Osteomielitis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaOsteomielitis
Ostermyelitis Tibia.jpg
Osteomielitis de la tíbia
Especialitat malalties infeccioses
Classificació
CIM-10 M86
CIM-9 730
Recursos externs
DiseasesDB 9367
MedlinePlus 000437
eMedicine ped/1677
Patient UK osteomyelitis-pro
MeSH D010019
Modifica dades a Wikidata
Osteomielitis en un dit de camèlid sud-americà. Cultura Moche (entre 400-750 AD)

Osteomielitis (deriva del grec: osteon, que significa os myelo- que significa medul·la, i -itis que significa inflamació, o OM) és una infecció i inflamació de l'os o de la medul·la òssia.[1] El nom fou encunyat pel metge francès Auguste Nélaton (1807-1873), l'any 1844.[2]

Es pot classificar basant-se en l'organisme que la causa (bacteris piogènics o no piogènics -micobacteris o micoplasmes-, virus, fongs o alguns paràsits) i la ruta, durada i localització anatòmica de la infecció.

Els casos d'osteomielitis secundària a tuberculosi disseminada han augmentat en les darreres dècades, a causa de les grans migracions de persones i dels estats d'immunodepressió derivats de les infeccions per VIH. El Mycobacterium tuberculosis acostuma a afectar les vèrtebres toràciques o toracolumbars (malaltia de Pott). Quan la infecció es presenta fora de la columna, forma abscessos freds -sovint amb càseum al seu interior- a costelles, estèrnum, pelvis o tíbies, que poden semblar tumors.[3]

És coneguda l'alta incidència d'ostomielitis en persones amb anèmia falciforme. Les causes són diverses: focus de necrosi òssia isquèmica, fallida del sistema del complement o hipoesplenisme. Es especial, la reducció de la llum dels petits vasos intestinals comporta l'aparició de múltiples zones d'infart isquèmic al budell que faciliten la disseminació de diferents serotipus de Salmonella enterica (Salmonella typhimurium, Salmonella enteritidis, Salmonella choleraesuis i Salmonella paratyphi B). També s'han descrit en aquests malalts casos d'osteomielitis per Staphylococcus aureus i bacils entèrics Gram-negatius.[4]

En algunes ocasions, l'origen es relacionable amb procediments d'implant de materials protèsics ortopèdics.[5] No és infreqüent que el focus originari sigui una infecció bucodental.[6] El metge suís Carl Garré descrigué l'any 1893 una forma particular d'osteomielitis esclerosant (anomenada també osteomielitis crònica amb periostitis proliferativa o periostitis ossificans), als maxil·lars de nens i adolescents, relacionada amb infeccions odontogèniques i càries.[7] Excepcionalment, aquest tipus d'osteomielitis afecta les zones metafisàries dels ossos llargs d'adults.[8]

L'osteomielitis crònica multifocal recurrent (OCMR, anomenada també osteítis crònica no bacteriana) és una malaltia autoinflamatòria que cursa amb brots d'inflamació òssia sense evidència de positivitat microbiològica. Si les lesions són múltiples, acostumen a ser simètriques i situades a les metàfisis (zona intermèdia dels ossos llargs); si bé es poden presentar a les vèrtebres, a les clavícules o a la pelvis.[9] S'ha descrit algun cas d'OCMR a la mandíbula d'adolescents associada a piodèrmia gangrenosa, una malaltia de naturalesa autoimmune.[10]

Gèrmens causals[modifica | modifica el codi]

Grup d'edat Organismes més comuns
Recent nascuts (menors de 4 mesos) S. aureus, espècies d'Enterobacter, i grup A i B espècies de Streptococcus
Infants (de 4 mesos a 4 anys) S. aureus, grup A Streptococcus, Haemophilus influenzae, i Enterobacter
Nens, adolescents (de 4 anys a 15/19 anys) S. aureus (80%), grup A Streptococcus, H. influenzae, i Enterobacter
Adults S. aureus i ocasionalment Enterobacter o Streptococcus
Malalts d'anèmia falciforme espècies de Salmonella són comunes en pacients amb anèmia falciforme.[11]

Tractament[modifica | modifica el codi]

L'osteomielitis sovint requereix teràpia perllongada amb antibiòtics. En casos molt greus, refractaris al tractament, amb gran destrucció de zones òssies o concurrència de malalties sistèmiques, s'arriba a l'amputació.[12][13] Sovint, el peu diabètic cursa amb osteomielitis per extensió dels patògens des de les ferides infectades properes i la mala vascularització dels ossos secundària a la microarteriopatia diabètica, i és tributari d'una o més amputacions successives.[14] En certs casos, l'oxigenoteràpia amb cambra hiperbàrica és un complement molt eficaç del tractament convencional.[15]

