Gonocòccia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaGonorrea
Neisseria gonorrhoeae PHIL 3693 lores.jpg
Neutròfils infectats amb N. gonorrheae: presenten el típics punts vermells que es corresponen amb diplococs gram-negatius.
Tipus primary bacterial infectious disease i gonococcal infectious diseases
Especialitat infectologia
Medicació ceftriaxone, moxifloxacin, troleandomycin, probenecid, ciprofloxacin, cefixime anhydrous, bacampicillin, cefuroxime, oxytetracycline anhydrous, enoxacin, spectinomycin, cefotaxime, ceftizoxime, Eritromicina, Tetraciclina, gatifloxacin anhydrous, demeclocycline, ofloxacin, norfloxacin, Trovafloxacin, Ampicil·lina, cefpodoxime proxetil, penicillin g potassium, Bencilpenicil·lina i penicillin g sodium
Càrrega de la malaltia 545.146
Causat per Gonococ
Càrrega de la malaltia 545.146 Anysos de vida ajustats per discapacitat
Classificació
CIM-10 A54
CIM-9 098
Recursos externs
MedlinePlus 007267
Patient UK gonorrhoea-pro
MeSH D006069
NDL 00569533
UMLS CUI C0018081, C0153199 i C0153203
DOID DOID:7551
Modifica dades a Wikidata

La gonorrea o més tècnicament gonocòccia és una malaltia infecciosa de transmissió sexual que afecta els genitals. És causada per Neisseria gonorrhoeae, un bacteri coc gram negatiu. Aquest pot infectar tant els genitals masculins i femenins causant disúria, disparèunia i leucorrea d'un líquid blanquinós/groguenc. També pot infectar la faringe provocant una faringitis en cas de sexe oral. Rarament causa lesions greus. La gonorrea es troba entre les més comunes malalties venèries del món. En les dones prenyades la gonocòccia pot ser causant d'oftàlmia neonatal en el nadó.

Transmissió[modifica | modifica el codi]

Passa durant l'acte sexual si el company està infectat, sense necessitat d'arribar a ejacular, o per contaminació indirecta si, per exemple, una dona fes servir articles d'higiene íntima d'una altra persona infectada. El terme prové del grec γονόρροια (gonórrhoia), que significa literalment "flux de llavor"; en temps antics era incorrectament considerat que la descàrrega de pus associada amb la malaltia contenia semen.[1]

Afectacions corporals[modifica | modifica el codi]

El primer lloc que el bacteri infecta és l'epiteli columnar de la uretra i l'endocèrvix. La vulva, la vagina i la cèrvix de les dones també resulten afectats perquè estan lligades a les cèl·lules epitelials. Altres localitzacions no genitals que també atacades són el recte, la faringe i la conjuntiva ocular. Segons quina sigui el punt de contagi primari es poden localitzar a:

  1. Aparell reproductiu (tant de l'home com de la dona)
  2. Aparell urinari (home i dona)
  3. Boca
  4. Faringe
  5. Anus

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Excreció típica de la gonorrea masculina.

Els símptomes apareixen entre els 2 i 21 dies després de l'exposició. El símptoma més freqüent és una excreció uretral mucosa (blanquinosa o clara) o purulenta (espessa, groguenca) ubicada en la punta del penis. Altres símptomes són dolor en orinar amb sensació de cremor en la uretra.

En l'home aquest germen provoca uretritis i prostatitis.

  • Fluix groguenc del penis.
  • Dolor o cremor en orinar.

En la dona causa:

  • Disúria (sensació de cremor o dolor a l'hora d'orinar)
  • Leucorrea groguenca.
  • Sagnat vaginal després de mantenir relacions sexuals amb penetració o coit
  • Dolor abdominal (baix ventre)
  • Sagnat vaginal entre cada cicle menstrual

En les dones la malaltia sol cursar de forma asimptomàtica. No obstant això, poden presentar-se signes i símptomes com una excreció vaginal, augment de ganes d'orinar i molèsties urinàries (disúria). L'expansió del germen cap a les trompes de Fal·lopi pot produir dolor en la zona baixa de l'abdomen, febre i els símptomes generalitzats de quan es té una infecció bacteriana.

En la dona es dóna vaginitis i cervicitis, però també endometritis, salpingitis i malaltia inflamatòria pelviana aguda. Caracteritzada per envermelliment en l'àrea genital.

Tractament[modifica | modifica el codi]

El sistema immunitari té seriosos problemes per a acabar amb Neisseria gonorrhoeae perquè presenta fímbries amb una alta taxa de variació antigènica.

Neisseria gonorrhoeae és sensible a una gamma variada d'antibiòtics, però és capaç de desenvolupar resistència enfront d'alguns d'ells. Moltes soques són resistents a la penicil·lina. No obstant això, abans de l'aparició de les soques resistents era molt sensible a aquest antibiòtic, cosa sorprenent perquè són bacteris gram negatius. Actualment és efectiu en el tractament de la gonocòccia l'ús de cefalosporines de tercera generació com la ceftriaxona, l'administració de les quals ha de ser prescrita mèdicament.

També s'acostuma a associar la cefalosporina amb algun macròlid, com l'azitromicina, per la freqüent coinfecció amb Chlamydia trachomatis, que provoca un quadre similar a la infecció per gonococ, generalment dues setmanes d'iniciat el procés, amb una excreció uretral que no sol ser pudent, i amb la identificació de Gram negatiu.

Hi ha alguns antibiòtics efectius com la ciprofloxacina i la doxiciclina. En cap cas s'han d'adquirir sense la supervisió d'un metge, ja que algunes soques d'aquest microorganisme hi són resistents fent que el tractament no sigui efectiu.

¿Què passa si no es rep tractament?[modifica | modifica el codi]

Prevenció[modifica | modifica el codi]

  • Primària. Utilitzar preservatiu amb les parelles sexuals noves en totes les penetracions (vaginal, oral i anal).
  • Secundària. Anar al metge si es troba algun d'aquests símptomes i comunicar-ho a la parella. És important també contactar amb les parelles sexuals de les darreres setmanes perquè es posin en contacte amb el seu metge.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gonocòccia Modifica l'enllaç a Wikidata