Part preterme

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El naixement prematur o part preterme és aquell en el qual el part ocorre abans de les 37 setmanes de gestació, en oposició a la majoria dels embarassos que duren més de 37 setmanes, comptades des del primer dia de l'última menstruació.

Segons una recomanació de l'OMS, l'edat de la gestació és un criteri necessari i suficient: serà prematur tot naixement abans de les 37 setmanes d'amenorrea (SA), és a dir, després dels 259 dies que segueixen al primer dia de l'última regla i assolir un pes de 500 grams.[1]

L'interès social i la preocupació mèdica pels naixements prematurs fou, durant molts segles, pràcticament inexistent. Es consideraven una desgràcia, un fet aberrant o inclús un càstig misteriós a conseqüència d'influències malignes o de les males accions dels pares. A l'Anglaterra del segle XVIII, els nadons preterme eren vistos com monstres mig humans, mig bèsties, sense dret a herència.[2] L'any 1857, el metge francès Jean-Louis-Paul Denucé (1824-1889) publicà el primer article en una revista mèdica acreditada sobre una incubadora que emprava aigua calenta per mantenir la temperatura del nen i perllongar la seva vida.[3] El 1880 fou patentada a París per Tarnier la primera incubadora tancada i a l'Exposició de Berlin de 1896, Budin i Couney presentaren una incubadora que aconseguí mantenir vius els prematurs ("prestats" pel Dr. Virchow) durant el temps que durà la seva estada al pavelló Kinderbrutanstalt. L'obstetra nord-americà Joseph B. DeLee (1869–1942), un pioner de l'intubació i la ventilació pulmonar en prematurs, va inventar una incubadora amb termòstat i una versió portàtil millorada de la mateixa (1900) per recollir els nens als domicilis sota la vigilància d'infermeres degudament formades.[4] El 1902, el British Medical Journal opinava que la prematuritat era un problema pendent d'una solució urgent. El Dr. Julius Hess inaugurà la primera unitat especialitzada en tractar nadons prematurs a l'Hospital Michael Reese de Chicago l'any 1922.[5] El seu llibre Premature and congenital diseased infants fou l'obra de referència de l'època.[6] Els avenços de la Neonatologia a les darreres dècades han estat molt importants. En el nostre medi, un nen de 1000 grams nascut l'any 1960 tenia un risc de mortalitat del 95%, mentre que un nen amb el mateix pes nascut l'any 2000 tenia un índex de supervivència del 95%.[7]

Límit de viabilitat[modifica | modifica el codi]

Als Estats Units i altres països anglosaxons, el límit pràctic de viabilitat dels prematurs és de 22 setmanes (setmanes d'amenorrea o SA), tot i que en casos excepcionals poden ser viables més aviat.[8]

En altres països com França i d'altres, el límit pràctic de viabilitat s'estima com 24-25 SA /o un pes de naixement d'almenys 500 grams.[9]

En general, la literatura mèdica considera que el límit de la viabilitat humana és de 23 setmanes SA. És obvi, però, que la supervivència i els possibles danys neurològics a curt i mig termini d'aquests prematurs extrems depenen dels recursos tecnològics i dels professionals amb formació específica disponibles en cada cas.[10]

L'índex de supervivència dels nens en el límit de viabilitat, altrament anomenats periviables, s'ha incrementat als països occidentals en els darrers anys (~4%), si bé el nombre de supervivents sense problemes neuromotors o sensorials ha augmentat en una proporció menor i les dades sobre els dèficits intel·lectuals o alteracions del comportament emocional a llarg termini són controvertides.[11][12] Molts treballs indiquen que el risc de presentar disfuncions cognitives durant l'edat escolar és considerable.[13] A l'efecte de disminuir al màxim la morbiditat, l'assistència des dels primers moments en un centre de cures intensives neonatals sempre és el més desitjable per aquests prematurs, segons indiquen els estudis basats en l'evidència.[14]

Els avenços de les tècniques de ressuscitació i suport vital aplicades als prematurs extrems ha originat qüestions ètiques i medico-legals molt delicades, ja que no sempre es compaginen amb determinats sentiments o principis morals susceptibles d'alterar les decisions terapèutiques.[15] En general, si bé alguns matisos depenen de les pautes acceptades a cada país i de les nombroses actualitzacions locals, s'observen els criteris següents:

 -En nounats amb una edat gestacional < 22 setmanes i/o < 500 grams de pes no es practiquen maniobres de reanimació.
 -En nounats de 23-24 setmanes i/o 500-600 grams de pes no es fan maniobres de reanimació llevat que, segons l'opinió dels pediatres/neonatòlegs, presentin una vitalitat acceptable.
 -En nounats de > 24 setmanes i/o 600 grams de pes sempre es practica reanimació i s'instaura el tractament oportú. 
 -De ser possible, es consensuen amb els pares les accions a seguir i aquests formen part activa del conjunt de decisions. 

