Gonocòccia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Gonorrea)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaGonorrea
Neisseria gonorrhoeae PHIL 3693 lores.jpg
Neutròfils infectats amb N. gonorrheae: presenten el típics punts vermells que es corresponen amb diplococs gram-negatius.
Tipus malaltia bacteriana primària, gonocòccia, malaltia uterina, malaltia ocular, fallopian tube disease Tradueix, malaltia uretral i anal disease Tradueix
Especialitat infectologia
Localització uretra, úter, gola i Trompa de Fal·lopi
Medicació
Causat per gonococ
Càrrega 545.146 AVAD
Classificació
CIM-10 A54
CIM-9 098
Recursos externs
MedlinePlus 007267
eMedicine 782913
Patient UK gonorrhoea-pro
MeSH D006069
UMLS CUI C0018081
DOID DOID:7551
Modifica les dades a Wikidata

La blennorràgia o gonorrea o gonocòccia (col·loquialment purgació)[1] és una malaltia infecciosa de transmissió sexual. És causada per Neisseria gonorrhoeae, un bacteri diplococ gram negatiu. Segons les pràctiques sexuals, pot infectar els genitals masculins, els femenins, la faringe, l'anus i el recte. La gonorrea es troba entre les malalties venèries més comunes del món. En les dones embarassades la gonocòccia pot ser causant d'oftàlmia neonatal en el nounat. El tractament curatiu és amb antibiòtics, tot i que cal que sempre siguin prescrits per un/a metge/metgessa, ja que un dels problemes més importants que ens trobem actualment és l'alt índex de resistències d'aquest bacteri a molts antibiòtics.

Transmissió[modifica]

La gonocòccia es transmet per contacte directe entre mucoses (genital-genital, genital-anal, oral-anal o genital-oral) durant les relacions sexuals si la parella està infectada. També es pot transmetre de mare a fill en el moment del part. El terme prové del grec γονόρροια (gonórrhoia), que significa literalment "flux de llavor"; en temps antics era incorrectament considerat que la descàrrega de pus associada a la malaltia contenia semen.[2]

Afectacions corporals[modifica]

Neissèria gonorrhoeae és un patogen que afecta exclusivament als humans i que afecta predominantment l'epiteli columnar o cilíndric de la uretra i de l'endocèrvix, i també el del recte, la faringe i la conjuntiva ocular.

Els símptomes i signes de la infecció varien segons la seva localització. La freqüent coinfecció amb altres microorganismes també pot contribuir a la clínica del pacient.

Segons quin sigui el punt de contagi primari la infecció es pot localitzar a:

Símptomes[3][modifica]

Excreció típica de la gonorrea masculina.

La infecció gonocòccica pot cursar de forma asimptomàtica.

Quan dona símptomes, aquests poden aparèixer entre els dies 2 i 21 després de l'exposició i variaran en funció de la localització de la infecció.

En l'home aquest germen provoca uretritis.

Uretritis: és simptomàtica fins al 90% dels casos. El període d'incubació (des del contagi fins a donar símptomes) és generalment entre 2 i 8 dies (rang d'1 a 14).

La clínica és una secreció uretral purulenta, que pot anar acompanyada de disúria (dolor a l'orinar amb sensació de cremor a la uretra) en la meitat dels casos. Si hi ha afectació de la uretra posterior pot haver-hi tenesme (desig imperiós d'orinar), hematúria terminal i dolor uretral.

Les complicacions més importants, causades per la disseminació del bacteri per la uretra, poden ser:

En la dona, aquest germen provoca cervicitis.

Cervicitis: inflamació del coll de la matriu. És asimptomàtica en el 50% dels casos.

Quan dona símptomes, aquests apareixen als 10 dies de l'exposició i poden ser: secreció vaginal mucopurulenta, disúria, dolor a hipogastri (la part inferior del ventre) i amb poca freqüència, metrorràgia (hemorràgia procedent de l'úter però no relacionada amb el cicle menstrual) o menorràgia.

Com a complicacions pot haver-hi:

En dones i en homes, aquest germen pot provocar:

  • Infecció anorrectal. S'adquireix per relacions sexuals anals (en dones i en homes que tenen sexe amb altres homes) o en dones per l'afectació de l'anus a partir de secrecions vaginals contaminades, tot i que és poc freqüent en absència de relacions anals. Pot ser asimptomàtica en el 90% dels casos i en el 10% restant pot donar proctitis.
  • Infecció orofaríngea. S'adquireix per contacte boca-genital. Acostuma a ser asimptomàtica, però ocasionalment pot causar molèstia a la gola.
  • Conjuntivitis. Molt rara en les persones adultes. Pot anar amb inflamació i exsudat purulent en un o en ambdós ulls.
  • Complicacions degudes a la disseminació de la infecció per la sang. Molt rares. Pot anar amb febre, dolors i/o inflamació de les articulacions, afectació de la pell.