Registre fòssil[modifica | modifica el codi]

Els paleontòlegs estudien les evidències de l'osteomielitis en el registre fòssil. S'ha detectat en els dinosaures carnívors Allosaurus fragilis[16] i en lleons del Pleistocé, en aquest cas relacionada amb problemes dentals.[17] Com a curiositat, els experts creuen que les lesions osteomielítiques identificades a les falanges dels peus dels Allosaurus foren provocades per la infecció de ferides locals i no per disseminació hematògena, ja que és dificil determinar si dits animals eren de sang calenta, de sang freda o canviaven aquesta característica en funció de la temperatura del medi.[18]

Els paleopatòlegs cerquen els signes de la malaltia en restes antigues no fòssils.[19] Això permet identificar l'origen del procés infecciós, que moltes vegades fou traumàtic[20] i que acostuma a presentar les característiques alteracions macroscòpiques i radiològiques que fan possible aquest diagnòstic.[21] En altres casos, malgrat les evidències d'osteomielitis el focus primari d'infecció no és obvi, ja que vísceres i parts toves han desaparegut.[22]

Notes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kumar, Vinay; Abbas, Abul K.; Fausto, Nelson; & Mitchell, Richard N. (2007). Robbins Basic Pathology (8th ed.). Saunders Elsevier. pp. 810–811 ISBN 978-1-4160-2973-1
  2. Guyon, Félix «Éloge de Nélaton: prononcé dans la séance annuelle de la Société de chirurgie de Paris, le 19 janvier 1876» (en francès). G. Masson, Paris, 1876; Gen 19, pàgs: 28 [Consulta: 24 febrer 2017].
  3. Pigrau-Serrallach C, Rodríguez-Pardo D «Bone and joint tuberculosis» (en anglès). Eur Spine J, Jun; 22, Suppl 4, 2013, pàg. 556-566. DOI: 10.1007/s00586-012-2331-y. PMC: 3691411. PMID: 22711012 [Consulta: 10 març 2017].
  4. Almeida, A; Roberts, I «Bone involvement in sickle cell disease» (en anglès). Br J Haematol, 2005 Ma; 129 (4), pp: 482-490. DOI: 10.1111/j.1365-2141.2005.05476.x. PMID: 15877730 [Consulta: 18 març 2017].
  5. Inzana JA, Schwarz EM, Kates SL, Awad HA «Biomaterials approaches to treating implant-associated osteomyelitis» (en anglès). Biomaterials, Mar, 81, 2016, pàg. 58-71. DOI: 10.1016/j.biomaterials.2015.12.012. PMC: 4745119. PMID: 26724454 [Consulta: 10 març 2017].
  6. Aguado García, JM «Osteomielitis» (en castellà). Medicine, 8, 84, 2002, pàg. 4525-4528. DOI: 10.1016/S0304-5412(02)70842-1 [Consulta: 10 març 2017].
  7. Suma, R; Vinay, C; Shashikanth, MC; Subba Reddy, VV «Garre's sclerosing osteomyelitis» (en anglès). J Indian Soc Pedod Prev Dent, 2007; 25 (5) Supl, pp: S30-33. PMID: 17921638 [Consulta: 27 març 2017].
  8. de Moraes, FB; Motta, TM; Severin, AA; de Alencar Faria, D; et al «Garré's sclerosing osteomyelitis: case report» (en anglès). Rev Bras Ortop, 2014 Ab 24; 49 (4), pp: 401-404. DOI: 10.1016/j.rboe.2014.04.010. PMC: 4511627. PMID: 26229835 [Consulta: 27 març 2017].
  9. Barral Mena, E; Freire Gómez, X; Enríquez Merayo, E; Casado Picón, R; et al «Osteomielitis crónica no bacteriana: experiencia en un hospital terciario» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2016 Jul; 85 (1), pp: 18-25. DOI: 10.1016/j.anpedi.2015.08.010. PMID: 26506888 [Consulta: 5 març 2017].
  10. Wurm, MC; Brecht, I; Lell, M; Brunner, K; et al «Chronic recurrent multifocal osteomyelitis in association with pyoderma gangraenosum» (en anglès). BMC Oral Health, 2016 Sep 1; 16 (1), pp: 85. DOI: 10.1186/s12903-016-0275-z. PMC: 5009688. PMID: 27585859 [Consulta: 12 març 2017].
  11. Huo, MH; Friedlaender, GE; Marsh, JS «Orthopaedic manifestations of sickle-cell disease» (en anglès). Yale J Biol Med, 1990 Ma-Jun; 63 (3), pp: 195-207. PMC: 2589295. PMID: 2238715 [Consulta: 24 febrer 2017].