Un grup d'investigadors del Children’s Hospital of Philadelphia Research Institute desenvolupa un nou sistema de bossa plàstica estèril i tancada, semblant a un "úter artificial", que permet l'intercanvi de gasos entre el fetus i el contingut líquid de la bossa. Les proves realitzades amb fetus de xai han estat prometedores. El sistema podria ser, en el futur, un instrument vàlid i de baix cost per aconseguir la supervivència de prematurs extrems humans a llocs sense centres neonatals especialitzats.[16]

Causes[modifica | modifica el codi]

  • Problemes d'asfíxia fetal o infecció durant l'embaràs. Un 10–25% dels parts preterme. No és fàcil estimar la veritable importància de les infeccions considerades oportunistes o banals com a causa de part preterme. S'han correlacionat alteracions de la microbiota vaginal amb els parts prematurs, si bé la quantificació d'algunes variables és força complicada.[17] També es creu que determinades espècies de gèrmens de la flora oral podrien ser una causa infecciosa infradiagnosticada de prematuritat, corioamnionitis i/o sèpsia neonatal.[18] La malaltia periodontal podria alterar la gestació per disseminació hematògena dels patògens o per fenòmens inflamatoris reactius en la mare i/o el fetus.[19] Les infeccions urinàries sense un tractament correcte també augmenten el risc de sofrir aquesta anomalia.[20]
  • Sífilis. Més del 50% dels casos a algunes zones geogràfiques.[21]
  • Malària. Possiblement la causa més important arreu del món, si bé no es coneixen dades amb suficient validesa estadística, ja que és difícil avaluar per separat els seus efectes dels de la malnutrició materna.[22][23]
  • Preeclàmpsia. Segons els països i/o la gravetat del procés, es creu que afecta aproximadament a 9/1000 embarassos.[24]
  • Estat nutricional matern deficient.
  • Alteracions de la concentració de l'hemoglobina materna durant l'embaràs.[25] De vegades en relació amb l'abús de certs complements dietètics.[26]
  • Celiaquia materna no tractada.[27]
  • Hipo o hipertiroïdisme matern. Aquestes malalties són una causa no gaire freqüent, però estadísticament significativa, de part preterme.[28]
  • Esteatosi hepàtica gestacional. És una complicació rara (0.1-0.6% de tots els embarassos), greu i pròpia del tercer trimestre de gestació. Comporta un alt percentatge de parts prematurs.[29]
  • Gestació múltiple. Hi ha un conjunt de paràmetres amb valor predictiu segons sigui el cas.[30]
  • Alteracions de la vasculatura arterial del cordó umbilical.[31]
  • Trastorns del son materns. En especial l'insomni i l'apnea del son.[32]
  • Anomalies dels conductes de Müller (estructures precursores de l'úter) que impliquin una perfusió placentària insuficient.[33]
  • Consum de drogues durant l'embaràs, en especial opiacis i/o cocaïna.[34]
  • Com moltes altres patologies, el part preterme sovint té múltiples concauses, incloent les genètiques i les ambientals. Han estat identificats sis loci que regulen la durada de la gestació i el moment del part. Un locus en concret sembla influir en la funció de determinades cèl·lules responsables del procés de decidualització endometrial i podria ser l'objectiu de nous fàrmacs dirigits a prevenir el part preterme. Un altre locus es relaciona amb el dèficit de seleni i la seva incidència en el part preterme. Es creu que les dones que viuen a regions de sòl pobre en dit element i/o que tenen una dieta sense ell, presenten un major risc de patir alteracions espontànies gestacionals.[35] En aquesta línia de recerca, altres treballs recents indiquen que el moment del part està determinat per mecanismes transcriptòmics que regulen les citocines immunitàries responsables de determinades respostes de tipus inflamatori a la interfície materna/fetal. Això explica que en processos relacionats amb el part preterme, com ara la preeclàmpsia, el patiment fetal o la placenta prèvia, s'observin fenòmens d'expressió gènica relacionables amb un rebuig immune.[36] L'exposició a diversos contaminants atmosfèrics es considera també una concausa a tenir en compte.[37] El diòxid de sofre és un dels gasos que té una associació clarament definida per nombrosos estudis amb els naixements prematurs.[38] Altres factors ambientals que poden alterar la normal evolució de l'embaràs són la presència al medi o als aliments de bifenil policlorats, dioxines, compostos perfluorats o d'èter difenílic polibromat.[39] Un estudi realitzat als comtats de Califòrnia amb dades de 15 anys consecutius recollides pels CDC indicà una associació significativa entre el nombre de parts preterme i el nivell d'ús de pesticides al comtat de residència materna, independentment del grup racial i socioeconòmic de la mare. També es va observar una incidència més elevada de parts preterme i de gestacions més curtes durant els mesos de major utilització de pesticides (maig i juny) i es van fer correlacions amb el tipus particular d'aquests (fungicida, insecticida, fumigant o herbicida).[40]

Prevenció[modifica | modifica el codi]

Si s'aprecien alteracions en la normal evolució de la mida cervical es poden instaurar diverses formes de teràpia amb progesterona.[41] El sulfat de magnesi no es considera actualment un fàrmac preventiu eficaç.[42] Betamimètics, com l'atosiban, no han demostrat ser medicaments prou competents davant l'amenaça d'un part prematur i avui dia no formen part dels uteroinhibidors d'elecció.[43] Dosis baixes d'aspirina podrien ser útils en els casos de part preterme espontani recurrent derivats d'alteracions en la perfusió placentària.[44]

Pel que fa als programes de salut pública, hi ha un consens general a l'hora de recomanar la identificació de les dones amb risc, el control ultrasonogràfic, la restricció tabàquica durant l'embaràs o inclús abans, la valoració de les infeccions genitals en gestants i del seu possible tractament o d'assolir l'ús generalitzat de proves genòmiques poc costoses i fiables.[45]

Catalunya té una taxa de prematuritat del 7,3% (2012) i en aquesta taxa el percentatge de prematurs extrems (22-31 setmanes de gestació) és del 11.6%. L'Agència de Salut Pública ha editat un protocol de prevenció i atenció a la prematuritat.[46]