Ophthalmia neonatorum, és una conjuntivitis del nounat adquirida al seu pas pel canal del part infectat per Gonocòccia, durant el naixement. Es manifesta als 2-5 dies de néixer, amb un exsudat purulent abundant en els ulls i inflamació de les parpelles.

Tractament[modifica]

Té com a objectiu eliminar la infecció, evitar les complicacions i reduir el període amb capacitat de transmissió a les parelles sexuals i al nounat en dones gestants.

El sistema immunitari té seriosos problemes per a acabar amb Neisseria gonorrhoeae perquè presenta fímbries amb una alta taxa de variació antigènica.

Des de que a principis del segle XX es va introduir l'ús d'antibiòtics pel tractament de la gonorrea, Neisseria gonorrhoeae ha anat desenvolupant resistències a tots els emprats al llarg de la història[4] i ha obligat a modificacions freqüents de les guies terapèutiques a nivell mundial. Així, la British Association for Sexual Health and HIV ha emès recentment un esborrany sobre el tractament de la gonocòccia[5] i la International Union against Sexually Transmitted Infections, està en procés de revisió de les seves recomanacions.

Per tot això, es molt important realitzar el cultiu de Neisseria gonorrhoeae pel diagnòstic de la infecció, poder aïllar el microorganisme i fer l'antibiograma, ja que aquest ens permetrà monitorar les resistències als antibiòtics a nivell local.

Davant un quadre clínic compatible amb gonorrea cal agafar mostres (pel diagnòstic i el cultiu amb l'antibiograma) i iniciar ja el tractament de forma empírica amb Ceftriaxona i azitromicina, a dosis que varien en funció de l'epidemiologia de resistència antibiòtica de l'entorn i de la tolerància gastrointestinal a les diferents dosis d'azitromicina.

L'administració dels antibiòtics sempre ha de ser prescrita per un/a metge/metgessa i en cap cas s'han d'adquirir sense la seva supervisió.

Si s'han agafat mostres i no s'ha tractat empíricament, la pauta antibiòtica dependrà del resultat de l'antibiograma

El tractament de la gonocòccia en persones coinfectades pel VIH no requereix una pauta diferent.[6]

Seguiment[modifica]

Es recomana realitzar control microbiològic per verificar la curació sobretot si:

  • la localització de la gonocòccia és a faringe
  • persisteixen els símptomes tot i el tractament
  • s'ha donat tractament de segona línia (per exemple en pacients al·lèrgics a la ceftriaxona)
  • sospita que el pacient no ha pres bé la medicació prescrita
  • sospita de nova infecció
  • hi ha probabilitat d'haver adquirit la infecció en àrees d'alta resistència als antibiòtics, com és el Sud-est asiàtic

Prevenció[modifica]

  • Primària. Utilitzar preservatiu amb totes les parelles sexuals noves i en tots els tipus de pràctiques sexuals (vaginals, orals i/o anals).
  • Secundària. Anar a una consulta mèdica si es presenta d'aquests símptomes i comunicar-ho a totes les parelles sexuals recents (de les darreres 2-8 setmanes) perquè es posin en contacte amb la seva metgessa.

Es recomana abstenir-se de mantenir relacions sexuals fins a 7 dies després del tractament de la persona infectada i de les seves parelles sexuals recents.

En una persona diagnosticada de gonocòccia cal fer cribratge d'altres infeccions de transmissió sexual, especialment de clamídia, sífilis i VIH.

Una altra mesura preventives serà revisar l'estat serològic de les hepatitis víriques i actualitzar la vacunació de l'hepatitis A, l'hepatitis B i el VPH en població de risc.

Referències[modifica]

  1. «GDLC - purgació». [Consulta: 27 juliol 2018].
  2. Definition of the term gonorrhea
  3. Barberá MJ, Serra-Pladevall J «Infección gonocòcica: un problema aún sin resolver». Enferm Infecc Microbiol Clin, 37, 7, 2019, pàg. 458-466. DOI: 10.1016/j.eimc.2018.12.008. PMID: 30732970 [Consulta: 12 agost 2019].
  4. Unemo M, Shafei WM «Antimicrobial Resistance in Neisseria gonorhoeae in the 21st Century: Past, Evolution and Future». Clin Mibrobiol Rev, 27, 3, 2014, pàg. 587-613. DOI: 10.1128/CMR.00010-14. PMID: 24982323 [Consulta: 12 agost 2019].
  5. Fifer H, Saunders J, SoniS, Tariq Sadiq S FitzGerald M «National guideline for the management of infection with Neisseria gonorrhoeae». Britis Association for Sexual Health and HIV, 2019 [Consulta: 12 agost 2019].
  6. Grupo de expertos de GESIDA, SPNS, GEITS, AEDV y SEIP «Documento de consenso sobre diagnóstico y tratamiento de las infecciones de transmisión sexual en adultos, niños y adolescentes». GeSIDA, 2017, pàg. 1-105 [Consulta: 12 agost 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gonocòccia Modifica l'enllaç a Wikidata