3, 1, 23-05-2019, pàg. 1-13.
  12. ↑ Luderer, J.R.; Patel, I.H.; Durkin, J.; Schneck, D.W. «Age and Ceftriaxone Kinetics» (en anglès). Clinical Pharmacology & Therapeutics, 35, Gener 1984, pàg. 19-25. DOI: 10.1038/clpt.1984.3.
  13. ↑ Shiffman, Mitchell L.; Keith, Frances B.; Moore, Edward W. «Pathogenesis of Ceftriaxone-Associated Biliary Sludge» (en anglès). GASTROENTEROLOGY, 99, 6, 1990, pàg. 1772-1778. DOI: 10.1016/0016-5085(90)90486-k.. PMID: 2227290.
  14. ↑ Shrimali, Jigar D. et al. «Ceftriaxone induced immune hemolytic anemia with disseminated intravascular coagulation». Indian Journal of Critical Care Medicine, 17, 6, Novembre 2013, pàg. 394-5. DOI: http://dx.doi.org/10.4103%2F0972-5229.123465. PMC: 3902580. PMID: 24501497.
  15. ↑ Guleria, Vivek S. et al. «Ceftriaxone-induced hemolysis» (en anglès). Indian Journal of Pharmacology, 45, 5, 06-09-2013, pàg. 530-1. DOI: http://dx.doi.org/10.4103%2F0253-7613.117758. PMC: 3793531. PMID: 24130395.
  16. ↑ Li, Ning et al. «Ceftriaxone and acute renal failure in children» (en anglès). Pediatrics, 133, 4, 04-04-2014, pàg. 917-22. DOI: http://dx.doi.org/10.1542%2Fpeds.2013-2103. PMID: 24664092.
  17. ↑ Campagna, James D.; Bond, Michael C.; Schabelman, Esteban; Hayes, Bryan D. «The Use of Cephalosporins in Penicillin-allergic Patients» (en anglès). The Journal of Emergency Medicine, 42, 5, 01-05-2012, pàg. 612-620. DOI: 10.1016/j.jemermed.2011.05.035.
  18. ↑ «Ceftriaxone Injection (Rocephin) – Interaction with Calcium Products and New Contraindication in Hyperbilirubinemic Neonates - Updated» (en anglès). University of Utah, 14-04-2009. Arxivat de l'original el 2009-11-28. [Consulta: 10 juliol 2020].
  19. ↑ Bradley, John S.; Wassel, Ronald T.; Lee, Lucia; Nambiar, Sumathi «Intravenous Ceftriaxone and Calcium in the Neonate: Assessing the Risk for Cardiopulmonary Adverse Events» (en anglès). Pediatrics, 123, 4, Abril 2009, pàg. 609-13. DOI: 10.1542/peds.2008-3080.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 Foye, William O.. Foye's Principles of Medicinal Chemistry (en anglès). 7a. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, 2013, p. 1093–1094, 1099–1100. ISBN 9781609133450. 
  21. ↑ van Heijenoort, Jean «Formation of the glycan chains in the synthesis of bacterial peptidoglycan» (en anglès). Glycobiology, 11, 3, Març 2001, pàg. 25-36. DOI: 10.1093/glycob/11.3.25R.
  22. ↑ 22,0 22,1 Scheffers, Dirk-Jan; Pinho, Mariana G. «Bacterial Cell Wall Synthesis: New Insights from Localization Studies» (en anglès). Microbiology and Molecular Biology Reviews, 69, 4, Desembre 2005, pàg. 585-607. DOI: 10.1128/MMBR.69.4.585-607.2005.
  23. ↑ Patel, I.H.; Kaplan, S.A. «Pharmacokinetic Profile of Ceftriaxone in Man» (en anglès). The American Journal of Medicine, 77, 4C, 19-10-1984, pàg. 17-25.
  24. ↑ Red Book: Pharmacy's Fundamental Reference (en anglès). 114a. PDR Network, 2010. ISBN 9781563637513. 
  25. ↑ Nau, Roland; Sörgel, Fritz; Eiffert, Helmut «Penetration of Drugs through the Blood-Cerebrospinal Fluid/Blood-Brain Barrier for Treatment of Central Nervous System Infections» (en anglès). Clinical Microbiology Reviews, 23, 4, Octubre 2010, pàg. 858-883. DOI: 10.1128/CMR.00007-10.
  26. ↑ Balant, Luc P.; Dayer, P.; Auckenthaler, R. «Clinical Pharmacokinetics of the Third Generation Cephalosporins» (en anglès). Clinical Pharmacokinetics, 10, 13-12-2012, pàg. 101-143. DOI: 10.2165/00003088-198510020-00001.
  27. ↑ Wilkins. Nursing Pharmacology Made Incredibly Easy! (en anglès). Lippincott Williams & Wilkins, 7 de març del 2012, p. 496. ISBN 9781451146240. 
  28. ↑ Schichor, Aric; Bernstein, Bruce; Weinerman, Harry et al. «Lidocaine as a Diluent for Ceftriaxone in the Treatment of Gonorrhea» (en anglès). Archives of Pediatrics & Adolescent Medicine, 148, 1, Gener 1994, pàg. 72-5. DOI: http://dx.doi.org/10.1001%2Farchpedi.1994.02170010074017.
  29. ↑ Foye's Principles of Medicinal Chemistry. Seventh. Philadelphia, PA: Lippincott Williams & Wilkins, 2013, p. 1093–1094, 1099–1100. ISBN 9781609133450. 
  30. ↑ Knackstedt, Lori A.; Meléndez, Roberto I.; Kalivas, Peter W. «Ceftriaxone restores glutamate homeostasis and prevents relapse to cocaine seeking» (en anglès). Biological Psychiatry, 67, 1, 01-01-2010, pàg. 81-84. DOI: 10.1016/j.biopsych.2009.07.018. PMC: 2795043. PMID: 19717140.
  31. ↑ Vermaa, Rajkumar; Mishraa, Vikas; Sasmalb, Dinakar; Ragubira, Ram «Pharmacological evaluation of glutamate transporter 1 (GLT-1) mediated neuroprotection following cerebral ischemia/reperfusion injury» (en anglès). European Journal of Pharmacology, 638, 1-3, Juliol 2010, pàg. 65-71.
  32. ↑ Seok-Geun, Lee; Zhao-Zhong, Su; Luni, Emdad et al. «Mechanism of ceftriaxone induction of excitatory amino acid transporter-2 expression and glutamate uptake in primary human astrocytes» (en anglès). The Journal of Biological Chemistry, 283, 19, 09-05-2008, pàg. 13116-13123. DOI: http://dx.doi.org/10.1074%2Fjbc.M707697200.
  33. ↑ Hedlund, Eva «The protective effects of β-lactam antibiotics in motor neuron disorders» (en anglès). Experimental Neurology, 231, 1, Setembre 2011, pàg. 14-8. DOI: 10.1016/j.expneurol.2011.06.002.
  34. ↑ Rothstein, Jeffrey D.; Patel, Sarjubhai, Regan, Melissa R. et al. «Beta-lactam antibiotics offer neuroprotection by increasing glutamate transporter expression» (en anglès). Nature, 433, 06-01-2005, pàg. 73-7. DOI: http://dx.doi.org/10.1038%2Fnature03180.
  35. ↑ «Statement on the Clinical Trial of Ceftriaxone» (en anglès). Northeast Amyotrophic Lateral Sclerosis Consortium (NEALS), 08-08-2012. Arxivat de l'original el 2013-05-28. [Consulta: 11 juliol 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ceftriaxona&oldid=33201832»