Detecció precoç[modifica | modifica el codi]

Un examen ultrasònic a través de la vagina pot detectar els canvis cervicals (en la seva longitud) que es creu que prediuen el part prematur en dones que ja tenen contraccions uterines. En funció dels resultats de la prova es pot determinar el procediment ginecològic més adequat al cas.[47] Un altre mètode és analitzar el patró d'activitat elèctrica muscular de l'úter fent un electrohisterograma.[48] També existeixen determinacions bioquímiques amb un cert valor predictiu: de la fibronectina (una glicoproteïna) fetal que ha estat emprada en el pronòstic negatiu del part preterme i que és qüestionada avui dia pel seu baix índex cost/efectivitat;[49] de la IGFBP-1 (en anglès: insulin like growth factor binding protein 1, de vegades anomenada proteïna placentària 12), considerada un marcador útil en circumstàncies determinades;[50] o de la PAMG-1 (proteïna placentària alfa-microglobulina-1, en anglès: placental alpha microglobulin-1) en secrecions vaginals.[51] Ha estat avaluada la quantificació dels nivells d'altres biomarcadors que mostren una considerable capacitat de predicció positiva i negativa, com la tioredoxina o la proteïna antagonista del receptor de la interleuquina-1, si bé no existeixen sobre aquest tema aplicacions clíniques aprovades per ara.[52]

L'estudi de l'expressió de determinats microARNs materns pot ser un instrument útil per la detecció precoç del risc de parts prematurs.[53]

La durada de l'embaràs es considera normal quan el part es produeix entre les setmanes 37 i 42 ("part a terme"). Quan el nen neix abans de les 37 setmanes se l'anomena "prematur o preterme". El nen prematur neix amb una "immaduresa" dels seus òrgans i sistemes (respiració, control de temperatura, digestió, metabolisme, etc.) Això el fa més vulnerable a les malalties i més sensible als agents externs (llum, soroll, etc.).

És possible que un nen neixi a les 40 setmanes amb un pes igual al d'un nen prematur de 32 setmanes. Quan el nen pesa menys que el 90% dels nounats amb la mateixa edat gestacional es considera un nen petit per l'edat gestacional o nounat de baix pes.[54] Si bé aquests nens no tenen les complicacions derivades d'una immaduresa corporal, el seu risc de patir asfíxia perinatal, aspiració de meconi, hipoglucèmia o hipotèrmia és considerable.[55]

No tots els nens prematurs presenten els mateixos problemes. Per sota de 35 setmanes necessiten suport addicional per sobreviure fora de l'úter matern, per la qual cosa hauran d'ingressar en una sala de neonatologia. Cal tenir en compte que la gravetat dels problemes està en relació a l'edat gestacional (durada de la gestació en setmanes). Un problema que cal destacar és la retinopatia del prematur, causada per una vascularització retinal anòmala. Les formes lleus d'aquest trastorn es resolen sense -o poca- afectació de la funció visual; les greus, però, poden ocasionar una pèrdua important de la vista o inclús ceguesa. Segons el resultat del cribratge oftalmològic, es realitza un tractament amb làser de diode per retirar la retina avascular que dona bons resultats en la majoria dels casos.[56]

L'hiperoxigenació dels prematurs pot provocar importants danys en les estructures respiratòries,[57] com ara la displàsia broncopulmonar (DBP), o afavorir el desenvolupament de retinopaties.[58] En general, avui dia es recomana evitar altes concentracions constants d'oxigen en els procediments de ressuscitació emprats en aquests nens.[59] Per prevenir la DBP s'han proposat diversos mètodes de ventilació poc invasius i l'ús de surfactants millorats.[60]

Els neonatòlegs segueixen criteris molt estrictes per donar l'alta hospitalària als nounats prematurs de baix pes (~1700 grams), fonamentats en l'estabilitat respiratòria, la capacitat de termoregulació, l'absència d'apnees, les possibilitats d'alimentació oral i la competència dels familiars.[61]

Els nadons prematurs sense patologies d'importància que reben atenció al seu domicili guanyen cada dia uns 40 grams, el doble de pes que els que es mantenen als hospitals. Com a conseqüència, l'alta arriba entre vuit i deu dies, la meitat que al centre mèdic. L'OMS té recollit un ampli conjunt de procediments relacionats amb les pautes d'alimentació òptimes que necessiten els prematurs de baix pes, ajustades a l'estat físic de cada cas i al seu desenvolupament.[62] Després de l'alimentació parenteral inicial és convenient instaurar l'alimentació enteral amb llet materna o de donant tan aviat com es pugui, afegint si cal els fortificants o complements necessaris. La llet de la mare o de banc s'associa amb una menor incidència d'infeccions i d'enterocolitis necrotitzants i amb un millor desenvolupament nerviós que aquells prematurs alimentats només amb fórmules artificials. És un pas previ per assolir l'alimentació oral.[63]

Amb la intenció d'homenatjar els nens prematurs i les seves famílies i de conscienciar sobre la prematuritat, es va celebrar per primera vegada el 29 de novembre de 2009 el "Dia del Nen Prematur" a Espanya.

