Part preterme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El naixement prematur o part preterme és aquell en el qual el part ocorre abans de les 37 setmanes de gestació, en oposició a la majoria dels embarassos que duren més de 37 setmanes, comptades des del primer dia de l'última menstruació.

Segons una recomanació de l'OMS, l'edat de la gestació és un criteri necessari i suficient: serà prematur tot naixement abans de les 37 setmanes d'amenorrea (SA), és a dir, després dels 259 dies que segueixen al primer dia de l'última regla i assolir un pes de 500 grams.[1]

Límit de viabilitat[modifica | modifica el codi]

Als Estats Units i altres països anglosaxons, el límit pràctic de viabilitat dels prematurs és de 22 setmanes (SA), en casos excepcionals poden ser viables més aviat.[2]

En altres països com França i d'altres, el límit pràctic de viabilitat s'estima com 24-25 SA /o un pes de naixement d'almenys 500 grams.[3]

Un grup d'investigadors del Children’s Hospital of Philadelphia Research Institute desenvolupa un nou sistema de bossa plàstica estèril i tancada, semblant a un "úter artificial", que permet l'intercanvi de gasos entre el fetus i el contingut líquid de la bossa. Les proves realitzades amb fetus de xai han estat prometedores. El sistema podria ser, en el futur, un instrument vàlid i de baix cost per aconseguir la supervivència de prematurs extrems humans a llocs sense centres neonatals especialitzats.[4]

Causes[modifica | modifica el codi]

  • Problemes d'asfíxia fetal o infecció durant l'embaràs. Un 10–25% dels parts preterme. No és fàcil estimar la veritable importància de les infeccions considerades oportunistes o banals com a causa de part preterme. S'han correlacionat alteracions de la microbiota vaginal amb els parts prematurs, si bé la quantificació d'algunes variables és força complicada.[5] També es creu que determinades espècies de gèrmens de la flora oral podrien ser una causa infecciosa infradiagnosticada de prematuritat, corioamnionitis i/o sèpsia neonatal.[6] Les infeccions urinàries sense un tractament correcte augmenten el risc de sofrir aquesta anomalia.[7]
  • Sífilis. Més del 50% dels casos a algunes zones geogràfiques.[8]
  • Malària. Possiblement la causa més important, si bé no es coneixen dades amb suficient validesa estadística.
  • Preeclàmpsia. Segons els països i/o la gravetat del procés, es creu que afecta aproximadament a 9/1000 embarassos.[9]
  • Estat nutricional matern deficient.
  • Alteracions de la concentració de l'hemoglobina materna durant l'embaràs.[10] De vegades en relació amb l'abús de certs complements dietètics.[11]
  • Celiaquia materna no tractada.[12]
  • Esteatosi hepàtica gestacional. És una complicació rara (0.1-0.6% de tots els embarassos), greu i pròpia del tercer trimestre de gestació. Comporta un alt percentatge de parts prematurs.[13]
  • Gestació múltiple. Hi ha un conjunt de paràmetres amb valor predictiu segons sigui el cas.[14]

Detecció precoç[modifica | modifica el codi]

Un examen ultrasònic a través de la vagina pot detectar els canvis cervicals (en la seva longitud) que es creu que prediuen el part prematur en dones que ja tenen contraccions uterines. Un altre mètode és analitzar el patró d'activitat elèctrica muscular de l'úter fent un electrohisterograma.[15]

L'estudi de l'expressió de determinats microARNs materns pot ser un instrument útil per la detecció precoç del risc de parts prematurs.[16]

La durada de l'embaràs es considera normal quan el part es produeix entre les setmanes 37 i 42 ("part a terme"). Quan el nen neix abans de les 37 setmanes se l'anomena "prematur o preterme". El nen prematur neix amb una "immaduresa" dels seus òrgans i sistemes (respiració, control de temperatura, digestió, metabolisme, etc.) Això el fa més vulnerable a les malalties i més sensible als agents externs (llum, soroll, etc. ). És possible que un nen neixi a les 40 setmanes amb un pes igual al d'un nen prematur de 32 setmanes, són els petits amb relació a la seva edat gestacional. No tots els nens prematurs van a presentar els mateixos problemes. Per sota de 35 setmanes necessiten suport addicional per sobreviure fora de l'úter matern, per la qual cosa hauran d'ingressar en una sala de neonatologia. Cal tenir en compte que la gravetat dels problemes està en relació a l'edat gestacional (durada de la gestació en setmanes).

Els neonatòlegs segueixen criteris molt estrictes per donar l'alta hospitalària als nounats prematurs de baix pes (~1700 grams), fonamentats en l'estabilitat respiratòria, la capacitat de termoregulació, l'absència d'apnees, les possibilitats d'alimentació oral i la competència dels familiars.[17]

Els nadons prematurs que reben atenció al seu domicili guanyen cada dia uns 40 grams, el doble de pes que els que es mantenen als hospitals. Com a conseqüència, l'alta arriba entre vuit i deu dies, la meitat que al centre mèdic.

