Part preterme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El naixement prematur o part preterme és aquell en el qual el part ocorre abans de les 37 setmanes de gestació, en oposició a la majoria dels embarassos que duren més de 37 setmanes, comptades des del primer dia de l'última menstruació.

Segons una recomanació de l'OMS, l'edat de la gestació és un criteri necessari i suficient: serà prematur, tot naixement abans de les 37 setmanes d'amenorrea(SA), és a dir, després dels 259 dies que segueixen al primer dia de l'última regla i assolir un pes de 500 grams.[1]

Límit de viabilitat[modifica | modifica el codi]

A Estats units i altres països anglosaxons, el límit pràctic de viabilitat dels prematurs és de 22 setmanes (SA), en casos excepcionals poden ser viables més aviat.[2]

En altres països com França i d'altres, el límit pràctic de viabilitat s'estima com 24-25 SA /o un pes de naixement d'almenys 500 grams.[3]

Detecció precoç[modifica | modifica el codi]

Un examen ultrasònic a través de la vagina pot detectar els canvis cervicals (en la seva longitud) que es creu que prediuen el part prematur en dones que ja tenen contraccions uterines.

La durada de l'embaràs es considera normal quan el part es produeix entre les setmanes 37 i 42 ("part a terme"). Quan el nen neix abans de les 37 setmanes se l'anomena "prematur o preterme". El nen prematur neix amb una "immaduresa" dels seus òrgans i sistemes (respiració, control de temperatura, digestió, metabolisme, etc.) Això el fa més vulnerable a les malalties i més sensible als agents externs (llum, soroll, etc. ). És possible que un nen neixi a les 40 setmanes amb un pes igual al d'un nen prematur de 32 setmanes, són els petits amb relació a la seva edat gestacional. No tots els nens prematurs van a presentar els mateixos problemes. Per sota de 35 setmanes necessiten suport addicional per sobreviure fora de l'úter matern, per la qual cosa hauran d'ingressar en una sala de neonatologia. Cal tenir en compte que la gravetat dels problemes està en relació a l'edat gestacional (durada de la gestació en setmanes).

Els nadons prematurs que reben atenció al seu domicili guanyen cada dia uns 40 grams, el doble de pes que els que es mantenen als hospitals. Com a conseqüència, l'alta arriba entre vuit i deu dies, la meitat que al centre mèdic.

Amb la intenció d'homenatjar els nens prematurs i les seves famílies i de conscienciar sobre la prematuritat, aquest any se celebrarà per primera vegada el 29 de novembre el Dia del Nen Prematur a Espanya

Aspecte del nen[modifica | modifica el codi]

El nen petit té un aspecte fràgil, la seva pell és encara immadura i a través d'ella es poden veure els vasos sanguinis subjacents, això fa que tingui un color vermellós o violaci. Així mateix pot aparèixer "enganxosa" al tacte, morat o tallar-se amb facilitat. Per aquesta raó les infermeres li posen un gel o un altre material protector sota el esparadrap per protegir la pell. La majoria dels nens molt prematurs poden tenir també una fina capa de pèl molt suau lanugen, que els cobreix la major part del cos. Anirà desapareixent segons creixi.

El cap pot semblar desproporcionadament gran per la mida del seu cos i els seus braços i cames bastant llargs. Tenen molt poca quantitat de greix sobre els seus ossos. No obstant això en anar creixent desenvoluparà més greix i el seu cap, braços i cames adquiriran un aspecte més proporcionat.

No és infreqüent que tingui les parpelles fusionades en el moment del naixement. Amb el temps s'obriran. També les orelles estan poc desenvolupades, molt enganxades al cap i amb poc o gens de cartílag-el material que els proporciona la carcassa elàstica-, si estan plegades o doblades, és possible que es mantinguin en aquesta posició durant algun temps, la qual cosa no els ha de preocupar. Segons creixin les seves orelles formaran cartílag i això farà que es redrecin en ser tocades.

Un nen molt prematur té un penis molt petit i és possible que els testicles no hagin baixat encara a les borses. Una nena molt prematura té un clítoris prominent a causa que els llavis circumdants encara no estan desenvolupats.

És freqüent que es mogui poc i quan ho faci sigui amb moviments bruscos a manera de "sacsejades" o "sobresalts". Això succeeix perquè les seves respostes encara no estan desenvolupades i la seva coordinació segueix sent immadura.

Com que el nen prematur té poc to muscular, haurà d'observar atentament per Descobrir els signes que mostren com els seus músculs estan guanyant força i coordinació. És possible que el vegi fent moviments espontanis o doblant un braç o una cama. També podrà observar un reflex de succió en posar el dit a prop de la seva boca. A mesura que dorm, menja i guanya pes, el seu to i color de la pell aniran semblant cada vegada més a la dels nens més grans.

És possible que al principi tingui por d'acaronar-lo, aquests nens semblen molt fràgils per la seva mida tan petit. No obstant això és molt important que s'estableixi com més aviat millor un vincle físic entre la mare i el nen, parlar i tocar el nadó facilita el seu desenvolupament i ajuda als pares a establir vincles afectius. Quan es trobi preparada per acaronar-lo, ha de rentar-se les mans i posar-se bata i mascareta. Depenent de les condicions de salut del nen podrà alimentar-lo, netejar-lo i cuidar-lo. En molts hospitals s'anima als pares a utilitzar el "mètode cangur" que és el contacte entre la pell nua del nen i la pell nua dels pares, aquest contacte ajuda a que els nadons es relaxin i respirin amb més facilitat, alhora que els estimula a succionar i alimentar-se.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Segons les recomanacions de l'OMS (1977), el límit inferior per establir una acta de naixement per infants nascuts vius és de 22 setmanes després de l'amenorrea i un pes de 500 grams. Lien
  2. Amilia Taylor, nascuda el 24 d'octubre de 2006 a Miami, de només 22 setmanes feia 24,13 centímetres i pesava menys de 285 grames. Va sobreviure sense seqüeles greus a llarg termini. Lien
  3. Desfrere L, Tsatsaris V, Sanchez L, Cabrol D, Moriette G, « Prise en charge des prématurés entre 24 et 28 semaines d'aménorrhée : Critères de réanimation des prématurissimes en salle de naissance : quel discours en anténatal ? » Journal de Gynécologie Obstétrique et Biologie de la Reproduction 2004;33:84-87

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Part preterme Modifica l'enllaç a Wikidata