Aspecte del nen[modifica | modifica el codi]

El nen petit té un aspecte fràgil, la seva pell és encara immadura i a través d'ella es poden veure els vasos sanguinis subjacents, això fa que tingui un color vermellós o violaci. Així mateix pot aparèixer "enganxosa" al tacte, morat o tallar-se amb facilitat. Per aquesta raó les infermeres li posen un gel o un altre material protector sota l'esparadrap per protegir la pell. La majoria dels nens molt prematurs poden tenir també una fina capa de pèl molt suau lanugen, que els cobreix la major part del cos. Anirà desapareixent segons creixi.

El cap pot semblar desproporcionadament gran per la mida del seu cos i els seus braços i cames bastant llargs. Tenen molt poca quantitat de greix sobre els seus ossos. No obstant això en anar creixent desenvoluparà més greix i el seu cap, braços i cames adquiriran un aspecte més proporcionat.

No és infreqüent que tingui les parpelles fusionades en el moment del naixement. Amb el temps s'obriran. També les orelles estan poc desenvolupades, molt enganxades al cap i amb poc o gens de cartílag-el material que els proporciona la carcassa elàstica-, si estan plegades o doblades, és possible que es mantinguin en aquesta posició durant algun temps, la qual cosa no els ha de preocupar. Segons creixin les seves orelles formaran cartílag i això farà que es redrecin en ser tocades.

Un ~70% dels prematurs de menys de 35 setmanes gestacionals presenta apnees. La incidència és inversament proporcional a l'edat del nounat, de forma que la freqüència disminueix a mesura que el nen s'acosta a les 37 setmanes de gestació corregides. L'apnea neonatal es defineix com l'absència de respiració durant 20 segons o més, o bé com una absència de menor duració acompanyada de bradicàrdia i cianosi.[64] Si són abundants i és necessari, es tracten amb pressió positiva continua de les vies respiratòries, metilxantines i doxapram.[65] El citrat de cafeïna, emprat també en casos de displàsia broncopulmonar i apnea post-anestèsica, redueix 2-7 dies el període de ventilació mecànica en els prematurs de risc elevat; si bé pot retardar temporalment l'augment de pes.[66]

Un nen molt prematur té un penis molt petit i és possible que els testicles no hagin baixat encara a les borses. Una nena molt prematura té un clítoris prominent a causa que els llavis circumdants encara no estan desenvolupats.

És freqüent que es mogui poc i quan ho faci sigui amb moviments bruscos a manera de "sacsejades" o "sobresalts". Això succeeix perquè les seves respostes encara no estan desenvolupades i la seva coordinació segueix sent immadura. Normalment, cal un seguiment neurològic protocol·litzat del nen per valorar les seves funcions motores. De vegades, poden aparèixer signes d'una hipertonia muscular transitòria. La presència d'asimetries, de retracció i de retard en l'adquisició de les habilitats motrius pot significar algun grau de paràlisi cerebral, que haurà de ser tractat amb estimulació i fisioteràpia especialitzada.[67]

Com que el nen prematur té poc to muscular, s'haurà d'observar atentament per descobrir els signes que mostren com els seus músculs estan guanyant força i coordinació. És possible que el vegi fent moviments espontanis o doblant un braç o una cama. També podrà observar un reflex de succió en posar el dit a prop de la seva boca. A mesura que dorm, menja i guanya pes, el seu to i color de la pell aniran semblant cada vegada més a la dels nens més grans.

