Vés al contingut

Proctitis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaProctitis
Tipusmalaltia rectal, malaltia inflamatòria, rectitis (en) Tradueix i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomeshemorràgia Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
Patogènesi
Causat pergonococ Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10K51.2, K62.7, K62.8
CIM-9098.7, 556.2, 569.49
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0275036 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB25171
MedlinePlus001139
eMedicineemerg/487 med/2742
MeSHD011349 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0033246 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:3127 Modifica el valor a Wikidata

La proctitis, en medicina, fa referència a la inflamació rectal o inflamació del recte. Aquesta inflamació produeix dolor, molèstia i fins i tot hemorràgia. Aquesta inflamació també pot anar acompanyada de secrecions mucoses o pus.[1]

Etiologia

[modifica]

Aquesta inflamació es pot desencadenar per diferents processos de l'organisme. Algunes d'aquestes causes són: malalties autoimmunitàries, malalties de transmissió sexual (MTS), substàncies externes a l'organisme i malalties infeccioses d'origen no sexual.[2]

Malalties autoimmunitàries

[modifica]

Les malalties autoimmunitàries poden desencadenar el quadre inflamatori del recte. Malalties com la colitis ulcerosa o malaltia de Crohn.

La poden provocar malalties com herpes simple virus 1 i 2, clamídies, gonorrea i limfogranuloma veneri.[3]

Infeccions diverses

[modifica]

Aquesta és la causa de proctitis en la majoria d'infants. És provocada pel mateix bacteri que desencadena l'amigdalitis estreptocòccica.

Simptomatologia

[modifica]

La proctitis es presenta amb un quadre clínic d'inflamació, molèsties anals i secreció de moc o pus en cas avançat. A més a més, hi ha altres signes i símptomes que acompanyen aquest quadre clínic. Símptomes com el tenesme, disquèzia (dolor en defecar), hemorràgia rectal (sang en femta), augment del peristaltisme intestinal.[4]

Imatge microscòpica de la proctitis

Diagnòstic

[modifica]

El diagnòstic d'aquesta patologia es fa mitjançant l'anamnesi, l'exploració clínica, i tota una sèrie de proves complementàries. Les proves complementàrie són coprocultiu, rectoscòpia, sigmoidoscòpia, anàlisis de sang i valoració de marcadors de malalties infeccioses.[5]

Complicacions

[modifica]

La complicació més freqüent, deguda a l'hemorràgia rectal i quan aquesta persisteix, és l'anèmia (una disminució dels glòbuls vermells a la sang). Els símptomes associats a l'anèmia són pal·lidesa cutània, cansament, debilitat, entre altres.[6]

Rarament es pot produir una fístula anal (que consisteix en una connexió anormal entre l'anus i el recte) o una fístula rectovaginal (entre recte i la vagina)[7]

Tractament

[modifica]

El tractament es basa a detectar la causa subjacent i iniciar el tractament farmacològic i no farmacològic adequat. Generalment, s'utilitzen antibiòtics per tractar la infecció i tractament complementari per controlar signes i símptomes, com analgèsia. Si la proctitis és causada per la malaltia de Crohn o colitis ulcerosa, el metge pot receptar el medicament àcid 5-aminosalicílic (5ASA) o glucocorticoides aplicats directament a la zona en forma d'ènema o supositori, o presos per via oral en forma de pastilles. En cas d'anèmia caldran suplements de ferro i si és molt important una transfusió sanguina.

Referències

[modifica]
  1. «Proctitis» (en castellà). Clínica Dam. [Consulta: 6 juliol 2015].
  2. «Proctitis» (en anglès). MedlinePlus, 15-04-2013. [Consulta: 6 juliol 2015].
  3. «Acute Proctitis» (en anglès). Medscape. [Consulta: 6 juliol 2015].
  4. «Proctitis Symptoms» (en anglès). Mayo Clinic. [Consulta: 6 juliol 2015].
  5. «Proctitis Tests and diagnose» (en anglès). Mayo Clinics, 2012. [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. «Anemia» (en anglès). MedlinePlus, 24-02-2014. [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. «Fístula Anal» (en castellà). Hospital Quirón- Teknon. [Consulta: 6 juliol 2015].