Amb la intenció d'homenatjar els nens prematurs i les seves famílies i de conscienciar sobre la prematuritat, aquest any (2009) se celebrarà per primera vegada el 29 de novembre el Dia del Nen Prematur a Espanya

Aspecte del nen[modifica | modifica el codi]

El nen petit té un aspecte fràgil, la seva pell és encara immadura i a través d'ella es poden veure els vasos sanguinis subjacents, això fa que tingui un color vermellós o violaci. Així mateix pot aparèixer "enganxosa" al tacte, morat o tallar-se amb facilitat. Per aquesta raó les infermeres li posen un gel o un altre material protector sota l'esparadrap per protegir la pell. La majoria dels nens molt prematurs poden tenir també una fina capa de pèl molt suau lanugen, que els cobreix la major part del cos. Anirà desapareixent segons creixi.

El cap pot semblar desproporcionadament gran per la mida del seu cos i els seus braços i cames bastant llargs. Tenen molt poca quantitat de greix sobre els seus ossos. No obstant això en anar creixent desenvoluparà més greix i el seu cap, braços i cames adquiriran un aspecte més proporcionat.

No és infreqüent que tingui les parpelles fusionades en el moment del naixement. Amb el temps s'obriran. També les orelles estan poc desenvolupades, molt enganxades al cap i amb poc o gens de cartílag-el material que els proporciona la carcassa elàstica-, si estan plegades o doblades, és possible que es mantinguin en aquesta posició durant algun temps, la qual cosa no els ha de preocupar. Segons creixin les seves orelles formaran cartílag i això farà que es redrecin en ser tocades.

Un nen molt prematur té un penis molt petit i és possible que els testicles no hagin baixat encara a les borses. Una nena molt prematura té un clítoris prominent a causa que els llavis circumdants encara no estan desenvolupats.

És freqüent que es mogui poc i quan ho faci sigui amb moviments bruscos a manera de "sacsejades" o "sobresalts". Això succeeix perquè les seves respostes encara no estan desenvolupades i la seva coordinació segueix sent immadura.

Com que el nen prematur té poc to muscular, haurà d'observar atentament per Descobrir els signes que mostren com els seus músculs estan guanyant força i coordinació. És possible que el vegi fent moviments espontanis o doblant un braç o una cama. També podrà observar un reflex de succió en posar el dit a prop de la seva boca. A mesura que dorm, menja i guanya pes, el seu to i color de la pell aniran semblant cada vegada més a la dels nens més grans.