És possible que al principi es tingui por d'acaronar-lo, aquests nens semblen molt fràgils per la seva mida tan petita. No obstant això és molt important que s'estableixi com més aviat millor un vincle físic entre la mare i el nen, ja que parlar i tocar el nadó facilita el seu desenvolupament i ajuda als pares a establir vincles afectius. Quan es trobi preparada per acaronar-lo, ha de rentar-se les mans i posar-se bata i mascareta. Depenent de les condicions de salut del nen podrà alimentar-lo, netejar-lo i cuidar-lo. En molts hospitals s'anima als pares a utilitzar el "mètode cangur" que és el contacte entre la pell nua del nen i la pell nua dels pares, aquest contacte ajuda a fer que els nadons es relaxin i respirin amb més facilitat, alhora que els estimula a succionar i alimentar-se.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Segons les recomanacions de l'OMS (1977), el límit inferior per establir una acta de naixement per infants nascuts vius és de 22 setmanes després de l'amenorrea i un pes de 500 grams.Lien
  2. Blackstone, W «Commentaries on the Laws of England, Book I: Rights of Persons (1765)» (en anglès). Oxford University Press, 2016, Jul, pàg: 289 ISBN 9780199600991 [Consulta: 2 octubre 2017].
  3. Denucé, JLP «Berceau incubateur pour les enfants nés avant terme» (en francès/anglès). Journal de Médicine de Bordeaux, 1857 Des, pp. 723-724 [Consulta: 2 octubre 2017].
  4. Baker, JP «The Incubator and the Medical Discovery of the Premature Infant» (en anglès). J Perinatol, 2000 Jul-Ag; 20 (5), pp: 321-328. ISSN: 0743-8346 [Consulta: 4 octubre 2017].
  5. Del Moral, T; Bancalari, E «Evolución de la actitud frente al recién nacido prematuro» (en castellà). Bol Pediatr, 2010; 50 (Supl. 1), pp: 39-42. ISSN: 2340-5384 [Consulta: 2 octubre 2017].
  6. Hess, JH «Premature and congenital diseased infants» (en anglès). Lea & Febiger. Philadelphia-New York, 1922, pàgs: 422 [Consulta: 4 octubre 2017].
  7. Philip, AG «The evolution of neonatology» (en anglès). Pediatr Res, 2005 Oct; 58 (4), pp: 799-815. DOI: 10.1203/01.PDR.0000151693.46655.66. PMID: 15718376 [Consulta: 2 octubre 2017].
  8. Amilia Taylor, nascuda el 24 d'octubre de 2006 a Miami, de només 22 setmanes feia 24,13 centímetres i pesava menys de 285 grams. Va sobreviure sense seqüeles greus a llarg termini, malgrat patir inicialment una hemorràgia cerebral i problemes respiratoris i gastrointestinals. La Vanguardia, 20.2.2007
  9. Desfrere L, Tsatsaris V, Sanchez L, Cabrol D, Moriette G, « Prise en charge des prématurés entre 24 et 28 semaines d'aménorrhée: Critères de réanimation des prématurissimes en salle de naissance: quel discours en anténatal? » Journal de Gynécologie Obstétrique et Biologie de la Reproduction 2004; 33, pp: 84-87
  10. Tosca Segura, R «Prematuros extremos: ¿Es posible establecer un límite de viabilidad? -Conferència-» (en castellà). Anales (Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana), 2011; 12, pàgs: 20 [Consulta: 28 setembre 2017].
  11. Younge N, Goldstein RF, Bann CM, Hintz SR, et al «Survival and Neurodevelopmental Outcomes among Periviable Infants» (en anglès). N Engl J Med, 2017 Feb 16; 376 (7), pp: 617-628. DOI: 10.1056/NEJMoa1605566. PMC: 5456289. PMID: 28199816 [Consulta: 3 octubre 2017].
  12. Pierrat V, Marchand-Martin L, Arnaud C, Kaminski M, et al «Neurodevelopmental outcome at 2 years for preterm children born at 22 to 34 weeks' gestation in France in 2011: EPIPAGE-2 cohort study» (en anglès). BMJ, 2017 Ag 16; 358, pp: j3448. DOI: 10.1136/bmj.j3448. PMC: 5558213. PMID: 28814566 [Consulta: 3 octubre 2017].
  13. Squarza C, Picciolini O, Gardon L, Ravasi M, et al «Seven Years Cognitive Functioning and Early Assessment in Extremely Low Birth Weight Children» (en anglès). Front Psychol, 2017 Jul 21; 8, pp: 1257. DOI: 10.3389/fpsyg.2017.01257. PMC: 5519617. PMID: 28785236 [Consulta: 3 octubre 2017].
  14. Sharma, D «Golden hour of neonatal life: Need of the hour» (en anglès). Matern Health Neonatol Perinatol, 2017 Set 19; 3, pp: 16. DOI: 10.1186/s40748-017-0057-x. PMC: 5604187. PMID: 28932408 [Consulta: 12 octubre 2017].
  15. Einaudi MA, Gire C, Loundou A, Le Coz P, Auquier P «Quality of life assessment in preterm children: physicians' knowledge, attitude, belief, practice--a KABP study» (en anglès). BMC Pediatr, 2013 Abr 19; 13, pp: 58. DOI: 10.1186/1471-2431-13-58. PMC: 3637183. PMID: 23601174 [Consulta: 17 octubre 2017].
  16. Partridge, EA; Davey, MG; Hornick, MA; McGovern, PE; et al «An extra-uterine system to physiologically support the extreme premature lamb» (en anglès). Nat Commun, 2017 Abr 25; 8, pp: 15112. DOI: 10.1038/ncomms15112. PMID: 28440792 [Consulta: 29 abril 2017].