  12. Mader JT, Adams KR, Sutton TE «Infectious diseases: pathophysiology and mechanisms of hyperbaric oxygen». J. Hyperbaric Med, 2, 3, 1987, pàg. 133–140 [Consulta: 16 maig 2008].
  13. Kawashima M, Tamura H, Nagayoshi I, Takao K, Yoshida K, Yamaguchi T «Hyperbaric oxygen therapy in orthopedic conditions». Undersea Hyperb Med, 31, 1, 2004, pàg. 155–62. PMID: 15233171 [Consulta: 16 maig 2008].
  14. Allahabadi S, Haroun KB, Musher DM, Lipsky BA, Barshes NR «Consensus on surgical aspects of managing osteomyelitis in the diabetic foot». Diabet Foot Ankle, 7, 30079, 2016 Jul 12, pàg. 8. DOI: 10.3402/dfa.v7.30079. PMC: 4944594. PMID: 27414481 [Consulta: 25 febrer 2017].
  15. Goerger E, Honnorat E, Savini H, Coulange M, et al «Anti-infective therapy without antimicrobials: Apparent successful treatment of multidrug resistant osteomyelitis with hyperbaric oxygen therapy» (en anglès). IDCases, 6, 2016 Sep, pàg. 60-64. DOI: 10.1016/j.idcr.2016.09.008. PMC: 5053032. PMID: 27713861 [Consulta: 28 febrer 2017].
  16. Molnar, R. E., 2001, Theropod paleopathology: a literature survey: In: Mesozoic Vertebrate Life, edited by Tanke, D. H., and Carpenter, K., Indiana University Press, p. 337-363.
  17. Beebe, BF; Hulland, TJ «Mandibular and dental abnormalities of two Pleistocene American lions (Panthera leo atrox) from Yukon Territory» (en anglès). Can J Vet Res, 1988 Oct; 52 (4), pp: 468-472. PMC: 1255492. PMID: 3058278 [Consulta: 28 febrer 2017].
  18. Foth, C; Evers, SW; Pabst, B; Mateus, O4; et al «New insights into the lifestyle of Allosaurus (Dinosauria: Theropoda) based on another specimen with multiple pathologies» (en anglès). PeerJ, 2015 Ma 12; 3, pii: e940. DOI: 10.7717/peerj.940. PMC: 4435507. PMID: 26020001 [Consulta: 12 març 2017].
  19. D'Argenio, V; Precone V; Torino, M; Casaburi, G; et al «The Cause of Death of a Child in the 18th Century Solved by Bone Microbiome Typing Using Laser Microdissection and Next Generation Sequencing» (en anglès). Int J Mol Sci, 2017 Gen 6; 18 (1), pii: E109. DOI: 10.3390/ijms18010109. PMC: 5297743. PMID: 28067829 [Consulta: 24 febrer 2017].
  20. Tamarit Montesinos, LV; Herrerín López, J; Gairalda Benajes, MD «Osteomielitis exógena versus hematógena de restos esqueléticos antiguos. Diagnóstico diferencial y estudio histopatológico» (en castellà). Actas del VII Congreso Nacional de Paleopatologia. Comunicaciones, 2007, pp: 361-376 [Consulta: 28 febrer 2017].
  21. Belmarzá, J «Un caso de osteomielitis postraumática en un enterramiento medieval» (en castellà). Actas del II Congreso Nacional de Paleopatologia. Comunicaciones, 1993, pp: 333-335 [Consulta: 12 març 2017].
  22. Serrulla rech, F «Osteomielitis tibial y sepsis» (en castellà). Boletín Galego de Medicina Legal e Forense, 2009 Des, 16, pp: 73-77 [Consulta: 12 març 2017].
  • Mechanisms of Staphylococcus aureus invasion of cultured osteoblasts. Ellington JK, Reilly SS, Ramp WK, Smeltzer MS, Kellam JF, Hudson MC. Microb Pathog. 1999 Jun;26(6):317–23.
  • Intracellular Staphylococcus aureus. A mechanism for the indolence of osteomyelitis. Ellington JK, Harris M, Webb L, Smith B, Smith T, Tan K, Hudson M. J Bone Joint Surg Br. 2003 Aug;85(6):918–21. Disponible a: http://www.bjj.boneandjoint.org.uk/content/jbjsbr/85-B/6/918.full.pdf
  • Intracellular Staphylococcus aureus and antibiotic resistance: implications for treatment of staphylococcal osteomyelitis. Ellington JK, Harris M, Hudson MC, Vishin S, Webb LX, Sherertz R. J Orthop Res. 2006 Jan;24(1):87–93. Disponible a: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/jor.20003/epdf

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osteomielitis Modifica l'enllaç a Wikidata