És possible que al principi tingui por d'acaronar-lo, aquests nens semblen molt fràgils per la seva mida tan petit. No obstant això és molt important que s'estableixi com més aviat millor un vincle físic entre la mare i el nen, parlar i tocar el nadó facilita el seu desenvolupament i ajuda als pares a establir vincles afectius. Quan es trobi preparada per acaronar-lo, ha de rentar-se les mans i posar-se bata i mascareta. Depenent de les condicions de salut del nen podrà alimentar-lo, netejar-lo i cuidar-lo. En molts hospitals s'anima als pares a utilitzar el "mètode cangur" que és el contacte entre la pell nua del nen i la pell nua dels pares, aquest contacte ajuda a fer que els nadons es relaxin i respirin amb més facilitat, alhora que els estimula a succionar i alimentar-se.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Segons les recomanacions de l'OMS (1977), el límit inferior per establir una acta de naixement per infants nascuts vius és de 22 setmanes després de l'amenorrea i un pes de 500 grams.Lien
  2. Amilia Taylor, nascuda el 24 d'octubre de 2006 a Miami, de només 22 setmanes feia 24,13 centímetres i pesava menys de 285 grams. Va sobreviure sense seqüeles greus a llarg termini, malgrat patir inicialment una hemorràgia cerebral i problemes respiratoris i gastrointestinals. La Vanguardia, 20.2.2007
  3. Desfrere L, Tsatsaris V, Sanchez L, Cabrol D, Moriette G, « Prise en charge des prématurés entre 24 et 28 semaines d'aménorrhée: Critères de réanimation des prématurissimes en salle de naissance: quel discours en anténatal? » Journal de Gynécologie Obstétrique et Biologie de la Reproduction 2004; 33, pp: 84-87
  4. Partridge, EA; Davey, MG; Hornick, MA; McGovern, PE; et al «An extra-uterine system to physiologically support the extreme premature lamb» (en anglès). Nat Commun, 2017 Abr 25; 8, pp: 15112. DOI: 10.1038/ncomms15112. PMID: 28440792 [Consulta: 29 abril 2017].
  5. Prince AL, Antony KM, Chu DM, Aagaard KM «The microbiome, parturition, and timing of birth: more questions than answers» (en anglès). J Reprod Immunol, 2014 Oct; 104-105, pp: 12-19. DOI: 10.1016/j.jri.2014.03.006. PMC: 4157949. PMID: 24793619 [Consulta: 4 juliol 2017].
  6. Lopez E, Raymond J, Patkai J, El Ayoubi M, et al «Capnocytophaga species and preterm birth: case series and review of the literature» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2010 Oct; 16 (10), pp: 1539-1543. DOI: 10.1111/j.1469-0691.2009.03151.x. PMID: 20041890 [Consulta: 4 juliol 2017].
  7. Bánhidy F, Acs N, Puhó EH, Czeizel AE «Pregnancy complications and birth outcomes of pregnant women with urinary tract infections and related drug treatments» (en anglès). Scand J Infect Dis, 2007; 39 (5), pp: 390-397. DOI: 10.1080/00365540601087566. PMID: 17464860 [Consulta: 4 juliol 2017].
  8. McClure EM, Saleem S, Pasha O, Goldenberg RL «Stillbirth in developing countries: a review of causes, risk factors and prevention strategies» (en anglès). J Matern Fetal Neonatal Med, 2009 Mar; 22 (3), pp: 183-190. DOI: 10.1080/14767050802559129. PMC: 3893926. PMID: 19089779 [Consulta: 4 juny 2017].
  9. Backes CH, Markham K, Moorehead P, Cordero L, et al «Maternal preeclampsia and neonatal outcomes» (en anglès). J Pregnancy, 2011; 2011, pp: 214365. DOI: 10.1155/2011/214365. PMC: 3087144. PMID: 21547086 [Consulta: 4 juny 2017].
  10. Maghsoudlou S, Cnattingius S, Stephansson O, Aarabi M, et al «Maternal haemoglobin concentrations before and during pregnancy and stillbirth risk: a population-based case-control study» (en anglès). BMC Pregnancy Childbirth, 2016 Jun 3; 16 (1), pp: 135. DOI: 10.1186/s12884-016-0924-x. PMC: 4893297. PMID: 27259282 [Consulta: 4 juny 2017].
  11. Peña-Rosas JP, De-Regil LM, Dowswell T, Viteri FE «Daily oral iron supplementation during pregnancy» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2012 Des 12; 12, pp: CD004736. DOI: 10.1002/14651858.CD004736.pub4. PMC: 4233117. PMID: 23235616 [Consulta: 4 juny 2017].
  12. Saccone G, Berghella V, Sarno L, Maruotti GM, et al «Celiac disease and obstetric complications: a systematic review and metaanalysis» (en anglès). Am J Obstet Gynecol, 2016 Feb; 214 (2), pp: 225-234. DOI: 10.1016/j.ajog.2015.09.080. PMID: 26432464 [Consulta: 4 juliol 2017].
  13. Duarte Mote, J; Díaz Meza, S; Lee Eng Castro, VE; et al «Hígado graso agudo del embarazo: experiencia de 8 años» (en castellà). Med Int Mex, 2007 Sep-Oct; 23 (5), pp: 464-470. ISSN: 0186-4866 [Consulta: 4 juliol 2017].
  14. van de Mheen L, Schuit E, Lim AC, Porath MM, et al «Prediction of preterm birth in multiple pregnancies: development of a multivariable model including cervical length measurement at 16 to 21 weeks' gestation» (en anglès). J Obstet Gynaecol Can, 2014 Abr; 36 (4), pp: 309-319. DOI: 10.1016/S1701-2163(15)30606-X. PMID: 24798668 [Consulta: 4 juliol 2017].
  15. de Lau H, Rabotti C, Oosterbaan HP, Mischi M, Oei GS «Study protocol: PoPE-Prediction of Preterm delivery by Electrohysterography» (en anglès). BMC Pregnancy Childbirth, 2014 Jun 5; 14, pp: 192. DOI: 10.1186/1471-2393-14-192. PMC: 4057931. PMID: 24898548 [Consulta: 16 juliol 2017].
  16. Gray, C; McCowan, LM; Patel R; Taylor, RS; Vickers, MH «Maternal plasma miRNAs as biomarkers during mid-pregnancy to predict later spontaneous preterm birth: a pilot study» (en anglès). Sci Rep. 2017, Apr 11; (71), pp: 815. DOI: 10.1038/s41598-017-00713-8. PMID: 28400603 [Consulta: 20 abril 2017].
  17. Benavente Fernández I, Sánchez Redondo MD, Leante Castellanos JL, Pérez Muñuzuri A, et al «Criterios de alta hospitalaria para el recién nacido de muy bajo peso al nacimiento» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2017 Jul; 87 (1), pp: 54.e1-54.e8. DOI: 10.1016/j.anpedi.2016.11.007. PMID: 28063822 [Consulta: 16 juliol 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Part preterme Modifica l'enllaç a Wikidata