  17. Prince AL, Antony KM, Chu DM, Aagaard KM «The microbiome, parturition, and timing of birth: more questions than answers» (en anglès). J Reprod Immunol, 2014 Oct; 104-105, pp: 12-19. DOI: 10.1016/j.jri.2014.03.006. PMC: 4157949. PMID: 24793619 [Consulta: 4 juliol 2017].
  18. Lopez E, Raymond J, Patkai J, El Ayoubi M, et al «Capnocytophaga species and preterm birth: case series and review of the literature» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2010 Oct; 16 (10), pp: 1539-1543. DOI: 10.1111/j.1469-0691.2009.03151.x. PMID: 20041890 [Consulta: 4 juliol 2017].
  19. Cobb CM, Kelly PJ, Williams KB, Babbar S, et al «The oral microbiome and adverse pregnancy outcomes» (en anglès). Int J Womens Health, 2017 Ag 8; 9, pp: 551-559. DOI: 10.2147/IJWH.S142730. PMC: 5557618. PMID: 28848365 [Consulta: 1 setembre 2017].
  20. Bánhidy F, Acs N, Puhó EH, Czeizel AE «Pregnancy complications and birth outcomes of pregnant women with urinary tract infections and related drug treatments» (en anglès). Scand J Infect Dis, 2007; 39 (5), pp: 390-397. DOI: 10.1080/00365540601087566. PMID: 17464860 [Consulta: 4 juliol 2017].
  21. McClure EM, Saleem S, Pasha O, Goldenberg RL «Stillbirth in developing countries: a review of causes, risk factors and prevention strategies» (en anglès). J Matern Fetal Neonatal Med, 2009 Mar; 22 (3), pp: 183-190. DOI: 10.1080/14767050802559129. PMC: 3893926. PMID: 19089779 [Consulta: 4 juny 2017].
  22. Rijken MJ, De Livera AM, Lee SJ, Boel ME, et al «Quantifying low birth weight, preterm birth and small-for-gestational-age effects of malaria in pregnancy: a population cohort study» (en anglès). PLoS One, 2014 Jul 1; 9 (7), pp: e100247. DOI: 10.1371/journal.pone.0100247. PMC: 4077658. PMID: 24983755 [Consulta: 1 setembre 2017].
  23. Cates JE, Unger HW, Briand V, Fievet N, et al «Malaria, malnutrition, and birthweight: A meta-analysis using individual participant data» (en anglès). PLoS Med, 2017 Ag 8; 14 (8), pp: e1002373. DOI: 10.1371/journal.pmed.1002373. PMC: 5549702. PMID: 28792500 [Consulta: 1 setembre 2017].
  24. Backes CH, Markham K, Moorehead P, Cordero L, et al «Maternal preeclampsia and neonatal outcomes» (en anglès). J Pregnancy, 2011; 2011, pp: 214365. DOI: 10.1155/2011/214365. PMC: 3087144. PMID: 21547086 [Consulta: 4 juny 2017].
  25. Maghsoudlou S, Cnattingius S, Stephansson O, Aarabi M, et al «Maternal haemoglobin concentrations before and during pregnancy and stillbirth risk: a population-based case-control study» (en anglès). BMC Pregnancy Childbirth, 2016 Jun 3; 16 (1), pp: 135. DOI: 10.1186/s12884-016-0924-x. PMC: 4893297. PMID: 27259282 [Consulta: 4 juny 2017].
  26. Peña-Rosas JP, De-Regil LM, Dowswell T, Viteri FE «Daily oral iron supplementation during pregnancy» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2012 Des 12; 12, pp: CD004736. DOI: 10.1002/14651858.CD004736.pub4. PMC: 4233117. PMID: 23235616 [Consulta: 4 juny 2017].
  27. Saccone G, Berghella V, Sarno L, Maruotti GM, et al «Celiac disease and obstetric complications: a systematic review and metaanalysis» (en anglès). Am J Obstet Gynecol, 2016 Feb; 214 (2), pp: 225-234. DOI: 10.1016/j.ajog.2015.09.080. PMID: 26432464 [Consulta: 4 juliol 2017].
  28. Sheehan PM, Nankervis A, Araujo Júnior E, Da Silva Costa F «Maternal Thyroid Disease and Preterm Birth: Systematic Review and Meta-Analysis» (en anglès). J Clin Endocrinol Metab, 2015 Nov; 100 (11), pp: 4325-4331. DOI: 10.1210/jc.2015-3074. ISSN: 1945-7197. PMID: 26383905 [Consulta: 8 setembre 2017].
  29. Duarte Mote, J; Díaz Meza, S; Lee Eng Castro, VE; et al «Hígado graso agudo del embarazo: experiencia de 8 años» (en castellà). Med Int Mex, 2007 Sep-Oct; 23 (5), pp: 464-470. ISSN: 0186-4866 [Consulta: 4 juliol 2017].
  30. van de Mheen L, Schuit E, Lim AC, Porath MM, et al «Prediction of preterm birth in multiple pregnancies: development of a multivariable model including cervical length measurement at 16 to 21 weeks' gestation» (en anglès). J Obstet Gynaecol Can, 2014 Abr; 36 (4), pp: 309-319. DOI: 10.1016/S1701-2163(15)30606-X. PMID: 24798668 [Consulta: 4 juliol 2017].
  31. Kim HJ, Kim JH, Chay DB, Park JH, Kim MA «Association of isolated single umbilical artery with perinatal outcomes: Systemic review and meta-analysis» (en anglès). Obstet Gynecol Sci, 2017 Maig; 60 (3), pp: 266-273. DOI: 10.5468/ogs.2017.60.3.266. PMC: 5439275. PMID: 28534012 [Consulta: 1 setembre 2017].
  32. Felder, JN; Baer, RJ; Rand, L; Jelliffe-Pawlowski, LL; et al «Sleep Disorder Diagnosis During Pregnancy and Risk of Preterm Birth» (en anglès). Obstet & Gynecol, 2017; 130, pp: 573–581. DOI: 10.1097/AOG.0000000000002132. ISSN: 0029-7844 [Consulta: 9 agost 2017].
  33. Lekovich J, Stewart J, Anderson S, Niemasik E, et al «Placental malperfusion as a possible mechanism of preterm birth in patients with Müllerian anomalies» (en anglès). J Perinat Med, 2017 Gen 1; 45 (1), pp: 45-49. DOI: 10.1515/jpm-2016-0075. ISSN: 1619-3997. PMID: 27639266 [Consulta: 15 agost 2017].
  34. Quesada O, Gotman N, Howell HB, Funai EF, et al «Prenatal hazardous substance use and adverse birth outcomes» (en anglès). J Matern Fetal Neonatal Med, 2012 Ag; 25 (8), pp: 1222-1227. DOI: 10.3109/14767058.2011.602143. PMC: 3398231. PMID: 22489543 [Consulta: 21 setembre 2017].
  35. Zhang G, Feenstra B, Bacelis J, Liu X, et al «Genetic Associations with Gestational Duration and Spontaneous Preterm Birth» (en anglès). N Engl J Med, 2017; Set 6, pàgs: 6. DOI: 10.1056/NEJMoa1612665. PMC: 5561422. PMID: 28877031 [Consulta: 8 setembre 2017].
  36. Bukowski R, Sadovsky Y, Goodarzi H, Zhang H, et al «Onset of human preterm and term birth is related to unique inflammatory transcriptome profiles at the maternal fetal interface» (en anglès). PeerJ, 2017 Set 1; 5, pp: e3685. DOI: 10.7717/peerj.3685. PMC: 5582610. PMID: 28879060 [Consulta: 2 octubre 2017].
  37. Slovic AD, Diniz CS, Ribeiro H «Clean air matters: an overview of traffic-related air pollution and pregnancy». Rev Saude Publica, 2017 Feb 16; 51, pp: 5. DOI: 10.1590/S1518-8787.2017051006652. PMC: 5308554. PMID: 28225911 [Consulta: 8 setembre 2017].
  38. Behrman, RE; Butler, AS (Eds) «Role of Environmental Toxicants in Preterm Birth. A: Preterm Birth: Causes, Consequences, and Prevention». The National Academies Press. Consensus Study Report, 2007; Cap. 8, pp: 229-254 ISBN 9780309101592. DOI: 10.17226/11622 [Consulta: 3 octubre 2017].
  39. Ferguson KK, O'Neill MS, Meeker JD «Environmental contaminant exposures and preterm birth: A comprehensive review». J Toxicol Environ Health B Crit Rev, 2013; 16 (2), pp: 69-113. DOI: 10.1080/10937404.2013.775048. PMC: 3889157. PMID: 23682677 [Consulta: 2 octubre 2017].
  40. Winchester P, Proctor C1, Ying J «County-level pesticide use and risk of shortened gestation and preterm birth». Acta Paediatr, 2016 Mar; 105 (3), pp: e107-15. DOI: 10.1111/apa.13288. PMC: 5067698. PMID: 26613363 [Consulta: 2 novembre 2017].
  41. Keelan JA, Newnham JP «Recent advances in the prevention of preterm birth» (en anglès). F1000Res, 2017 Jul 18; 6, pii: F1000 Faculty Rev-1139. DOI: 10.12688/f1000research.11385.1. PMC: 5516782. PMID: 28781747 [Consulta: 15 agost 2017].
  42. Crowther CA, Brown J, McKinlay CJD, Middleton P «Sulfato de magnesio para prevenir el parto prematuro en la amenaza de trabajo de parto prematuro» (en castellà). Cochrane Pregnancy and Childbirth Group, 2014; 15 Ag, pàgs: 4. DOI: 10.1002/14651858.CD001060.pub2 [Consulta: 15 agost 2017].
  43. SEGO «Fármacos uteroinhibidores (tocolíticos)» (en castellà). Prog Obstet Ginecol, 2013 Mar; 56 (3), pp: 169-80. DOI: 10.1016/j.pog.2012.11.003. ISSN: 0304-5013 [Consulta: 17 agost 2017].
  44. Visser L, de Boer MA, de Groot CJM, Nijman TAJ, et al «Low dose aspirin in the prevention of recurrent spontaneous preterm labour - the APRIL study: a multicenter randomized placebo controlled trial» (en anglès). BMC Pregnancy Childbirth, 2017 Jul 14; 17 (1), pp: 223. DOI: 10.1186/s12884-017-1338-0. PMC: 5513323. PMID: 28705190 [Consulta: 17 agost 2017].
  45. Newnham JP, Kemp MW, White SW, Arrese CA, et al «Applying Precision Public Health to Prevent Preterm Birth» (en anglès). Front Public Health, 2017 Abr 4; 5, pp: 66. DOI: 10.3389/fpubh.2017.00066. PMC: 5379772. PMID: 28421178 [Consulta: 12 setembre 2017].
  46. Colet A, Fernández R, Fusté J, Cabero Ll, et al «Protocol de prevenció i atenció a la prematuritat» (en català). Programa de Salut Maternoinfantil. Agència de Salut Pública de Catalunya, 2014; Gen, págs: 235 [Consulta: 21 setembre 2017].
  47. Bohîlțea RE, Munteanu O, Turcan N, Baros A, et al «A debate about ultrasound and anatomic aspects of the cervix in spontaneous preterm birth» (en anglès). J Med Life, 2016 Oct-Des; 9 (4), pp: 342–347. PMC: 5141391. PMID: 27928435 [Consulta: 17 agost 2017].
  48. de Lau H, Rabotti C, Oosterbaan HP, Mischi M, Oei GS «Study protocol: PoPE-Prediction of Preterm delivery by Electrohysterography» (en anglès). BMC Pregnancy Childbirth, 2014 Jun 5; 14, pp: 192. DOI: 10.1186/1471-2393-14-192. PMC: 4057931. PMID: 24898548 [Consulta: 16 juliol 2017].
  49. Berghella V, Saccone G «Fetal fibronectin testing for prevention of preterm birth in singleton pregnancies with threatened preterm labor: a systematic review and metaanalysis of randomized controlled trials» (en anglès). Am J Obstet Gynecol, 2016 Oct; 215 (4), pp: 431-438. DOI: 10.1016/j.ajog.2016.04.038. PMID: 27133012 [Consulta: 2 setembre 2017].
  50. Mešić Ðogić L, Mićić D, Omeragić F, Kovač R, Fazlagić S «IGFBP-1 marker of cervical ripening and predictor of preterm birth» (en anglès). Med Glas (Zenica), 2016 Ag 1; 13 (2), pp: 118-124. DOI: 10.17392/856-16. PMID: 27452330 [Consulta: 2 setembre 2017].
  51. Çekmez Y, Kıran G, Haberal ET, Dizdar M «Use of cervicovaginal PAMG-1 protein as a predictor of delivery within seven days in pregnancies at risk of premature birth» (en anglès). BMC Pregnancy Childbirth, 2017 Jul 26; 17 (1), pp: 246. DOI: 10.1186/s12884-017-1427-0. PMC: 5530467. PMID: 28747164 [Consulta: 2 setembre 2017].
  52. Liong S, Di Quinzio MK, Fleming G, Permezel M, et al «New biomarkers for the prediction of spontaneous preterm labour in symptomatic pregnant women: a comparison with fetal fibronectin» (en anglès). BJOG, 2015 Feb; 122 (3), pp: 370-379. DOI: 10.1111/1471-0528.12993. ISSN: 1471-0528. PMID: 25056135 [Consulta: 12 setembre 2017].
  53. Gray, C; McCowan, LM; Patel R; Taylor, RS; Vickers, MH «Maternal plasma miRNAs as biomarkers during mid-pregnancy to predict later spontaneous preterm birth: a pilot study» (en anglès). Sci Rep, 2017 Abr 11; (71), pp: 815. DOI: 10.1038/s41598-017-00713-8. PMID: 28400603 [Consulta: 20 abril 2017].
  54. Paisán Grisolía, L; Sota Busselo, I; Muga Zurriarían, O; Imaz Murgiondo, M «El recién nacido de bajo peso» (en castellà). Protocolos de Neonatologia. AEPED, 2008, 9, pp: 78-84. ISSN: 2171-8172 [Consulta: 7 agost 2017].
  55. Kendig, JW; Nawab, U «Recién nacido pequeño para la edad gestacional (PEG)» (en castellà). Manual Merck. Problemas perinatales (online), 2017, pàgs: [Consulta: 7 agost 2017].
  56. Camba Longueira, F; Perapoch López, J; Martín Begué, N «Retinopatía de la prematuridad» (en castellà). Protocolos de Neonatologia. AEPED, 2008, 46, pp: 443-447. ISSN: 2171-8172 [Consulta: 7 agost 2017].
  57. Vento Torres, M; Viña Ribes, J «Oxígeno en el periodo neonatal: consecuencias patológicas en edades posteriores de la vida» (en castellà). Monografías de los Anales de la RANF, 2009 Mar 1; XIII, 10, pp: 327-361. ISSN: 1697-428X [Consulta: 17 novembre 2017].
  58. Sola, A; Chowa, L; Rogido, M «Retinopatía de la prematuridad y oxigenoterapia: una relación cambiante» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2005; 62 (1), pp: 48-63. DOI: 10.1157/13070182. ISSN: 1695-4033 [Consulta: 17 novembre 2017].
  59. Kapadia VS, Chalak LF, Sparks JE, Allen JR, et al «Resuscitation of preterm neonates with limited versus high oxygen strategy» (en anglès). Pediatrics, 2013 Des; 132 (6), pp: e1488-96. DOI: 10.1542/peds.2013-0978. PMC: 3838529. PMID: 24218465 [Consulta: 17 novembre 2017].
  60. Nelin LD, Bhandari V «How to decrease bronchopulmonary dysplasia in your neonatal intensive care unit today and "tomorrow"» (en anglès). F1000Res, 2017 Abr 21; 6, pp: 539. DOI: 10.12688/f1000research.10832.1. PMC: 5405789. PMID: 28503300 [Consulta: 17 novembre 2017].
  61. Benavente Fernández I, Sánchez Redondo MD, Leante Castellanos JL, Pérez Muñuzuri A, et al «Criterios de alta hospitalaria para el recién nacido de muy bajo peso al nacimiento» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2017 Jul; 87 (1), pp: 54.e1-54.e8. DOI: 10.1016/j.anpedi.2016.11.007. PMID: 28063822 [Consulta: 16 juliol 2017].
  62. Karen, E; Bahl, R «Optimal feeding of low-birth-weight infants. Technical review» (en anglès). WHO. Department of Child and Adolescent Health, 2006, pàgs: 121 ISBN 9789241595094 [Consulta: 24 setembre 2017].
  63. Grupo de Nutrición de la SENeo «Nutrición enteral y parenteral en recién nacidos prematuros de muy bajo peso» (en castellà). Sociedad Española de Neonatología, 2013, pàgs: 75 ISBN 9788415950028 [Consulta: 26 setembre 2017].
  64. Cullen Benítez, PJ «Apnea en los niños prematuros» (en castellà). Rev Mex Pediatr, 2012; 79 (2), pp: 86-91. ISSN: 0035-0052 [Consulta: 29 juliol 2017].
  65. Eichenwald EC; Committee on Fetus and Newborn, American Academy of Pediatrics «Apnea of Prematurity» (en anglès). Pediatrics, 2016 Gen; 137 (1), pàgs: 15. DOI: 10.1542/peds.2015-3757. PMID: 26628729 [Consulta: 29 juliol 2017].
  66. Shrestha B, Jawa G «Caffeine citrate-Is it a silver bullet in neonatology?» (en anglès). Pediatr Neonatol, 2017, Mar 27, pii: S1875-9572(17)30177-8. DOI: 10.1016/j.pedneo.2016.10.003. PMID: 28446386 [Consulta: 29 juliol 2017].
  67. Pallás, CR «Seguimiento neurológico del niño prematuro» (en castellà). III Jornada de actualización en Pediatría de Atención Primaria de la SPAPex. Foro Pediátrico, 2004, Gen 17, pp: 4-10 [Consulta: 7 agost 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Part preterme Modifica l'enllaç a Wikidata